24
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
22:07h
Gran part dels titulars de la premsa per Sant Jordi treien ferro a les destrosses que havien patit alguns llibreters i llibreteres per culpa del temporal que va assolar Barcelona durant la diada. És important veure la part positiva de les coses: vam poder tornar a sortir al carrer, trobar-nos, estimar-nos i regalar-nos cultura. I tant. Però la Cara B del Sant Jordi de la recuperació, va ser el Sant Jordi de les pèrdues. Vam veure gent del sector plorant, que marxava desolada perquè el dia més crucial de l'any s'anava a norris per una pluja que, rara vegada, visita la ciutat.
Qui ho va patir més són les petites editorials. Aquelles que es juguen bona part de la facturació anual en un sol dia. Aquelles a les quals la dinàmica actual del mercat, ofega. I el temporal, encara més. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha anunciat que es reunirà amb la Cambra del Llibre aquest dilluns per buscar solucions per les afectades. De fet, L’Ajuntament, el Govern i la mateixa Cambra ja havien anunciat aquest mateix diumenge que compensarien les pèrdues, tot i que no havien donat gaire més detalls. Per l'editora de la microeditorial Wunderkammer, Elisabet Riera, les ajudes institucionals són més que benvingudes, però també creu que el principal és fer un replantejament per pròximes diades i, sobretot, llegir més d'un cop l'any. Ella és una de les que va optar per plegar el dia de Sant Jordi.
- Com esteu?
- Bé, ara ja recuperant ànims, forces i recuperant-nos també de refredats -riures-. Esperant per poder contar realment quines han estat les pèrdues.
- Heu fet algun recompte inicial?
- No, no et puc donar cap xifra. Pensa que Wunderkammer és una microeditorial, això vol dir que soc jo sola -que aquest és part del drama d'alguns editors i llibreters- i que a sobre la seu és fora de Barcelona. Per tant, per nosaltres és un esforç posar parada per Sant Jordi a Barcelona. En el meu cas, significa: buscar ajuda d'un amic que tingui un cotxe prou gran perquè hi càpiga tot el muntatge, venir de molt lluny i molt més aviat, perquè se'ns va dir que havíem de tenir-ho tot muntat abans de les 8 del matí... I després de tot el desastre que va passar, tornar a fer tot el procés al revés. Els meus llibres ara estan al cotxe d'un amic en algun lloc que no sé exactament on és a l'espera que tornin a casa meva, que és la seu de l'editorial, a l'Empordà.
- S'han mullat molts, oi? Perquè a Twitter vau dir que plegàveu, que no us esperàveu per si tornava a sortir el sol
- Clar, és que estàvem perdent més llibres dels que veníem. Vam tapar-los amb plàstics, tendals… Tot el que vam poder, però tots els llibres que teníem allà s'estaven mullant. Vam aguantar la primera pedregada d'alguna manera, ja amb llibres per terra, malmesos, tots completament xops, la carpa volant... Vam dir: Què fem? Marxem ja? Esperem? I vam confiar que ens refèiem. Vam arreglar-ho de la millor manera possible, però després va tornar a caure un gran xàfec i vam dir que ja no podíem més.
- No, no, no. L'Ajuntament no posa absolutament res per Sant Jordi. Tot ho portem nosaltres. I en ser una editorial petita, els nostres mitjans són molt pocs. Per tant, encara estàvem més vulnerables davant d'aquesta previsió de mal temps i també hem rebut més. L'Ajuntament per Sant Jordi només t'assigna un lloc i una connexió de llum, que evidentment no vam fer servir en cap moment. I de la resta, res més. Nosaltres portem les taules, el tendal, les cadires, caixes...
- Podríem parlar de mala gestió?
