22
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
14:15h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindica una policia més "propera" a la ciutadania i més "avançada", i que s'assembli més a la societat a qui serveix. El president ha tancat l'acte del Dia de les Esquadres donant tot el suport del Govern als Mossos i agraint als agents la tasca que fan, i ha aplaudit l'autoexigència del propi cos per millorar davant les anàlisis "amb lupa" que es fan des de l'àmbit polític de les actuacions policials. El president ha refermat el compromís del Govern per ajudar als Mossos a fer una tasca "complexa".
Per això, ha dit, s'està apostant per un cos policial que l'any 2030 sigui "més eficaç, més proper" i adaptat als nous reptes. "És important que el cos es vagi assemblant cada vegada més al país plural, divers i que evoluciona", ha dit. En aquest sentit, ha remarcat la feminització del cos, el relleu generacional, la reserva de places per a dones en futures convocatòries d'accés i el pla d'igualtat. El president ha reivindicat que s'ha ampliat el sostre de plantilla de Mossos fins als 22.000 i ha afirmat que en els propers anys s'incorporaran entre 7.000 i 8.000 nous agents. "Volem que els Mossos s'assemblin a la ciutadania a què serveixen", ha afirmat, i ha demanat que els Mossos sigui una policia més "propera" i més "avançada".
En aquest sentit, ha dit que els Mossos s'han de bolcar en la lluita contra la violència masclista. "Cap crim ha de quedar impune, especialment cap crim masclista", ha afirmat Aragonès, que ha volgut agrair al cos la investigació i la detenció d'un home per la violació d'una menor a Igualada. També ha afirmat que la policia ha de continuar sent un "flagell contra la corrupció" i avançar en la lluita contra la ciberseguretat i respondre davant dels "riscos globals". "Som un país globalitzat amb connexions arreu del món, en matèria de terrorisme i de crim organitzat", ha dit el president.
Aragonès ha volgut posar en valor "l'extraordinària feina" dels Mossos i ha aplaudit la feina ben fet i la necessitat de "marcar-se objectius" per avançar en la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania. El president ha remarcat que els Mossos estan al servei de "tota" la ciutadania, especialment dels més vulnerables, i ha de ser una policia "integral". "La Catalunya d'avui, amb tota l'ambició nacional i voluntat de progrés, no s'entén sense el cos de Mossos i tota la trajectòria del cos al servei de Catalunya", ha assegurat, i ha mostrar "orgull i admiració" de les institucions cap a la policia catalana.
Les bases per al futur del cos
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha reivindicat la feina feta pels Mossos i ha remarcat els reptes "enormes" que el cos té per davant. Elena ha admès la pressió que han suportat els Mossos els darrers mesos -les restriccions de la pandèmia, però també la polèmica pels canvis a la cúpula del cos, han posat cos al punt de mira- i ha assegurat que "s'han posat les bases per al futur del cos". En el seu discurs d'obertura de l'acte, ha recordat que el projecte dels Mossos s'escriu "en primera persona del plural", fent seves les paraules del comissari en cap quan va ser nomenat, i li ha agraït a ell i a la nova prefectura que acceptessin situar-se al capdavant del cos.
Elena ha ressaltat els reptes que té per davant el cos i ha posat d'exemple la lluita contra la violència masclista, contra la marihuana o contra la ciberdelinqüència. El conseller ha garantit que el Govern té "ambició" per al cos de Mossos i que ha ressaltat els èxits obtinguts amb la jubilació anticipada o l'ampliació del topall de la plantilla, que permetrà arribar fins als 22.000 agents, són exemple clar d'això. Tot plegat encaminat a fer de la "proximitat l'ADN dels Mossos". "Volem una policia que s'assembli cada dia més a la societat a la qual serveix, per això la feminització del cos, la diversitat al cos, el pla d'igualtat, la reserva de places...", ha afegit el conseller. Elena ha reivindicat també el paper de la mediació, tant en les manifestacions com en els desnonaments, i ha deixat clar que els Mossos "no desnonen persones vulnerables", sinó que ho fa "una societat injusta".
