28
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
29
d'abril
a les
10:35h
"Si tenen dubtes sobre el compliment de la legalitat, vagin als tribunals. A mi em sembla molt bé que hi vagin, però assumint-ne les conseqüències, perquè les acusacions i les denúncies falses també són delicte". Són paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, màxima responsable política del CNI i a l'ull de l'huracà pel Catalangate. L'escàndol té moltes derivades polítiques -avui mateix s'ha fet evident el divorci al Congrés entre ERC i el govern espanyol- i també en tindrà de judicials. Els independentistes preparen una ofensiva legal per denunciar el que consideren una vulneració flagrant de drets.
Aquest divendres, Òmnium ha organitzat un acte a la Universitat de Barcelona amb tots els advocats dels afectats -Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat i Ninet- per definir els propers passos. S'explicarà l'estratègia en termes generals i cada ponent tocarà un àmbit, però no està previst que es donin detalls específics de cada querella. El públic a la UB serà també significatiu: entitats del món de l'advocacia i de l'àmbit jurídic, i també de defensa dels drets humans. Es presentaran denúncies individuals i també des de les organitzacions i institucions afectades per l'espionatge. Hi ha afectats d'ERC, Junts, la CUP, el PDECat, Bildu, Òmnium i l'ANC. Les querelles es presentaran a Catalunya, Espanya i arreu d'Europa. De fet, a la UE el cas d'espionatge ha tingut impacte mediàtic i també polític: la setmana que ve, el Parlament Europeu abordarà la qüestió.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, víctima de Pegasus, ja estudia la millor manera de portar el cas als tribunals. El Govern ho denunciarà a diverses instàncies, també d'àmbit internacional, si bé les fonts consultades eviten per ara donar més detalls. En tot cas, els serveis jurídics de la Generalitat hi estan treballant. Aquesta setmana, el Parlament també ha aprovat amb una majoria àmplia, que inclou partits independentistes, PSC i comuns, presentar una denúncia pel Catalangate. La denúncia es fonamentarà en les investigacions de CitizenLab i es presentarà al jutjat competent, com apunten fonts de la presidència del Parlament.
En tot cas, els advocats de la seixantena d'afectats ja preparen una bateria de querelles per arribar fins al final i esclarir els fets. L'estratègia no serà conjunta ni totes les querelles es concentrar en un mateix tribunal. La via judicial serà paral·lela a les possibles investigacions polítiques que es puguin dur a terme. No hi haurà una comissió d'investigació sobre el Catalangate, però sí que s'activarà la comissió de secrets oficials després de tres anys bloquejada. L'independentisme desconfia que aquest mecanisme, mentre augmenten les crides perquè el govern desclassifiqui la informació sobre l'escàndol i s'abordi una reforma de la llei de secrets oficials, de l'època franquista.
Sacsejar la causa de Torrent i Maragall
El procediment habitual de les accions legals és presentar-les al jutjat de guàrdia. En el cas les querelles que es presentin a Barcelona, és lògic que el jutjat de guàrdia les traslladi al jutjat 32, que ja té en marxa una causa per l'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall. El seu cas es va destapar l'any 2020 i es troba encallat a l'espera que Israel doni resposta a la comissió rogatòria que va demanar el jutge per obtenir informació sobre la compra de Pegasus, un software desenvolupat per l'empresa israeliana NSO. L'advocat Andreu Van den Eynde, víctima també de l'espionatge i lletrat de diversos càrrecs d'ERC, confia que les informacions de CitizenLab i The New Yorker serveixin per sacsejar aquesta causa.
Qualsevol jutge pot demanar desclassificar
Si fins ara hi havia dues víctimes, ara n'hi ha una seixantena d'un col·lectiu polític, que ha estat víctima d'un espionatge d'estat. La defensa espera el Catalangate serveixi també perquè el jutge canviï d'estratègia i demani informació sobre el CNI. Van den Eynde preveu centrar la seva acció a Catalunya, perquè la majoria són d'aquí, tot i que també hi ha l'opció que Marta Rovira presenti accions a Suïssa, on resideix. D'altra banda, el govern espanyol va obrir la porta a desclassificar informació dels serveis secrets si així ho demanava el jutge. Tots els jutges poden demanar-ho, però la competència per desclassificar documents és exclusiva del govern espanyol.
El Catalangate també és greu perquè els serveis secrets espanyols haurien espiat ciutadans fora de l'Estat. De fet, en algunes informacions periodístiques dels darrers dies s'ha assegurat que el CNI va comprar Pegasus per poder espiar gent a l'estranger. Això obre la porta que es puguin interposar querelles fora de l'estat espanyol, en jurisdiccions europees, com ara França, Bèlgica, Alemanya o Suïssa. En molts casos, l'espionatge ha esquitxat altres persones pel fet d'haver-se reunit amb dirigents polítics o advocats que tenien els mòbils infectats. Això és especialment rellevant en el cas dels advocats, perquè s'hauria vulnerat el dret de defensa d'alguns dels seus clients que no tenen res a veure amb el procés ni amb l'independentisme.
Querelles contra NSO
L'advocat Gonzalo Boye, víctima de Pegasus i que porta la defensa dels membres de Junts i de l'exili afectats, posarà querelles en totes aquelles jurisdiccions en què s'ha produït l'espionatge. Les primeres que presentarà aniran dirigides contra NSO, l'empresa que ha desenvolupat Pegasus, i no contra persones concretes que puguin haver participat de l'espionatge. Per ara, argumenta Boye, hi ha evidències que l'empresa israeliana ha espiat els dirigents independentistes, però no s'ha concretat quina altra gent ho ha fet. Ell personalment -com a afectat en l'escàndol- també portarà el cas a la justícia tant a Madrid com a la resta de jurisdiccions on se l'ha espiat.
