30
d'abril
del
2022
Potser si la seva mare no hagués estat una gran amant dels fogons; potser si els pares del seu marit no haguessin regentat durant molts anys un restaurant al bell mig de Barcelona; potser si no li hagués caigut aquell plafó a sobre que va obligar-la a deixar la feina de fisioterapeuta que tant la realitzava; potser si l'any 2008 no hagués marxat amb tota la família als Estats Units... Si no s'haguessin donat totes aquestes circumstàncies, potser, i només potser, el llibre Àpats d'Alba Sunyer Ollé, no existiria. I, en conseqüència, per Sant Jordi hi hauria hagut una altra publicació que hauria ostentat el títol de top vendes de Manresa, i el cuiner Fermí Puig no hauria pogut dir, a la seva secció d'El Món a Rac1, que el llibre d'aquesta sallentina de 50 anys "és, amb diferència, del millor que s'ha fet sobre cuina catalana des de fa molts temps".
Però, ¿què va portar Sunyer a elaborar aquesta guia?, ¿com és que també està traduïda a l'anglès (The Catalan Table)?, ¿és una publicació pensada per a gent de fora o per a persones d'aquí?, ¿quin paper hi juga, en tot plegat, la sommelier i coautora bagenca Clara Antúnez? Les respostes a aquestes preguntes les trobareu a l'entrevista que podeu llegir a continuació.
- El més venut a la capital del Bages per Sant Jordi. L'enhorabona!
- Sí! Que bé! Arribar fins aquí és un somni fet realitat.
- Quan comença a gestar-se, aquest somni?
- L'any 2020, un cop ja ens havíem instal·lat a viure a Detroit, a l'estat de Michigan.
- Però no van marxar als Estats Units l'any 2008?
- Sí, però primer vam estar vivint a Greenville, a Carolina del Sud, que és on el meu company va trobar la feina que ens va ajudar a fer el cop de cap per marxar del Bages. Teòricament només ens n'anàvem dos anys; ja en fa14...
- No devia ser fàcil al principi.
- No ho va ser, no. De seguida, però, vaig posar-me les piles. Tenia clar que m'havia de reinventar professionalment, així que després de fer unes quantes classes d'anglès, vaig decidir buscar una feina que m'omplís gairebé igual que ho feia la fisioteràpia. No vaig dubtar-ho: havia de ser quelcom relacionat amb la cuina.
- I què és el que feia?
- Al començament vaig donar veus entre els amics i coneguts per fer de cuinera en celebracions o àpats amb molta gent. El boca-orella va anar bé, perquè rebia força trucades. Però l'any 2014 se m'encén la bombeta: ¿Per què no provo d'obrir una empresa basada en experiències de team building i cuina catalana? Total, que vaig presentar la idea a la Cambra de Comerç de Greenville per si estaven disposats a subvencionar-me'n una part, i em van dir que sí. Aquí és on neix The Mediterranean Corner (TMC).
- Entenc que és el nom de l'empresa.
- Correcte!
- Què oferia, exactament?
- Un espai de cohesió i gaudi per als treballadors de qualsevol empresa basat en descobrir la cuina catalana a través de receptes però també donant a conèixer el nostre producte, les tradicions, la cultura... Fins i tot teníem un hort gestionat per una escola de discapacitats intel·lectuals on hi cultivàvem les hortalisses típiques d'aquí. Ui, quan van descobrir els calçots! Els van encantar!
- Sempre s'ha dit que la mediterrània és la reina de totes les dietes. Suposo que el fet que el nom de la seva empresa incorporés el mot Mediterranean li devia jugar a favor a l'hora de captar clientela...
- Als Estats Units, el concepte de "cuina mediterrània" és sinònim de saludable, de producte fresc, d'oli d'oliva… Tot i així, cada país mediterrani té la seva pròpia idiosincràsia gastronòmica. Hi ha similituds però també moltes diferències entre unes i altres. En aquest sentit, "cuina mediterrània" no és cap cuina en sí mateixa, és un nom comercial.
