Procés català

Hi ha espai per a una quarta candidatura independentista?

L'èxit d'una opció alternativa als actuals partits pot estar condicionada per factors ideològics i afinitat partidista, pel descontentament amb els polítics i pel que passi després del congrés de Junts

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 8 de maig de 2022 a les 14:00 |
Una manifestació de l'ANC per exigir la independència | Yvelisse Teixeira
En els darrers anys, especialment des de la declaració d'independència fallida de 2017, el debat sobre una candidatura alternativa als actuals partits independentistes ha estat recurrent i, quan s'ha volgut materialitzar, ha fracassat. Ara, arran del nou full de ruta de l'ANC i coincidint amb un moment de desorientació estratègica del moviment, el debat s'ha reobert. L'entitat defensa impulsar una "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament i, en les últimes setmanes, veus com la d'Elisenda Paluzie o Albano-Dante Fachin han aprofundit en la proposta, que hauria de servir per sacsejar el taulell de joc i pressionar ERC, Junts i la CUP per "fer la independència". Ara bé, hi ha espai per a una quarta opció independentista que pugui disputar escons als tres grans partits?

La política catalana està acostumada als girs de guió, però a dia d'avui falta temps per a les eleccions, que no s'haurien de celebrar fins l'any 2024. Politòlegs consultats per NacióDigital adverteixen que fer pronòstics en aquest àmbit és molt complicat i que són molts els factors que condicionen les possibilitats d'èxit d'una candidatura independentista al marge dels actuals partits amb representació parlamentària. Tant el professor de Teoria Política de la UPF Marc Sanjaume com el politòleg i investigador de la UB Pau Vall coincideixen en que es percep un distanciament entre alguns votants i els actuals partits polítics, especialment respecte d'ERC i Junts, que donen suport al govern que lidera Pere Aragonès. Ara bé, això no vol dir que sigui fàcil que una quarta opció tingui èxit. 


Ara com ara, la irrupció d'una quarta llista és complicada. Per què? Hi ha diversos elements a tenir en compte. Vall n'identifica dos: d'una banda, els independentistes s'ubiquen principalment a l'esquerra, el centre esquerra i lleugerament al centre dreta. Aquests tres àmbits són els que cobreixen els tres principals partits. Per tant, en clau ideològica, una quarta candidatura ho tindria complicat per fer forat. D'altra banda, les dades del darrer Baròmetre d'Opinió Pública del CEO indiquen que els independentistes són els que tenen més afinitat de partit. "Només un 27% dels independentistes diuen que no se senten propers a cap partit. En aquest percentatge és on podria pescar aquesta quarta opció", apunta Vall.


Mobilitzar l'independentista emprenyat


A falta de concrecions, tot apunta que una quarta candidatura independentista que intentés entrar al Parlament ho faria defensant posicionaments radicals a favor de la independència, defugint la qüestió ideològica i explotant el descontentament davant dels actuals partits. Existeix, però, aquest independentista emprenyat? La percepció podria fer pensar que sí i algunes dades semblen indicar-ho, però tot plegat és molt volàtil. Sanjaume assenyala que hi ha un gruix de ciutadans que es va mobilitzar molt arran del procés independentista i que ara es troben en un moment de descontentament i frustració per com es va gestionar la tardor de 2017. "La frustració és un mecanisme fort en política per moure les coses", afirma.


Si ens fixem en el darrer baròmetre del CEO, alguns votants que van fer confiança a ERC i Junts l'any 2021 es decantarien ara per l'abstenció o el vot en blanc. "El descontentament aniria més dirigit cap a la desmobilització, més que no pas cap a un nou partit", assenyala Vall. I si aquesta candidatura apostés exclusivament per la ruptura amb l'Estat? Arriscat. El CEO i un altre baròmetre recent de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) assenyalen que la majoria de l'independentisme es decanta per una via dialogada amb l'Estat i que tan sols el 12% de la població defensa la unilateralitat, una opció ja abraçada per sectors de Junts i de la CUP. El marge, doncs, hi podria ser, però seria escàs.

