03
de maig
del
2022
Actualitzat
el
09
de maig
a les
21:02h
Les eleccions que celebra Irlanda del Nord aquest dijous poden fer història. Si les urnes responen al que apunten gairebé tots els sondejos, per primer cop en cent anys el Sinn Fein, primera força del nacionalisme irlandès, pot guanyar i encapçalar el nou govern de l'Ulster. Si així fos, Michelle O'Neill es podria convertir en la nova primera ministra de l'Ulster. Podria. Perquè l'escenari és més complicat.
El territori viu una situació de bloqueig polític que no serà gens fàcil de resoldre. Segons els Acords de Divendres Sant, subscrits el 1998 i que van posar fi al conflicte armat que durava dècades, l'Ulster ha de ser governat per un executiu de concentració que aplegui nacionalistes republicans i unionistes probritànics. Les forces principals d'aquests blocs continuen sent el nacionalista Sinn Fein i el Partit Democràtic Unionista (DUP), que presidia l'actual coalició fins al febrer passat, quan va trencar el govern. Bàsicament, perquè no accepta el tracte diferenciat per a l'Ulster que va acceptar Boris Johnson en el moment de negociar el Brexit.
La professora Leslye-Ann Daniels, investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i especialista en conflictes i postconflictes, explica a NacióDigital que, pel Sinn Fein, "aquesta és una oportunitat històrica de guanyar per primera vegada a l'Ulster i això tindria un enorme simbolisme". "Però el bloqueig pot continuar", insisteix. Jeffrey Donaldson, el líder del DUP, ha adoptat una posició intransigent i pot mantenir el bloqueig encara que perdi les eleccions. "Per a la formació d'un govern, cal l'acord de les dues forces principals -explica Daniels-. Si el DUP no accepta formar govern amb el Sinn Fein, serà Londres qui agafarà el control directe de l'Ulster. Una cosa que ja va passar durant la Covid i que, en el fons, a l'unionisme ja li va bé, encara que sigui del tot antidemocràtic".
El Brexit ho complica tot
Al sortir el Regne Unit de la unió duanera, Irlanda del Nord va quedar en una situació especial. Els unionistes exigeixen trencar amb el protocol especial creat per a l'Ulster després del Brexit. El protocol va establir controls duaners al mar d'Irlanda, creant una situació diferenciada entre Irlanda del Nord i Gran Bretanya.
Els acords de Divendres Sant impedien fixar una frontera dura entre les dues Irlandes. Per això, en el moment de negociar el Brexit, el primer ministre conservador, Boris Johnson, va acordar amb Brussel·les que Irlanda del Nord continuaria en el mercat únic i la unió duanera de manera temporal. D'aquesta manera, els productes que arriben a l'Ulster provinents de Gran Bretanya passen per control de duana. Això ha acabat irritant els unionistes -teòrics aliats dels conservadors al Parlament de Londres- i ha creat conflictes comercials. Aquest és un dels rerefons del bloqueig polític a Belfast.
Els blocs s'esquerden
Aquestes eleccions poden suposar més canvis. "Per primer cop -assenyala la professora Daniels-, ha sorgit amb empenta una tercera força, el Partit de l'Aliança, que pretén fer forat en les dues comunitats, la nacionalista, majoritàriament catòlica, i la unionista, protestant en la seva majoria". L'Aliança és una formació sorgida de l'unionisme, però de caire liberal i amb voluntat de penetrar també en l'electorat republicà. I li està trepitjant els talons al DUP.
Per Leslye-Ann Daniels, a curt termini, el triomf del Sinn Fein, malgrat la seva simbologia, tindrà poc impacte en la situació de l'Ulster: "El Sinn Fein ha fet una campanya en què no ha parlat del conflicte ni de la reunificació, sinó de lloguers, crisi econòmica i inflació. Això, i l'ascens de l'Aliança, assenyala els límits de la política identitària. Durant setmanes, s'ha cregut que el DUP recuperaria posicions per por al Sinn Fein. Però hi ha cansament envers la intransigència de la dreta unionista".
Canvi també a Irlanda?
L'ascens del Sinn Fein es correspon a un moment dolç per a la formació que durant anys va ser el braç polític de l'IRA. En les eleccions a la República d'Irlanda del febrer del 2020, el Sinn Fein, liderat per Mary Lou McDonald, va arribar en primera posició en vots (no en escons) i el seu èxit va forçar una aliança entre els dos partits tradicionals, el Fianna Faili el Fine Gael, tots dos de centredreta i que van barrar el pas a un Sinn Fein presentat com a "radical" i "populista".