- De falta de previsió, segur. Podem comparar amb altres llocs, com per exemple Girona, que ja s'havien avançat a un Pla B i ho van fer a un recinte tancat, com és el Recinte Firal. I ho van poder fer tranquil·lament, ningú no ha perdut cap llibre. Clar que ens agrada a tots el Sant Jordi al carrer, és fantàstic! El que passa és que no es preveu, no només un Pla B, sinó que hi hagi materials de reforç o què passa si la gent ha d'evacuar abans d'hora. Les indicacions que donava l'Ajuntament eren de muntar de 6 a 8 del matí i no desmuntar de cap manera fins de 9 a 10 de la nit. Això significa que si calia entrar algun cotxe, per ajuda o per descarregar, formalment no ho podíem fer. Teníem els metres molt delimitats, et delimitaven la forma com podries posar la parada, o sigui que ni en forma d'L ni en forma d'U. No pots protegir els llibres si els has de posar tots a primera línia i en forma lineal. Una sèrie de coses, per nosaltres, poc flexibles, que ens deixaven totalment exposades al temps si venien mal dades com va passar.
- L'Ajuntament, el Govern i la Cambra del Llibre han dit que compensaran les pèrdues...
- A mi, de moment, el que m'ha arribat com a professional del sector és un email del Gremi de Llibreters dient que féssim un recompte de pèrdues i que els passéssim documentació, suposo que fotos i un petit informe i recompte.
- Quina valoració en fas que aquesta sigui la solució?
- Em sembla que és una solució, per ara mateix, bona. Està bé que algú es faci càrrec de tot això, el que passa és que el principal hauria de ser un replantejament del Sant Jordi per l'any vinent i pels propers anys. Primer, hi ha moltes fires que ells mateixos posen material, parades amb condicions que facin que tots anem en les mateixes condicions malgrat que siguem editores diferents -més petites, més grans-, però que l'Ajuntament posés unes casetes en condicions per tothom, a part de facilitar la feina, crec que seria quasi justícia cultural. I després, això de jugar-nos tant en un sol dia... Pot passar de tot. Jo crec que s'ha de fer molta feina, no només ara a nivell econòmic com a solució. No pot ser que hi hagi molta gent que només compri un llibre a l'any i sigui per Sant Jordi. Tots estem pendents de veure quant calaix fem el dia de Sant Jordi perquè la resta de l'any, més aviat és poc. Això ja és feina en diferents nivells. Puntual, ara, les ajudes. Benvingudes siguin. A veure com s'articulen i com ho contem. Un replantejament de millors condicions el Sant Jordi de l'any que ve, això seria a mitjà, llarg termini. I a llarg termini, però segurament més urgent que res més, és per favor, unes polítiques de debò per afavorir la lectura i la cultura.
- En la línia del que deies, hi ha algunes editorials i llibreries independents que han comentat que es juguen bona part de la seva facturació anual en un sol dia, algunes es preguntaven si aquest era un model sostenible...
- Està claríssim que no ho és. Està molt bé que hi hagi aquest dia, però clar, és un ecosistema econòmicament molt desequilibrat el que tenim al sector del llibre. Hi ha vendes per Nadal i per Sant Jordi, la resta de l'any és una cosa molt minsa. Sobrevivim amb dificultats, de forma molt precària. Totes les nostres feines a la cadena del llibre -que és molt llarga i molt complexa, des de traductors fins a editors- cada cop estem en situació més precària. El xàfec d'ahir és el que ens faltava.
- I més vosaltres, que sou una microeditorial
- Sí, però també et dic una cosa. Vull aprofitar per reivindicar la feina de les microeditorials, perquè som moltíssimes en aquest país. Moltíssimes microeditorials que som una o dues persones, però que podem oferir un catàleg molt cuidat, molt pensat i sobretot que dona molta diversitat cultural. Cada microeditorial fa una cosa molt especialitzada, amb molta personalitat i gràcies a això hi ha molta més oferta pels lectors. Si depenguéssim només de grans grups, tot seria un gust molt més homogeni i quasi unificat. Això dona riquesa cultural, hi ha molta més presència d'autors i temes diversos, de gustos literaris diversos. Crec que és un valor molt important per la cultura i, ostres, tenim molt poques ajudes. Som molt invisibles i quan rebem aquestes pallisses ens afecten molt més.
- Tu dius que a Wunderkammer feu llibres de culte, què vol dir això?
- Sí, normalment jo aposto per les rareses literàries. Intento recuperar peces antigues que han quedat en l'oblit -perquè crec que tenen un valor literari importantíssim i, precisament, a vegades per la dinàmica del mercat que tenim, ja s'han perdut o no es reediten, però són veus diferents que aporten alguna cosa important a la literatura- o obres menors d'autors molt coneguts o autors desconeguts, però que són genials i que per alguna cosa han saltat a la història de la nostra memòria. Això és la meva col·lecció mare. Parteixo d'un tipus de literatura que potser no està tant en voga, però que crec que és una tradició que ens aporta moltíssim a nivell, fins i tot, espiritual. Romàntics, surrealistes, decadents, simbolistes, ocultistes... Edito tot aquest tipus d'autors, per això dic de culte, perquè no són molta gent els que els segueixen, però, els que els coneixen, els valoren moltíssim i quasi són com això, autors o obres de culte.
- La mirada ara ja la teniu posada a la Fira Literal del 21 i el 22 de maig?
- Jo sí, la veritat. Ahir vaig arribar a casa, vaig canviar-me de roba -esperant que no tingués una pulmonia i pensant en quants llibres s'havien esfumat- i ho vaig posar a Twitter: "Us esperem a Literal". Aquest Sant Jordi no ha sortit bé, però hi ha una fira Literal, d'editorials independents -moltes d'elles petites-, que per nosaltres també és molt valuosa. No només per la venda que fem allà sinó perquè fem xarxa entre nosaltres, que és una cosa important i crec que ho hauríem de fer molt més. Convido la gent a què vagi, que conegui les petites editorials, que sàpiga que hi ha una literatura diferent de la majoria, molt enriquidora i que s'ho passaran pipa. Molts lectors tenen tendència a repetir allò que ja els hi agrada, lícitament, però jo també animo a descobrir el que és diferent.
- Sortir de la zona de confort...
- Totalment. Al final és qui s'emporta la major part del pastís, que està molt bé, eh. Són llibres i la majoria són cultura, no tots, però hi ha molt més món fora. Sant Jordi és una pena, perquè passen molt tipus de lectors que normalment no et coneixen i potser passen per davant de la teva parada i de sobte es fixen i et demanen qui ets i pots explicar. És un gran aparador per nosaltres, però això… Potser hauríem de ser més conscients d'aquest paper de Sant Jordi i fer-ho més fàcil.
Qui ho va patir més són les petites editorials. Aquelles que es juguen bona part de la facturació anual en un sol dia. Aquelles a les quals la dinàmica actual del mercat, ofega. I el temporal, encara més. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha anunciat que es reunirà amb la Cambra del Llibre aquest dilluns per buscar solucions per les afectades. De fet, L’Ajuntament, el Govern i la mateixa Cambra ja havien anunciat aquest mateix diumenge que compensarien les pèrdues, tot i que no havien donat gaire més detalls. Per l'editora de la microeditorial Wunderkammer, Elisabet Riera, les ajudes institucionals són més que benvingudes, però també creu que el principal és fer un replantejament per pròximes diades i, sobretot, llegir més d'un cop l'any. Ella és una de les que va optar per plegar el dia de Sant Jordi.
- Com esteu?
- Bé, ara ja recuperant ànims, forces i recuperant-nos també de refredats -riures-. Esperant per poder contar realment quines han estat les pèrdues.
- Heu fet algun recompte inicial?
- No, no et puc donar cap xifra. Pensa que Wunderkammer és una microeditorial, això vol dir que soc jo sola -que aquest és part del drama d'alguns editors i llibreters- i que a sobre la seu és fora de Barcelona. Per tant, per nosaltres és un esforç posar parada per Sant Jordi a Barcelona. En el meu cas, significa: buscar ajuda d'un amic que tingui un cotxe prou gran perquè hi càpiga tot el muntatge, venir de molt lluny i molt més aviat, perquè se'ns va dir que havíem de tenir-ho tot muntat abans de les 8 del matí... I després de tot el desastre que va passar, tornar a fer tot el procés al revés. Els meus llibres ara estan al cotxe d'un amic en algun lloc que no sé exactament on és a l'espera que tornin a casa meva, que és la seu de l'editorial, a l'Empordà.
- S'han mullat molts, oi? Perquè a Twitter vau dir que plegàveu, que no us esperàveu per si tornava a sortir el sol
- Clar, és que estàvem perdent més llibres dels que veníem. Vam tapar-los amb plàstics, tendals… Tot el que vam poder, però tots els llibres que teníem allà s'estaven mullant. Vam aguantar la primera pedregada d'alguna manera, ja amb llibres per terra, malmesos, tots completament xops, la carpa volant... Vam dir: Què fem? Marxem ja? Esperem? I vam confiar que ens refèiem. Vam arreglar-ho de la millor manera possible, però després va tornar a caure un gran xàfec i vam dir que ja no podíem més.
- L'Ajuntament us donava material?Hem hagut de plegar per pedregada. Als que no ens hagueu pogut trobar, ens veiem a la @LiteralBCN a final del 21-22 de maig pic.twitter.com/Tq2UODainK
— Wunderkammer (@wunderkammer_ed) April 23, 2022
- No, no, no. L'Ajuntament no posa absolutament res per Sant Jordi. Tot ho portem nosaltres. I en ser una editorial petita, els nostres mitjans són molt pocs. Per tant, encara estàvem més vulnerables davant d'aquesta previsió de mal temps i també hem rebut més. L'Ajuntament per Sant Jordi només t'assigna un lloc i una connexió de llum, que evidentment no vam fer servir en cap moment. I de la resta, res més. Nosaltres portem les taules, el tendal, les cadires, caixes...
- Podríem parlar de mala gestió?
- De falta de previsió, segur. Podem comparar amb altres llocs, com per exemple Girona, que ja s'havien avançat a un Pla B i ho van fer a un recinte tancat, com és el Recinte Firal. I ho van poder fer tranquil·lament, ningú no ha perdut cap llibre. Clar que ens agrada a tots el Sant Jordi al carrer, és fantàstic! El que passa és que no es preveu, no només un Pla B, sinó que hi hagi materials de reforç o què passa si la gent ha d'evacuar abans d'hora. Les indicacions que donava l'Ajuntament eren de muntar de 6 a 8 del matí i no desmuntar de cap manera fins de 9 a 10 de la nit. Això significa que si calia entrar algun cotxe, per ajuda o per descarregar, formalment no ho podíem fer. Teníem els metres molt delimitats, et delimitaven la forma com podries posar la parada, o sigui que ni en forma d'L ni en forma d'U. No pots protegir els llibres si els has de posar tots a primera línia i en forma lineal. Una sèrie de coses, per nosaltres, poc flexibles, que ens deixaven totalment exposades al temps si venien mal dades com va passar.
- L'Ajuntament, el Govern i la Cambra del Llibre han dit que compensaran les pèrdues...
- A mi, de moment, el que m'ha arribat com a professional del sector és un email del Gremi de Llibreters dient que féssim un recompte de pèrdues i que els passéssim documentació, suposo que fotos i un petit informe i recompte.
- Quina valoració en fas que aquesta sigui la solució?
- Em sembla que és una solució, per ara mateix, bona. Està bé que algú es faci càrrec de tot això, el que passa és que el principal hauria de ser un replantejament del Sant Jordi per l'any vinent i pels propers anys. Primer, hi ha moltes fires que ells mateixos posen material, parades amb condicions que facin que tots anem en les mateixes condicions malgrat que siguem editores diferents -més petites, més grans-, però que l'Ajuntament posés unes casetes en condicions per tothom, a part de facilitar la feina, crec que seria quasi justícia cultural. I després, això de jugar-nos tant en un sol dia... Pot passar de tot. Jo crec que s'ha de fer molta feina, no només ara a nivell econòmic com a solució. No pot ser que hi hagi molta gent que només compri un llibre a l'any i sigui per Sant Jordi. Tots estem pendents de veure quant calaix fem el dia de Sant Jordi perquè la resta de l'any, més aviat és poc. Això ja és feina en diferents nivells. Puntual, ara, les ajudes. Benvingudes siguin. A veure com s'articulen i com ho contem. Un replantejament de millors condicions el Sant Jordi de l'any que ve, això seria a mitjà, llarg termini. I a llarg termini, però segurament més urgent que res més, és per favor, unes polítiques de debò per afavorir la lectura i la cultura.
- En la línia del que deies, hi ha algunes editorials i llibreries independents que han comentat que es juguen bona part de la seva facturació anual en un sol dia, algunes es preguntaven si aquest era un model sostenible...
- Està claríssim que no ho és. Està molt bé que hi hagi aquest dia, però clar, és un ecosistema econòmicament molt desequilibrat el que tenim al sector del llibre. Hi ha vendes per Nadal i per Sant Jordi, la resta de l'any és una cosa molt minsa. Sobrevivim amb dificultats, de forma molt precària. Totes les nostres feines a la cadena del llibre -que és molt llarga i molt complexa, des de traductors fins a editors- cada cop estem en situació més precària. El xàfec d'ahir és el que ens faltava.
- I més vosaltres, que sou una microeditorial
- Sí, però també et dic una cosa. Vull aprofitar per reivindicar la feina de les microeditorials, perquè som moltíssimes en aquest país. Moltíssimes microeditorials que som una o dues persones, però que podem oferir un catàleg molt cuidat, molt pensat i sobretot que dona molta diversitat cultural. Cada microeditorial fa una cosa molt especialitzada, amb molta personalitat i gràcies a això hi ha molta més oferta pels lectors. Si depenguéssim només de grans grups, tot seria un gust molt més homogeni i quasi unificat. Això dona riquesa cultural, hi ha molta més presència d'autors i temes diversos, de gustos literaris diversos. Crec que és un valor molt important per la cultura i, ostres, tenim molt poques ajudes. Som molt invisibles i quan rebem aquestes pallisses ens afecten molt més.
- Tu dius que a Wunderkammer feu llibres de culte, què vol dir això?
- Sí, normalment jo aposto per les rareses literàries. Intento recuperar peces antigues que han quedat en l'oblit -perquè crec que tenen un valor literari importantíssim i, precisament, a vegades per la dinàmica del mercat que tenim, ja s'han perdut o no es reediten, però són veus diferents que aporten alguna cosa important a la literatura- o obres menors d'autors molt coneguts o autors desconeguts, però que són genials i que per alguna cosa han saltat a la història de la nostra memòria. Això és la meva col·lecció mare. Parteixo d'un tipus de literatura que potser no està tant en voga, però que crec que és una tradició que ens aporta moltíssim a nivell, fins i tot, espiritual. Romàntics, surrealistes, decadents, simbolistes, ocultistes... Edito tot aquest tipus d'autors, per això dic de culte, perquè no són molta gent els que els segueixen, però, els que els coneixen, els valoren moltíssim i quasi són com això, autors o obres de culte.
- La mirada ara ja la teniu posada a la Fira Literal del 21 i el 22 de maig?
- Jo sí, la veritat. Ahir vaig arribar a casa, vaig canviar-me de roba -esperant que no tingués una pulmonia i pensant en quants llibres s'havien esfumat- i ho vaig posar a Twitter: "Us esperem a Literal". Aquest Sant Jordi no ha sortit bé, però hi ha una fira Literal, d'editorials independents -moltes d'elles petites-, que per nosaltres també és molt valuosa. No només per la venda que fem allà sinó perquè fem xarxa entre nosaltres, que és una cosa important i crec que ho hauríem de fer molt més. Convido la gent a què vagi, que conegui les petites editorials, que sàpiga que hi ha una literatura diferent de la majoria, molt enriquidora i que s'ho passaran pipa. Molts lectors tenen tendència a repetir allò que ja els hi agrada, lícitament, però jo també animo a descobrir el que és diferent.
- Sortir de la zona de confort...
- Totalment. Al final és qui s'emporta la major part del pastís, que està molt bé, eh. Són llibres i la majoria són cultura, no tots, però hi ha molt més món fora. Sant Jordi és una pena, perquè passen molt tipus de lectors que normalment no et coneixen i potser passen per davant de la teva parada i de sobte es fixen i et demanen qui ets i pots explicar. És un gran aparador per nosaltres, però això… Potser hauríem de ser més conscients d'aquest paper de Sant Jordi i fer-ho més fàcil.