22
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
23
d'abril
a les
9:00h
La bellesa imprescindible per abraçar els que pateixen la tragèdia de la guerra i l'art amb la seva capacitat per "regenerar ferides enmig de la destrucció". Això és el que ha reivindicat l'artista Jaume Plensa al rebre el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Plensa ha fet una breu intervenció però molt intensa en què ha expressat el seu dolor per "un conflicte entre germans", com ha definit la guerra a Ucraïna. L'acte ha estat conduït per la periodista Mònica Terribas, que l'any passat va ingressar a la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC.
Plensa s'ha referit a "l'ombra de la mort" i a la força de l'art per "estimar i abraçar" els que estan patint aquesta tragèdia. Escultor, dibuixant, artista plàstic, Jaume Plensa ha esmentat el que és el seu gran escenari de creació, que no és altre que l'espai públic, entès com el gran lloc de trobada i intercanvi. Ha explicat també com les seves obres estan tenyits de color blau, el blau del mar, i ha demanat a l'auditori que escolti amb ell el seu silenci.
La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, ha subratllat la rellevància de l'obra de Plensa per una creació escultòrica que ha projectat aquest país més enllà de les seves fronteres. Ha definit la seva obra com un lloc inclusiu i democràtic, tot recordant l'evolució de peces abstractes a figures de colors que ill·uminen escenaris humans que traspuen emoció i introspecció.
Cabré ha perfilat un Plensa que comunica experiència mental i espiritual, i que convida a conèixer el nostre món interior, una necessitat en un món caracteritzat pel soroll. Les de Plensa -ha dit- són peces subtils i lleugeres que parlen d'allò que no es veu. I ha conclòs resumint l'art de l'escultor com una trobada entre la llengua com a pell i el silenci com a reflexió, una suma que ens inspira i millora com a éssers humans.
El Prat de la Riba és el més destacat dels Premis Sant Jordi de l'IEC, un conjunt de guardons i borses d'estudi que acumula ja 92 anys. Els d'aquest any inclouen més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de 125.000 euros. L'acte s'ha fet a la sala Prat de la Riba de l'IEC i ha estat presidit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Borràs ha lloat la llarga tradició dels premis, que simbolitza la trajectòria d'un Institut com a acadèmia de ciències i les humanitats que no és una casa tancada en ella mateixa sinó una entitat amb voluntat de projectar-se a la societat. Ha citat Rilke quan explicava que per fer un vers calia haver viscut molt i tenir records, però també d'oblidar-los quan calia i, sobretot, tenir vivències més enllà dels sentiments, haver vist moltes ciutats, veure volar els ocells, tenir records de moltes nits d'amor i haver atès a moribunds. Un cant a l'experiència i a saber recordar, com segur que ho faran els premiats.
L'acte ha inclòs l'estrena d'un text dramatitzat inèdit de Mercè Rodoreda,El parc de les magnòlies, que ha estat presentat per l'historiador i crític teatral Enric Gallén. Un homenatge a Rodoreda a ben pocs metres del jardí que porta el seu nom, a la seu de l'IEC -hereu de la propietat intel·lectual de l'obra de l'escriptora-, un racó poc conegut on s'hi troben plantes, arbres i flors esmentades en alguna de les obres de Rodoreda. El record a Rodoreda, l'obra de la qual va estar empeltada del record de la Guerra Civil, ha entroncat plenament amb la invitació feta per Plensa a un art i una bellesa entesos com un estri contra la tragèdia.
Plensa s'ha referit a "l'ombra de la mort" i a la força de l'art per "estimar i abraçar" els que estan patint aquesta tragèdia. Escultor, dibuixant, artista plàstic, Jaume Plensa ha esmentat el que és el seu gran escenari de creació, que no és altre que l'espai públic, entès com el gran lloc de trobada i intercanvi. Ha explicat també com les seves obres estan tenyits de color blau, el blau del mar, i ha demanat a l'auditori que escolti amb ell el seu silenci.
La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, ha subratllat la rellevància de l'obra de Plensa per una creació escultòrica que ha projectat aquest país més enllà de les seves fronteres. Ha definit la seva obra com un lloc inclusiu i democràtic, tot recordant l'evolució de peces abstractes a figures de colors que ill·uminen escenaris humans que traspuen emoció i introspecció.
Cabré ha perfilat un Plensa que comunica experiència mental i espiritual, i que convida a conèixer el nostre món interior, una necessitat en un món caracteritzat pel soroll. Les de Plensa -ha dit- són peces subtils i lleugeres que parlen d'allò que no es veu. I ha conclòs resumint l'art de l'escultor com una trobada entre la llengua com a pell i el silenci com a reflexió, una suma que ens inspira i millora com a éssers humans.
El Prat de la Riba és el més destacat dels Premis Sant Jordi de l'IEC, un conjunt de guardons i borses d'estudi que acumula ja 92 anys. Els d'aquest any inclouen més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de 125.000 euros. L'acte s'ha fet a la sala Prat de la Riba de l'IEC i ha estat presidit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Borràs ha lloat la llarga tradició dels premis, que simbolitza la trajectòria d'un Institut com a acadèmia de ciències i les humanitats que no és una casa tancada en ella mateixa sinó una entitat amb voluntat de projectar-se a la societat. Ha citat Rilke quan explicava que per fer un vers calia haver viscut molt i tenir records, però també d'oblidar-los quan calia i, sobretot, tenir vivències més enllà dels sentiments, haver vist moltes ciutats, veure volar els ocells, tenir records de moltes nits d'amor i haver atès a moribunds. Un cant a l'experiència i a saber recordar, com segur que ho faran els premiats.
L'acte ha inclòs l'estrena d'un text dramatitzat inèdit de Mercè Rodoreda,El parc de les magnòlies, que ha estat presentat per l'historiador i crític teatral Enric Gallén. Un homenatge a Rodoreda a ben pocs metres del jardí que porta el seu nom, a la seu de l'IEC -hereu de la propietat intel·lectual de l'obra de l'escriptora-, un racó poc conegut on s'hi troben plantes, arbres i flors esmentades en alguna de les obres de Rodoreda. El record a Rodoreda, l'obra de la qual va estar empeltada del record de la Guerra Civil, ha entroncat plenament amb la invitació feta per Plensa a un art i una bellesa entesos com un estri contra la tragèdia.