Bufen aires de canvi a Irlanda i al Regne Unit, que dijous celebra també eleccions municipals parcials. Uns comicis aquests que el conservador Boris Johnson observa amb inquietud perquè hi ha mals pronòstics per al Partit Conservador.
El territori viu una situació de bloqueig polític que no serà gens fàcil de resoldre. Segons els Acords de Divendres Sant, subscrits el 1998 i que van posar fi al conflicte armat que durava dècades, l'Ulster ha de ser governat per un executiu de concentració que aplegui nacionalistes republicans i unionistes probritànics. Les forces principals d'aquests blocs continuen sent el nacionalista Sinn Fein i el Partit Democràtic Unionista (DUP), que presidia l'actual coalició fins al febrer passat, quan va trencar el govern. Bàsicament, perquè no accepta el tracte diferenciat per a l'Ulster que va acceptar Boris Johnson en el moment de negociar el Brexit.
La professora Leslye-Ann Daniels, investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i especialista en conflictes i postconflictes, explica a NacióDigital que, pel Sinn Fein, "aquesta és una oportunitat històrica de guanyar per primera vegada a l'Ulster i això tindria un enorme simbolisme". "Però el bloqueig pot continuar", insisteix. Jeffrey Donaldson, el líder del DUP, ha adoptat una posició intransigent i pot mantenir el bloqueig encara que perdi les eleccions. "Per a la formació d'un govern, cal l'acord de les dues forces principals -explica Daniels-. Si el DUP no accepta formar govern amb el Sinn Fein, serà Londres qui agafarà el control directe de l'Ulster. Una cosa que ja va passar durant la Covid i que, en el fons, a l'unionisme ja li va bé, encara que sigui del tot antidemocràtic".
El Brexit ho complica tot
Al sortir el Regne Unit de la unió duanera, Irlanda del Nord va quedar en una situació especial. Els unionistes exigeixen trencar amb el protocol especial creat per a l'Ulster després del Brexit. El protocol va establir controls duaners al mar d'Irlanda, creant una situació diferenciada entre Irlanda del Nord i Gran Bretanya.
Els acords de Divendres Sant impedien fixar una frontera dura entre les dues Irlandes. Per això, en el moment de negociar el Brexit, el primer ministre conservador, Boris Johnson, va acordar amb Brussel·les que Irlanda del Nord continuaria en el mercat únic i la unió duanera de manera temporal. D'aquesta manera, els productes que arriben a l'Ulster provinents de Gran Bretanya passen per control de duana. Això ha acabat irritant els unionistes -teòrics aliats dels conservadors al Parlament de Londres- i ha creat conflictes comercials. Aquest és un dels rerefons del bloqueig polític a Belfast.
Els blocs s'esquerden
Aquestes eleccions poden suposar més canvis. "Per primer cop -assenyala la professora Daniels-, ha sorgit amb empenta una tercera força, el Partit de l'Aliança, que pretén fer forat en les dues comunitats, la nacionalista, majoritàriament catòlica, i la unionista, protestant en la seva majoria". L'Aliança és una formació sorgida de l'unionisme, però de caire liberal i amb voluntat de penetrar també en l'electorat republicà. I li està trepitjant els talons al DUP.
Per Leslye-Ann Daniels, a curt termini, el triomf del Sinn Fein, malgrat la seva simbologia, tindrà poc impacte en la situació de l'Ulster: "El Sinn Fein ha fet una campanya en què no ha parlat del conflicte ni de la reunificació, sinó de lloguers, crisi econòmica i inflació. Això, i l'ascens de l'Aliança, assenyala els límits de la política identitària. Durant setmanes, s'ha cregut que el DUP recuperaria posicions per por al Sinn Fein. Però hi ha cansament envers la intransigència de la dreta unionista".
Canvi també a Irlanda?
L'ascens del Sinn Fein es correspon a un moment dolç per a la formació que durant anys va ser el braç polític de l'IRA. En les eleccions a la República d'Irlanda del febrer del 2020, el Sinn Fein, liderat per Mary Lou McDonald, va arribar en primera posició en vots (no en escons) i el seu èxit va forçar una aliança entre els dos partits tradicionals, el Fianna Faili el Fine Gael, tots dos de centredreta i que van barrar el pas a un Sinn Fein presentat com a "radical" i "populista".
Bufen aires de canvi a Irlanda i al Regne Unit, que dijous celebra també eleccions municipals parcials. Uns comicis aquests que el conservador Boris Johnson observa amb inquietud perquè hi ha mals pronòstics per al Partit Conservador.