03
de maig
del
2022
Actualitzat
el
04
de maig
a les
19:29h
"D'un temps ençà he arribat a la conclusió que al partit li cal una presidència més implicada del que jo he estat". Aquesta és la frase clau de la carta que ha enviat aquest dimarts al matí Carles Puigdemont a la militància de Junts, perquè resumeix el procés que l'ha portat a abandonar el càrrec de cara al congrés i quines són les necessitats de la formació. Diverses fonts consultades per NacióDigital insisteixen que la decisió és "madurada", que portava "mesos" concretant-la, i que també serveix per clarificar la tria de la nova direcció un copJordi Sànchez ja va anunciar a principis d'abril que deixaria de ser el secretari general. La renúncia de Puigdemont confirma l'existència de dues vacants -la presidència institucional i el lideratge orgànic- i abona, segons les mateixes fonts, la via d'un acord entre Laura Borràs i Jordi Turull camí del congrés del 4 de juny, que l'expresident de la Generalitat ha convocat a Argelers.
El municipi de la Catalunya Nord, emblema de l'exili del bàndol republicà després de la Guerra Civil, acollirà el conclave en què Puigdemont s'acomiadarà presencialment de la presidència i servirà per entronitzar el seu relleu i el de Sànchez. Un dirigent coneixedor dels moviments de les últimes setmanes insisteix que "l'única manera de tenir el partit ordenat" i els sectors alineats és un acord entre Borràs, presidenta del Parlament, i Turull, exconseller de la Presidència i empresonat durant més de tres anys per l'1-O. Diverses veus insisteixen que no serà fàcil -de fet, els primers contactes han acabat sense acord- perquè caldrà remoure competències de la presidència i la secretaria general per abonar un acord. "El repartiment ideal és que Borràs sigui presidenta i, Turull, secretari general", manté un dels consultats. Tanmateix, el fet que la presidència no sigui executiva i estigui desposseïda de les principals competències -al marge de la convocatòria formal dels congressos, fixats per cada dos anys des de la seva fundació- obligarà a retocar els estatuts a través de la ponència organitzativa.
El calendari decidit per l'actual direcció, però, fa que aquesta ponència s'aprovi després de la tria de la nova direcció, que es farà el 4 de juny. Les ponències -tant l'organitzativa com la ideològica- es validaran en la segona jornada del conclave, prevista per al juliol. Els estatuts confereixen un poder de llarg abast al secretari general, perquè es van pensar en un moment en què Puigdemont ocupava la presidència sense competències executives i Jordi Sànchez governava la vida interna del partit. En el seu moment, els presos provinents del PDECat -Turull, Josep Rull i Quim Forn- van posar objeccions a la tria de Sànchez, però l'aval de Puigdemont va ser decisiu. Amb el pas del temps, però, la seva figura s'ha anat deteriorant -l'enfrontament amb Borràs ha estat públic- i liderarà la Crida, reviscolada com a think tank del partit.
Un dels punts clau de qualsevol entesa entre la presidenta del Parlament i l'expres polític passa, per tant, pel repartiment de tasques. En aquest sentit, un dirigent exposa aquesta visió: "Cal una figura institucional potent (Borràs) i un gestor expert (Turull)". De portes endins també es posa de manifest la proximitat de les eleccions municipals, que requeriran de feina al territori abans i després de la convocatòria. Abans, per acabar de passar el rasclet als alcaldes que no van fer el transvasament des del PDECat -on Turull i Rull mantenen influència- per tal que els vots de les plataformes territorials que puguin crear vagin a parar a Junts; i, després, per arribar a acords amb tots els partits per sumar el màxim d'alcaldies, consells comarcals i diputacions. Els partidaris de Turull sostenen que el seu perfil és el millor per aconseguir-ho. També indiquen que David Saldoni, secretari d'organització, està "alineat" amb ell, a l'estil d'exconselleres com Meritxell Budó, ara alt càrrec de Salut amb Josep Maria Argimon.
Tanmateix, també hi ha veus consultades que insisteixen que Borràs -pendent de l'obertura de judici oral per quatre presumptes delictes derivats de la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) aposta per tenir tot el poder executiu, la qual cosa la situaria en la cursa per la secretaria general. "Està a disposició pel que convingui", mantenen des del seu entorn des de fa setmanes. La procedència de l'exconseller -dirigent de Convergència i fundador del PDECat- tampoc genera simpaties unànimes en l'esfera propera a la presidenta del Parlament. "Si no es posen d'acord, és el final del partit", resumeix un dels implicats. Un alt càrrec governamental també remarca que, malgrat el pes indubtable de Borràs entre les bases, no es pot "menystenir" Turull, acostumat a fer actes al territori més d'una i més de dues vegades a la setmana. "I ha estat a la presó", indica la mateixa font.
