25
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
14:19h
La guerra a Ucraïna ha estat tan sols la gota que ha fet vessar el got de la crisi energètica. La invasió russa ha estat un element accelerador d'una transformació de fons que ve de lluny. Els darrers vint anys, la lluita contra el canvi climàtic ha subordinat aspectes com la garantia de subministrament i la sobirania productiva. Ho ha dit l'economista i analista Javier Santacruz en la jornada Cap a una estratègia energètica per a la indústria, que Foment del Treball celebra aquest dilluns.
Els empresaris estan preocupats per assolir un model eficaç de transició energètica que l'actual crisi de preus ha fet més peremptori. Sempre amb els ulls posats en els objectius de neutralitat climàtica per al 2050. La descarbonització i el pas a fonts renovables ja forma part del mainstream del pensament empresarial. És un dels reptes estratègics que afronta la indústria catalana i l'espanyola.
Santacruz ha parlat d'una triple dependència: energètica, dels materials estratègics per produir els bens industrials que necessitem i la dependència tecnològica. Cal assentar unes bases sòlides per fer factible la transició energètica i el combat pel clima. L'analista ha advertit que no s'està davant un fenomen conjuntural. "La pandèmia ha suposat un canvi substancial en les cadenes de valor, dels orígens fins que els productes arriben al consumidor", ha assegurat. Ha explicat que un precedent del que està passant va ser la crisi dels anys setanta, que va suposar també un canvi de poder. "Estem davant d'un canvi de joc dramàtic, una nova configuració del poder", ha afirmat. L'analista ha subratllat que Europa és l'únic territori al món que en aquests moments està reduint emissions. Però això ha d'implicar repensar prioritats.
Abans, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha reclamat a la necessitat de repensar les grans opcions estratègiques en energia, referint-se a la decisió d'Alemanya de tancar les centrals nuclears i alhora d'invertir en el gas rus, decisions vistes com a encertades en el passat i ara qüestionades davant l'actual crisi internacional. Si es vol una electricitat barata i tenint les plantes nuclears en impecable estat tecnològic -ha dit-, s'ha de replantejar el seu tancament. "El mix energètic ha canviat", ha afirmat Imaz.
[h3}Alternatives: el paper del biometà
Joan Batalla, president de SEDIGAS (Associació Espanyola del Gas), ha assegurat que la crisi actual ha deixat clar que no es podia donar per garantida la seguretat del subministrament. Ha afirmat que l'estat espanyol no afronta greus problemes de subministrament, però sí una crisi de preus que ve d'abans de la guerra a Ucraïna i que té causes múltiples. Ha explicat la importància dels gasos renovables (biogàs, biometà, hidrogen) en el procés de descarbonització i transformació energètica.
"L'hidrogen és un element de futur, però el biometà ja ho és del present", ha assenyalat, destacant que Espanya, junt amb França i Alemanya, té un gran potencial de producció de biometà. Però ha assegurat que l'extensió de plantes de biometà -hi ha 300 projectes en marxa- està encara lluny del desitjable. Batalla ha destacat també l'impuls que el sector pot suposar per a les zones rurals i per la recuperació de l'Espanya buidada. Ha recordat que la Comissió Europea ha establert l'objectiu de multiplicar per dos la producció de biometà.
"El repte és tan enorme que no podem descartar cap recurs energètic", ha subratllat el president de SEDIGAS, mentre que Javier Fernández, director de Regulació i Nous Negocis de Nedgia-Grup Naturgy, ha destacat el paper que ha de jugar l'hidrogen i que el gas natural "és i seguirà sent un element essencial per a la indústria".
Foment demana "comptar amb la indústria"
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha dit en l'acte de cloenda que al parlar de transició energètica s'ha de fer vinculant-la sempre a la indústria, cosa que no s'ha fet fins ara. "La descarbonització s'ha de plantejar tenint en compte la competitivitat de la indústria", ha afirmat. "Actualment hi ha una total incertesa que no sabem quant durarà", segons Sánchez Llibre, que ha demanat "reformular la transició energètica comptant amb la indústria". I l'eficiència energètica ha d'anar lligada -ha dit- a un ecosistema fiscal favorable, que ha aclarit que no vol dir menys impostos sinó una "fiscalitat competitiva" vol dir eliminació de l'impsot de patrimoni i l'harmonització a la baixa de l'impsot de societats..
Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, ha assenyalat que els costos energètics ja representen més d'un terç de l'estructura de costos de les empreses catalanes i un 16% del teixit productiu està seriosament amenaçat si no s'afronta el repte de l'augment de preus. Ha incidit en la urgència de garantir la sobirania energètica de Catalunya i la transició del model, preservant l'equilibri territorial.
Castellanos ha destacat la necessitat de la millora de l'eficàcia energètica per assegurar l'èxit de la descarbonització. El secretari general ha recordat alguns avenços significatius en aquest terreny, com el projecte de la primera ecoplanta per transformar residus urbans no reciclables en etil·lè al Morell, a Tarragona i que funcionarà a partir del 2026. També ha insistit en la necessària extensió de les renovables: des de l'inici de la legislatura s'ha passat de 6 a més de 60 projectes en tramitació en aquest àmbit. Castellanos ha assegurat una millor governança del sector de l'hidrogen a Catalunya.