- Les receptes catalanes i les turques poc tenen a veure, certament.
- Clar. Sí que hi ha una idea generalitzada del que és la dieta mediterrània però no quina és la cuina concreta de cada país. En el nostre cas, que el que volíem era divulgar la catalana, ens vam trobar que no la coneixia pràcticament ningú. I sap greu, perquè penso que és una de les millors del món: antiga, sostenible, rica en productes de la terra, saludable... El que passa és que en general ens costa vendre-la com a opció de marca. Els italians ho han sabut fer millor.
- L'objectiu de la versió anglesa d'Àpats és contribuir a fer justícia en aquest sentit?
- Sí: és explicar als americans no només què mengem i quins productes creixen a la nostra terra sinó també mostrar-los qui som i d'on venim, quines són les nostres tradicions i costums... I encara més important, descobrir-los el caràcter de la nostra cuina de sempre; aquella que no llençava res i que tot ho aprofitava; aquella que, només amb una picada, aconseguia transformar les sobres del dia abans en un excel·lent plat de diumenge...
- Sospito que hi ha moltes catalanes i catalans que tampoc les saben, totes aquestes coses.
- Sospites bé. Per això penso que, veient com de global és el món on vivim, cal que ens posem treballar fort per preservar la cuina que ens identifica. Partint d'aquesta premissa, Àpats el que vol és, també, esdevenir una eina nova i fresca de transmissió de la nostra gastronomia a les generacions que venen. Però de res servirà el llibre si no posem l'olla al foc...
- La percebo pessimista.
- Res més lluny de la realitat: la cuina catalana tradicional és a l'UCI i s'acabarà perdent si no la difonem. És urgent que la recuperem, la conservem i la transmetem com a garant de tradicions i com a referent sòlid de sostenibilitat, identitat i salut. Precisament per això, Àpats no es limita a exposar receptes, sinó que també desvetlla curiositats i costums ancestrals; explica quins són els productes de proximitat i de temporada de cada territori; dona idees per posar en pràctica la cuina d'aprofitament; ensenya rodolins i llegendes relacionades amb cada recepta, i descobreix els vins que millor mariden amb cada plat de la mà de la Clara Antúnez.
- Que és l'altra autora del llibre.
- És que ha estat un gran puntal en tots els sentits. Quan estava pensant com volia que fos el llibre, vaig tenir clar que havia de comptar amb algú entès en enologia perquè s'encarregués de la part dels maridatges. El meu nebot em va posar en contacte amb la Clara i de seguida ens vam entendre. Conèixer-la és un regal que m'ha fet la vida. La Clara és un tresor de la sommelieria catalana. Ella ha estat qui ha donat vida a l'apartat Nota de Tast, una secció del llibre on, a banda de sorprendre'ns amb vins de la terra poc coneguts, també ens presenta qui hi ha darrere de cada celler que els elabora. En dona a conèixer més d'un centenar!
- Parlant de regals: la mà de cuiners amb estrella que han col·laborat a Àpats també deu tenir un valor especial...
- Sens dubte!
- Com s'ho va fer perquè accedissin a deixar-hi la seva empremta?
- Enviant-los les primeres pàgines del llibre maquetades i explicant-los el nostre objectiu. Tots s'hi van apuntar a ulls clucs. I això ens ha anat molt bé a nivell de difusió. Qui millor que els xefs de casa per fer d'altaveu i cridar ben fort en favor de la nostra cuina?
- El procés de gestació de la guia la va fer tota des dels Estats Units?
- Sí. Amb la Clara ens comunicàvem a través de trucades i de missatges de WhatsApp, igual que amb Edicions Parcir, l'editorial que va confiar en el nostre projecte. L'únic que vaig haver de fer sí o sí des de Detroit va ser elaborar les receptes que volia incloure al llibre. Amb les peripècies que vaig haver de fer per trobar alguns ingredients en tindria per escriure un altre llibre...
