24
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
25
d'abril
a les
10:57h
Emmanuel Macron continuarà cinc anys més a l'Elisi. L'actual president de França ha superat la candidata de l'extrema dreta, Marine Le Pen, en la segona volta de les eleccions presidencials celebrada aquest diumenge per un 58,5% enfront del 41,5% de l'aspirant del Reagrupament Nacional. Macron ha recollit 18.779.000 vots per 13.297.000 de la seva adversària. Els resultats han fet bons els pronòstics des de la primera volta del 19 d'abril i el que preveia la majoria dels analistes. Els vots en blanc es compten a banda. Han estat un 6,5% dels sufragis (2,2 milions de francesos). Si s'integressin en el recompte, Macron hauria obtingut el 54,7% i Le Pen el 38,8%.
L'actual president surt de les eleccions amb un fort desgast per la seva gestió i un estil de governar vist com a prepotent en molts sectors. El front republicà -l'aliança de totes les forces democràtiques per barrar el pas a l'extrema dreta- ha tornat a funcionar, però presenta serioses esquerdes. Aquestes són algunes claus que deixa aquesta segona volta, que tindrà impacte enmig de l'actual crisi internacional.
La victòria/fracàs de Macron
Macron ha aconseguit la seva reelecció, però no pot estar satisfet. Quan va ser elegit per primer cop, el 2017, va criticar els partits tradicionals per no haver sabut parar els peus al populisme de dretes que encarnava Le Pen. En aquella elecció, la candidata del Reagrupament Nacional va passar a la segona volta, però fou derrotada de manera clara (66 a 33%). Ara, la distància s'ha reduït. Macron, en la seva declaració davant l'Arc de Triomf, ha destacat l'europeisme del seu projecte i ha fet gestos a l'esquerra al referir-se al desig d'una "França ecològica". S'ha adreçat als qui l'han votat sense sentir-se identificats amb la seva política, tot dient: "Soc conscient que aquest vot m'obliga pels anys que venen, em sento dipositari del seu sentit del deure i el seu suport a la República". Ha afirmat que els propers cinc anys seran "una era nova" i no pas "la continuïtat de l'anterior mandat". També ha promès atendre el "silenci" dels abstencionistes.
El seu fracàs en aquest terreny denota també les mancances de la nova política que va voler personificar fa cinc anys. Després de polítics més clàssics com el conservador Nicolas Sarkozy i el socialista François Hollande, Macron va voler representar un moviment nou, La República en Marxa, amb un rostre jove, tecnòcrata, amb perfils ideològics més difusos i integrant polítics provinents de l'esquerra i la dreta. Però ha acabat sent, amb la pandèmia i la crisi energètica pel mig, un governant impopular.
Le Pen creix molt, però queda lluny
Marine Le Pen ha sortit de seguida a reconèixer els resultats, que ha qualificat de "veritable victòria". Ha considerat que la seva posició és un "contrapoder fort" que "desafia els lideratges de França i Europa". Le Pen ha aventurat que Macron no serà capaç d'afrontar els reptes de França, especialment la pèrdua del poder adquisitiu. La líder ultra ha fet una crida a guanyar les eleccions legislatives del juny. L'extrema dreta ha superat el 40%. Si es compara el resultat del seu pare, Jean-Marie Le Pen, el 2002 enfront Jacques Chirac, amb el del 2022, el Reagrupament Nacional ha passat del 17% al 33% el 2017, fins al 43% d'aquest diumenge. On sí que ha guanyat és a Catalunya Nord, on la líder ultra s'ha fet amb un 57% dels sufragis. El seu partit ja governa l'Ajuntament de Perpinyà.
Un malestar transversal
Que Le Pen hagi arribat fins aquí, no s'entén sense un malestar de fons en la societat francesa, angoixada per la pèrdua de poder adquisitiu, que ha estat el tema central de la campanya. Si sumem els sufragis de l'actual president i els dels partits tradicionals (Els Republicans i el Partit Socialista), i hi afegim els ecologistes, aquest bloc amb prou feines arriba al 40% dels vots.