En tot cas, el marge que tenen els protagonistes per posar-se d'acord és més aviat escàs. Els aspirants als càrrecs tenen entre aquesta setmana i principis de la vinent per presentar-se. Hi ha tres paquets: la presidència, acompanyada de fins a quatre vicepresidències; la secretaria general, que es vota amb la secretaria d'organització i la de finances; i la resta de la direcció, formada per 18 persones. Si hi ha acord entre Borràs i Turull, tots els noms -de les vicepresidències als membres de la cúpula- haurien de respondre als equilibris entre les famílies del partit. Que Puigdemont deixi la presidència no vol dir que no tingui res a dir en el congrés i en la futura direcció, i això també explica que hi hagi hagut viatges d'aspirants a Waterloo les últimes setmanes.
Quin paper jugarà l'expresident de la Generalitat a partir d'ara? Estarà centrat en el Consell per la República, del qual va ser investit president el 5 de març a la Catalunya Nord, i continuarà exercint un component de lideratge moral dins de Junts. Tot i que no ha participat del dia a dia del partit -no ha intervingut en cap dels tres consells nacionals que s'han celebrat des que va néixer el partit-, hi ha decisions que porten el seu segell. És el cas, per exemple, de la marxa enrere en l'acord per la reforma de la llei de política lingüística, que encara continua embarrancada al Parlament pel desacord entre els actors que la van impulsar. Aquell episodi va suposar la constatació del final d'etapa de Sànchez a la secretaria general, tenint en compte que havia negociat l'entesa amb el PSC, els comuns i ERC, i va generar un gran soroll opositor a les xarxes.
En la carta enviada a la militància, Puigdemont deixa missatges que es poden interpretar com a crítiques a ERC i a Oriol Junqueras. "Cap partit no és perfecte, i el nostre encara menys perquè té menys experiència i un munt d'adversitats exteriors; però estic molt satisfet que el nostre no hagi estat un partit en el sentit clàssic, vertical, rígid i amb pensament únic. Aquesta actitud ens allunya de la temptació sectària en què solen caure determinades organitzacions molt rígides i de governança molt vertical", reflexiona l'expresident de la Generalitat, que entre el juliol i el setembre sabrà si pot abordar amb garanties un retorn físic a Catalunya en cas que la justícia europea li doni la raó sobre l'abast de les euroordres impulsades pel Tribunal Suprem.
"Que recordi a tothom, especialment a aquells a qui fem nosa i a qui els molesta que existim, que Junts per Catalunya és un partit imprescindible si es vol fer política a Catalunya i per a Catalunya", tanca la carta Puigdemont, la peça clau que va portar a la fundació del partit després de trencar amb l'estructura del PDECat i que, dos anys després, deixarà la presidència. De com es gestioni el seu relleu -i el de Sànchez- en dependrà el futur d'una formació nascuda amb la voluntat de competir -i aconseguir- l'hegemonia independentista davant d'ERC. La pilota, ara, és a la teulada de les famílies que representen Turull -que té intenció d'esquivar qualsevol confrontació per la secretaria general, en cas de tenir rivals, per no generar esquerdes internes- i Borràs.
El municipi de la Catalunya Nord, emblema de l'exili del bàndol republicà després de la Guerra Civil, acollirà el conclave en què Puigdemont s'acomiadarà presencialment de la presidència i servirà per entronitzar el seu relleu i el de Sànchez. Un dirigent coneixedor dels moviments de les últimes setmanes insisteix que "l'única manera de tenir el partit ordenat" i els sectors alineats és un acord entre Borràs, presidenta del Parlament, i Turull, exconseller de la Presidència i empresonat durant més de tres anys per l'1-O. Diverses veus insisteixen que no serà fàcil -de fet, els primers contactes han acabat sense acord- perquè caldrà remoure competències de la presidència i la secretaria general per abonar un acord. "El repartiment ideal és que Borràs sigui presidenta i, Turull, secretari general", manté un dels consultats. Tanmateix, el fet que la presidència no sigui executiva i estigui desposseïda de les principals competències -al marge de la convocatòria formal dels congressos, fixats per cada dos anys des de la seva fundació- obligarà a retocar els estatuts a través de la ponència organitzativa.
El calendari decidit per l'actual direcció, però, fa que aquesta ponència s'aprovi després de la tria de la nova direcció, que es farà el 4 de juny. Les ponències -tant l'organitzativa com la ideològica- es validaran en la segona jornada del conclave, prevista per al juliol. Els estatuts confereixen un poder de llarg abast al secretari general, perquè es van pensar en un moment en què Puigdemont ocupava la presidència sense competències executives i Jordi Sànchez governava la vida interna del partit. En el seu moment, els presos provinents del PDECat -Turull, Josep Rull i Quim Forn- van posar objeccions a la tria de Sànchez, però l'aval de Puigdemont va ser decisiu. Amb el pas del temps, però, la seva figura s'ha anat deteriorant -l'enfrontament amb Borràs ha estat públic- i liderarà la Crida, reviscolada com a think tank del partit.
