L'idil·li entre la novel·la i el cinema no caducarà mai

Una tria acurada de diverses sèries i pel·lícules del gènere d'època, que segueix aglutinant seguidors després de dècades d'èxits adaptant obres clàssiques i modernes

Tres obres de la tria
Tres obres de la tria | ND
23 d'abril del 2022
L'èxit de la sèrie The Bridgertons de Netflix torna a posar de manifest que existeix un gènere audiovisual molt concret que atrau masses. Mal anomenat "cinema de tassetes" o "sèries per prendre el té", les obres d'època fa dècades que aglutinen seguidors de qualsevol edat, gènere, classe o condició. Diversos elements fan d'aquest gènere un dels més estimats pel públic, mantenint-se perenne a qualsevol embat i crítica amb connotacions masclistes. La majoria d'aquestes obres cinematogràfiques o produccions televisives estan basades en llibres i autors-en especial autores- que van marcar un abans i un després en la literatura mundial.

Fer una bona tria de totes aquestes obres no és fàcil, però les xifres no menteixen: plataformes, productores i Hollywood segueixen apostant per aquestes històries que, com assegura Blanca Pujals, editora de Viena Edicions, "no deixarà mai de funcionar". Des de la seva editorial selecciona amb cura diverses obres per conformar dues col·leccions que no paren de créixer. Els Petits Plaers, una selecció de novel·les breus dels grans autors del segle XX, i el Club Victòria, la joia de la corona, que recull novel·les clàssiques angleses, fins ara inèdites o introbables en català. "La majoria de les millors pel·lícules de les últimes dècades són adaptacions de llibres. El món del cinema i la literatura escenifiquen una aliança d'èxit des de fa moltíssims anys", recorda Pujals.

La col·laboradora del Vostè Primer de RAC1 ens ajuda a triar adaptacions cinematogràfiques excel·lents que coexistien amb les obres literàries, conformant un gènere que segueix trencant motlles i posant de manifest que no, no existeix "només per a dones" o no és elitista ni classista.

The End of the Affair (pel·lícula)
L'irlandès Neil Jordan, apassionat de les adaptacions cinematogràfiques de novel·les, va dirigir aquesta obra basada en la novel·la de Graham Greene, que Viena ha adaptat molt recentment. Pujals reivindica l'autor i la seva història, que ens situa al Londres de finals de la Segona Guerra Mundial. "Recorre tots els estadis de l’amor, el desamor, la gelosia i la nostàlgia, amb l’inimitable estil de Graham Greene, elegant, subtil i salpebrat d’humor". Al film, amb Ralph Fiennes i Julianne Moore fent una parella exquisida, hi trobem la participació de Greene en el mateix guió. Insuperable.


Brideshead Revisited (Minisèrie)
La immensa producció de la BBC que va arrasar a la cadena pública britànica durant els anys 80 és un clar exemple d'èxit transcendental en una adaptació televisiva. "Va ser revolucionària. La sèrie es va tornar a obsessionar, van començar a vestir-se com els protagonistes", revela Pujals. La mítica novel·la d'Evelyn Waugh, escrita el 1945, va passar sense pena ni glòria fins que va aparèixer la sèrie. Adaptada més tard, el 2008, en una pel·lícula, va fer esclatar el públic i la crítica a parts iguals.


Jane Austen: des d'Orgull i Prejudici, Emma, Sense and Sensibility, Mansfield Park... i Clueless
És impossible que Jane Austen no formés part d'aquesta llista. Pujals alça l'autora com una de les més importants d'aquest gènere, "que es manté plena de vida, sentit i actualitat". Ella mateixa reconeix les males lectures que ha fet la crítica i el públic a les obres de l'autora britànica, sense entendre les seves ironies, crítiques i reivindicacions, molt avançades per a l'època. L'editora reivindica els seus personatges femenins i la majoria de les seves adaptacions, algunes, fins i tot, sense que el públic sàpiga que són Jane Austen. Clueless (1995) és el clar exemple. Orgull i Prejudici (2005, Joe Wright), la minisèrie del mateix nom de 1995, Sense and Sensibility (1995, Ang Lee) oEmma(2020, Autumn de Wilde).


Bonjour tristesse (pel·lícula)
Basada en l'obra de François Sagan, el gran director Otto Preminger va adaptar el 1958 aquest conte pervers sobre l'adolescència i la venjança que l'autor francès va escriure abans d'assolir la majoria d'edat. Fugint del clàssic escenari britànic o del camp angles del gènere, aquesta obra, que també s'emmarca en aquesta secció, situa la història a la Riviera francesa.


Jane Eyre
Fins a vuit adaptacions al llarg de les dècades s'han fet sobre l'obra de Charlotte Brontë. La més recent, del 2011, de Cary Joji Fukunaga -responsable d'obres mestres com Breaking Bad o True Detective- ens regala un repartiment de tres estrelles com Mia Wasikowska, Michael Fassbender i Judi Dench, amb una mística i una escenografia que adapta amb excel·lència la novel·la de la britànica. Disponible a Amazon i Filmin. Altres adaptacions destacades són les minisèries de 2006 i 1983; i el film de 1996, amb William Hurt, Charlotte Gainsbourg i Anna Paquin.