Aquest divendres, Òmnium ha organitzat un acte a la Universitat de Barcelona amb tots els advocats dels afectats -Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat i Ninet- per definir els propers passos. S'explicarà l'estratègia en termes generals i cada ponent tocarà un àmbit, però no està previst que es donin detalls específics de cada querella. El públic a la UB serà també significatiu: entitats del món de l'advocacia i de l'àmbit jurídic, i també de defensa dels drets humans. Es presentaran denúncies individuals i també des de les organitzacions i institucions afectades per l'espionatge. Hi ha afectats d'ERC, Junts, la CUP, el PDECat, Bildu, Òmnium i l'ANC. Les querelles es presentaran a Catalunya, Espanya i arreu d'Europa. De fet, a la UE el cas d'espionatge ha tingut impacte mediàtic i també polític: la setmana que ve, el Parlament Europeu abordarà la qüestió.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, víctima de Pegasus, ja estudia la millor manera de portar el cas als tribunals. El Govern ho denunciarà a diverses instàncies, també d'àmbit internacional, si bé les fonts consultades eviten per ara donar més detalls. En tot cas, els serveis jurídics de la Generalitat hi estan treballant. Aquesta setmana, el Parlament també ha aprovat amb una majoria àmplia, que inclou partits independentistes, PSC i comuns, presentar una denúncia pel Catalangate. La denúncia es fonamentarà en les investigacions de CitizenLab i es presentarà al jutjat competent, com apunten fonts de la presidència del Parlament.
En tot cas, els advocats de la seixantena d'afectats ja preparen una bateria de querelles per arribar fins al final i esclarir els fets. L'estratègia no serà conjunta ni totes les querelles es concentrar en un mateix tribunal. La via judicial serà paral·lela a les possibles investigacions polítiques que es puguin dur a terme. No hi haurà una comissió d'investigació sobre el Catalangate, però sí que s'activarà la comissió de secrets oficials després de tres anys bloquejada. L'independentisme desconfia que aquest mecanisme, mentre augmenten les crides perquè el govern desclassifiqui la informació sobre l'escàndol i s'abordi una reforma de la llei de secrets oficials, de l'època franquista.
Sacsejar la causa de Torrent i Maragall
El procediment habitual de les accions legals és presentar-les al jutjat de guàrdia. En el cas les querelles que es presentin a Barcelona, és lògic que el jutjat de guàrdia les traslladi al jutjat 32, que ja té en marxa una causa per l'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall. El seu cas es va destapar l'any 2020 i es troba encallat a l'espera que Israel doni resposta a la comissió rogatòria que va demanar el jutge per obtenir informació sobre la compra de Pegasus, un software desenvolupat per l'empresa israeliana NSO. L'advocat Andreu Van den Eynde, víctima també de l'espionatge i lletrat de diversos càrrecs d'ERC, confia que les informacions de CitizenLab i The New Yorker serveixin per sacsejar aquesta causa.
Qualsevol jutge pot demanar desclassificar
Si fins ara hi havia dues víctimes, ara n'hi ha una seixantena d'un col·lectiu polític, que ha estat víctima d'un espionatge d'estat. La defensa espera el Catalangate serveixi també perquè el jutge canviï d'estratègia i demani informació sobre el CNI. Van den Eynde preveu centrar la seva acció a Catalunya, perquè la majoria són d'aquí, tot i que també hi ha l'opció que Marta Rovira presenti accions a Suïssa, on resideix. D'altra banda, el govern espanyol va obrir la porta a desclassificar informació dels serveis secrets si així ho demanava el jutge. Tots els jutges poden demanar-ho, però la competència per desclassificar documents és exclusiva del govern espanyol.
El Catalangate també és greu perquè els serveis secrets espanyols haurien espiat ciutadans fora de l'Estat. De fet, en algunes informacions periodístiques dels darrers dies s'ha assegurat que el CNI va comprar Pegasus per poder espiar gent a l'estranger. Això obre la porta que es puguin interposar querelles fora de l'estat espanyol, en jurisdiccions europees, com ara França, Bèlgica, Alemanya o Suïssa. En molts casos, l'espionatge ha esquitxat altres persones pel fet d'haver-se reunit amb dirigents polítics o advocats que tenien els mòbils infectats. Això és especialment rellevant en el cas dels advocats, perquè s'hauria vulnerat el dret de defensa d'alguns dels seus clients que no tenen res a veure amb el procés ni amb l'independentisme.
Querelles contra NSO
L'advocat Gonzalo Boye, víctima de Pegasus i que porta la defensa dels membres de Junts i de l'exili afectats, posarà querelles en totes aquelles jurisdiccions en què s'ha produït l'espionatge. Les primeres que presentarà aniran dirigides contra NSO, l'empresa que ha desenvolupat Pegasus, i no contra persones concretes que puguin haver participat de l'espionatge. Per ara, argumenta Boye, hi ha evidències que l'empresa israeliana ha espiat els dirigents independentistes, però no s'ha concretat quina altra gent ho ha fet. Ell personalment -com a afectat en l'escàndol- també portarà el cas a la justícia tant a Madrid com a la resta de jurisdiccions on se l'ha espiat.