02
de maig
del
2022
Actualitzat
el
06
de maig
a les
19:16h
Assassinats, girs de guió impensables, policies, familiars, veus en off i realitat. Crims s'ha convertit en un fenomen d'èxit, tant a la televisió com a la ràdio, i fins i tot se n'han escrit llibres. L'ideòleg d'aquest projecte transmèdia és el periodista lleidatà Carles Porta, conjuntament amb la productora True Crime Factory.
TV3 estrena aquest dilluns la tercera temporada de Crims, poc després que s'hagi publicat Llum a la foscor, un llibre en el qual Porta recull deu dels crims que ja ha explicat en format audiovisual i radiofònic. L'autor, acompanyat dels seus companys d'equip Anna Punsí, Guillem Cascante i Laura Tremoleda, ens rep a tocar de Sants Estació i reflexiona al voltant del programa, de l'èxit de la crònica negra i l'expansió del programa fora de Catalunya.
- 3R: rigor, respecte i ritme. És aquesta la clau de l'èxit de Carles Porta?
- Hi ha sempre moltes claus. Per exemple, la gent és una clau molt important, però evidentment les 3R defineixen molt bé el nostre producte. Rigor, perquè partim del periodisme i ha de ser coses molt sòlides i molt contrastades. Respecte, perquè està a l'essència de la nostra vida i de la nostra manera de treballar: absolut respecte per tothom i sobretot per les víctimes i les seves famílies. I ritme narratiu, perquè volem comunicar, atrapar, i el ritme narratiu ha de fer que la gent s'enganxi una hora com a mínim. Crec que amb això junt aconseguim un gran producte.
- Ha fet referència al respecte per les víctimes i les famílies. El setembre passat, quan havia d'estrenar-se temporada a la ràdio, un familiar d'una de les víctimes que volien tractar, va titllar a Twitter el programa de "cínic". Com es gestionen els permisos? Parlen amb les famílies abans de tractar els casos?
- Nosaltres sempre busquem la complicitat de les famílies. No demanem permís perquè no hi ha cap llei que ens obligui, però la nostra manera de fer és buscar la complicitat de les famílies, sempre, al moment que toca. Què és més cínic: buscar la complicitat de les famílies quan toca o bé publicar a Twitter comentaris quan aquell cas encara no s'ha fet i demanar una certa discreció quan tu ets qui ho està publicitant. Si tu ho publicites, no busques discreció, busques protagonisme. A més, no entres a parlar amb l'equip que t'està preguntant per quin és el problema. Per què no vols que parlem de la teua tieta, quan tu mateix ho difons a Twitter? On és el cinisme? El cinisme està a publicitar una cosa quan vols discreció i el cinisme està a donar difusió a una notícia que no existeix. Aquest cas no s'ha fet, on està el problema? És cert que nosaltres vam cometre un petit error perquè vam escriure aquest cas en una llista, però això no vol dir que el fem, sinó que l'estem treballant.
- El veurem, doncs?
- Aquest cas no l'hem deixat de fer per aquesta mini polèmica a Twitter, sinó perquè una de les altres víctimes vives d'aquell assassí i assetjador sexual ens ho va demanar. Una de les altres víctimes vives, no un nebot d'una senyora assassinada i esquarterada que no es pot queixar, i que probablement li hauria agradat que féssim justícia social del seu assassí. Però les xarxes són així i els mitjans de comunicació, alguns, no tots, donen difusió a determinades queixes que no existeixen en realitat. Aquest cas no es va fer, només se'n va fer soroll per la queixa d'aquest senyor. Nosaltres som molt respectuosos amb les víctimes. Si no ho fóssim, no tindríem l'èxit que tenim, no seríem tan transversals, no agradaríem a tanta gent. Si fóssim morbosos, seríem minoritaris. En canvi, si tenim un èxit tan transversal, és pel respecte que tenim per tothom. Si no, no podríem ser tan globals.
- Això és el que fa que Crims no sigui sensacionalista.
- Una de les grans lluites que tenim sempre narrativament és trobar l'equilibri entre la duresa de la història i fer-la narrativa. Com reduïm la duresa de la història perquè es mantingui la força narrativa. Els fets hi són. Aquest respecte que tenim cap a les víctimes també el volem tenir cap als fets. Al final, amagar la descripció d'un fet tràgic i terrible com pot ser la descripció d'un assassinat també pot anar en detriment de la víctima i de la família de la víctima que vol que se sàpiga el mal que ha fet l'assassí. Això ens està passant constantment. El que no fem és morbo. Una altra cosa és que algunes persones creguin que fem morbo, però això és interpretatiu. Hi ha persones que voten a Vox, això és lliure.
- Com s'escullen els casos que es tractaran? Hi ha alguns imprescindibles?
- Nosaltres busquem primer que hi hagi girs argumentals, girs narratius que facin la història interessant. Després intentem trobar quanta més documentació possible, des del sumari fins a àudios, imatges i el màxim. I després hem de trobar protagonistes directes de la història, ja siguin investigadors, familiars, testimonis, forenses... Quan tenim aquests tres grans elements junts, llavors decidim que es pot fer per la tele.
- Per la tele?
- Per la ràdio no accedim a tanta gent. La veritat és que ho fem amb tot -text, ràdio, tele-, busquem que hi hagi com a mínim una part d'aquests elements. Però amb tele som més exigents. No fem un cas en funció que tingui molts morts o pocs morts, o que hi hagi molta o poca sang, el nostre objectiu és narrar i explicar grans històries, o bones històries. Però per explicar una bona història necessites tots aquests elements, si no, no val.
- Per què el true crime, o la crònica negra de sempre, ara genera tant interès?
- Tor, el documental de Tor, és de l'any 1997. Si vols, te'l mires i em dius si allò és o no true crime. Ara sí que és veritat que es donen una sèrie de circumstàncies que fa que se'n parli molt. Però, com diu l'amic Guillem Cascante (productor executiu de Crims), potser el que ara genera una expectació molt gran a casa nostra és l'èxit de Crims. Hi ha més productes que podrien encaixar bé dins del true crime i no se'n parla, són efímers. Jo crec que és una suma de factors: les històries reals són molt potents, penso sobretot que ho expliquem d'una manera que entra per la pell, toquem les emocions de l'espectador i això fa que enganxi força, penso que hi ha una multiplicació de formats -llibre, podcasts, tele- i penso que ho fem amb una elegància i un respecte que ho generalitza, ho fa transversal. Si no ho féssim d'aquesta manera, no arribaríem a tanta gent. Hi ha molts true crimes que són molt efímers, que desapareixen.
- Just ha fet referència als diferents formats de Crims -tele, podcasts i llibre. Són els mateixos casos en formats diferents: s'intenta captar públics diferents? O que el mateix públic trobi més detalls del cas en els diferents formats?
- Busquem explicar bones històries en cada format. I el públic ve sol, no tenim la fórmula màgica de fer un producte que funcioni per determinat públic o determinat target. Posem tota la passió, tota la qualitat en cada format i llavors és el públic qui decideix venir. Ja m'agradaria tenir una fórmula per dir "ara captarem a la gent x". Això és impossible. Si no, algú tindria una gran corporació, posaria els paràmetres i faria el producte massivament.
- Per què "llum a la foscor"?
- Quan vaig fer el primer dossier el 2018, la idea era explicar la part fosca de la nostra societat. Per fer-ho, l'objectiu era posar llum en aquesta foscor, que també és una metàfora narrativa. Per explicar la foscor, posem-hi llum. Posem llum a la foscor. Contarem històries fosques posant-hi llum. I d'aquí va néixer "posem llum a la foscor". S'havia de crear el format, buscar frases que es vagin repetint i al primer guió va sortir aquesta. No t'imagines mai de la vida que aquella frase acabarà arribant on està.
