26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
21:53h
La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) ha celebrat aquest dimarts els seus 90 anys d'història en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB). Nascuda el 1932, en plena Generalitat republicana, per aixoplugar els joves estudiants nacionalistes, molts d'ells influïts pel moviment Palestra, la FNEC va seguir les vicissituds del país, patint també la derrota i l'exili, i després, experimentant la represa.
En el transcurs de l'acte, amb presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i de la conselelra de Rercerca i Universitats, Gemma Geis, s'ha retut homenatge a figures emblemàtiques de la història del sindicat, com el poeta Josep Vicenç Foix, que junt a Josep Maria Batista i Roca va ser un dels ideòlegs de la FNEC; al seu primer president, Joaquim Granados, Antoni Gelonch, Joaquim Triadú, Jaume Padrós i Joaquim Forn, que fou el primer president de la FNEC reconstituïda.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha fet la benvinguda institucional al paranimf de la universitat, tot destacant que l'acte no és només la celebració d'un aniversari, sinó el reconeixement d'un compromís, el de la FNEC, que ha fet universitat durant tota la seva història.
La commemoració, amb l'actuació de l'octet Noctes Cor de Cambra, ha traspuat història i reconeixement. Com en la concessió del primer premi a la militància per Catalunya, concedit als Caputxins de Sarrià per la seva actuació valenta contra la dictadura i en record de la Caputxinada. O en la referència a l'heroic militant del sindicat Andreu Xandri, secretari general de l'entitat durant la República. Un Xandri que va combatre al front com a capità de l'Exèrcit Popular, que va ser processat per negar-se a executar uns presoners de guerra i que moriria finalment en combat.
Membres històrics i de present de l'organització, com Blanca Serra, Joaquim Triadú, Maria Vila, han llegit un manifest en què la FNEC referma els seus valors, la defensa d'una Catalunya sobirana, del dret d'autodeterminació, de la universitat catalana, d'una Catalunya pròspera i socialment avançada, moderna i respectuosa de la tradició. Valors que pels actuals membres del sindicat són plenament vigents.
L'actual president de la FNEC, Ferran Piqué, s'ha referit al moment actual, en què les institucions pròpies trontollen, i quan s'ha patit la repressió de l'Estat, i ha invocat l'esperit combatiu de la FNEC, "que mai ha cedit a la resignació i als passos enrera en el terreny nacional". "Si no som nosaltres, qui? I si no som nosaltres, qui?", s'ha preguntat. "És precisament la memòria allò que ens dona identitat", ha assegurat, per reclamar no resignar-se a "la desídia o la desil·lusió col·lectiva".
Piqué ha recordat les tortures a Via Laietana a Blanca Serra, la presó de Quim Forn, Oriol Junqueras o Josep Rull, o ara l'espionatge a Elisenda Paluzie, Pol Cruz, Ferran Bel o David Madí. Tots ells han tingut una militància en comú a la FNEC. Ha invocat el "compromís indestructible" amb el país, la transversalitat del sindicat, on tenen acollida totes les sensibilitats patriòtiques, així com l'esperit que el poeta Foix va impregnar a l'organització, quan demanava que els estudiants fossin també activistes per la causa nacional, o el missatge d'Espriu de romandre sempre al servei d'aquest poble català, que potser entoma amb cert desconcert les trifulgues de partit.
L'acte ha estat molt nodrit, amb una forta representació de la comunitat universitària, amb els rectors Guàrdia, Oriol Amat (UPF) o Dani Crespo (UPC), el rector emèrit Dídac Ramírez, figures com Ramon Tremosa, David Madí, l'exconseller Joan Vallvé o l'exdirector de la Corporació Joan Granados. Tots ells han abandonat el paranimf més empeltats de l'esperit vitalista i de servei que un dia, fa 90 anys, va encendre la flama de la FNEC.
En el transcurs de l'acte, amb presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i de la conselelra de Rercerca i Universitats, Gemma Geis, s'ha retut homenatge a figures emblemàtiques de la història del sindicat, com el poeta Josep Vicenç Foix, que junt a Josep Maria Batista i Roca va ser un dels ideòlegs de la FNEC; al seu primer president, Joaquim Granados, Antoni Gelonch, Joaquim Triadú, Jaume Padrós i Joaquim Forn, que fou el primer president de la FNEC reconstituïda.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha fet la benvinguda institucional al paranimf de la universitat, tot destacant que l'acte no és només la celebració d'un aniversari, sinó el reconeixement d'un compromís, el de la FNEC, que ha fet universitat durant tota la seva història.
La commemoració, amb l'actuació de l'octet Noctes Cor de Cambra, ha traspuat història i reconeixement. Com en la concessió del primer premi a la militància per Catalunya, concedit als Caputxins de Sarrià per la seva actuació valenta contra la dictadura i en record de la Caputxinada. O en la referència a l'heroic militant del sindicat Andreu Xandri, secretari general de l'entitat durant la República. Un Xandri que va combatre al front com a capità de l'Exèrcit Popular, que va ser processat per negar-se a executar uns presoners de guerra i que moriria finalment en combat.
Membres històrics i de present de l'organització, com Blanca Serra, Joaquim Triadú, Maria Vila, han llegit un manifest en què la FNEC referma els seus valors, la defensa d'una Catalunya sobirana, del dret d'autodeterminació, de la universitat catalana, d'una Catalunya pròspera i socialment avançada, moderna i respectuosa de la tradició. Valors que pels actuals membres del sindicat són plenament vigents.
L'actual president de la FNEC, Ferran Piqué, s'ha referit al moment actual, en què les institucions pròpies trontollen, i quan s'ha patit la repressió de l'Estat, i ha invocat l'esperit combatiu de la FNEC, "que mai ha cedit a la resignació i als passos enrera en el terreny nacional". "Si no som nosaltres, qui? I si no som nosaltres, qui?", s'ha preguntat. "És precisament la memòria allò que ens dona identitat", ha assegurat, per reclamar no resignar-se a "la desídia o la desil·lusió col·lectiva".
Piqué ha recordat les tortures a Via Laietana a Blanca Serra, la presó de Quim Forn, Oriol Junqueras o Josep Rull, o ara l'espionatge a Elisenda Paluzie, Pol Cruz, Ferran Bel o David Madí. Tots ells han tingut una militància en comú a la FNEC. Ha invocat el "compromís indestructible" amb el país, la transversalitat del sindicat, on tenen acollida totes les sensibilitats patriòtiques, així com l'esperit que el poeta Foix va impregnar a l'organització, quan demanava que els estudiants fossin també activistes per la causa nacional, o el missatge d'Espriu de romandre sempre al servei d'aquest poble català, que potser entoma amb cert desconcert les trifulgues de partit.
L'acte ha estat molt nodrit, amb una forta representació de la comunitat universitària, amb els rectors Guàrdia, Oriol Amat (UPF) o Dani Crespo (UPC), el rector emèrit Dídac Ramírez, figures com Ramon Tremosa, David Madí, l'exconseller Joan Vallvé o l'exdirector de la Corporació Joan Granados. Tots ells han abandonat el paranimf més empeltats de l'esperit vitalista i de servei que un dia, fa 90 anys, va encendre la flama de la FNEC.