01
de maig
del
2022
Les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo, l'activitat financera del rei emèrit, el passat de l'imam de Ripoll com a confident previ als atemptats de Barcelona i de Cambrils del 2017 i la relació amb el Marroc tenen un punt en comú: tots ells han estat tractats -en alguns casos, abans que fessin el salt a l'esfera pública- en el marc de la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats, que es reactivarà a partir del Catalangate. Aquesta comissió, al llarg de l'actual legislatura, no ha estat constituïda per la negativa de les dretes a donar entrada als independentistes i que en els últims dies ha aparegut en tots els discursos del govern espanyol com a escenari ideal perquè els afectats rebin les explicacions pertinents sobre l'espionatge massiu, un episodi que ha corcat les relacions entre l'Estat i la Generalitat des de fa dues setmanes.
Cada grup parlamentari té dret a tenir-hi un membre. Fins ara, calien els vots, dipositats en urna al ple per garantir-ne la privacitat, de dues terceres parts dels diputats. ERC i Bildu havien estat vetades en diverses ocasions, però ara la norma s'ha canviat i n'hi ha hagut prou amb majoria absoluta per fer entrar Gabriel Rufián -representant d'ERC- Míriam Nogueras per Junts -en tant que integrant del grup parlamentari Plural- i Albert Botran -de la CUP- pel grup mixt. També hi haurà Mertxe Aizpurua, de Bildu. Ara bé: com funciona aquesta comissió? Qui en forma part? Com han d'actuar els diputats que l'integren? Són preguntes que respon Jordi Xuclà, exdiputat de llarga trajectòria sota les sigles de CiU, CDC i del PDECat, que en va formar part entre el 2016 i el 2019.
En conversa amb NacióDigital, Xuclà insisteix que tots els estats del món -els democràtics i els no democràtics- tenen serveis secrets, i que en el primer grup existeix el control parlamentari sobre les activitats que duen a terme. La comissió, en essència, es dedica a fiscalitzar aquells ministeris que utilitzen fons reservats i, de fet, el nom oficial de l'organisme és comissió de despeses reservades. La presideix el president o presidenta del Congrés -ara ho és Meritxell Batet, del PSC- i el secretari general de la cambra és l'encarregat d'elaborar les actes, que després són dipositades en un arxiu protegit. Els diputats que en formen part no poden entrar el telèfon mòbil a les sessions -tres o quatre cada any, quan funcionava amb normalitat-, de manera que l'han de deixar en una capsa metàl·lica abans d'asseure's al lloc que tenen assignat.
Els ministres encarregats de comparèixer són els d'Interior, Defensa i Afers Exteriors, els tres que poden utilitzar fons reservats en les seves activitats, i també el director o directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Quan aquest organisme depenia de Presidència en l'etapa de Soraya Sáenz de Santamaría, la mà dreta de Mariano Rajoy també s'explicava davant la comissió. Xuclà assenyala que hi ha un document clau que han de conèixer els diputats abans d'encarar les seves intervencions. Es tracta de la directiva nacional de defensa, un memoràndum que és públic i on s'hi recullen totes les amenaces que afronta l'Estat en matèria de seguretat. Això vol dir aspectes relacionats amb el narcotràfic, el ciberterrorisme, la immigració il·legal i la geopolítica. Aquests últims dos aspectes sempre són claus, sosté Xuclà, per entendre per què s'hi parla tant del Marroc, perquè la protecció de Ceuta i Melilla és clau.
"On el CNI hi té més espies no és a Washington, sinó al Marroc. Si es desestabilitza, Ceuta i Melilla cauen en 24 hores, perquè no estan protegides per l'OTAN", ressalta l'exdiputat de CiU. En la seva etapa a la comissió, per exemple, va poder escoltar el passat de l'imam Es-Satty -traficant de bombones de butà a Melilla que es va acabar oferint als serveis d'intel·ligència com a confident abans de radicalitzar una cèl·lula de joves de Ripoll- o bé conèixer de primera mà com s'havia frustrat un atemptat que es preparava contra l'estació de Sants, a Barcelona. Xuclà guarda les llibretes que va omplir durant les sessions de la comissió, durant les quals va conèixer -anys abans que es fes públic- el modus operandi de l'excomissari Villarejo i l'amenaça que suposava.
En aquest sentit, rememora -sense saltar-se la norma que dicta que no es explicar res del que es parla a la comissió- com als diputats se'ls va advertir que Villarejo disposava d'informació gravada que equivalia a 12 tràilers plens de documentació, i tots els moviments que havia dut a terme per anar a parlar amb Corinna Larsen, examant del rei emèrit. Les preguntes sobre les activitats financeres de Joan Carles I costaven de ser respostes. Félix Sanz Roldán, exidirector del CNI, és un orador amb una "capacitat superior per convèncer", segons Xuclà. Quina fórmula es fa servir quan el responsable dels serveis secrets no vol -o no pot- parlar d'una determinada carpeta? "No m'ha estat autoritzat investigar aquest extrem", recorda l'exdiputat de Convergència.
