29
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
30
d'abril
a les
8:37h
Confirmat el divorci al Congrés i sense perspectives d'un apropament a curt termini entre ERC i el govern espanyol, l'independentisme ha activat aquest divendres l'ofensiva jurídica per afrontar el Catalangate. No se seguirà una estratègia unitària, si bé totes les vies formen part de la mateixa resposta jurídica contra el que es considera un cas de "persecució ideològica" contra els independentistes. El recorregut serà llarg i tot just comença, però les defenses -principalment Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat i Ninet- confien en obtenir resultats tant a nivell català i espanyol com a Europa.
A grans trets, el gruix de les querelles es presentaran als jutjats de Barcelona mentre que d'altres es presentaran a jurisdiccions estrangeres, en aquells llocs on s'han produït els delictes. En tot cas, és clar que tot plegat acabarà als tribunals europeus i difícilment un escàndol com el Catalangate passarà el filtre del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Paral·lelament a la resposta judicial hi haurà també investigacions polítiques: la comissió de secrets oficials s'ha constituït al Congrés després de tres anys de bloqueig, tot i que l'independentisme en desconfia, i a Europa el Parlament Europeu també té en marxa una comissió d'investigació sobre Pegasus i abordarà el Catalangate en el proper ple. Repassem les claus de l'estratègia jurídica de l'independentisme:
La via interna: querelles al jutjat 32
Els advocats Andreu Van den Eynde, que representa els membres d'ERC espiats, i Benet Salellas, que representa els afectats de la CUP i Òmnium, lideren aquesta via i interposaran querelles als jutjats catalans. Tot sembla indicar que aquestes accions acabaran al jutjat 32 de Barcelona, un jutjat d'instrucció que ja té en marxa un procediment per l'espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall. Aquest cas es troba encallat a l'espera que l'empresa NSO doni resposta a la comissió rogatòria demanada pel jutge. L'ANC també presentarà les querelles en jutjats catalans, i fonts consultades apunten que la setmana que ve s'acabaran de concretar els arguments. Les defenses confien que aquest escàndol, en què hi ha una seixantena de víctimes i acreditació tècnica dels fets, serveixi per fer entrar aquest procediment en una "nova etapa".
La investigació feta per Citizen Lab i The New Yorker aporta una "aproximació tècnica", és a dir, es pot acreditar que hi ha hagut espionatge. I no només a dues persones concretes sinó a tot un "grup polític". Tot això, acompanyat de la pressió judicial, política i social, ha de servir, a criteri de les defenses, perquè els jutges no puguin mirar cap a una altra banda. De fet, malgrat la desconfiança envers el poder judicial espanyol, els advocats tenen clar que uns fets d'aquestes característiques s'han d'investigar. "És un deure, no es pot defugir la responsabilitat d'investigar", deia aquest matí Salellas. En aquest sentit, sentències del Tribunal Suprem apunten que, per molt que hi hagi autorització judicial, cal que hi hagi justificació per a dur a terme una intervenció ,massiva d'aquestes característiques.
La via europea: querelles on s'han produït delictes
L'advocat Gonzalo Boye aposta per presentar querelles individuals en totes aquelles jurisdiccions on s'han comès delictes. En el seu cas, defensa els afectats de Junts i a l'exili, i també per això centrarà la seva acció judicial en tribunals d'arreu d'Europa, tot i que també presentarà querelles a Espanya i Catalunya. "A Europa no entendran que un estat democràtic hagi d'espiar l'independentisme ni que cap magistrat pugui justificar la legalitat d'allò que és il·legal", assegurava aquest divendres. Malgrat els avenços que pugui haver a nivell intern, les defenses confien en obtenir resultats importants a Europa. Així, s'interposaran querelles a França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa, estats on s'han comès delictes.
Paral·lelament, també hi haurà impacte en les causes que l'independentisme ja té obertes, especialment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i a Estrasburg. A Europa, les repercussions mediàtiques han estat importants i políticament també hi ha hagut gestos. La Comissió ha dit que és "inacceptable" qualsevol intent d'accedir "il·legalment" als mòbils dels ciutadans a través de programari espia i el Parlament Europeu ha ofert als eurodiputats eines per saber si estan sent espiats. "Hi haurà conseqüències jurídiques intenses a Europa", ha pronosticat Boye.