- A veure?
- Un dels plats que surt a Àpats és unes galtes de porc. Resulta, però, que als Estats Units no en mengen. I no hi havia manera de trobar-ne enlloc. Finalment em vaig assabentar que en una xarcuteria mexicana d'un dels barris més insegurs de Detroit venien caps de porc. Vaig decidir anar-hi i comprar-ne un de sencer. La foto de la recepta de galtes que surt al llibre (i que està feta pel meu marit, igual que tota la resta) és de les galtes d'aquest porc!
- Totes les elaboracions que inclou a la guia són creacions seves?
- Algunes sí, d'altres són de la meva mare i n'hi ha que estan tretes de tractats antics de cuina catalana o d'algun gastrònom català actual. Totes elles, això sí, un pèl modificades a la meva manera, sempre mirant de respectar les formes originals més antigues.
- Fa alguna referència específica al Bages?
- El Bages és on vaig néixer, créixer i viure fins que vaig marxar als Estats Units. Per tant, és inevitable que hi surtin anècdotes, records i productes característics de la zona, com ara els tomàquets de Montserrat, els matons, la història del Mercat de les Pageses de Montserrat, els vins de la nostra DO...
- Quin ingredient no falta mai al seu rebost?
- La farigola i l'arròs del Delta.
- Què és el que més troba a faltar de Catalunya?
- El sol, el conill en escabetx de la meva sogra, el fuet, la vida al carrer i la mare.
- Hi ha alguna cosa de la cuina americana que hagi incorporat en les seves elaboracions?
-Sobretot he fitxat l'okra, una verdura que em té enamorada. A Michigan tenen, o com a mínim a mi m'ho sembla, el millor blat de moro del món.
- Existeix, realment, la cuina americana?
- És difícil definir-la com una sola entitat. Podríem dir que cada regió té les seves pròpies característiques, basades en les arrels culinàries d'aquells que les van colonitzar. Al sud del país, per exemple, s'hi barreja el llegat culinari que van deixar els esclaus; la gastronomia de Lousiana és un conglomerat de la cuina francesa, espanyola, i africana... Resumint: el que es menja a Amèrica ara és l'adaptació local de les cuines europees d'aquells que la van colonitzar, amb l'afegit d'altres gastronomies com la xinesa, la mexicana o la japonesa.
Però, ¿què va portar Sunyer a elaborar aquesta guia?, ¿com és que també està traduïda a l'anglès (The Catalan Table)?, ¿és una publicació pensada per a gent de fora o per a persones d'aquí?, ¿quin paper hi juga, en tot plegat, la sommelier i coautora bagenca Clara Antúnez? Les respostes a aquestes preguntes les trobareu a l'entrevista que podeu llegir a continuació.
- El més venut a la capital del Bages per Sant Jordi. L'enhorabona!
- Sí! Que bé! Arribar fins aquí és un somni fet realitat.
- Quan comença a gestar-se, aquest somni?
- L'any 2020, un cop ja ens havíem instal·lat a viure a Detroit, a l'estat de Michigan.
- Però no van marxar als Estats Units l'any 2008?
- Sí, però primer vam estar vivint a Greenville, a Carolina del Sud, que és on el meu company va trobar la feina que ens va ajudar a fer el cop de cap per marxar del Bages. Teòricament només ens n'anàvem dos anys; ja en fa14...
- No devia ser fàcil al principi.
- No ho va ser, no. De seguida, però, vaig posar-me les piles. Tenia clar que m'havia de reinventar professionalment, així que després de fer unes quantes classes d'anglès, vaig decidir buscar una feina que m'omplís gairebé igual que ho feia la fisioteràpia. No vaig dubtar-ho: havia de ser quelcom relacionat amb la cuina.
- I què és el que feia?
