23
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
20
d'abril
del
2023
a la
13:09h
Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa, ha patit les vicissituds de la història del país, però cap context va ser tan tràgic com el de la Guerra Civil, en què fins i tot va canviar d'ubicació en el calendari. La festa, establerta oficialment a l'estat espanyol l'any 1926, es va anar consolidant, especialment a Catalunya, i va integrar-se plenament en l'ambient optimista i popular que va acompanyar l'adveniment de la República.
Enmig del conflicte, es va optar primer per ajornar-la. Però la premsa republicana es lamentava l'abril de 1937 que el Dia del Llibre hagués passat força desapercebut i convidava a enviar llibres al front per als soldats que combatien. Es va optar per allargar-la i convertir-la en una fira que durés diversos dies i es va fixar per a mitjan maig. Els esdeveniments, però, van decidir un nou canvi. Els Fets de Maig que van esclatar, amb un xoc armat dins del mateix camp republicà entre anarquistes i POUM, d'una banda, amb el govern de la República i els comunistes de l'altra, va provocar una estesa de morts a Barcelona i la caiguda del govern de Largo Caballero. Maig no era mes per a llibres i es va fixar la celebració entre els dies 3 i 5 de juny.
Mentre hi havia paradetets de llibres pel centre, la major part dels actes institucionals es feien al Casal de la Cultura, que era a la plaça de Catalunya. Així, hi va haver una conferència del filòsof Francesc Pujols sobre l'obra de Pitarra, i un acte organitzat per les associacions d'escriptors que van tenir com a oradors destacats Carles Riba,Xavier Benguerel i Rovira i Virgili, que va esmentar algunes de les grans obres escrites de pensadors catalanistes. Un dels autors citats va ser curiosament Prat de la Riba, una referència si més no sorprenent enmig de la Barcelona revolucionària.
Es van fer molts donatius de llibres per al projecte Biblioteca per al Front i es van lliurar llibres per als nens refugiats a Barcelona. Aquell 1937, van estar entre els llibres més venuts el Bestiari de Pere Quart i La ciutat de barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer, d'Agustí Esclasans. En llibres en castellà, va ser el més venut una traducció de l'obra de Thomas Moro Utopia. Encara hi havia il·lusions de victòria.
En el "Sant Jordi" del 1938, els llibres més demanats van ser les grans biografies, de Bismarck o de Napoleó, potser buscant herois miraculosos. També obres d'autors russos com Maximo Gorki i Dostoievski, i obres de temàtica revolucionària. Un dels llibres més venuts en català va ser Aloma, d'una joveníssima Mercè Rodoreda. Havia guanyat el Premi Crexells de l'any 1937 i va ser un èxit literari. En castellà, va ser La vida es sueño, de Calderón de la Barca (un miler venuts en una tarda). El preu era de 50 cèntims.
Carles Riba i Francesc Pujols van tornar a tenir un gran protagonisme en la Diada del 1938, amb conferències molt concorregudes en què van parlar dels valors del llibre. Pujols, especialment, en una xerrada a la seu del CADCI, va fer una referència clara al que s'estava jugant en el front, vindicant la força de la catalanitat. L'escriptor i filòsof va retre homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat el Divendres Sant anterior, com a símbol de patriotisme.
Al centre de Barcelona, nombroses parades de llibres. L'stand de les Milícies per la Cultura, a la plaça de Catalunya, va ser molt visitat. Es van fer lliuraments de llibres als hospitals que atenien ferits de guerra. Pels carrers, es vivia l'ambient de combat i noies de l'Associació d'Amics de l'URSS repartien banderetes als vianants.
Poc després, tot va canviar. El gener del 1939, Barcelona, un dels darrers reductes de la República, va caure. L'1 d'abril acabava la Guerra Civil amb el triomf franquista. En la premsa de l'època hi ha poc rastre de la festa de Sant Jordi. Tan sols una referència simbòlica: al lloc on hi havia hagut la figura en pedra de Prat de la Riba, al Pati dels Tarongers, del Palau de la Generalitat, s'hi va col·locar una inscripció que deia "Gloria eterna a los caídos por Dios y por España" mentre la figura de l'expresident de la Mancomunitat era ubicada en un altre espai de l'edifici. Es van fer obres al palau, que es va obrir al públic per ser visitat perquè la gent veiés, segons la premsa oficial, "que el antiguo Palacio ha vuelto a ser él que era antes de la revolución marxista". Arribava la nit.