Un dels problemes que existeixen a l'Estat a l'hora d'abordar aspectes reservats és la llei de secrets oficials, vigent des del franquisme i que no s'ha renovat. El PNB va incloure la reforma d'aquesta norma en el pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però de moment no ha vist atès el compromís. "Els secrets tenen un període de prescripció, en les democràcies avançades", diagnostica Xuclà. Què vol dir, això? Que els secrets reben un grau i que, en funció d'aquest grau, es desclassifiquen en un determinat període d'anys després dels fets. És el que ha passat als Estats Units amb l'assassinat del president John F. Kennedy. "A Espanya, els secrets ho són per sempre", insisteix l'exdiputat de CiU, que va compartir comissió amb Margarita Robles primer com a representant del PSOE i, amb el pas dels anys, com a ministra de Defensa.
Robles apareix com la principal figura criticada per l'independentisme en tot l'afer del Catalangate, perquè en sessió de control, aquest dimecres, va justificar l'espionatge a líders independentistes pel rumb que portava el procés. Un procés que, confirma Xuclà, estava en el radar dels qui elaboraven la directiva nacional de defensa, en la mesura que es posava en risc la integritat territorial. En la comissió, per exemple, també hi va aflorar el funcionament de la policia patriòtica, una de les mesures que va posar en marxa Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior per atacar figures del procés. Serà la comissió de secrets oficial la plaça ideal per tractar-hi el Catalangate? "És una condició prèvia, no sé si suficient", sosté Xuclà, que posa l'accent en el fet que l'organisme porti anys aturat, perquè els responsables del fons reservats -la comissió en fiscalitza el pressupost i l'execució- no "han practicat accountability".
Sigui com sigui, manté l'exdiputat, l'organisme que tracta els secrets oficials és també una ocasió per, si es tenen inquietuds, ampliar coneixements sobre geopolítica. I per acumular anècdotes, com per exemple saber que el pagament de la seguretat d'una ambaixada espanyola en un estat fallit africà es va pagar a través de llegums. Anècdotes que no apareixeran quan es produeixi la sessió monogràfica sobre el Catalangate, de la qual en teoria no se'n podrà explicar res però que, amb un exèrcit de periodistes a la porta -i diputats amb interès per filtrar, sovint de manera intencionada tenint en compte la gravetat del cas-, possiblement serà "radiofonada". En els anys que ell en va formar part, recorda Xuclà, es va mantenir la discreció. Potser perquè, fent les sessions en dijous, alguns tenien pressa per agafar l'avió i tornar a casa.
Cada grup parlamentari té dret a tenir-hi un membre. Fins ara, calien els vots, dipositats en urna al ple per garantir-ne la privacitat, de dues terceres parts dels diputats. ERC i Bildu havien estat vetades en diverses ocasions, però ara la norma s'ha canviat i n'hi ha hagut prou amb majoria absoluta per fer entrar Gabriel Rufián -representant d'ERC- Míriam Nogueras per Junts -en tant que integrant del grup parlamentari Plural- i Albert Botran -de la CUP- pel grup mixt. També hi haurà Mertxe Aizpurua, de Bildu. Ara bé: com funciona aquesta comissió? Qui en forma part? Com han d'actuar els diputats que l'integren? Són preguntes que respon Jordi Xuclà, exdiputat de llarga trajectòria sota les sigles de CiU, CDC i del PDECat, que en va formar part entre el 2016 i el 2019.
En conversa amb NacióDigital, Xuclà insisteix que tots els estats del món -els democràtics i els no democràtics- tenen serveis secrets, i que en el primer grup existeix el control parlamentari sobre les activitats que duen a terme. La comissió, en essència, es dedica a fiscalitzar aquells ministeris que utilitzen fons reservats i, de fet, el nom oficial de l'organisme és comissió de despeses reservades. La presideix el president o presidenta del Congrés -ara ho és Meritxell Batet, del PSC- i el secretari general de la cambra és l'encarregat d'elaborar les actes, que després són dipositades en un arxiu protegit. Els diputats que en formen part no poden entrar el telèfon mòbil a les sessions -tres o quatre cada any, quan funcionava amb normalitat-, de manera que l'han de deixar en una capsa metàl·lica abans d'asseure's al lloc que tenen assignat.