- Al començament vaig donar veus entre els amics i coneguts per fer de cuinera en celebracions o àpats amb molta gent. El boca-orella va anar bé, perquè rebia força trucades. Però l'any 2014 se m'encén la bombeta: ¿Per què no provo d'obrir una empresa basada en experiències de team building i cuina catalana? Total, que vaig presentar la idea a la Cambra de Comerç de Greenville per si estaven disposats a subvencionar-me'n una part, i em van dir que sí. Aquí és on neix The Mediterranean Corner (TMC).
- Entenc que és el nom de l'empresa.
- Correcte!
- Què oferia, exactament?
- Un espai de cohesió i gaudi per als treballadors de qualsevol empresa basat en descobrir la cuina catalana a través de receptes però també donant a conèixer el nostre producte, les tradicions, la cultura... Fins i tot teníem un hort gestionat per una escola de discapacitats intel·lectuals on hi cultivàvem les hortalisses típiques d'aquí. Ui, quan van descobrir els calçots! Els van encantar!
- Sempre s'ha dit que la mediterrània és la reina de totes les dietes. Suposo que el fet que el nom de la seva empresa incorporés el mot Mediterranean li devia jugar a favor a l'hora de captar clientela...
- Als Estats Units, el concepte de "cuina mediterrània" és sinònim de saludable, de producte fresc, d'oli d'oliva… Tot i així, cada país mediterrani té la seva pròpia idiosincràsia gastronòmica. Hi ha similituds però també moltes diferències entre unes i altres. En aquest sentit, "cuina mediterrània" no és cap cuina en sí mateixa, és un nom comercial.
- Les receptes catalanes i les turques poc tenen a veure, certament.
- Clar. Sí que hi ha una idea generalitzada del que és la dieta mediterrània però no quina és la cuina concreta de cada país. En el nostre cas, que el que volíem era divulgar la catalana, ens vam trobar que no la coneixia pràcticament ningú. I sap greu, perquè penso que és una de les millors del món: antiga, sostenible, rica en productes de la terra, saludable... El que passa és que en general ens costa vendre-la com a opció de marca. Els italians ho han sabut fer millor.
Una de les pàgines del llibre. Foto: Arxiu particular
- L'objectiu de la versió anglesa d'Àpats és contribuir a fer justícia en aquest sentit?
- Sí: és explicar als americans no només què mengem i quins productes creixen a la nostra terra sinó també mostrar-los qui som i d'on venim, quines són les nostres tradicions i costums... I encara més important, descobrir-los el caràcter de la nostra cuina de sempre; aquella que no llençava res i que tot ho aprofitava; aquella que, només amb una picada, aconseguia transformar les sobres del dia abans en un excel·lent plat de diumenge...
- Sospito que hi ha moltes catalanes i catalans que tampoc les saben, totes aquestes coses.
- Sospites bé. Per això penso que, veient com de global és el món on vivim, cal que ens posem treballar fort per preservar la cuina que ens identifica. Partint d'aquesta premissa, Àpats el que vol és, també, esdevenir una eina nova i fresca de transmissió de la nostra gastronomia a les generacions que venen. Però de res servirà el llibre si no posem l'olla al foc...
- La percebo pessimista.
- Res més lluny de la realitat: la cuina catalana tradicional és a l'UCI i s'acabarà perdent si no la difonem. És urgent que la recuperem, la conservem i la transmetem com a garant de tradicions i com a referent sòlid de sostenibilitat, identitat i salut. Precisament per això, Àpats no es limita a exposar receptes, sinó que també desvetlla curiositats i costums ancestrals; explica quins són els productes de proximitat i de temporada de cada territori; dona idees per posar en pràctica la cuina d'aprofitament; ensenya rodolins i llegendes relacionades amb cada recepta, i descobreix els vins que millor mariden amb cada plat de la mà de la Clara Antúnez.
Alba Sunyer Ollé i Clara Antúnez, autores del llibre «Àpats». Foto: Arxiu particular
- Que és l'altra autora del llibre.