Enmig del conflicte, es va optar primer per ajornar-la. Però la premsa republicana es lamentava l'abril de 1937 que el Dia del Llibre hagués passat força desapercebut i convidava a enviar llibres al front per als soldats que combatien. Es va optar per allargar-la i convertir-la en una fira que durés diversos dies i es va fixar per a mitjan maig. Els esdeveniments, però, van decidir un nou canvi. Els Fets de Maig que van esclatar, amb un xoc armat dins del mateix camp republicà entre anarquistes i POUM, d'una banda, amb el govern de la República i els comunistes de l'altra, va provocar una estesa de morts a Barcelona i la caiguda del govern de Largo Caballero. Maig no era mes per a llibres i es va fixar la celebració entre els dies 3 i 5 de juny.
Mentre hi havia paradetets de llibres pel centre, la major part dels actes institucionals es feien al Casal de la Cultura, que era a la plaça de Catalunya. Així, hi va haver una conferència del filòsof Francesc Pujols sobre l'obra de Pitarra, i un acte organitzat per les associacions d'escriptors que van tenir com a oradors destacats Carles Riba,Xavier Benguerel i Rovira i Virgili, que va esmentar algunes de les grans obres escrites de pensadors catalanistes. Un dels autors citats va ser curiosament Prat de la Riba, una referència si més no sorprenent enmig de la Barcelona revolucionària.
Es van fer molts donatius de llibres per al projecte Biblioteca per al Front i es van lliurar llibres per als nens refugiats a Barcelona. Aquell 1937, van estar entre els llibres més venuts el Bestiari de Pere Quart i La ciutat de barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer, d'Agustí Esclasans. En llibres en castellà, va ser el més venut una traducció de l'obra de Thomas Moro Utopia. Encara hi havia il·lusions de victòria.
L'últim Sant Jordi abans de la dictadura
La següent festa del llibre es va celebrar el 15 de juny del 1938. Sembla que es buscava un dia on el risc de pluja fos mínim. Però l'ambient havia canviat respecte del 1937 i tot s'havia fet encara més pesant. Potser el títol de la pàgina de La Vanguardia que informa de la festa ja indica moltes coses: "Menys llibres i més afany de llegir". En la crònica, s'explica que molts llibres s'han gairebé esgotat i també s'han reduït els lectors, molts dels quals són al front.En el "Sant Jordi" del 1938, els llibres més demanats van ser les grans biografies, de Bismarck o de Napoleó, potser buscant herois miraculosos. També obres d'autors russos com Maximo Gorki i Dostoievski, i obres de temàtica revolucionària. Un dels llibres més venuts en català va ser Aloma, d'una joveníssima Mercè Rodoreda. Havia guanyat el Premi Crexells de l'any 1937 i va ser un èxit literari. En castellà, va ser La vida es sueño, de Calderón de la Barca (un miler venuts en una tarda). El preu era de 50 cèntims.
Carles Riba i Francesc Pujols van tornar a tenir un gran protagonisme en la Diada del 1938, amb conferències molt concorregudes en què van parlar dels valors del llibre. Pujols, especialment, en una xerrada a la seu del CADCI, va fer una referència clara al que s'estava jugant en el front, vindicant la força de la catalanitat. L'escriptor i filòsof va retre homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat el Divendres Sant anterior, com a símbol de patriotisme.
Al centre de Barcelona, nombroses parades de llibres. L'stand de les Milícies per la Cultura, a la plaça de Catalunya, va ser molt visitat. Es van fer lliuraments de llibres als hospitals que atenien ferits de guerra. Pels carrers, es vivia l'ambient de combat i noies de l'Associació d'Amics de l'URSS repartien banderetes als vianants.
Poc després, tot va canviar. El gener del 1939, Barcelona, un dels darrers reductes de la República, va caure. L'1 d'abril acabava la Guerra Civil amb el triomf franquista. En la premsa de l'època hi ha poc rastre de la festa de Sant Jordi. Tan sols una referència simbòlica: al lloc on hi havia hagut la figura en pedra de Prat de la Riba, al Pati dels Tarongers, del Palau de la Generalitat, s'hi va col·locar una inscripció que deia "Gloria eterna a los caídos por Dios y por España" mentre la figura de l'expresident de la Mancomunitat era ubicada en un altre espai de l'edifici. Es van fer obres al palau, que es va obrir al públic per ser visitat perquè la gent veiés, segons la premsa oficial, "que el antiguo Palacio ha vuelto a ser él que era antes de la revolución marxista". Arribava la nit.