Mobilitzar el votant d'una nova candidatura o partit requereix també que l'aspecte nucelar de què parli aquesta opció sigui important en l'agenda. Vall posa com a exemple la irrupció de Solidaritat al Parlament l'any 2010. "El moviment independentista anava cap amunt i hi havia un descontentament cap als partits", recorda. Ara, en un moment en què el procés no va de baixa però sí que sembla haver-se estabilitzat, presentar una candidatura exclusivament per fer la independència podria no ser suficient per engrescar un gruix significatiu de votants que permeti obtenir representació parlamentària. Després d'unes eleccions al 2021 amb baixa participació, ara tot apunta que l'abstenció es reduiria i s'incrementarien els vots necessaris per accedir al Parlament. 

Explotar el sentiment antipolític


No són poques les veus dins de l'independentisme que detecten un sentiment d'antipolítica, especialment des dels fets de 2017 i arran de la gestió que s'ha fet de la situació. No és estrany tampoc escoltar discursos molt crítics amb els partits i les acusacions de "traïció" són habituals a les xarxes socials. Sanjaume també detecta una "pulsió antipartits" que, d'altra banda, no és nova. "L'operació de Graupera amb Primàries l'any 2019 bevia d'una posició radical en relació a l'estratègia independentista i també del discurs contrari als partits tradicionals", apunta. La candidatura de Primàries no va aconseguir entrar a l'Ajuntament de Barcelona i es va quedar amb el 3,74% dels vots.

Aquest distanciament respecte dels partits, assenyala, és un fenomen que es pot lligar a dinàmiques que es veuen en d'altres democràcies. Segons ell, a nivell intern, es pot relacionar amb la descomposició del món de Convergència i Unió, però a nivell extern es veu en les democràcies una "desconnexió" de les estructures de partit tradicional amb l'electorat. "Si la nova candidatura es posa a roda d'aquest discurs, hi podria haver un marge", apunta Sanjaume. Serà significatiu també el nom que lideri aquesta candidatura, si finalment acaba tirant endavant, i també si parteix des de zero o hi ha alguna organització forta que l'impulsi o neix d'una escissió d'algun partit existent. Tots aquests elements poden facilitar-ne o dificultar-ne l'èxit.

El congrés de Junts, data clau


En tot plegat hi podria tenir un paper important Junts. Sempre tenint en compte la complexitat de la qüestió, tant Sanjaume com Vall assenyalen que seria el partit més perjudicat per l'aparició d'una quarta llista independentista i apunten que el congrés del proper 4 de juny serà clau. "És el partit ideològicament menys definit i qui prioritza més la qüestió independentista, també és el soci minoritari del Govern i té una distribució heterogènia del vot, és a dir, rep més suports en zones concretes vinculats a la qüestió independentista", argumenta Vall. Això permetria apuntar que un sector de Junts descontent amb el paper del partit podria decantar-se per una opció nova que prioritzi per sobre de tot la independència.

Alhora, serà important també el congrés del juny, que posarà fi al lideratge orgànic de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. Si Junts es decanta per una posició més moderada en relació al projecte independentista, hi hauria cert marge per una nova candidatura. "Si el partit opta per una opció més centrista, s'obre un flanc interessant per sectors de l'ANC i de Junts més radicals en l'estratègia independentista i també en relació a les institucions", argumenta Sanjaume. Si del congrés en surt un Junts reforçat en les tesis més rupturistes, l'espai per a una candidatura alternativa que defensi un posicionament similar es redueix. Els noms que sonen amb més força per liderar Junts en aquesta nova etapa són Laura Borràs i Jordi Turull, encara no se sap si units o separats. En tot cas, per a les eleccions al Parlament falta molt de temps i encara poden passar moltes coses.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació