Avui m'he llevat d'hora i una de les gràcies de viure al centre de Barcelona és que si passeges pel barri a primera hora del matí, vius el millor moment de la jornada. Sembla que plourà. Em fa certa gràcia imaginar-me que durant uns dies hem estat un poble unit per pregàries als déus de la pluja, demanant-los que facin el favor. Hi ha alguna cosa que hauria de relacionar directament amb la fe quan ens veig a tots els catalans convençuts que, malgrat Tomàs Molina i el Meteocat diguin que plourà, el dia de Sant Jordi sempre fa bon temps.
Aquest any a les parades de llibres i roses que es comencen a muntar al centre de la ciutat s'hi veuen moltes lones de plàstic previsores i també paraigües i cangurs. Una abraçada des d'aquí a tots aquells que us espera una jornada de feina sota la pluja perquè ni mirant al cel ni mirant el mòbil hi ha cap indici que la situació hagi de canviar gaire, com a mínim en les properes hores.
Preparatius de Sant Jordi a primera hora del matí. Foto: Adrià Costa Rifà
Soc a la Rambla de Catalunya. Hi ha un home impacient que demana a una llibretera si pot comprar un llibre ràpidament abans que entri a la feina. Que té molta pressa, diu. Ella diu que un dia és un dia i que avui no n'és un de qualsevol així que en què el pot ajudar. Busca un llibre per la seva filla de quinze anys, gairebé setze, que no llegeix gaire, però que sap que el que més li agrada ara mateix són les drag queens i els vídeos de Tiktok. Això no és ràpidament, diu la llibretera.
Creuant la cantonada direcció Llobregat, dos estudiants posen roses en un cubell de plàstic vermell. Molt mal posades. Pobres criatures. Un li diu a l'altre que, si en comptes de rebaixar el preu de les roses a última hora de la tarda, aguanten tot el dia amb la tarifa del matí, en comptes de tres-cents guanyaran cinc-cents euros i que el viatge de final de curs, en comptes de a l'Escala el podrien fer a Roma. L'altre li diu a l'un que no es flipi.
Vull un cafè. La il·lusió de llevar-se d'hora està bé, però la son no te la treu ningú. Al forn de pa que acaben d'aixecar la persiana l'encarregada està parlant amb el forner. Li diu que per l'amor de Déu, que si no veu evident que el pa de Sant Jordi avui l'ha de posar ben a la vista, que és un gèneru que només vendran avui i que val més vendre'l tot perquè ella no en vol saber res després, que no li agrada la sobrassada. Li dic que no sap el que es perd i demano un cafè sol llarg per endur.
Preparatius de les parades de Sant Jordi. Foto: Adrià Costa Rifà
Me'l prenc mentre segueixo enfilant la Rambla de Catalunya amunt. Una senyora maleeix tots els seus morts per no haver agafat paraigua. Un adolescent compra dues roses: per la mare i per la noia que no li fa ni cas, diu. La noia que li ven li desitja molta sort. Ell riu. Hi ha un llibreter molt atabalat perquè el datàfon no li funciona. Que no pateixi, li diu el client. "No, sí que pateixo, sí, que ens hi hem d'estar tot el dia aquí, eh!", respon ell. "Bé, ja tindré temps a venir després, torno en una estona que el dia és molt llarg. No pateixi, guardi'm els llibres", tanca el client. El llibreter no confia que torni, ho sé perquè així li ha fet saber a la seva companya. A mi m'agradaria molt tancar aquesta crònica dient que jo sí que penso que tornarà però, sincerament, què voleu que us digui…