Un dels punts clau de qualsevol entesa entre la presidenta del Parlament i l'expres polític passa, per tant, pel repartiment de tasques. En aquest sentit, un dirigent exposa aquesta visió: "Cal una figura institucional potent (Borràs) i un gestor expert (Turull)". De portes endins també es posa de manifest la proximitat de les eleccions municipals, que requeriran de feina al territori abans i després de la convocatòria. Abans, per acabar de passar el rasclet als alcaldes que no van fer el transvasament des del PDECat -on Turull i Rull mantenen influència- per tal que els vots de les plataformes territorials que puguin crear vagin a parar a Junts; i, després, per arribar a acords amb tots els partits per sumar el màxim d'alcaldies, consells comarcals i diputacions. Els partidaris de Turull sostenen que el seu perfil és el millor per aconseguir-ho. També indiquen que David Saldoni, secretari d'organització, està "alineat" amb ell, a l'estil d'exconselleres com Meritxell Budó, ara alt càrrec de Salut amb Josep Maria Argimon.
Tanmateix, també hi ha veus consultades que insisteixen que Borràs -pendent de l'obertura de judici oral per quatre presumptes delictes derivats de la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) aposta per tenir tot el poder executiu, la qual cosa la situaria en la cursa per la secretaria general. "Està a disposició pel que convingui", mantenen des del seu entorn des de fa setmanes. La procedència de l'exconseller -dirigent de Convergència i fundador del PDECat- tampoc genera simpaties unànimes en l'esfera propera a la presidenta del Parlament. "Si no es posen d'acord, és el final del partit", resumeix un dels implicats. Un alt càrrec governamental també remarca que, malgrat el pes indubtable de Borràs entre les bases, no es pot "menystenir" Turull, acostumat a fer actes al territori més d'una i més de dues vegades a la setmana. "I ha estat a la presó", indica la mateixa font.
En tot cas, el marge que tenen els protagonistes per posar-se d'acord és més aviat escàs. Els aspirants als càrrecs tenen entre aquesta setmana i principis de la vinent per presentar-se. Hi ha tres paquets: la presidència, acompanyada de fins a quatre vicepresidències; la secretaria general, que es vota amb la secretaria d'organització i la de finances; i la resta de la direcció, formada per 18 persones. Si hi ha acord entre Borràs i Turull, tots els noms -de les vicepresidències als membres de la cúpula- haurien de respondre als equilibris entre les famílies del partit. Que Puigdemont deixi la presidència no vol dir que no tingui res a dir en el congrés i en la futura direcció, i això també explica que hi hagi hagut viatges d'aspirants a Waterloo les últimes setmanes.
Quin paper jugarà l'expresident de la Generalitat a partir d'ara? Estarà centrat en el Consell per la República, del qual va ser investit president el 5 de març a la Catalunya Nord, i continuarà exercint un component de lideratge moral dins de Junts. Tot i que no ha participat del dia a dia del partit -no ha intervingut en cap dels tres consells nacionals que s'han celebrat des que va néixer el partit-, hi ha decisions que porten el seu segell. És el cas, per exemple, de la marxa enrere en l'acord per la reforma de la llei de política lingüística, que encara continua embarrancada al Parlament pel desacord entre els actors que la van impulsar. Aquell episodi va suposar la constatació del final d'etapa de Sànchez a la secretaria general, tenint en compte que havia negociat l'entesa amb el PSC, els comuns i ERC, i va generar un gran soroll opositor a les xarxes.
En la carta enviada a la militància, Puigdemont deixa missatges que es poden interpretar com a crítiques a ERC i a Oriol Junqueras. "Cap partit no és perfecte, i el nostre encara menys perquè té menys experiència i un munt d'adversitats exteriors; però estic molt satisfet que el nostre no hagi estat un partit en el sentit clàssic, vertical, rígid i amb pensament únic. Aquesta actitud ens allunya de la temptació sectària en què solen caure determinades organitzacions molt rígides i de governança molt vertical", reflexiona l'expresident de la Generalitat, que entre el juliol i el setembre sabrà si pot abordar amb garanties un retorn físic a Catalunya en cas que la justícia europea li doni la raó sobre l'abast de les euroordres impulsades pel Tribunal Suprem.
"Que recordi a tothom, especialment a aquells a qui fem nosa i a qui els molesta que existim, que Junts per Catalunya és un partit imprescindible si es vol fer política a Catalunya i per a Catalunya", tanca la carta Puigdemont, la peça clau que va portar a la fundació del partit després de trencar amb l'estructura del PDECat i que, dos anys després, deixarà la presidència. De com es gestioni el seu relleu -i el de Sànchez- en dependrà el futur d'una formació nascuda amb la voluntat de competir -i aconseguir- l'hegemonia independentista davant d'ERC. La pilota, ara, és a la teulada de les famílies que representen Turull -que té intenció d'esquivar qualsevol confrontació per la secretaria general, en cas de tenir rivals, per no generar esquerdes internes- i Borràs.