Raül Blanco, secretari general d'Indústria i PIME del ministeri d'Indústria, ha esmentat el Pla de Recuperació i tot el paquet de mesures engegades per auxiliar el sector productiu, tots els PERTE adreçats a sectors concrets, i ha explicat que es convocaran, a més, uns ajuts de 4.000 milions d'euros adreçats a les indústries. "Mobilitzar projectes i donar la màxima certesa al sector productiu és la base del que hem de fer", ha assegurat.
Els empresaris estan preocupats per assolir un model eficaç de transició energètica que l'actual crisi de preus ha fet més peremptori. Sempre amb els ulls posats en els objectius de neutralitat climàtica per al 2050. La descarbonització i el pas a fonts renovables ja forma part del mainstream del pensament empresarial. És un dels reptes estratègics que afronta la indústria catalana i l'espanyola.
Santacruz ha parlat d'una triple dependència: energètica, dels materials estratègics per produir els bens industrials que necessitem i la dependència tecnològica. Cal assentar unes bases sòlides per fer factible la transició energètica i el combat pel clima. L'analista ha advertit que no s'està davant un fenomen conjuntural. "La pandèmia ha suposat un canvi substancial en les cadenes de valor, dels orígens fins que els productes arriben al consumidor", ha assegurat. Ha explicat que un precedent del que està passant va ser la crisi dels anys setanta, que va suposar també un canvi de poder. "Estem davant d'un canvi de joc dramàtic, una nova configuració del poder", ha afirmat. L'analista ha subratllat que Europa és l'únic territori al món que en aquests moments està reduint emissions. Però això ha d'implicar repensar prioritats.
Abans, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha reclamat a la necessitat de repensar les grans opcions estratègiques en energia, referint-se a la decisió d'Alemanya de tancar les centrals nuclears i alhora d'invertir en el gas rus, decisions vistes com a encertades en el passat i ara qüestionades davant l'actual crisi internacional. Si es vol una electricitat barata i tenint les plantes nuclears en impecable estat tecnològic -ha dit-, s'ha de replantejar el seu tancament. "El mix energètic ha canviat", ha afirmat Imaz.
[h3}Alternatives: el paper del biometà
Joan Batalla, president de SEDIGAS (Associació Espanyola del Gas), ha assegurat que la crisi actual ha deixat clar que no es podia donar per garantida la seguretat del subministrament. Ha afirmat que l'estat espanyol no afronta greus problemes de subministrament, però sí una crisi de preus que ve d'abans de la guerra a Ucraïna i que té causes múltiples. Ha explicat la importància dels gasos renovables (biogàs, biometà, hidrogen) en el procés de descarbonització i transformació energètica.
"L'hidrogen és un element de futur, però el biometà ja ho és del present", ha assenyalat, destacant que Espanya, junt amb França i Alemanya, té un gran potencial de producció de biometà. Però ha assegurat que l'extensió de plantes de biometà -hi ha 300 projectes en marxa- està encara lluny del desitjable. Batalla ha destacat també l'impuls que el sector pot suposar per a les zones rurals i per la recuperació de l'Espanya buidada. Ha recordat que la Comissió Europea ha establert l'objectiu de multiplicar per dos la producció de biometà.
"El repte és tan enorme que no podem descartar cap recurs energètic", ha subratllat el president de SEDIGAS, mentre que Javier Fernández, director de Regulació i Nous Negocis de Nedgia-Grup Naturgy, ha destacat el paper que ha de jugar l'hidrogen i que el gas natural "és i seguirà sent un element essencial per a la indústria".
Foment demana "comptar amb la indústria"
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha dit en l'acte de cloenda que al parlar de transició energètica s'ha de fer vinculant-la sempre a la indústria, cosa que no s'ha fet fins ara. "La descarbonització s'ha de plantejar tenint en compte la competitivitat de la indústria", ha afirmat. "Actualment hi ha una total incertesa que no sabem quant durarà", segons Sánchez Llibre, que ha demanat "reformular la transició energètica comptant amb la indústria". I l'eficiència energètica ha d'anar lligada -ha dit- a un ecosistema fiscal favorable, que ha aclarit que no vol dir menys impostos sinó una "fiscalitat competitiva" vol dir eliminació de l'impsot de patrimoni i l'harmonització a la baixa de l'impsot de societats..
Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, ha assenyalat que els costos energètics ja representen més d'un terç de l'estructura de costos de les empreses catalanes i un 16% del teixit productiu està seriosament amenaçat si no s'afronta el repte de l'augment de preus. Ha incidit en la urgència de garantir la sobirania energètica de Catalunya i la transició del model, preservant l'equilibri territorial.
Castellanos ha destacat la necessitat de la millora de l'eficàcia energètica per assegurar l'èxit de la descarbonització. El secretari general ha recordat alguns avenços significatius en aquest terreny, com el projecte de la primera ecoplanta per transformar residus urbans no reciclables en etil·lè al Morell, a Tarragona i que funcionarà a partir del 2026. També ha insistit en la necessària extensió de les renovables: des de l'inici de la legislatura s'ha passat de 6 a més de 60 projectes en tramitació en aquest àmbit. Castellanos ha assegurat una millor governança del sector de l'hidrogen a Catalunya.
Raül Blanco, secretari general d'Indústria i PIME del ministeri d'Indústria, ha esmentat el Pla de Recuperació i tot el paquet de mesures engegades per auxiliar el sector productiu, tots els PERTE adreçats a sectors concrets, i ha explicat que es convocaran, a més, uns ajuts de 4.000 milions d'euros adreçats a les indústries. "Mobilitzar projectes i donar la màxima certesa al sector productiu és la base del que hem de fer", ha assegurat.