Marvel treu la millor artilleria amb «Doctor Strange: Multiverse of Madness»

La maduresa en la qual es mou la saga cinematogràfica de Marvel ja és inqüestionable. Doctor Strange in the Multiverse of Madness és la pel·lícula que constata que la Casa de les Idees és capaç d'assolir cotes d'excel·lència en el mercat dels blockbusters i dels superherois -el seu monopoli- en un gran desplegament de tots els elements que pot regalar el gènere. Divertida, esbojarrada i obscura (sí, en el sentit més terrorífic que permet l'adjectiu cinematogràfic-, la nova entrega del personatge que interpreta Benedict Cumberbatch s'endinsa en la complexitat que només permeten els còmics.

Marvel no aconseguia aquesta profunditat en l'argument -requereix seguir el fil i compromís amb totes les històries anteriors- des d'Infinity War i Endgame. No és un producte per a nouvinguts ni per a persones alienes a les dinàmiques dels còmics: la profunditat i el recorregut dels personatges trenca el metratge, ve de lluny i anirà per llarg. A més, la seva feina no és aquesta. La seva feina és recórrer aventures. I en això, Sam Raimi, el director, és dels millors.

La nova entrega del Marvel Cinematic Universe (MCU) connecta directament amb les històries de la línia principal dels Avengers i de la darrera pel·lícula d'Spider-Man. Raimi -que va dirigir les tres obres originals del superheroi aràcnid, amb Tobey Maguire com a protagonista- es deixa anar en aquesta aventura que aproxima, per primer cop, la saga a un to molt més terrorífic i fosc.

El director requereix reflexos i implicació per part de l'espectador en un dels guions més esbojarrats i que van més de pressa de tot el MCU. Les sorpreses estan assegurades (moltes d'elles inesperades, que és d'agrair) i la frescor que requeria i necessitava el conjunt de films de superherois de Marvel després de les infames històries contemporànies anteriors a Spider-Man i posteriors a Endgame.

És un gaudi permanent per a tots aquells que tenen mínimes nocions de l'univers de Marvel i una delícia absoluta per als que aconsegueixen entendre, contextualitzar i notar les referències que provenen d'històries dels còmics, pinzellades de Raimi i rampells humorístics, sempre presents. El coprotagonisme d'Elizabeth Olsen amb Cumberbatch ens regala una de les millors parelles -tant per història, per profunditat dels personatges com per capacitats interpretatives- de tota la dinastia marveliana.
 
La Bruixa Escarlata per fi gaudeix de la potència que demanava el personatge, agafant el relleu de la minisèrie de Disney+ on va assolir maduresa en el seu recorregut. La Casa de les Idees ens presenta una novetat, Xochitl Gomez, que és part imprescindible de la trama però a estones sembla una personatge que passava per allà i prou. Que ningú s'espanti: cameos, sorpreses i girs de guió n'hi ha (i molts).

És el camí que ha de seguir Marvel. Nodrir-se de les històries més potents dels còmics permet a la trama avançar en un desplegament de recursos visuals i d'efectes especials com cap altra saga taquillera pot aconseguir avui dia. Doctor Strange in the Multiverse of Madness és pura diversió i una nova fórmula a tenir en compte per part de la multinacional. Perquè funciona a la perfecció.