- "Els crims són un mirall del col·lectiu que conformem". Què vol transmetre amb aquesta frase que apareix al pròleg del llibre titulat precisament Llum a la foscor?
- Nosaltres també som crims. Si no mirem a la part fosca, ens deixem una part importantíssima de la nostra societat. Els crims expliquen molt de la nostra societat: qui els comet, com els comet, per què els comet. Darrere de cada crim hi ha una història tremenda. Generalment, una història de fracàs, no només individual, sinó col·lectiu, protagonitzat per un individu, l'assassí. Fracàs educacional, fracàs familiar, fracàs d'amistat, fracàs de la persona, fracàs mèdic... hi ha mil coses al voltant d'un crim. Per això és important que puguem explicar en tranquil·litat aquests crims que, si es miren sense prejudicis, t'ajuden a llegir la societat de la qual formen part aquests.
- L'èxit de Crims a TV3 ha portat que s'expandís fora de Catalunya.
- I espera't.
- Pot ser vist, per la gent de Catalunya, com una traïció a la llengua?
- Que hem deixat de fer-ho en català? No ho hem deixat pas de fer en català, no hem traït ningú. És més, quina obligació tenim de fer-ho només en català? Som una empresa que fem una feina i volem guanyar diners. Aquests dies [durant Sant Jordi] he firmat centenars de llibres de gent que diu que han après català gràcies a Crims. La nostra obligació és fer bons productes: en català, en castellà, i si sabés xinès, amb xinès, per tenir el mercat més ampli possible. Dues coses simples. Hem deixat de fer-ho en català? No. Per tant, traïció a què? Que està prohibit que ho fem amb més públic i puguem guanyar una miqueta més de diners? Si està prohibit que algú m'ho digui perquè m'he perdut la llei. Ara, si aquesta gent que parla de traïció són capaços de pagar-nos el mateix que ens paga Movistar+, o qualsevol altra empresa internacional, jo encantat de la vida. El català és la meva llengua, la nostra llengua, ens sentim comodíssims treballant a Catalunya. Ara, també ens agrada guanyar diners. I, repeteixo, que hem deixat de fer-ho en català? Està prohibit fer-ho en una altra llengua? Doncs ja està.
- [Intervé Anna Punsí, present durant l'entrevista]. No només és una qüestió econòmica, és també de perspectiva. Al final, no tot acaba aquí, vols créixer... I professionalment és molt interessant mirar els espanyols, hi ha maneres de fer diferents en cada cultura.
- El cas de l'Helena Jubany s'ha reobert gràcies al fet que el programa l'hagi tractat i divendres 22 d'abril es va celebrar una declaració judicial d'un sospitós. Què els representa que gràcies a Crims s'hagi reobert i seguit en la investigació?
- Cada programa el fem pensant amb la gent que el mira. I això ens fa sentir útils perquè acompanyem molta gent. Quan, en casos com aquest de l'Helena Jubany, ajudem a que es mogui una estructura tan estricta i tancada com la justícia perquè reobrin un cas ens fa sentir encara molt més útils. Feliços per la família de la víctima, perquè s'han sentit acompanyats per nosaltres i per la societat que ha vist aquell capítol, i ara se senten acompanyats per un moviment judicial que imputa una persona que, segons escriu el jutge, hi ha indicis suficients de participació en l'assassinat. Una cosa que és tremenda després de vint anys. Nosaltres hem contribuït al fet que no s'oblidi aquell crim i a que es recordi. I això ens fa sentir molt útils i molt feliços.
- Abans ha insinuat una nova expansió de Crims. Ens hem perdut alguna cosa?
- Hi ha un interès internacional molt gran per Crims. Ja veurem com acabarà, però estem parlant perquè això s'expandeixi. Si ho fem en anglès ens diran traïdors, també? I si es veu en xinès o en romanès, un producte original català? Algú ens dirà traïdors?