- És que ha estat un gran puntal en tots els sentits. Quan estava pensant com volia que fos el llibre, vaig tenir clar que havia de comptar amb algú entès en enologia perquè s'encarregués de la part dels maridatges. El meu nebot em va posar en contacte amb la Clara i de seguida ens vam entendre. Conèixer-la és un regal que m'ha fet la vida. La Clara és un tresor de la sommelieria catalana. Ella ha estat qui ha donat vida a l'apartat Nota de Tast, una secció del llibre on, a banda de sorprendre'ns amb vins de la terra poc coneguts, també ens presenta qui hi ha darrere de cada celler que els elabora. En dona a conèixer més d'un centenar!
- Parlant de regals: la mà de cuiners amb estrella que han col·laborat a Àpats també deu tenir un valor especial...
- Sens dubte!
- Com s'ho va fer perquè accedissin a deixar-hi la seva empremta?
- Enviant-los les primeres pàgines del llibre maquetades i explicant-los el nostre objectiu. Tots s'hi van apuntar a ulls clucs. I això ens ha anat molt bé a nivell de difusió. Qui millor que els xefs de casa per fer d'altaveu i cridar ben fort en favor de la nostra cuina?
- El procés de gestació de la guia la va fer tota des dels Estats Units?
- Sí. Amb la Clara ens comunicàvem a través de trucades i de missatges de WhatsApp, igual que amb Edicions Parcir, l'editorial que va confiar en el nostre projecte. L'únic que vaig haver de fer sí o sí des de Detroit va ser elaborar les receptes que volia incloure al llibre. Amb les peripècies que vaig haver de fer per trobar alguns ingredients en tindria per escriure un altre llibre...
- A veure?
- Un dels plats que surt a Àpats és unes galtes de porc. Resulta, però, que als Estats Units no en mengen. I no hi havia manera de trobar-ne enlloc. Finalment em vaig assabentar que en una xarcuteria mexicana d'un dels barris més insegurs de Detroit venien caps de porc. Vaig decidir anar-hi i comprar-ne un de sencer. La foto de la recepta de galtes que surt al llibre (i que està feta pel meu marit, igual que tota la resta) és de les galtes d'aquest porc!
- Totes les elaboracions que inclou a la guia són creacions seves?
- Algunes sí, d'altres són de la meva mare i n'hi ha que estan tretes de tractats antics de cuina catalana o d'algun gastrònom català actual. Totes elles, això sí, un pèl modificades a la meva manera, sempre mirant de respectar les formes originals més antigues.
Alba Sunyer Ollé amb el cap de porc aconseguit en una xarcuteria mexicana. Foto: Arxiu particular
- Fa alguna referència específica al Bages?
- El Bages és on vaig néixer, créixer i viure fins que vaig marxar als Estats Units. Per tant, és inevitable que hi surtin anècdotes, records i productes característics de la zona, com ara els tomàquets de Montserrat, els matons, la història del Mercat de les Pageses de Montserrat, els vins de la nostra DO...
- Quin ingredient no falta mai al seu rebost?
- La farigola i l'arròs del Delta.
- Què és el que més troba a faltar de Catalunya?
- El sol, el conill en escabetx de la meva sogra, el fuet, la vida al carrer i la mare.
- Hi ha alguna cosa de la cuina americana que hagi incorporat en les seves elaboracions?
-Sobretot he fitxat l'okra, una verdura que em té enamorada. A Michigan tenen, o com a mínim a mi m'ho sembla, el millor blat de moro del món.
- Existeix, realment, la cuina americana?
- És difícil definir-la com una sola entitat. Podríem dir que cada regió té les seves pròpies característiques, basades en les arrels culinàries d'aquells que les van colonitzar. Al sud del país, per exemple, s'hi barreja el llegat culinari que van deixar els esclaus; la gastronomia de Lousiana és un conglomerat de la cuina francesa, espanyola, i africana... Resumint: el que es menja a Amèrica ara és l'adaptació local de les cuines europees d'aquells que la van colonitzar, amb l'afegit d'altres gastronomies com la xinesa, la mexicana o la japonesa.