El bloc de Le Pen més Eric Zemmour i el 2,1% del tradicionalista Dupont-Aignan suma un 33% i escaig. Jean-Luc Mélenchon es va fer amb un 21,9%, que sumat al candidat comunista i a dos de l'extrema esquerra sumen un 25%. A tots ells caldria afegir el 3,1% del candidat Jean Lassalle, un conservador independent que es va presentar per defensar la França dels territoris oblidats. Tot plegat suma gairebé un 60% de vots en un bloc àmpliament majoritari que expressa un malestar enfront l'statu quo.
La necessària reconstrucció de l'esquerra
El mapa de la primera volta ha dibuixat una França en tres blocs. A l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon ha emergit com a gran líder, però la seva posició en temes centrals, com el seu euroescepticisme, així com un caràcter molt personalista, dificulten que pugui ser l'element vertebrador d'una gran aliança d'esquerres. Pel davant queden deures a fer, com la gestió d'un PSF humiliat a les urnes -però que preserva implantació i poder municipal- i la necessitat d'aparèixer com una alternativa que sembli plausible i amb capacitat de governar. Mélenchon ja ha sortit per cridar a la mobilització de cara a les legislatives.
La Unió Europea respira
Brussel·les ha viscut amb nervis aquestes eleccions i un sentiment d'alleugeriment s'ha evidenciat de seguida. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha sortit a felicitar Macron. La UE necessita la màxima cohesió, molt més després del Brexit i enmig d'una crisi energètica i una guerra a Europa, amb la invasió russa d'Ucraïna. El projecte comunitari gira, sobretot, entorn l'eix que formen Alemanya i França. Amb Berlín resistint amb prou feines les pressions internacionals per tallar amb el gas rus, una França en mans de Le Pen hauria obert una crisi sense precedents en el cor mateix de la Unió. Això, de moment, s'ha evitat. A Ucraïna, Olaf Scholz i Macron continuaran amb la seva política de mostrar solidaritat amb Kíiv sense taponar totes les vies diplomàtiques i evitant ser engolits pels dictats geopolítics de Washington.
Tercera volta al juny
El juny proper, es convocaran eleccions legislatives. En aquests moments, la incògnita és total sobre la majoria que pugui sorgir del que Mélenchon ha definit com la tercera volta. De la majoria de l'Assemblea Nacional sorgirà el nou primer ministre i el seu govern. Le Pen i Mélenchon ja han deixat clar que aniran a totes per guanyar les eleccions i forçar una cohabitació amb Macron. El polític reelegit ja sap que no pot confondre els resultats d'aquesta nit amb un aval a la seva política. La mateixa França que l'ha reelegit reclama una altra cosa i Macron haurà de gestionar aquest jeroglífic.
L'actual president surt de les eleccions amb un fort desgast per la seva gestió i un estil de governar vist com a prepotent en molts sectors. El front republicà -l'aliança de totes les forces democràtiques per barrar el pas a l'extrema dreta- ha tornat a funcionar, però presenta serioses esquerdes. Aquestes són algunes claus que deixa aquesta segona volta, que tindrà impacte enmig de l'actual crisi internacional.
La victòria/fracàs de Macron
Macron ha aconseguit la seva reelecció, però no pot estar satisfet. Quan va ser elegit per primer cop, el 2017, va criticar els partits tradicionals per no haver sabut parar els peus al populisme de dretes que encarnava Le Pen. En aquella elecció, la candidata del Reagrupament Nacional va passar a la segona volta, però fou derrotada de manera clara (66 a 33%). Ara, la distància s'ha reduït. Macron, en la seva declaració davant l'Arc de Triomf, ha destacat l'europeisme del seu projecte i ha fet gestos a l'esquerra al referir-se al desig d'una "França ecològica". S'ha adreçat als qui l'han votat sense sentir-se identificats amb la seva política, tot dient: "Soc conscient que aquest vot m'obliga pels anys que venen, em sento dipositari del seu sentit del deure i el seu suport a la República". Ha afirmat que els propers cinc anys seran "una era nova" i no pas "la continuïtat de l'anterior mandat". També ha promès atendre el "silenci" dels abstencionistes.
El seu fracàs en aquest terreny denota també les mancances de la nova política que va voler personificar fa cinc anys. Després de polítics més clàssics com el conservador Nicolas Sarkozy i el socialista François Hollande, Macron va voler representar un moviment nou, La República en Marxa, amb un rostre jove, tecnòcrata, amb perfils ideològics més difusos i integrant polítics provinents de l'esquerra i la dreta. Però ha acabat sent, amb la pandèmia i la crisi energètica pel mig, un governant impopular.
Le Pen creix molt, però queda lluny
Marine Le Pen ha sortit de seguida a reconèixer els resultats, que ha qualificat de "veritable victòria". Ha considerat que la seva posició és un "contrapoder fort" que "desafia els lideratges de França i Europa". Le Pen ha aventurat que Macron no serà capaç d'afrontar els reptes de França, especialment la pèrdua del poder adquisitiu. La líder ultra ha fet una crida a guanyar les eleccions legislatives del juny. L'extrema dreta ha superat el 40%. Si es compara el resultat del seu pare, Jean-Marie Le Pen, el 2002 enfront Jacques Chirac, amb el del 2022, el Reagrupament Nacional ha passat del 17% al 33% el 2017, fins al 43% d'aquest diumenge. On sí que ha guanyat és a Catalunya Nord, on la líder ultra s'ha fet amb un 57% dels sufragis. El seu partit ja governa l'Ajuntament de Perpinyà.
Un malestar transversal
Que Le Pen hagi arribat fins aquí, no s'entén sense un malestar de fons en la societat francesa, angoixada per la pèrdua de poder adquisitiu, que ha estat el tema central de la campanya. Si sumem els sufragis de l'actual president i els dels partits tradicionals (Els Republicans i el Partit Socialista), i hi afegim els ecologistes, aquest bloc amb prou feines arriba al 40% dels vots.
El bloc de Le Pen més Eric Zemmour i el 2,1% del tradicionalista Dupont-Aignan suma un 33% i escaig. Jean-Luc Mélenchon es va fer amb un 21,9%, que sumat al candidat comunista i a dos de l'extrema esquerra sumen un 25%. A tots ells caldria afegir el 3,1% del candidat Jean Lassalle, un conservador independent que es va presentar per defensar la França dels territoris oblidats. Tot plegat suma gairebé un 60% de vots en un bloc àmpliament majoritari que expressa un malestar enfront l'statu quo.
La necessària reconstrucció de l'esquerra
El mapa de la primera volta ha dibuixat una França en tres blocs. A l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon ha emergit com a gran líder, però la seva posició en temes centrals, com el seu euroescepticisme, així com un caràcter molt personalista, dificulten que pugui ser l'element vertebrador d'una gran aliança d'esquerres. Pel davant queden deures a fer, com la gestió d'un PSF humiliat a les urnes -però que preserva implantació i poder municipal- i la necessitat d'aparèixer com una alternativa que sembli plausible i amb capacitat de governar. Mélenchon ja ha sortit per cridar a la mobilització de cara a les legislatives.
La Unió Europea respira
Brussel·les ha viscut amb nervis aquestes eleccions i un sentiment d'alleugeriment s'ha evidenciat de seguida. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha sortit a felicitar Macron. La UE necessita la màxima cohesió, molt més després del Brexit i enmig d'una crisi energètica i una guerra a Europa, amb la invasió russa d'Ucraïna. El projecte comunitari gira, sobretot, entorn l'eix que formen Alemanya i França. Amb Berlín resistint amb prou feines les pressions internacionals per tallar amb el gas rus, una França en mans de Le Pen hauria obert una crisi sense precedents en el cor mateix de la Unió. Això, de moment, s'ha evitat. A Ucraïna, Olaf Scholz i Macron continuaran amb la seva política de mostrar solidaritat amb Kíiv sense taponar totes les vies diplomàtiques i evitant ser engolits pels dictats geopolítics de Washington.
Tercera volta al juny
El juny proper, es convocaran eleccions legislatives. En aquests moments, la incògnita és total sobre la majoria que pugui sorgir del que Mélenchon ha definit com la tercera volta. De la majoria de l'Assemblea Nacional sorgirà el nou primer ministre i el seu govern. Le Pen i Mélenchon ja han deixat clar que aniran a totes per guanyar les eleccions i forçar una cohabitació amb Macron. El polític reelegit ja sap que no pot confondre els resultats d'aquesta nit amb un aval a la seva política. La mateixa França que l'ha reelegit reclama una altra cosa i Macron haurà de gestionar aquest jeroglífic.