Querella contra una empresa amb possibilitat d'ampliar-la
La primera onada de querelles aniran dirigides contra l'empresa NSO, propietària del software Pegasus, però també es demanarà investigar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Per què NSO? Per ara, queda clar que aquesta empresa ha estat "coautora" de l'espionatge. Aquesta empresa ha desenvolupat Pegasus, un programari que només poden comprar els estats. La companyia, de matriu israeliana, es compromet a fer una auditoria prèvia a la venda, per saber a qui està venent el producte i amb quina finalitat, També hi ha un control posterior de la llicència, és a dir, s'analitza com s'ha utilitzat el programari. De fet, poden arribar a revocar llicències de Pegasus si no se n'ha fet un bon ús. La querella contra NSO anirà també en aquesta línia, assenyalant una falta de diligència a l'hora de controlar a qui s'ha venut el producte i l'ús que se n'ha fet.
Això, doncs, és una querella contra una persona jurídica -una empresa- però no es descarta que a mesura que avanci la investigació es pugui ampliar a persones físiques, és a dir, persones amb nom i cognom que hagin estat responsables de l'espionatge. Les querelles que es presentaran seran des d'una perspectiva àmplia i aniran més enllà de l'empresa propietària de Pegasus. Els indicis apunten que en l'espionatge a l'independentisme també hi ha implicat el CNI i, potser, els cossos de seguretat de l'Estat. Per això també es demanarà que s'investiguin aquestes agències de seguretat de l'Estat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, es va afanyar a espolsar-se la responsabilitat de l'escàndol i va assenyalar Defensa. El ministeri de Margarita Robles va assenyalar fa uns dies que Interior també podia estar implicat en el cas.
Definir l'objectiu de la repressió a Europa
Un dels motius que porten a pensar que darrere de l'espionatge hi ha el CNI és el perfil dels espiats. Tots ells són persones independentistes o estretament vinculades al moviment independentista. Això dona una avantatge a les defenses a l'hora de clarificar qui és l'objecte de la repressió de l'Estat, especialment de cara a Europa. La repressió no afecta només polítics o societat civil, sinó que totes les víctimes tenen en comú que participen o tenen relació amb la defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya. Salellas i Van den Eynde consideren que això demostra la persecució contra un "grup polític", mentre que Boye utilitza el terme "minoria nacional". En tot cas, tots els advocats coincideixen que el Catalangate és un cas de persecució ideològica i així ho traslladaran a les instàncies corresponents.
A grans trets, el gruix de les querelles es presentaran als jutjats de Barcelona mentre que d'altres es presentaran a jurisdiccions estrangeres, en aquells llocs on s'han produït els delictes. En tot cas, és clar que tot plegat acabarà als tribunals europeus i difícilment un escàndol com el Catalangate passarà el filtre del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Paral·lelament a la resposta judicial hi haurà també investigacions polítiques: la comissió de secrets oficials s'ha constituït al Congrés després de tres anys de bloqueig, tot i que l'independentisme en desconfia, i a Europa el Parlament Europeu també té en marxa una comissió d'investigació sobre Pegasus i abordarà el Catalangate en el proper ple. Repassem les claus de l'estratègia jurídica de l'independentisme:
La via interna: querelles al jutjat 32
Els advocats Andreu Van den Eynde, que representa els membres d'ERC espiats, i Benet Salellas, que representa els afectats de la CUP i Òmnium, lideren aquesta via i interposaran querelles als jutjats catalans. Tot sembla indicar que aquestes accions acabaran al jutjat 32 de Barcelona, un jutjat d'instrucció que ja té en marxa un procediment per l'espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall. Aquest cas es troba encallat a l'espera que l'empresa NSO doni resposta a la comissió rogatòria demanada pel jutge. L'ANC també presentarà les querelles en jutjats catalans, i fonts consultades apunten que la setmana que ve s'acabaran de concretar els arguments. Les defenses confien que aquest escàndol, en què hi ha una seixantena de víctimes i acreditació tècnica dels fets, serveixi per fer entrar aquest procediment en una "nova etapa".
La investigació feta per Citizen Lab i The New Yorker aporta una "aproximació tècnica", és a dir, es pot acreditar que hi ha hagut espionatge. I no només a dues persones concretes sinó a tot un "grup polític". Tot això, acompanyat de la pressió judicial, política i social, ha de servir, a criteri de les defenses, perquè els jutges no puguin mirar cap a una altra banda. De fet, malgrat la desconfiança envers el poder judicial espanyol, els advocats tenen clar que uns fets d'aquestes característiques s'han d'investigar. "És un deure, no es pot defugir la responsabilitat d'investigar", deia aquest matí Salellas. En aquest sentit, sentències del Tribunal Suprem apunten que, per molt que hi hagi autorització judicial, cal que hi hagi justificació per a dur a terme una intervenció ,massiva d'aquestes característiques.
La via europea: querelles on s'han produït delictes
L'advocat Gonzalo Boye aposta per presentar querelles individuals en totes aquelles jurisdiccions on s'han comès delictes. En el seu cas, defensa els afectats de Junts i a l'exili, i també per això centrarà la seva acció judicial en tribunals d'arreu d'Europa, tot i que també presentarà querelles a Espanya i Catalunya. "A Europa no entendran que un estat democràtic hagi d'espiar l'independentisme ni que cap magistrat pugui justificar la legalitat d'allò que és il·legal", assegurava aquest divendres. Malgrat els avenços que pugui haver a nivell intern, les defenses confien en obtenir resultats importants a Europa. Així, s'interposaran querelles a França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa, estats on s'han comès delictes.
Paral·lelament, també hi haurà impacte en les causes que l'independentisme ja té obertes, especialment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i a Estrasburg. A Europa, les repercussions mediàtiques han estat importants i políticament també hi ha hagut gestos. La Comissió ha dit que és "inacceptable" qualsevol intent d'accedir "il·legalment" als mòbils dels ciutadans a través de programari espia i el Parlament Europeu ha ofert als eurodiputats eines per saber si estan sent espiats. "Hi haurà conseqüències jurídiques intenses a Europa", ha pronosticat Boye.
Querella contra una empresa amb possibilitat d'ampliar-la
La primera onada de querelles aniran dirigides contra l'empresa NSO, propietària del software Pegasus, però també es demanarà investigar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Per què NSO? Per ara, queda clar que aquesta empresa ha estat "coautora" de l'espionatge. Aquesta empresa ha desenvolupat Pegasus, un programari que només poden comprar els estats. La companyia, de matriu israeliana, es compromet a fer una auditoria prèvia a la venda, per saber a qui està venent el producte i amb quina finalitat, També hi ha un control posterior de la llicència, és a dir, s'analitza com s'ha utilitzat el programari. De fet, poden arribar a revocar llicències de Pegasus si no se n'ha fet un bon ús. La querella contra NSO anirà també en aquesta línia, assenyalant una falta de diligència a l'hora de controlar a qui s'ha venut el producte i l'ús que se n'ha fet.
Això, doncs, és una querella contra una persona jurídica -una empresa- però no es descarta que a mesura que avanci la investigació es pugui ampliar a persones físiques, és a dir, persones amb nom i cognom que hagin estat responsables de l'espionatge. Les querelles que es presentaran seran des d'una perspectiva àmplia i aniran més enllà de l'empresa propietària de Pegasus. Els indicis apunten que en l'espionatge a l'independentisme també hi ha implicat el CNI i, potser, els cossos de seguretat de l'Estat. Per això també es demanarà que s'investiguin aquestes agències de seguretat de l'Estat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, es va afanyar a espolsar-se la responsabilitat de l'escàndol i va assenyalar Defensa. El ministeri de Margarita Robles va assenyalar fa uns dies que Interior també podia estar implicat en el cas.
Definir l'objectiu de la repressió a Europa
Un dels motius que porten a pensar que darrere de l'espionatge hi ha el CNI és el perfil dels espiats. Tots ells són persones independentistes o estretament vinculades al moviment independentista. Això dona una avantatge a les defenses a l'hora de clarificar qui és l'objecte de la repressió de l'Estat, especialment de cara a Europa. La repressió no afecta només polítics o societat civil, sinó que totes les víctimes tenen en comú que participen o tenen relació amb la defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya. Salellas i Van den Eynde consideren que això demostra la persecució contra un "grup polític", mentre que Boye utilitza el terme "minoria nacional". En tot cas, tots els advocats coincideixen que el Catalangate és un cas de persecució ideològica i així ho traslladaran a les instàncies corresponents.