"Sortim a la foto però no som els responsables de la situació"
El comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, ha ressaltat la feina dels Mossos a "primera línia" per donar suport a les persones més vulnerables. En el seu primer discurs en el Dia de les Esquadres, ha advertit de les conseqüències de la crisi energètica i econòmica derivada de la guerra a Ucraïna i ha dit que en aquest context la policia és "testimoni" de la realitat dura que pateixen molts ciutadans a Catalunya. El comissari en cap ha afirmat que els Mossos han de "llegir la mirada" de les persones que són víctimes de desnonaments, protegir les persones sense llar quan fa més fred o acompanyar les víctimes de la violència masclista, però ha avisat que la policia "no té la clau de la solució". "En moltes ocasions som els que més sortim a la foto, però no en som els responsables", ha deixat clar, en un missatge lligat a les imatges de desnonaments amb intervenció dels Mossos.
"Serem la policia que la nostra societat vulgui que siguem", ha deixat clar Estela. Ho ha dit quan la comissió d'estudi sobre el model policial, que analitza i preveu canviar algunes qüestions de cos relacionades amb l'ordre públic, ja fa mesos que ha començat a caminar al Parlament. Amb tot, el comissari en cap ha dit que això no té a veure "només" amb les eines que el cos podrà utilitzar en el marc de l'ordre públic, sinó que va encaminat també a dotar de més i millors infraestructures, avançar en la digitalització, la lluita contra la ciberseguretat, la creació d'intel·ligència policial o la incorporació de nous perfils als Mossos.
Passar pàgina de la polèmica
Els canvis a la cúpula dels Mossos de finals de l'any passat, que van comportar la destitució del major Josep Lluís Trapero, van provocar polèmica i acusacions de "purga". La nova direcció d'Interior, amb Joan Ignasi Elena al capdavant, va situar Josep Maria Estela com a nou comissari en cap, i el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch com a nous membres de la prefectura. La renovació a la direcció dels Mossos ha comportat diverses compareixences parlamentàries tant d'Elena -va donar explicacions en comissió i també al ple- com d'Aragonès, que va qualificar d'"immorals" les acusacions que, amb els canvis, es volien frenar les investigacions de corrupció. Des d'aleshores, la polèmica ha anat perdent força i la nova cúpula dels Mossos, amb reptes com la ciberdelinqüència o la marihuana per davant, confia poder passar pàgina.
Per això, ha dit, s'està apostant per un cos policial que l'any 2030 sigui "més eficaç, més proper" i adaptat als nous reptes. "És important que el cos es vagi assemblant cada vegada més al país plural, divers i que evoluciona", ha dit. En aquest sentit, ha remarcat la feminització del cos, el relleu generacional, la reserva de places per a dones en futures convocatòries d'accés i el pla d'igualtat. El president ha reivindicat que s'ha ampliat el sostre de plantilla de Mossos fins als 22.000 i ha afirmat que en els propers anys s'incorporaran entre 7.000 i 8.000 nous agents. "Volem que els Mossos s'assemblin a la ciutadania a què serveixen", ha afirmat, i ha demanat que els Mossos sigui una policia més "propera" i més "avançada".
En aquest sentit, ha dit que els Mossos s'han de bolcar en la lluita contra la violència masclista. "Cap crim ha de quedar impune, especialment cap crim masclista", ha afirmat Aragonès, que ha volgut agrair al cos la investigació i la detenció d'un home per la violació d'una menor a Igualada. També ha afirmat que la policia ha de continuar sent un "flagell contra la corrupció" i avançar en la lluita contra la ciberseguretat i respondre davant dels "riscos globals". "Som un país globalitzat amb connexions arreu del món, en matèria de terrorisme i de crim organitzat", ha dit el president.
Aragonès ha volgut posar en valor "l'extraordinària feina" dels Mossos i ha aplaudit la feina ben fet i la necessitat de "marcar-se objectius" per avançar en la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania. El president ha remarcat que els Mossos estan al servei de "tota" la ciutadania, especialment dels més vulnerables, i ha de ser una policia "integral". "La Catalunya d'avui, amb tota l'ambició nacional i voluntat de progrés, no s'entén sense el cos de Mossos i tota la trajectòria del cos al servei de Catalunya", ha assegurat, i ha mostrar "orgull i admiració" de les institucions cap a la policia catalana.
