02
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:17h
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha acusat el govern espanyol de voler "desviar l’atenció" del Catalangate anunciant ara que Pedro Sánchez i Margarita Robles també haurien estat víctimes de l'espionatge amb Pegasus. "Quinze dies després de denunciar 65 casos, l'Estat continua sense donar explicacions versemblants", ha dit Antich aquest migdia. També ha assegurat que és "gravíssim i intolerable" que el govern espanyol només reaccioni quan pensen que també estan sent espiats.
El president d’Òmnium s’ha mostrat "escèptic" respecte la denúncia de la Moncloa, perquè es desconeixen els detalls de l'informe que acreditaria que el software va infectar els mòbils del president del govern espanyol i la ministra de defensa, i ha dit que és igual de greu que l’espionatge sigui "un atac extern" com si és d'alguna agència de seguretat de l’Estat. "Exigim transparència i que s’aclareixin els fets, i que es depurin responsabilitats al més alt nivell", ha reblat Antich.
Quatre dies després que el Congrés validés la primera votació que va evidenciar la distància que separa ERC i la Moncloa -la del decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra-, el govern espanyol ha mogut fitxa en relació al Catalangate, però no per anunciar una depuració de responsabilitats polítiques sinó per comunicar un atac patit per integrants de l'executiu central. En una compareixença convocada d'urgència, els ministres Félix Bolaños i Isabel Rodríguez han comunicat que els mòbils Sánchez i Robles, van patir una infecció amb Pegasus, el mateix programari que va servir per espiar dirigents independentistes. Bolaños ha qualificat que es tracta d'un d'"atac extern", aliè al CNI, sense aportar més informació sobre si l'autoria correspon a serveis secrets estrangers.
Tot plegat, el dia que s'han començat a presentar querelles per l'escàndol d'espionatge. Òmnium ha presentat aquest matí la primera de les accions al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu, Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la implicació il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.
La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per suposades pràctiques il·legals de l’estat espanyol. Ara bé, l’advocat Benet Salellas afirma: "Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat”.
És per aquest motiu, que l’objecte principal de la querella se centra en tres aspectes fonamentals, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per: facilitar i investigar tota la documentació vinculada al Catalangate, perquè siguin de coneixença de tota l’opinió pública; una Ordre Europea d’Investigació per aclarir l'origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.
Provar les responsabilitats de l’Estat
Un dels elements principals de la querella criminal presentada per Òmnium és remetre una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a les autoritats luxemburgueses per investigar el finançament per saber qui ha pagat i quant ha costat la compra i l’ús il·legal de Pegasus. Concretament, es demana que s’extreguin els moviments realitzats en els comptes bancaris d’NSO Group en el període 2016-2022 i se’n puguin identificar els possibles pagadors espanyols.
Tal com va assegurar el responsable empresarial de NSO Group, Shalev Hulio, en la seva declaració en el marc del procediment judicial instat per la companyia Whatsapp en un jutjat de Califòrnia, la contractació de l’spyware Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui investigada.
Al mateix temps, la querella demana la pràctica de diligències d’investigació amb la finalitat de demostrar el nivell de responsabilitat de les agències governamentals espanyoles, tant de les dependents del Ministeri de Defensa com les del Ministeri d’Interior, i qualsevol altra persona física o jurídica corresponsable. Per tant, a partir de la querella a NSO Group, Òmnium té com a objectiu aconseguir noves i diverses imputacions que afectin a més d’un estament dels poders de l’Estat per tal d’acusar aquells organismes que hagin estat responsables o col·laboradors del ciberespionatge.
El president d’Òmnium s’ha mostrat "escèptic" respecte la denúncia de la Moncloa, perquè es desconeixen els detalls de l'informe que acreditaria que el software va infectar els mòbils del president del govern espanyol i la ministra de defensa, i ha dit que és igual de greu que l’espionatge sigui "un atac extern" com si és d'alguna agència de seguretat de l’Estat. "Exigim transparència i que s’aclareixin els fets, i que es depurin responsabilitats al més alt nivell", ha reblat Antich.
Quatre dies després que el Congrés validés la primera votació que va evidenciar la distància que separa ERC i la Moncloa -la del decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra-, el govern espanyol ha mogut fitxa en relació al Catalangate, però no per anunciar una depuració de responsabilitats polítiques sinó per comunicar un atac patit per integrants de l'executiu central. En una compareixença convocada d'urgència, els ministres Félix Bolaños i Isabel Rodríguez han comunicat que els mòbils Sánchez i Robles, van patir una infecció amb Pegasus, el mateix programari que va servir per espiar dirigents independentistes. Bolaños ha qualificat que es tracta d'un d'"atac extern", aliè al CNI, sense aportar més informació sobre si l'autoria correspon a serveis secrets estrangers.
Tot plegat, el dia que s'han començat a presentar querelles per l'escàndol d'espionatge. Òmnium ha presentat aquest matí la primera de les accions al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu, Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la implicació il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.
La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per suposades pràctiques il·legals de l’estat espanyol. Ara bé, l’advocat Benet Salellas afirma: "Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat”.
És per aquest motiu, que l’objecte principal de la querella se centra en tres aspectes fonamentals, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per: facilitar i investigar tota la documentació vinculada al Catalangate, perquè siguin de coneixença de tota l’opinió pública; una Ordre Europea d’Investigació per aclarir l'origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.
Provar les responsabilitats de l’Estat
Un dels elements principals de la querella criminal presentada per Òmnium és remetre una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a les autoritats luxemburgueses per investigar el finançament per saber qui ha pagat i quant ha costat la compra i l’ús il·legal de Pegasus. Concretament, es demana que s’extreguin els moviments realitzats en els comptes bancaris d’NSO Group en el període 2016-2022 i se’n puguin identificar els possibles pagadors espanyols.
Tal com va assegurar el responsable empresarial de NSO Group, Shalev Hulio, en la seva declaració en el marc del procediment judicial instat per la companyia Whatsapp en un jutjat de Califòrnia, la contractació de l’spyware Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui investigada.
Al mateix temps, la querella demana la pràctica de diligències d’investigació amb la finalitat de demostrar el nivell de responsabilitat de les agències governamentals espanyoles, tant de les dependents del Ministeri de Defensa com les del Ministeri d’Interior, i qualsevol altra persona física o jurídica corresponsable. Per tant, a partir de la querella a NSO Group, Òmnium té com a objectiu aconseguir noves i diverses imputacions que afectin a més d’un estament dels poders de l’Estat per tal d’acusar aquells organismes que hagin estat responsables o col·laboradors del ciberespionatge.