CATALANGATE

Es pot utilitzar en un judici la informació obtinguda amb Pegasus?

Si el CNI ha intervingut comunicacions sense autorització del jutge tot allò obtingut és il·lícit; en el cas dels advocats, les intervencions dels telèfons vulneren el dret de defensa i el secret professional

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 30 d'abril de 2022 a les 12:30 |
Elisenda Paluzie, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, víctimes del ''Catalangate'', al Parlament Europeu | ACN
Una informació obtinguda amb Pegasus és vàlida en un judici? Tot indica que el CNI va espiar desenes de dirigents independentistes, advocats i periodistes amb aquest programari. La pròpia ministra de Defensa, Margarita Robles, justificava l'escàndol. "Què ha de fer l'Estat si es declara la independència?", va dir dimecres al Congrés. Per ara, no s'ha filtrat informació obtinguda a través d'aquest software. Els afectats pel Catalangate tenen clar que cap jutge autoritzaria mai un espionatge massiu d'aquestes característiques i que, amb autorització o sense, la informació obtinguda és il·legal i no seria vàlida per a un procediment judicial. Juristes consultats van en la mateixa línia. En el cas dels advocats, intervenir els telèfons vulnera el dret de defensa i el secret professional, amb autorització o sense del jutge.

En els darrers dies s'ha viscut una batalla mediàtica a la premsa espanyola: fonts properes al CNI admetien a El País a principis de setmana que es va utilitzar Pegasus, però rebaixaven el nombre de persones espiades i remarcaven que sempre s'havia fet amb autorització del jutge. En resposta, altres fonts negaven a El Español que hi hagués autorització judicial i advertien que cap jutge -en aquest cas, un jutge de la sala tercera del Tribunal Suprem- autoritzaria mai una intromissió en les comunicacions d'aquestes característiques. Tota la qüestió és matèria classificada, emparada per la llei de secrets oficials, i el govern espanyol insisteix que tot el que s'ha fet ha estat dins de la legalitat.


És clau, doncs, si la informació es va obtenir de manera "lícita o il·lícita", en paraules del catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit. Si la informació es va obtenir de manera il·lícita -sense autorització del jutge- no hi ha dubte: no és vàlida i, a més, és delicte. Els dubtes apareixen en cas que el CNI seguís el procediment establert per la llei 2/2002, que regula el control judicial previ de les seves actuacions. Què diu aquesta llei? Estableix que la directora del CNI, Paz Esteban, haurà de sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem competent l'autorització per adoptar mesures que afecten la inviolabilitat del domicili o el secret de les comunicacions. Els afectats per l'espionatge tenen clar que no va ser així i que són víctimes d'una "persecució ideològica" contra l'independentisme. 

La petició al jutge haurà de delimitar les mesures sol·licitades, justificar-les, identificar les persones afectades i també el lloc on es practicaran. També acotarà el temps d'aplicació de les mesures, que en el cas de la intervenció de les comunicacions no podrà excedir els tres mesos (prorrogables "en cas de necessitat"). En cas que el magistrat ho consideri adequat, dictarà una resolució motivada en un termini de tres dies per donar l'autorització. Tot aquest procediment és classificat com a secret -la resolució que autoritza les mesures, doncs, no és pública- i la llei estableix que el CNI destruirà tota aquella informació que no tingui relació amb l'objectiu dels serveis d'intel·ligència.


El CNI no busca proves, genera "intel·ligència"


Amb autorització o sense, la informació obtinguda es pot aportar com a prova davant del jutge? Andreu Van den Eynde, víctima de l'espionatge amb Pegasus, apunta que si el CNI anava per lliure, la informació no només no es podria aportar com a prova sinó que "contaminaria d'il·legalitat" tot el procediment. Benet Salellas afegeix que amb aval o sense, no es pot justificar un espionatge massiu com aquest -què justifica espiar un professor i metge de l'Hospital Clínic com Elias Campo?-. El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, en aquesta línia, assenyala que les informacions han estat obtingudes de manera "extrajudicial" i "sense cap garantia" i, per tant, no tenen validesa en un tribunal.


I si el CNI hagués rebut l'autorització del jutge? En aquest cas, apareixen dubtes, com reconeix Tamarit. Cal tenir present que el CNI no investiga delictes ni fa investigacions judicials, sinó que la seva tasca va encaminada a generar "intel·ligència" per a la "seguretat nacional". En cas que l'espionatge hagués estat autoritzada pel Suprem, Van den Eynde argumenta que com que el CNI no crea proves, aquesta informació no es podria utilitzar directament, però apunta que sí que podria servir de base per obrir una investigació judicial. De tota manera, cal remarcar que, en el cas dels advocats, cap informació obtinguda -amb autorització o sense- pot ser utilitzada. 


No tot s'hi val per obtenir informació


Ho detalla el catedràtic de Dret Processal i diputat de Junts, Jaume Alonso Cuevillas, també espiat per Pegasus, que assenyala que no es poden intervenir els telèfons dels advocats perquè en aquest cas es vulnera el dret de defensa i atempta contra el secret professional. En el Catalangate s'ha espiat almenys tres advocats de líders del procés -Boye, Van den Eynde i Cuevillas- i per això es fa molt difícil pensar que aquestes escoltes hagin rebut cap autorització judicial. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, remarca que un cas com el Catalangate és un atac a la democràcia i és "il·legal". I si el CNI va espiar advocats mentre preparaven la defensa dels líders de l'1-O? Quines conseqüències tindria, això, sobre les peces obertes del procés? Són preguntes que esperen resposta.

En tot cas, el Tribunal Suprem ja s'ha pronunciat sobre l'espionatge a advocats. L'autorització d'un jutge per intervenir comunicacions no converteix aquest espionatge en legal. Com apunta la sentència 97/2012 que va condemnar el jutge Baltasar Garzón, les escoltes telefòniques a advocats -en aquest cas, advocats de la trama Gürtel de corrupció al PP- van suposar una "reducció dràstica i injustificada" del dret de defensa i altres drets lligat a aquest, fins al punt de posar tot el procés penal espanyol al nivell de "sistemes polítics i processals característics de temps ja superats". La resolució diu que encarregar o autoritzar la intervenció dels telèfons d'advocats és una pràctica pròpia de règims totalitaris en què "tot es considera vàlid per accedir a una informació que interessa, o se suposa que interessa, a l'Estat". Garzón va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació.

Altres notícies del Catalangate que et poden interessar:





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació