Investiguen si 150 persones més han estat espiades amb Pegasus

Citizen Lab creu que el software podria haver accedit a més telèfons a través de l'agenda dels principals espiats, segons "El Confidencial"

Junqueras i Puigdemont, al Parlament Europeu per denunciar el «Catalangate»
Junqueras i Puigdemont, al Parlament Europeu per denunciar el «Catalangate» | ACN
30 d'abril del 2022
Actualitzat a la 13:28h
Novetats en el cas Catalangate. Citizen Lab investiga si hi ha 150 persones més afectades per l'espionatge amb el software Pegasus, segons publica aquest dissabte el diari El Confidencial. En concret, el rotatiu apunta que els 65 espiats inicials estarien col·laborant amb la plataforma vinculada a la Universitat de Toronto per aclarir si, a través de l'accés als seus dispositius, es va espiar també a part dels seus contactes.

Entre els nous possibles afectats hi hauria periodistes de mitjans de comunicació catalans i estatals, segons explica el mateix rotatiu. En cas de confirmar-se, es tractaria d'una segona fase de l'espionatge amb afectats fora de la primera línia política. Les primeres informacions sobre el cas van desvelar l'espionatge als presidents Pere Aragonès, QuimTorra i Artur Mas, a més de l'entorn de CarlesPuigdemont.

Ara, segons detalla el mateix mitjà de comunicació, les persones espiades pertanyerien a una segona plana política. Entre elles, hi hauria membres de l'ANC, Òmnium i també dels CDR. A més, també hi hauria personalitats de fora de Catalunya -Arnaldo Otegi i Jon Iñarritu, de Bildu, ja consten entre els espiats-.

L'escàndol ha generat un nou terratrèmol a la política catalana, però especialment a l'estatal. El Govern ha "congelat" les relacions amb l'executiu de Pedro Sánchez fins que no hi hagi explicacions sobre el cas i el vincle amb el CNI, mentre que ERC també li ha retirat el suport al Congrés dels Diputats. L'independentisme exigeix, com a mínim, la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, màxima responsable dels serveis d'intel·ligència espanyols.

Mentrestant, l'independentisme ha activat aquest divendres l'ofensiva jurídica. No se seguirà una estratègia unitària, si bé totes les vies formen part de la mateixa resposta jurídica contra el que es considera un cas de "persecució ideològica" contra els independentistes. El recorregut serà llarg i tot just comença, però les defenses -principalment Gonzalo BoyeAndreu Van den EyndeBenetSalellas AntoniAbat i Ninet- confien a obtenir resultats tant a nivell català i espanyol com a Europa.