Les bases per al futur del cos
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha reivindicat la feina feta pels Mossos i ha remarcat els reptes "enormes" que el cos té per davant. Elena ha admès la pressió que han suportat els Mossos els darrers mesos -les restriccions de la pandèmia, però també la polèmica pels canvis a la cúpula del cos, han posat cos al punt de mira- i ha assegurat que "s'han posat les bases per al futur del cos". En el seu discurs d'obertura de l'acte, ha recordat que el projecte dels Mossos s'escriu "en primera persona del plural", fent seves les paraules del comissari en cap quan va ser nomenat, i li ha agraït a ell i a la nova prefectura que acceptessin situar-se al capdavant del cos.
Elena ha ressaltat els reptes que té per davant el cos i ha posat d'exemple la lluita contra la violència masclista, contra la marihuana o contra la ciberdelinqüència. El conseller ha garantit que el Govern té "ambició" per al cos de Mossos i que ha ressaltat els èxits obtinguts amb la jubilació anticipada o l'ampliació del topall de la plantilla, que permetrà arribar fins als 22.000 agents, són exemple clar d'això. Tot plegat encaminat a fer de la "proximitat l'ADN dels Mossos". "Volem una policia que s'assembli cada dia més a la societat a la qual serveix, per això la feminització del cos, la diversitat al cos, el pla d'igualtat, la reserva de places...", ha afegit el conseller. Elena ha reivindicat també el paper de la mediació, tant en les manifestacions com en els desnonaments, i ha deixat clar que els Mossos "no desnonen persones vulnerables", sinó que ho fa "una societat injusta".
"Sortim a la foto però no som els responsables de la situació"
El comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, ha ressaltat la feina dels Mossos a "primera línia" per donar suport a les persones més vulnerables. En el seu primer discurs en el Dia de les Esquadres, ha advertit de les conseqüències de la crisi energètica i econòmica derivada de la guerra a Ucraïna i ha dit que en aquest context la policia és "testimoni" de la realitat dura que pateixen molts ciutadans a Catalunya. El comissari en cap ha afirmat que els Mossos han de "llegir la mirada" de les persones que són víctimes de desnonaments, protegir les persones sense llar quan fa més fred o acompanyar les víctimes de la violència masclista, però ha avisat que la policia "no té la clau de la solució". "En moltes ocasions som els que més sortim a la foto, però no en som els responsables", ha deixat clar, en un missatge lligat a les imatges de desnonaments amb intervenció dels Mossos.
"Serem la policia que la nostra societat vulgui que siguem", ha deixat clar Estela. Ho ha dit quan la comissió d'estudi sobre el model policial, que analitza i preveu canviar algunes qüestions de cos relacionades amb l'ordre públic, ja fa mesos que ha començat a caminar al Parlament. Amb tot, el comissari en cap ha dit que això no té a veure "només" amb les eines que el cos podrà utilitzar en el marc de l'ordre públic, sinó que va encaminat també a dotar de més i millors infraestructures, avançar en la digitalització, la lluita contra la ciberseguretat, la creació d'intel·ligència policial o la incorporació de nous perfils als Mossos.
Passar pàgina de la polèmica
Els canvis a la cúpula dels Mossos de finals de l'any passat, que van comportar la destitució del major Josep Lluís Trapero, van provocar polèmica i acusacions de "purga". La nova direcció d'Interior, amb Joan Ignasi Elena al capdavant, va situar Josep Maria Estela com a nou comissari en cap, i el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch com a nous membres de la prefectura. La renovació a la direcció dels Mossos ha comportat diverses compareixences parlamentàries tant d'Elena -va donar explicacions en comissió i també al ple- com d'Aragonès, que va qualificar d'"immorals" les acusacions que, amb els canvis, es volien frenar les investigacions de corrupció. Des d'aleshores, la polèmica ha anat perdent força i la nova cúpula dels Mossos, amb reptes com la ciberdelinqüència o la marihuana per davant, confia poder passar pàgina.