Per raó d'Estat

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Els fets de la setmana conviden a recuperar la lectura del llibre Per raó d'Estat (Ara Llibres, 2020), de la nostra companya Sara González, un recorregut per les clavegueres de la política, en què es relaten episodis destacats de l'activació dels aparells de l'Estat contra la dissidència. Amb l'ajuda de testimonis amb coneixement de causa -no només víctimes, també polítics de primera línia amb responsabilitats sobre cossos policials-, González ajuda a entendre fins a quin punt, per protegir l'Estat, s'ha justificat en el passat la vulneració de drets fonamentals.

El relat -que és de no-ficció; a vegades, cal recordar-ho- és plenament oportú. Especialment, des que Margarita Robles va justificar l'espionatge massiu a l'independentisme al Congrés, amb l'argument de protegir l'Estat d'aquells qui pretenien atemptar contra la seva unitat territorial. El camí verbalitzat per la ministra de Defensa -protagonista del distanciament d'ERC i la Moncloa- és un sender perillós, perquè no té aturador. En nom de la raó d'Estat, es poden fer servir els recursos públics per controlar els líders d'un projecte polític i, escalant en la gradació, es pot practicar el terrorisme, com va passar amb els GAL. Robles coneix les dues realitats, perquè va ostentar responsabilitats en l'estructura ministerial quan s'esllanguien els governs de Felipe González i també les assumeix ara a l'executiu de Pedro Sánchez.

La ministra no haurà de patir pel càrrec, tot i que s'havia preocupat per la seva continuïtat. Almenys així ho havia transmès en privat, abans fins i tot de la defensa acèrrima dels serveis secrets a l'hemicicle del Congrés. El president espanyol la va ratificar aquest mateix dijous, després de l'aprovació el decret de mesures anticrisi per la guerra a Ucraïna, votació resolta per la mínima i gràcies als vots favorables de Bildu. ERC, que havia demanat el cap de ministra, s'hi va oposar. Com el PP, festejat en les hores prèvies per la Moncloa amb la tramitació del decret com a llei, per bé que els seus vots finalment no van ser necessaris. Els populars es van mantenir en el còmput de l'oposició.

La jornada parlamentària a Madrid se salda amb el refredament de les relacions entre ERC i el govern espanyol, per bé que tant els republicans -com Junts i la CUP- van donar suport a les forces del govern de coalició en diverses de les 19 votacions d'ahir a la cambra baixa. Tanmateix, en la més rellevant, la del decret de la guerra, el seu posicionament va ser negatiu. Sense incidència, però, en la confecció de la majoria que necessitava la Moncloa. El govern espanyol havia tornat a demanar a l'independentisme un suport acrític, amb el relat que no es pot defraudar els ciutadans amb el rebuig de mesures per fer-los la vida més senzilla. La simplificació del missatge, altament corrosiu per a la fiscalització de l'acció governamental, pretenia desactivar el frontó creat pel rebuig al Catalangate.

ERC no va dubtar en el sentit del vot d'aquest dijous, però sí que havia posposat la decisió pública, pendent del càlcul de danys que incorporen tots els partits. La raó d'Estat invocada dimecres per Robles va acabar abocant els republicans al "no" i posa la convivència política al congelador. La pregunta que queda pendent és si la legislatura ofereix un camí de retorn a la negociació després del sotrac de l'espionatge, i com es gradua aquesta represa. Tocada pels gestos tímids de la Moncloa, ERC sap que l'única força que té per moure el PSOE -en la relació bilateral i també en la taula de diàleg- és ser decisiu en l'aritmètica parlamentària. I Sánchez, que pateix cada cop que els seus socis s'allunyen al Congrés, navega sense relat en el tram final del mandat, desgastat per la inflació i amb la recuperació econòmica embarrancada. Motius afegits per témer, des de files socialistes, un esquer electoral que ja és un mantra: la moderació d'Alberto Núñez Feijóo.   
 

---

Avui no et perdis

» Divorci al Congrés, i ara? Bateria de querelles pel «Catalangate»; per Bernat Surroca.

»ERC consuma el distanciament amb la Moncloa a expenses de la dimissió de Robles; per Sara Gonzàlez.

» Opinió: «Mai és el moment»; per Oriol March.

»El ple del Parlament Europeu debatrà sobre l'espionatge amb Pegasus a eurodiputats.

»El Cercle d'Economia adverteix que la pau social «penja d'un fil» i reclama uns nous Pactes de la Moncloa; per Pep Martí.

