Un Sant Jordi en peu de pau amb un ull posat a Ucraïna

Els ucraïnesos residents a Catalunya viuen amb angoixa la Diada del Llibre mentre intel·lectuals com Jaume Plensa i Josep Vallverdú criden a preservar els valors forts de la cultura

Ambient de Sant Jordi al centre de Barcelona.
Ambient de Sant Jordi al centre de Barcelona. | Adrià Costa
23 d'abril del 2022
El primer Sant Jordi revestit de normalitat després de dos anys en què la festa del llibre i la rosa ha estat trasbalsada per la pandèmia ha acabat coincidint amb una gravíssima crisi internacional. La guerra d'Ucraïna està ensangonant un dels països més extensos d'Europa, que assisteix atònita a una invasió presentada de manera descarnada pel Kremlin, que ja ha fet saber que pretén fer-se amb tot el Donbass iel sud d'Ucraïna. Catalunya celebrarà una Diada que sempre ha volgut transmetre els valors més oposats a la guerra, com l'intercanvi, l'amor, la pau i l'amistat. Ho farà també just la vigília en què un país veí, França, és a poques hores de dirimir una elecció presidencial en què l'extrema dreta ha arribat finalista.

Són els artistes els qui millor saben expressar els sentiments col·lectius. Ho ha fet l'escultor Jaume Plensa aquest divendres en l'acte de concessió dels Premis Sant Jordi de l'Institut d'Estudis Catalans. Plensa, homenatjat per l'IEC, va fer una defensa encesa dels valors de la pau i l'intercanvi, enarborant la bellesa i l'art com a consols imprescindibles per tots aquells que, a Ucraïna, estan patint mort i destrucció. Plensa va convidar a protegir l'espai públic "com a lloc de trobada i d'intercanvi", on l'artista sol fer les seves creacions, i va parlar de la força de l'art per "abraçar i estimar" les víctimes de la guerra.

Les "roses diferents" d'Oksana Gollyak
Els qui viuen el Sant Jordi d'una manera especial són els ucraïnesos que viuen a Catalunya. Potser també senten les contradiccions d'un símbol com Sant Jordi, patró de del país... i de Rússia. La cinta de Sant Jordi, taronja i negra, molt lligada a la tradició militar russa, ha esdevingut símbol de la causa del Kremlin. Però Sant Jordi és també patró de ciutats ucraïneses. Oksana Gollyak, una filòloga de la Universitat de Kíiv que porta vint anys a Catalunya i exerceix de traductora, explica a NacióDigital que la festa li agrada molt però que aquest any el viurà d'una manera molt diferent: "Compraré roses diferents". Ho diu en referència a uns amics ucraïnesos que vendran roses amb els colors blau, blanc i groc de la bandera del seu país. "El que obtinguin ho destinaran a ajudar la gent ucraïnersa", ressalta.

Gollyak està abocada aquests dies a unes traduccions molt diferents a les que sol fer, ajudant molts refugiats d'Ucraïna en la tramitació de documentació per regularitzar la seva situació. Malgrat tot, no oblida els llibres i assegura que li agradaria que el Sant Jordi d'aquest any servís perquè els lectors catalans coneguessin millor els autors de la literatura ucraïnesa. Un d'ells, Iuri Androkhovitx, té obra traduïda al castellà. I en català, suggereix dues obres de Marina Lewycka, Dues rulots i La petita història dels tractors en ucraïnès. De fet, Lewycka és una autora marcada per la història: va néixer en un camp de refugiats a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.

L'historiador Mikhail Kuziv és un altre ucraïnès enamorat dels llibres. Va arribar a Catalunya el 1999, quan el seu país travessava una forta crisi, una més. L'antic mestre d'història ha hagut de treballar en sectors professionals molt diferents. Kuziv, com tots els seus compatriotes, viu amb angoixa la guerra i creu que una de les raons és la manca de lectures i d'educació que suposa tot conflicte armat. "Si el mateix Putin hagués llegit més i conegués millor la història de la que parla, no estaríem en aquesta situació", assenyala.

"Soc un lector compulsiu, però ara mateix no estic per llibres", explica l'economista Vasyl Davydko en un català perfecte. És consultor i professor associat a la UPF. Va viure molts anys a Barcelona però l'any passat va tornar al seu país, instal·lant-se al centre de Kíiv. "El mes de gener vaig tornar per fer uns cursos a la Pompeu Fabra. Potser això m'ha salvat la vida", admet. Sempre està envoltat de llibres i viatja amb ells, però ara reconeix que no té ànims per llegir. Davant la situació dels eu país, ha engegat el web www.war-stop.com, per facilitar l'enviament de productes a Ucraïna a través d'Amazon.
       
El Sant Jordi més internacional
"Sant Jordi és bandera de reivindicació, de pau i germanor. És una de les millors cartes de valor al món", assegura Laura Foraster, secretària general de Diplocat. El Dia del Llibre ha aconseguit els darrers anys -amb el parèntesi de la pandèmia- una important projecció exterior i aquest any, es recupera l'acció duta a terme pel Diplocat des del 2015 i que en aquest 2022 ja es tradueix en 331 actes a 239 ciutats de 38 països del món

Foraster explica la feina feta per Diplocat en la internacionalització de Sant Jordi: "Vam engegar una pàgina web, www.booksandroses.cat, que permet saber totes les activitats que es fan entorn la diada. I tenim un programa adreçat a periodistes internacionals i que aquest any durà a Catalunya professionals de mitjans d'Alemanya, Croàcia, Eslovènia, el Marroc, Noruega, Polònia i Tunísia". Es pretén, remarca, internacionalitzar una festa que és "inclusiva" i que aplega "els millors acompanyants de la pau", com són la cultura, la lectura i l'amor.

Va ser l'escriptor Josep Vallverdú qui va emmarcar el missatge que envia aquest Sant Jordi enmig de "l'esgarrifosa guerra en el nostre continent". En l'acte institucional de l'inici de la Diada del Llibre al Palau de la Generalitat, es va referir a la guerra que ell va viure entre 1936 i 1939 i va recordar: "He estat bombardejat. He passat gana i he viscut la Segona Guerra Mundial creuant els dits perquè Espanya fos neutral, ja que estava en edat militar". Vallverdú, en presència del cònsol d'Ucraïna, que l'escoltava atentament, es va preguntar "de què serveix conèixer el genoma humà, tota la floració de la primavera, si ens arriba el fum podent dels combats i la pols de l'enderroc". L'escriptor -que va fer una defensa ferma de la llengua- va demanar que els camps i les ciutats parlessin de pau "com ho fan els llibres, com ho fan les roses".