26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
15:00h
L'espionatge a líders independentistes, documentat pel laboratori canadenc Citizen Lab, ha enverinat les relacions entre ERC i el govern espanyol, fins al punt que el Govern de la Generalitat ja ha congelat la taula de diàleg. Al seu torn, tant Oriol Junqueras, president dels republicans, com Gabriel Rufián, líder del partit al Congrés, han exigit a l'executiu de Pedro Sánchez que depuri responsabilitats pel Catalangate -si és necessari, amb dimissions- abans de dijous, data en què s'ha de votar el decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna. En cas contrari, ERC no contribuirà a validar les mesures de la Moncloa, fet que demostra que les explicacions i les accions que el ministre Félix Bolaños va anunciar diumenge a Barcelona són insuficients tant per al conjunt del Govern com per als republicans, socis parlamentaris durant la legislatura. El ministre ha comparegut aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell de ministres i ha rebutjat l'ultimàtum d'ERC: ha esquivat la petició de dimissions i ha demanat a ERC que doni suport al decret de la guerra.
Bolaños ha defensat la "transparència total" de la Moncloa per respondre al Catalangate, així com les mesures plantejades en la reunió amb el Govern de la Generalitat: control intern del CNI, investigació del Defensor del Poble, constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés -amb la presència inclosa dels partits independentistes catalans i bascos- i desclassificació de documents. I, alhora, ha descartat la via d'una comissió d'investigació. "El govern d'Espanya està molt tranquil, té la consciència tranquil·la", ha expressat el ministre, que entén que ara és el moment de l'"aclariment dels fets". "Som en aquesta fase", ha reblat el titular de Presidència, que ha recordat que la cimera de diumenge a Barcelona va ser "molt positiva". Una lectura oposada de la que fa el Govern.
El ministre ha instat ERC, el conjunt de partits catalans amb representació al Congrés i la totalitat de l'"arc parlamentari" a aprovar el decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna, que inclou rebaixes en el preu del carburant i mitigació del preu de l'energia. "És un decret que millora la vida dels ciutadans", ha raonat Bolaños per insistir en la crida a les formacions polítiques per sumar vots favorables en la votació de dijous i no "perjudicar" la ciutadania.
La Moncloa s'ha mostrat insistent en el relat que està actuant de forma "compromesa" per desfer l'ombra de dubte que ara enfosqueix el CNI. Bolaños ha dit que l'exercici de transparència plantejat -amb l'aportació d'informació als grups parlamentaris a la comissió de secrets oficials- és el camí per acreditar que l'actuació dels serveis d'intel·ligència ha estat "exemplar". Mentre el ministre feia aquestes afirmacions, fins a nou formacions amb representació al Congrés firmaven i presentaven un document en el qual demanen "responsabilitats polítiques" pel Catalangate.
El CNI ja admet que va utilitzar Pegasus
La compareixença de Bolaños -el mateix dia que el consell de ministres treia pit per validar un decret per a la "transparència" de la Casa Reial- coincideix amb la publicació a El País de l'admissió, per part de fonts del CNI, que els serveis secrets espanyols van espiar dirigents independentistes amb el programari Pegasus. Fins ara, el govern espanyol havia evitat confirmar la responsabilitat del CNI en el Catalangate, escudant-se en la llei de secrets oficials.
La revelació periodística, sense citar fonts oficials del Ministeri de Defensa -de qui depèn directament el CNI-, apunta que els serveis secrets espanyols van limitar l'abast de les escoltes i disposaven d'autorització judicial per fer-les. Fonts del CNI també qüestionen la precisió de la investigació independent de Citizen Lab i justifiquen la intervenció de telèfons mòbils pel suposat vincle entre dirigents independentistes i els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), categoritzats per les fonts dels serveis secrets com a grups violents.
Les fonts del CNI citades en la informació periodística també detallen que una de les ocasions en què es va utilitzar el programari Pegasus va ser en les hores prèvies a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. El seguiment a l'expresident, a partir de la utilització del mòbil d'una persona del seu entorn que l'acompanyava en aquell viatge europeu, va permetre als serveis secrets espanyol controlar el vehicle en què viatjava Puigdemont.
Bolaños ha defensat la "transparència total" de la Moncloa per respondre al Catalangate, així com les mesures plantejades en la reunió amb el Govern de la Generalitat: control intern del CNI, investigació del Defensor del Poble, constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés -amb la presència inclosa dels partits independentistes catalans i bascos- i desclassificació de documents. I, alhora, ha descartat la via d'una comissió d'investigació. "El govern d'Espanya està molt tranquil, té la consciència tranquil·la", ha expressat el ministre, que entén que ara és el moment de l'"aclariment dels fets". "Som en aquesta fase", ha reblat el titular de Presidència, que ha recordat que la cimera de diumenge a Barcelona va ser "molt positiva". Una lectura oposada de la que fa el Govern.
El ministre ha instat ERC, el conjunt de partits catalans amb representació al Congrés i la totalitat de l'"arc parlamentari" a aprovar el decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna, que inclou rebaixes en el preu del carburant i mitigació del preu de l'energia. "És un decret que millora la vida dels ciutadans", ha raonat Bolaños per insistir en la crida a les formacions polítiques per sumar vots favorables en la votació de dijous i no "perjudicar" la ciutadania.
La Moncloa s'ha mostrat insistent en el relat que està actuant de forma "compromesa" per desfer l'ombra de dubte que ara enfosqueix el CNI. Bolaños ha dit que l'exercici de transparència plantejat -amb l'aportació d'informació als grups parlamentaris a la comissió de secrets oficials- és el camí per acreditar que l'actuació dels serveis d'intel·ligència ha estat "exemplar". Mentre el ministre feia aquestes afirmacions, fins a nou formacions amb representació al Congrés firmaven i presentaven un document en el qual demanen "responsabilitats polítiques" pel Catalangate.
El CNI ja admet que va utilitzar Pegasus
La compareixença de Bolaños -el mateix dia que el consell de ministres treia pit per validar un decret per a la "transparència" de la Casa Reial- coincideix amb la publicació a El País de l'admissió, per part de fonts del CNI, que els serveis secrets espanyols van espiar dirigents independentistes amb el programari Pegasus. Fins ara, el govern espanyol havia evitat confirmar la responsabilitat del CNI en el Catalangate, escudant-se en la llei de secrets oficials.
La revelació periodística, sense citar fonts oficials del Ministeri de Defensa -de qui depèn directament el CNI-, apunta que els serveis secrets espanyols van limitar l'abast de les escoltes i disposaven d'autorització judicial per fer-les. Fonts del CNI també qüestionen la precisió de la investigació independent de Citizen Lab i justifiquen la intervenció de telèfons mòbils pel suposat vincle entre dirigents independentistes i els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), categoritzats per les fonts dels serveis secrets com a grups violents.
Les fonts del CNI citades en la informació periodística també detallen que una de les ocasions en què es va utilitzar el programari Pegasus va ser en les hores prèvies a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. El seguiment a l'expresident, a partir de la utilització del mòbil d'una persona del seu entorn que l'acompanyava en aquell viatge europeu, va permetre als serveis secrets espanyol controlar el vehicle en què viatjava Puigdemont.