26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
17:48h
Contundent resposta de la Fiscalia anticorrupció a la querella de l'entitat Associació per la Transparència i Qualitat Democràtica, que reclamava ara una major investigació contra l'alcaldessa Ada Colau per les suposades subvencions a dit atorgades a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser fundadora, l'Observatori DESC, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres. El Ministeri Fiscal els acusa d'intentar utilitzar la justícia per desencadenar un procediment per revisar totes les adjudicacions de Colau "per si de cas". "En el nostre Dret penal no té cabuda el, si se'ns permet l'expressió 'per si de cas', la investigació en prevenció i sense cap causa que ho justifiqui".
A l'escrit del fiscal García Cantón al qual ha tingut accés aquest diari, es considera que les demandes del querellant "són innecessàries, ineficaces, excessives i mancades de causa i fonament de diligències interessades". Així mateix, carreguen contra l'associació per exigir al ministeri fiscal que els faci la feina, que, assenyalen, "qüestió que seria més pròpia de qui preten sostenir de manera raonada l'acusació". "Excessiu, innecessari i mancat de criteri jurídic interessar, com ho fa la querellant, l'aportació de tots els convenis per intentar posar en evidència alguna irregularitat en algun expedient", conclouen.
Colau ja va defensar el març al jutjat la seva gestió en la concessió de subvencions a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser fundadora, l'Observatori DESC, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres. L'alcaldessa va relatar que les subvencions ja es donaven abans que ella entrés a l'Ajuntament i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que en comptes de donar subvencions extraordinàries i directes es fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. També va dir que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Colau va negar al jutjat irregularitats en la concessió de subvencions
Colau va ser interrogada com a investigada i només va respondre les preguntes de la fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica de les mateixes persones contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La jutgessa no li va respondre preguntes i es va negar a respondre a l'acusació popular de l'associació Transparencia y Calidad Democática.
Segons fonts jurídiques, la fiscalia li va preguntar, un per un, pels diversos expedients de subvenció de la querella. Colau va explicar que feia anys que l'interventor recomanava introduir les subvencions a aquestes entitats en el pressupost ordinari, i no fer-ho de forma extraordinària amb convenis bianuals per a projectes d'interès públic. El 2020 es va decidir començar-ho a canviar. En tot cas, ha dit que mai la van advertir de cap possible il·legalitat, ja que sempre s'havia fet així. A més, va negar que ella tramités els expedients de subvenció, ja que tenia les competències delegades a l'àrea de drets socials. També va negar que ordenés concedir més diners a aquestes entitats amb les quals ella tenia vincles abans de ser alcaldessa.
Preguntada per aquests vincles i si s'hauria d'haver abstingut en la votació de la comissió de govern sobre aquestes subvencions, Colau va dir que pensava que només s'havia d'abstenir si hi havia un interès personal directe. Quan la fiscalia va arxivar al juliol la denúncia pels mateixos fets va assenyalar que potser l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació, sinó com a molt una "falta administrativa molt lleu".
Colau va preguntar aleshores al secretari general de l'Ajuntament, i aquest va defensar que no calia que s'abstingués. A més, va recordar que les subvencions es van aprovar a la comissió de govern per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hagués modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat. Colau també va explicar al jutjat l'origen de les diverses entitats, les seves funcions i la seva importància social. De fet, ha recordat que l'Observatori DESC va néixer el 1998 i històricament ha rebut subvencions de moltes administracions diferents.
Fonts properes al cas van explicar que la fiscalia considera que el "99,9%" del contingut de la querella és el mateix que les denúncies prèviament arxivades pel ministeri públic sobre la mateixa qüestió, l'última de les quals fa un any presentada per l'associació Advocats Catalans per la Constitució. El ministeri públic no hi veu gaire recorregut però de moment no demanarà l'arxivament de la causa a l'espera que l'acusació popular pugui demanar noves diligències.
A l'escrit del fiscal García Cantón al qual ha tingut accés aquest diari, es considera que les demandes del querellant "són innecessàries, ineficaces, excessives i mancades de causa i fonament de diligències interessades". Així mateix, carreguen contra l'associació per exigir al ministeri fiscal que els faci la feina, que, assenyalen, "qüestió que seria més pròpia de qui preten sostenir de manera raonada l'acusació". "Excessiu, innecessari i mancat de criteri jurídic interessar, com ho fa la querellant, l'aportació de tots els convenis per intentar posar en evidència alguna irregularitat en algun expedient", conclouen.
Colau ja va defensar el març al jutjat la seva gestió en la concessió de subvencions a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser fundadora, l'Observatori DESC, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres. L'alcaldessa va relatar que les subvencions ja es donaven abans que ella entrés a l'Ajuntament i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que en comptes de donar subvencions extraordinàries i directes es fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. També va dir que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Colau va negar al jutjat irregularitats en la concessió de subvencions
Colau va ser interrogada com a investigada i només va respondre les preguntes de la fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica de les mateixes persones contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La jutgessa no li va respondre preguntes i es va negar a respondre a l'acusació popular de l'associació Transparencia y Calidad Democática.
Segons fonts jurídiques, la fiscalia li va preguntar, un per un, pels diversos expedients de subvenció de la querella. Colau va explicar que feia anys que l'interventor recomanava introduir les subvencions a aquestes entitats en el pressupost ordinari, i no fer-ho de forma extraordinària amb convenis bianuals per a projectes d'interès públic. El 2020 es va decidir començar-ho a canviar. En tot cas, ha dit que mai la van advertir de cap possible il·legalitat, ja que sempre s'havia fet així. A més, va negar que ella tramités els expedients de subvenció, ja que tenia les competències delegades a l'àrea de drets socials. També va negar que ordenés concedir més diners a aquestes entitats amb les quals ella tenia vincles abans de ser alcaldessa.
Preguntada per aquests vincles i si s'hauria d'haver abstingut en la votació de la comissió de govern sobre aquestes subvencions, Colau va dir que pensava que només s'havia d'abstenir si hi havia un interès personal directe. Quan la fiscalia va arxivar al juliol la denúncia pels mateixos fets va assenyalar que potser l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació, sinó com a molt una "falta administrativa molt lleu".
Colau va preguntar aleshores al secretari general de l'Ajuntament, i aquest va defensar que no calia que s'abstingués. A més, va recordar que les subvencions es van aprovar a la comissió de govern per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hagués modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat. Colau també va explicar al jutjat l'origen de les diverses entitats, les seves funcions i la seva importància social. De fet, ha recordat que l'Observatori DESC va néixer el 1998 i històricament ha rebut subvencions de moltes administracions diferents.
Fonts properes al cas van explicar que la fiscalia considera que el "99,9%" del contingut de la querella és el mateix que les denúncies prèviament arxivades pel ministeri públic sobre la mateixa qüestió, l'última de les quals fa un any presentada per l'associació Advocats Catalans per la Constitució. El ministeri públic no hi veu gaire recorregut però de moment no demanarà l'arxivament de la causa a l'espera que l'acusació popular pugui demanar noves diligències.