TV3 estrena aquest dilluns la tercera temporada de Crims, poc després que s'hagi publicat Llum a la foscor, un llibre en el qual Porta recull deu dels crims que ja ha explicat en format audiovisual i radiofònic. L'autor, acompanyat dels seus companys d'equip Anna Punsí, Guillem Cascante i Laura Tremoleda, ens rep a tocar de Sants Estació i reflexiona al voltant del programa, de l'èxit de la crònica negra i l'expansió del programa fora de Catalunya.
- 3R: rigor, respecte i ritme. És aquesta la clau de l'èxit de Carles Porta?
- Hi ha sempre moltes claus. Per exemple, la gent és una clau molt important, però evidentment les 3R defineixen molt bé el nostre producte. Rigor, perquè partim del periodisme i ha de ser coses molt sòlides i molt contrastades. Respecte, perquè està a l'essència de la nostra vida i de la nostra manera de treballar: absolut respecte per tothom i sobretot per les víctimes i les seves famílies. I ritme narratiu, perquè volem comunicar, atrapar, i el ritme narratiu ha de fer que la gent s'enganxi una hora com a mínim. Crec que amb això junt aconseguim un gran producte.
- Ha fet referència al respecte per les víctimes i les famílies. El setembre passat, quan havia d'estrenar-se temporada a la ràdio, un familiar d'una de les víctimes que volien tractar, va titllar a Twitter el programa de "cínic". Com es gestionen els permisos? Parlen amb les famílies abans de tractar els casos?
- Nosaltres sempre busquem la complicitat de les famílies. No demanem permís perquè no hi ha cap llei que ens obligui, però la nostra manera de fer és buscar la complicitat de les famílies, sempre, al moment que toca. Què és més cínic: buscar la complicitat de les famílies quan toca o bé publicar a Twitter comentaris quan aquell cas encara no s'ha fet i demanar una certa discreció quan tu ets qui ho està publicitant. Si tu ho publicites, no busques discreció, busques protagonisme. A més, no entres a parlar amb l'equip que t'està preguntant per quin és el problema. Per què no vols que parlem de la teua tieta, quan tu mateix ho difons a Twitter? On és el cinisme? El cinisme està a publicitar una cosa quan vols discreció i el cinisme està a donar difusió a una notícia que no existeix. Aquest cas no s'ha fet, on està el problema? És cert que nosaltres vam cometre un petit error perquè vam escriure aquest cas en una llista, però això no vol dir que el fem, sinó que l'estem treballant.
- El veurem, doncs?
- Aquest cas no l'hem deixat de fer per aquesta mini polèmica a Twitter, sinó perquè una de les altres víctimes vives d'aquell assassí i assetjador sexual ens ho va demanar. Una de les altres víctimes vives, no un nebot d'una senyora assassinada i esquarterada que no es pot queixar, i que probablement li hauria agradat que féssim justícia social del seu assassí. Però les xarxes són així i els mitjans de comunicació, alguns, no tots, donen difusió a determinades queixes que no existeixen en realitat. Aquest cas no es va fer, només se'n va fer soroll per la queixa d'aquest senyor. Nosaltres som molt respectuosos amb les víctimes. Si no ho fóssim, no tindríem l'èxit que tenim, no seríem tan transversals, no agradaríem a tanta gent. Si fóssim morbosos, seríem minoritaris. En canvi, si tenim un èxit tan transversal, és pel respecte que tenim per tothom. Si no, no podríem ser tan globals.
Carles Porta, ideòleg de "Crims". Foto: Josep Lluís Escudero
- Això és el que fa que Crims no sigui sensacionalista.
- Una de les grans lluites que tenim sempre narrativament és trobar l'equilibri entre la duresa de la història i fer-la narrativa. Com reduïm la duresa de la història perquè es mantingui la força narrativa. Els fets hi són. Aquest respecte que tenim cap a les víctimes també el volem tenir cap als fets. Al final, amagar la descripció d'un fet tràgic i terrible com pot ser la descripció d'un assassinat també pot anar en detriment de la víctima i de la família de la víctima que vol que se sàpiga el mal que ha fet l'assassí. Això ens està passant constantment. El que no fem és morbo. Una altra cosa és que algunes persones creguin que fem morbo, però això és interpretatiu. Hi ha persones que voten a Vox, això és lliure.
