21
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:01h
Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat i principal dirigent de Junts al Govern, ha rebutjat la possibilitat de trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona pel cas d'espionatge massiu contra dirigents independentistes. A diferència del que defensen sectros del partit -com va avançar NacióDigital-, Puigneró ha defensat en una entrevista a RAC1 que cal diferenciar els àmbits local i nacional. "Són dinàmiques diferents", ha apuntat el vicepresident, que ha evitat fer costat a la petició de dimissió de Pedro Sánchez efectuada per Laura Borràs. "S'han d'investigar els fets i s'han de depurar responsabilitats. I s'han de depurar responsabilitats en funció de la gravetat del que s'investigui", ha apuntat Puigneró en el transcurs de l'entrevista.
L'opinió sobre mantenir el pacte a la Diputació -que, segons Puigneró, es podria revisar en el congrés previst per d'aquí a dos mesos-, vigent des del juliol del 2019, és diferent a la d'altres dirigents de Junts. Un dels qui s'ha pronunciat públicament és Toni Comín, eurodiputat i vicepresident del Consell per la República. "Tothom ha de fer un exercici de coherència. Si un vol tenir autoritat moral per exigir segons quines coses ha de ser conseqüent amb les decisions que pren un mateix", va suggerir dimecres Comín, que va indicar que qui espia no és la Diputació, però que el govern de l'organisme està en mans del mateix partit que, segons ell, sí que ho fa. Dimarts al vespre, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas -que aspira a un rol protagonista en la futura direcció de Junts- va defensar obertament acabar amb el pacte al programa Més324.
La petició de trencar orgeix, en bona mesura, del gruix de dirigents estructurats al voltant de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que des del principi han posat en qüestió l'existència de l'entesa a la Diputació. Una entesa que va ser negociada en el seu moment per David Bonvehí, president del PDECat, en un moment en què la formació postconvergent encara formava part de l'espai de Junts. La negociació de Bonvehí amb Salvador Illa, que el 2019 era el secretari d'organització del PSC, va rebre l'aval de Puigdemont, a qui el dirigent nacionalista va demanar explícitament el suport abans de signar cap acord. L'entesa, malgrat que en les hores prèvies a la investidura de Marín va trontollar -i molt-, va acabar concretant-se l'11 de juliol de fa tres anys.
La presidenta de la Diputació, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i imputada pel cas del Consell Esportiu -destapat per NacióDigital-, ha tingut un mandat relativament plàcid de portes endins. La coordinació amb Neus Munté, cap de files de Junts a l'ens, ha funcionat, i el pacte s'ha blindat del soroll extern. Ni la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O, ni tampoc la resta d'esdeveniments vinculats a la repressió -com ara la detenció de Puigdemont a Itàlia- han fet esberlar l'entesa. Amb l'esclat del Catalangate, però, i tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals -estan previstes pel maig del 2023- ha fet que tornin a aparèixer veus que, de portes endins, reclamen evidenciar la ruptura de l'acord. De fet, les mateixes fonts troben difícil d'explicar que l'entesa continuï vigent en aquestes circumstàncies.
Entre els incòmodes amb el pacte hi ha Borràs i membres de la direcció com Aurora Madaula. Dins del grup parlamentari, també hi ha veus com la de Joan Canadell que han criticat els acords amb el PSC, tot i que en aquest cas l'expresident de la Cambra -que va ser número tres de Junts a les eleccions al Parlament- prioritza plantejar un ultimàtum per la taula de diàleg a Pedro Sánchez, fixar una data propera i posar rumb al nou embat, en la línia del que -insisteix- estipula l'acord de Govern entre ERC i Junts signat fa onze mesos entre el president Pere Aragonès i Jordi Sànchez, que al juliol deixarà de ser secretari general del partit. En els grups telemàtics de Junts, la possibilitat d'adoptar mesures "urgents" per reaccionar al cas d'espionatge massiu ha estat una constant en les últimes hores, amb Puigdemont com a estendard públic.
L'opinió sobre mantenir el pacte a la Diputació -que, segons Puigneró, es podria revisar en el congrés previst per d'aquí a dos mesos-, vigent des del juliol del 2019, és diferent a la d'altres dirigents de Junts. Un dels qui s'ha pronunciat públicament és Toni Comín, eurodiputat i vicepresident del Consell per la República. "Tothom ha de fer un exercici de coherència. Si un vol tenir autoritat moral per exigir segons quines coses ha de ser conseqüent amb les decisions que pren un mateix", va suggerir dimecres Comín, que va indicar que qui espia no és la Diputació, però que el govern de l'organisme està en mans del mateix partit que, segons ell, sí que ho fa. Dimarts al vespre, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas -que aspira a un rol protagonista en la futura direcció de Junts- va defensar obertament acabar amb el pacte al programa Més324.
La petició de trencar orgeix, en bona mesura, del gruix de dirigents estructurats al voltant de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que des del principi han posat en qüestió l'existència de l'entesa a la Diputació. Una entesa que va ser negociada en el seu moment per David Bonvehí, president del PDECat, en un moment en què la formació postconvergent encara formava part de l'espai de Junts. La negociació de Bonvehí amb Salvador Illa, que el 2019 era el secretari d'organització del PSC, va rebre l'aval de Puigdemont, a qui el dirigent nacionalista va demanar explícitament el suport abans de signar cap acord. L'entesa, malgrat que en les hores prèvies a la investidura de Marín va trontollar -i molt-, va acabar concretant-se l'11 de juliol de fa tres anys.
La presidenta de la Diputació, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i imputada pel cas del Consell Esportiu -destapat per NacióDigital-, ha tingut un mandat relativament plàcid de portes endins. La coordinació amb Neus Munté, cap de files de Junts a l'ens, ha funcionat, i el pacte s'ha blindat del soroll extern. Ni la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O, ni tampoc la resta d'esdeveniments vinculats a la repressió -com ara la detenció de Puigdemont a Itàlia- han fet esberlar l'entesa. Amb l'esclat del Catalangate, però, i tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals -estan previstes pel maig del 2023- ha fet que tornin a aparèixer veus que, de portes endins, reclamen evidenciar la ruptura de l'acord. De fet, les mateixes fonts troben difícil d'explicar que l'entesa continuï vigent en aquestes circumstàncies.
Entre els incòmodes amb el pacte hi ha Borràs i membres de la direcció com Aurora Madaula. Dins del grup parlamentari, també hi ha veus com la de Joan Canadell que han criticat els acords amb el PSC, tot i que en aquest cas l'expresident de la Cambra -que va ser número tres de Junts a les eleccions al Parlament- prioritza plantejar un ultimàtum per la taula de diàleg a Pedro Sánchez, fixar una data propera i posar rumb al nou embat, en la línia del que -insisteix- estipula l'acord de Govern entre ERC i Junts signat fa onze mesos entre el president Pere Aragonès i Jordi Sànchez, que al juliol deixarà de ser secretari general del partit. En els grups telemàtics de Junts, la possibilitat d'adoptar mesures "urgents" per reaccionar al cas d'espionatge massiu ha estat una constant en les últimes hores, amb Puigdemont com a estendard públic.