» Mapes interactius | Entre els 12.100 d'Ulldecona i els 29.700 de Sant Just: quina renda disponible té cada municipi?; per Roger Tugas Vilardell.

»L'atur a Catalunya se situa en la segona dada més baixa des del 2008.

» La inflació cau fins al 8,4% després de dos mesos de xifres rècord.

» Repsol duplica els seus beneficis en ple context d'inflació i guerra a Ucraïna.

»El comitè assessor del Govern alerta que «potser s'han retirat les restriccions massa de pressa»; per Víctor Rodrigo.

»Entitats de Barcelona se solidaritzen en contra dels Jocs d'Hivern.

»Mor l'actor Juan Diego als 79 anys; per Víctor Rodrigo.

» Mor un dels mítics actors de La Cubana, Jaume Baucis, als 64 anys; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Mentre l'Ajuntament de Barcelona i el Barça presentaven aquest dijous la logística de les obres de l'Espai Barça -que obligaran el club a deixar el Camp Nou i jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys la temporada 2023-24-, Ronald Koeman reapareixia en públic per presentar un torneig de golf solidari. El tècnic holandès, però, va ser benevolent amb Joan Laporta, malgrat que la relació entre president i entrenador no va acabar de la millor manera. I el matí va acabar de ser plàcid per a Laporta amb la rebuda cordial d'Ada Colau al consistori. L'equip de premsa i protocol de l'Ajuntament va habilitar el Saló de Cent per a la roda de premsa, en lloc d'ubicar-la en un espai menys pompós, habitual d'altres compareixences, com la Sala Lluís Companys. I va preveure una entrada compartida de l'alcaldessa i el president blaugrana. Laporta, coneixedor de la casa perquè en va ser regidor -en l'etapa en què la seva formació política va formar coalició amb aquella ERC liderada per Jordi Portabella-, va transmetre agraïment pel tracte dispensat. 

Vist i llegit

Aquesta setmana ha fet 36 anys de l'accident a la central nuclear de Txernòbil. Coincidint amb l'efemèride, el programa 60 minuts de Televisió de Catalunya va recuperar l'emissió del documental Retorn a Txernòbil, de Roman Shumunov, que recull el testimoni de bombers, enginyers, metges i veïns de la ciutat de Prípiat que el 26 d'abril del 1986 van viure de ben a prop l'explosió d'un dels reactors de la planta ucraïnesa. L'accident nuclear va posar en alerta Europa, tot i que els detalls de la catàstrofe no es van conèixer fins al cap d'uns dies, per l'ocultació que en va fer el règim soviètic. El treball emès transmet la sensació de perill viscuda, amb l'aportació de supervivents que retornen a la zona d'exclusió per primera vegada. Un relat esfereïdor, pel que va passar i pel que podria haver succeït.

 El nom propi

Després d'una llarga absència dels escenaris, coincidint amb la pandèmia, Joan Manuel Serrat ha començat a acomiadar-se. La primera parada de la seva llarga gira de comiat -que acabarà el 23 de desembre a Barcelona- era el Beacon Theatre de Nova York, una sala centenària que el cantautor va omplir, perquè feia mesos que les entrades estaven esgotades. Serrat va dissenyar un concert coherent amb la transcendència del moment, amb un repàs per les principals cançons dels seus 56 anys de carrera. "Porto dos o tres anys sense cantar, m'he convertit en un antic debutant", va dir a les 3.000 persones que van tenir el privilegi de veure l'actuació en directe, relatada a El País, en una crònica sentida, per María Antonia Sánchez-Vallejo. "Fa mal pensar la porqueria de testament que deixarem als nostres fills. Si en algun moment ens trobem a trobar, espero que la paraula demà sigui un sinònim de vida", va sentenciar Serrat, pensant en el futur, abans de baixar de l'escenari, un cop entonada Pare, una lletra escrita el 1973 que continua sent vigent. 

 Els imperdibles

Després de la preestrena de dimarts a Lleida, el cap de setmana convida a anar al cinema per degustar Alcarràs, el film de Carla Simón guardonat amb l'Os d'Or al Festival de Berlín, que aquest divendres arriba a les cartelleres. La pel·lícula de Simón, elogiada per la crítica, és una oda a una manera de viure, la del camp, carregada d'amenaces. Abans de comprar l'entrada, llegiu aquest perfil sobre la cineasta catalana que va escriure Víctor Rodrigo. Gaudiu-ne, del text i el llargmetratge. Bon cap de setmana! 

 ​