"El que no fem és morbo. Una altra cosa és que algunes persones ho creguin, però això és interpretatiu"
- Com s'escullen els casos que es tractaran? Hi ha alguns imprescindibles?
- Nosaltres busquem primer que hi hagi girs argumentals, girs narratius que facin la història interessant. Després intentem trobar quanta més documentació possible, des del sumari fins a àudios, imatges i el màxim. I després hem de trobar protagonistes directes de la història, ja siguin investigadors, familiars, testimonis, forenses... Quan tenim aquests tres grans elements junts, llavors decidim que es pot fer per la tele.
- Per la tele?
- Per la ràdio no accedim a tanta gent. La veritat és que ho fem amb tot -text, ràdio, tele-, busquem que hi hagi com a mínim una part d'aquests elements. Però amb tele som més exigents. No fem un cas en funció que tingui molts morts o pocs morts, o que hi hagi molta o poca sang, el nostre objectiu és narrar i explicar grans històries, o bones històries. Però per explicar una bona història necessites tots aquests elements, si no, no val.
- Per què el true crime, o la crònica negra de sempre, ara genera tant interès?
- Tor, el documental de Tor, és de l'any 1997. Si vols, te'l mires i em dius si allò és o no true crime. Ara sí que és veritat que es donen una sèrie de circumstàncies que fa que se'n parli molt. Però, com diu l'amic Guillem Cascante (productor executiu de Crims), potser el que ara genera una expectació molt gran a casa nostra és l'èxit de Crims. Hi ha més productes que podrien encaixar bé dins del true crime i no se'n parla, són efímers. Jo crec que és una suma de factors: les històries reals són molt potents, penso sobretot que ho expliquem d'una manera que entra per la pell, toquem les emocions de l'espectador i això fa que enganxi força, penso que hi ha una multiplicació de formats -llibre, podcasts, tele- i penso que ho fem amb una elegància i un respecte que ho generalitza, ho fa transversal. Si no ho féssim d'aquesta manera, no arribaríem a tanta gent. Hi ha molts true crimes que són molt efímers, que desapareixen.
Carles Porta explicant-se durant l'entrevista. Foto: Josep Lluís Escudero
- Just ha fet referència als diferents formats de Crims -tele, podcasts i llibre. Són els mateixos casos en formats diferents: s'intenta captar públics diferents? O que el mateix públic trobi més detalls del cas en els diferents formats?
- Busquem explicar bones històries en cada format. I el públic ve sol, no tenim la fórmula màgica de fer un producte que funcioni per determinat públic o determinat target. Posem tota la passió, tota la qualitat en cada format i llavors és el públic qui decideix venir. Ja m'agradaria tenir una fórmula per dir "ara captarem a la gent x". Això és impossible. Si no, algú tindria una gran corporació, posaria els paràmetres i faria el producte massivament.
"No tenim una fórmula màgica perquè funcioni, el públic ve sol"
- Per què "llum a la foscor"?
- Quan vaig fer el primer dossier el 2018, la idea era explicar la part fosca de la nostra societat. Per fer-ho, l'objectiu era posar llum en aquesta foscor, que també és una metàfora narrativa. Per explicar la foscor, posem-hi llum. Posem llum a la foscor. Contarem històries fosques posant-hi llum. I d'aquí va néixer "posem llum a la foscor". S'havia de crear el format, buscar frases que es vagin repetint i al primer guió va sortir aquesta. No t'imagines mai de la vida que aquella frase acabarà arribant on està.
- "Els crims són un mirall del col·lectiu que conformem". Què vol transmetre amb aquesta frase que apareix al pròleg del llibre titulat precisament Llum a la foscor?
- Nosaltres també som crims. Si no mirem a la part fosca, ens deixem una part importantíssima de la nostra societat. Els crims expliquen molt de la nostra societat: qui els comet, com els comet, per què els comet. Darrere de cada crim hi ha una història tremenda. Generalment, una història de fracàs, no només individual, sinó col·lectiu, protagonitzat per un individu, l'assassí. Fracàs educacional, fracàs familiar, fracàs d'amistat, fracàs de la persona, fracàs mèdic... hi ha mil coses al voltant d'un crim. Per això és important que puguem explicar en tranquil·litat aquests crims que, si es miren sense prejudicis, t'ajuden a llegir la societat de la qual formen part aquests.
- L'èxit de Crims a TV3 ha portat que s'expandís fora de Catalunya.
- I espera't.
Carles Porta durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Josep Lluís Escudero
- Pot ser vist, per la gent de Catalunya, com una traïció a la llengua?
- Que hem deixat de fer-ho en català? No ho hem deixat pas de fer en català, no hem traït ningú. És més, quina obligació tenim de fer-ho només en català? Som una empresa que fem una feina i volem guanyar diners. Aquests dies [durant Sant Jordi] he firmat centenars de llibres de gent que diu que han après català gràcies a Crims. La nostra obligació és fer bons productes: en català, en castellà, i si sabés xinès, amb xinès, per tenir el mercat més ampli possible. Dues coses simples. Hem deixat de fer-ho en català? No. Per tant, traïció a què? Que està prohibit que ho fem amb més públic i puguem guanyar una miqueta més de diners? Si està prohibit que algú m'ho digui perquè m'he perdut la llei. Ara, si aquesta gent que parla de traïció són capaços de pagar-nos el mateix que ens paga Movistar+, o qualsevol altra empresa internacional, jo encantat de la vida. El català és la meva llengua, la nostra llengua, ens sentim comodíssims treballant a Catalunya. Ara, també ens agrada guanyar diners. I, repeteixo, que hem deixat de fer-ho en català? Està prohibit fer-ho en una altra llengua? Doncs ja està.
- [Intervé Anna Punsí, present durant l'entrevista]. No només és una qüestió econòmica, és també de perspectiva. Al final, no tot acaba aquí, vols créixer... I professionalment és molt interessant mirar els espanyols, hi ha maneres de fer diferents en cada cultura.
"El català és la nostra llengua, ens sentim comodíssims treballant a Catalunya. Ara, també ens agrada guanyar diners"
- El cas de l'Helena Jubany s'ha reobert gràcies al fet que el programa l'hagi tractat i divendres 22 d'abril es va celebrar una declaració judicial d'un sospitós. Què els representa que gràcies a Crims s'hagi reobert i seguit en la investigació?
- Cada programa el fem pensant amb la gent que el mira. I això ens fa sentir útils perquè acompanyem molta gent. Quan, en casos com aquest de l'Helena Jubany, ajudem a que es mogui una estructura tan estricta i tancada com la justícia perquè reobrin un cas ens fa sentir encara molt més útils. Feliços per la família de la víctima, perquè s'han sentit acompanyats per nosaltres i per la societat que ha vist aquell capítol, i ara se senten acompanyats per un moviment judicial que imputa una persona que, segons escriu el jutge, hi ha indicis suficients de participació en l'assassinat. Una cosa que és tremenda després de vint anys. Nosaltres hem contribuït al fet que no s'oblidi aquell crim i a que es recordi. I això ens fa sentir molt útils i molt feliços.
- Abans ha insinuat una nova expansió de Crims. Ens hem perdut alguna cosa?
- Hi ha un interès internacional molt gran per Crims. Ja veurem com acabarà, però estem parlant perquè això s'expandeixi. Si ho fem en anglès ens diran traïdors, també? I si es veu en xinès o en romanès, un producte original català? Algú ens dirà traïdors?