Tota la pressió sobre Sánchez per l'espionatge amb el rumb de legislatura en joc

El cas d'espionatge massiu a dirigents independentistes s'ha enverinat amb el pas dels dies. El silenci de Pedro Sánchez ha actuat com a catalitzador de l'enuig del Govern liderat per Pere Aragonès i dels partits independentistes, que ja defensen obertament la dimissió dels responsables -per activa o per passiva- dels responsables d'haver intervingut el mòbil d'una seixantena de membres de la cúpula del procés a través del programa Pegasus. Sánchez, però, ja no té més marge per mantenir-se callat: aquest dimecres haurà de donar explicacions en sessió de control al Congrés dels Diputats, on haurà de respondre una pregunta de Gabriel Rufián, cap de files d'ERC, sobre el Catalangate. La situació ha agafat una volada perillosa per al president del govern espanyol, que veu en joc el rumb de la legislatura. Per què? Perquè el decret per mitigar els efecte de la guerra a Ucraïna no té els suports garantits -els republicans continuen ancorats el no a l'espera d'explicacions i dimissions- i perquè els socis d'investidura estan molestos amb l'actitud del PSOE a l'hora de respondre a l'escàndol. Mentrestant, el PP d'Alberto Núñez Feijóo es frega les mans davant del desgast.

La Moncloa ha optat aquest dimarts per rebutjar l'ultimàtum d'ERC, perquè ha esquivat l'assumpció directa de responsabilitats i ha instat els republicans a aprovar el decret de la guerra aquest dijous, però tant el partit d'Oriol Junqueras com el Govern es troben a molta distància del PSOE. Veus de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que, des que va esclatar públicament el cas -en privat se'n tenia coneixement des de feia mesos, però no es va moure res fins que el The New Yorker i Citizen Lab van publicar les investigacions sobre l'espionatge-, ERC ha anat virant cap a "posicions més dures", veient la resposta del PSOE i, sempre segons aquests dirigents, per la "inflexibilitat" que el partit de Carles Puigdemont ha volgut manifestar sobre l'episodi. Sigui com sigui, el conflicte ha escalat fins al punt que Aragonès ha posat al congelador una taula de diàleg que, fins ara, malgrat ser la seva gran aposta, no havia aportat cap fruit concret més enllà d'ultimar un acord sobre la protecció del català. Ara, tot és encara més lluny.

"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", ha apuntat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha situat lamesa de negociació "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la en els termes en què va ser redissenyada el 15 de setembre de l'any passat, data de l'última reunió a Palau. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", ha apuntat la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", ha remarcat Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat, i es preparen accions davant d'instàncies internacionals per maximitzar l'efecte polític de l'espionatge.

L'executiu també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb l'espionatge massiu. En particular, la Generalitat sol·licitarà formalment al consell de ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l'empresa NSO -la responsable de Pegasus- o altres companyies que ofereixin serveis anàlegs. Mentrestant, només hi haurà les "relacions indispensables" amb el govern espanyol per atendre necessitats urgents dels catalans. Els vincles entre la Generalitat i la Moncloa, de fet estan congelades des de dimarts de la setmana passada, quan Aragonès es va encarregar d'avisar que la confiança era "zero".

El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publicava aquest dimarts El País. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats. Mentrestant, El Español puntualitzava que el Tribunal Suprem mai havia rebut peticions per autoritzar un espionatge "massiu" als dirigents independentistes. Malgrat el secret que regeix els serveis d'intel·ligència, en les últimes hores van aflorant versions davant la pressió que rep la Moncloa.

La ministra de Defensa tanca files amb el CNI
Margarita Robles, ministra de Defensa i que té el CNI dins les seves competències, ha estat la veu més agra de la jornada amb l'independentisme. Davant les preguntes de Junts, Bildu i ERC al Senat, Robles ha desacreditat la investigació que ha portat a la constatació de l'espionatge i ha desafiat els afectats a anar davant la justícia, tot i que els ha advertit del risc d'incórrer en un delicte de denúncia falsa. La ministra ha puntualitzat que el CNI "no ha reconegut res", malgrat la informació publicada pel diari El País, i ha apuntat que només es tracta "d'elucubracions". "Espero que es compleixi la constitució de la comissió de secrets oficials Tenim l'obligació de guardar els secrets, i el govern té l'obligació de complir amb la legalitat", ha apuntat la titular de Defensa.

Qualsevol estat democràtic, ha dit ja en resposta a Bildu, té treballadors que se cenyeixen al compliment de la llei. "No es pot tacar el bon nom de milers de persones que treballen perquè se'ns protegeixin els drets fonamentals", ha indicat. "Això és una democràcia", ha apuntat Robles. Més amable s'ha mostrat el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que després del consell de ministres ha apuntat que el govern espanyol "té la consciència tranquil·la" i que s'està en el moment "d'aclariment dels fets". La compareixença de Bolaños, en la qual ha esquivat dimissions pel Catalangate, s'ha centrat en les mesures de transparència associades a la Casa Reial, que s'han accelerat un cop esclatat el cas de l'espionatge a dirigents independentistes. Les novetats associades amb la monarquia, en els últims anys, han anat en paral·lel a grans impactes, com ara la pandèmia o bé la guerra a Ucraïna.

Mentrestant, al Congrés el govern espanyol també nota la pressió dels aliats i, fins i tot, del soci a la Moncloa, Unides Podem. El grup que comanda Jaume Asens s'ha sumat a l'independentisme a l'hora de reclamar dimissions i la posada en marxa una comissió per esclarir els fets al marge de la de secrets oficials, que ara s'accelera per ordre de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet. És al Congrés, precisament, on Sánchez s'explica aquest dimecres, nou dies després de l'esclat de l'escàndol i amb els socis revoltats. El rumb de la legislatura està en joc i el calendari previst -eleccions a finals del 2023- pot entrar en qüestionament si l'espionatge s'enverina encara més.