27
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
20:43h
"Jo només escric. Escric i prou", ha dit l'escriptor Jaume Cabré en el transcurs de l'homenatge que ha rebut a l'Ateneu Barcelonès, un acte que s'ha anat ajornant per la pandèmia i que ha arribat pocs dies abans de fer 75 anys i quan en fa poc més de deu de la publicació de la seva novel·la Jo confesso, considerada un títol culminant en la seva narrativa.
El crític i poeta Sam Abrams, la traductora Stefania Ciminelli i Jordi Marrugat, crític i historiador de la literatura, han perfilat l'obra d'un Cabré que, en paraules d'Abrams, conforma un tot integral. Abrams ha assenyalat que la producció de Cabré li recorda la de James Joyce, un autor que des de l'inici tenia un full de ruta que duia a Ulisses. Segons ell, tota la creació de Cabré condueix a Jo confesso i es pot definir com una "obra d'art total", destacant-ne la seva interlocució directa amb els grans autors contemporanis. Les novel·les de Cabré han estat àmpliament traduïdes i els seus són títols d'èxit en molts països, especialment Alemanya.
Abrams s'ha referit a les tres zones literàries que havia de conèixer l'escriptor, segons Eliot: la local (la llengua pròpia, en aquest cas, el català), la zona regional, que seria en el seu cas la literatura espanyola i europea, i la universal, que coneix a fons, des de Cervantes a Proust, Melville, Tolstoi o Faulkner. Abrams ha destacat la narrativa accessible de Cabré tot i la seva gran ambició literària. Un fet que converteix les seves obres en un exercici "democràtic" per fer senzilla l'alta modernitat literària.
També Stefania Ciminelli s'ha referit al llenguatge volgudament planer de la literatura de Cabré i al fet que està amarada de música, un altre dels elements de la seva obra, com també als seus grans temes, com la força de la memòria, la tergiversació dels fets duta a terme pels poderosos, l'amor i la decepció. Ciminelli ha explicat com ha afrontat la traducció d'obres com L'ombra de l'eunuc o Les veus del Pamano, i com n'és d'important el fil continuador entre escriptor i traductor.
Jordi Marrugat ha destacat el que és un dels trets de les novel·les de Cabré, que és la capacitat de generar passió per la seva narrativa. L'historiador de la literatura ha subratllat la voluntat de Cabré de contribuir a construir una literatura popular catalana robusta i com ha volgut incidir en la realitat i en el món de les idees.
En l'inici de l'acte, Joan Safont l'ha definit com el sènior més respectat de la literatura catalana i el més internacional dels autors catalans. Però Cabré s'ha resistit a emprar grans paraules. S'ha limitat a dir que per ell, si no escriu, el més important és llegir i que preferia escoltar dels "savis" i aprendre'n. Escriure i prou.
El crític i poeta Sam Abrams, la traductora Stefania Ciminelli i Jordi Marrugat, crític i historiador de la literatura, han perfilat l'obra d'un Cabré que, en paraules d'Abrams, conforma un tot integral. Abrams ha assenyalat que la producció de Cabré li recorda la de James Joyce, un autor que des de l'inici tenia un full de ruta que duia a Ulisses. Segons ell, tota la creació de Cabré condueix a Jo confesso i es pot definir com una "obra d'art total", destacant-ne la seva interlocució directa amb els grans autors contemporanis. Les novel·les de Cabré han estat àmpliament traduïdes i els seus són títols d'èxit en molts països, especialment Alemanya.
Abrams s'ha referit a les tres zones literàries que havia de conèixer l'escriptor, segons Eliot: la local (la llengua pròpia, en aquest cas, el català), la zona regional, que seria en el seu cas la literatura espanyola i europea, i la universal, que coneix a fons, des de Cervantes a Proust, Melville, Tolstoi o Faulkner. Abrams ha destacat la narrativa accessible de Cabré tot i la seva gran ambició literària. Un fet que converteix les seves obres en un exercici "democràtic" per fer senzilla l'alta modernitat literària.
També Stefania Ciminelli s'ha referit al llenguatge volgudament planer de la literatura de Cabré i al fet que està amarada de música, un altre dels elements de la seva obra, com també als seus grans temes, com la força de la memòria, la tergiversació dels fets duta a terme pels poderosos, l'amor i la decepció. Ciminelli ha explicat com ha afrontat la traducció d'obres com L'ombra de l'eunuc o Les veus del Pamano, i com n'és d'important el fil continuador entre escriptor i traductor.
Jordi Marrugat ha destacat el que és un dels trets de les novel·les de Cabré, que és la capacitat de generar passió per la seva narrativa. L'historiador de la literatura ha subratllat la voluntat de Cabré de contribuir a construir una literatura popular catalana robusta i com ha volgut incidir en la realitat i en el món de les idees.
En l'inici de l'acte, Joan Safont l'ha definit com el sènior més respectat de la literatura catalana i el més internacional dels autors catalans. Però Cabré s'ha resistit a emprar grans paraules. S'ha limitat a dir que per ell, si no escriu, el més important és llegir i que preferia escoltar dels "savis" i aprendre'n. Escriure i prou.