Els ministres encarregats de comparèixer són els d'Interior, Defensa i Afers Exteriors, els tres que poden utilitzar fons reservats en les seves activitats, i també el director o directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Quan aquest organisme depenia de Presidència en l'etapa de Soraya Sáenz de Santamaría, la mà dreta de Mariano Rajoy també s'explicava davant la comissió. Xuclà assenyala que hi ha un document clau que han de conèixer els diputats abans d'encarar les seves intervencions. Es tracta de la directiva nacional de defensa, un memoràndum que és públic i on s'hi recullen totes les amenaces que afronta l'Estat en matèria de seguretat. Això vol dir aspectes relacionats amb el narcotràfic, el ciberterrorisme, la immigració il·legal i la geopolítica. Aquests últims dos aspectes sempre són claus, sosté Xuclà, per entendre per què s'hi parla tant del Marroc, perquè la protecció de Ceuta i Melilla és clau.
"On el CNI hi té més espies no és a Washington, sinó al Marroc. Si es desestabilitza, Ceuta i Melilla cauen en 24 hores, perquè no estan protegides per l'OTAN", ressalta l'exdiputat de CiU. En la seva etapa a la comissió, per exemple, va poder escoltar el passat de l'imam Es-Satty -traficant de bombones de butà a Melilla que es va acabar oferint als serveis d'intel·ligència com a confident abans de radicalitzar una cèl·lula de joves de Ripoll- o bé conèixer de primera mà com s'havia frustrat un atemptat que es preparava contra l'estació de Sants, a Barcelona. Xuclà guarda les llibretes que va omplir durant les sessions de la comissió, durant les quals va conèixer -anys abans que es fes públic- el modus operandi de l'excomissari Villarejo i l'amenaça que suposava.
En aquest sentit, rememora -sense saltar-se la norma que dicta que no es explicar res del que es parla a la comissió- com als diputats se'ls va advertir que Villarejo disposava d'informació gravada que equivalia a 12 tràilers plens de documentació, i tots els moviments que havia dut a terme per anar a parlar amb Corinna Larsen, examant del rei emèrit. Les preguntes sobre les activitats financeres de Joan Carles I costaven de ser respostes. Félix Sanz Roldán, exidirector del CNI, és un orador amb una "capacitat superior per convèncer", segons Xuclà. Quina fórmula es fa servir quan el responsable dels serveis secrets no vol -o no pot- parlar d'una determinada carpeta? "No m'ha estat autoritzat investigar aquest extrem", recorda l'exdiputat de Convergència.
Un dels problemes que existeixen a l'Estat a l'hora d'abordar aspectes reservats és la llei de secrets oficials, vigent des del franquisme i que no s'ha renovat. El PNB va incloure la reforma d'aquesta norma en el pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però de moment no ha vist atès el compromís. "Els secrets tenen un període de prescripció, en les democràcies avançades", diagnostica Xuclà. Què vol dir, això? Que els secrets reben un grau i que, en funció d'aquest grau, es desclassifiquen en un determinat període d'anys després dels fets. És el que ha passat als Estats Units amb l'assassinat del president John F. Kennedy. "A Espanya, els secrets ho són per sempre", insisteix l'exdiputat de CiU, que va compartir comissió amb Margarita Robles primer com a representant del PSOE i, amb el pas dels anys, com a ministra de Defensa.
Robles apareix com la principal figura criticada per l'independentisme en tot l'afer del Catalangate, perquè en sessió de control, aquest dimecres, va justificar l'espionatge a líders independentistes pel rumb que portava el procés. Un procés que, confirma Xuclà, estava en el radar dels qui elaboraven la directiva nacional de defensa, en la mesura que es posava en risc la integritat territorial. En la comissió, per exemple, també hi va aflorar el funcionament de la policia patriòtica, una de les mesures que va posar en marxa Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior per atacar figures del procés. Serà la comissió de secrets oficial la plaça ideal per tractar-hi el Catalangate? "És una condició prèvia, no sé si suficient", sosté Xuclà, que posa l'accent en el fet que l'organisme porti anys aturat, perquè els responsables del fons reservats -la comissió en fiscalitza el pressupost i l'execució- no "han practicat accountability".
Sigui com sigui, manté l'exdiputat, l'organisme que tracta els secrets oficials és també una ocasió per, si es tenen inquietuds, ampliar coneixements sobre geopolítica. I per acumular anècdotes, com per exemple saber que el pagament de la seguretat d'una ambaixada espanyola en un estat fallit africà es va pagar a través de llegums. Anècdotes que no apareixeran quan es produeixi la sessió monogràfica sobre el Catalangate, de la qual en teoria no se'n podrà explicar res però que, amb un exèrcit de periodistes a la porta -i diputats amb interès per filtrar, sovint de manera intencionada tenint en compte la gravetat del cas-, possiblement serà "radiofonada". En els anys que ell en va formar part, recorda Xuclà, es va mantenir la discreció. Potser perquè, fent les sessions en dijous, alguns tenien pressa per agafar l'avió i tornar a casa.