24
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
16:05h
L'escàndol del Catalangate té moltes derivades i no queda al marge de les causes que l'independentisme té obertes a Europa, concretament al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Els advocats dels exiliats tenen clar que el cas d'espionatge massiu contra una seixantena d'independentistes -polítics, advocats, activistes- no passarà desapercebut a ulls dels jutges europeus. De fet, l'opinió pública comunitària s'ha fet ressò del cas, destapat per The Citizen Lab -centre d'estudis de la Universitat de Toronto- i The New Yorker, i molts mitjans de rellevància d'arreu d'Europa han publicat la informació, a diferència del que ha passat a Espanya, on bona part de les principals capçaleres han mirat de minimitzar la qüestió.
Sigui com sigui, els afectats aprofitaran el cas per redoblar la pressió l'Estat a escala internacional mentre el govern espanyol continua sense donar explicacions malgrat la insistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els grups independentistes. Les víctimes de Pegasus presentaran querelles en els propers dies i setmanes en totes aquelles jurisdiccions on s'han produït espionatges. De fet, no només s'ha espiat gent en territori espanyol, sinó també persones que es trobaven a França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa. En molts casos, l'espionatge ha esquitxat altres persones pel fet d'haver-se reunit amb dirigents polítics o advocats que tenien els mòbils infectats. En el cas dels lletrats, s'haurien vulnerat drets fonamentals també dels seus clients.
Les defenses dels líders dels procés consideren que l'escàndol del Catalangate reforça la seva posició, tant al TJUE com al TEDH. En el cas de Luxemburg, l'advocat Gonzalo Boye apunta que evidencia com l'Estat tracta la "minoria nacional" catalana, un concepte controvertit que no genera unanimitat entre la resta de les defenses però que Boye considera clau presentar davant dels jutges. De fet, ja va fer servir aquesta idea en el primer judici per desobediència contra Quim Torra, també espiat. En tot cas, el cas Pegasus dona força a alguns dels arguments utilitzats pels advocats del procés en la darrera vista a Luxemburg per les prejudicials de Llarena i que fan referència al tracte que dona l'estat espanyol al "grup polític" que representa l'independentisme.
El cas també tindrà derivades a Estrasburg. Tots els presos polítics ja tenen presentades les seves demandes al TEDH. El Catalangate, definit per algunes defenses com un cas d'"espionatge d'estat", no es pot emmarcar en la "seguretat nacional", i difícilment passarà el filtre del tribunal encarregat de garantir i preservar el respecte als drets humans a Europa. A la Unió Europea no han estat pocs els gestos de condemna per aquest escàndol: la Comissió ha dit que és "inacceptable" qualsevol intent d'accedir "il·legalment" als mòbils dels ciutadans a través de programari espia i el Parlament Europeu ha ofert als eurodiputats eines per saber si estan sent espiats. De fet, l'Eurocambra ha constituït aquesta setmana una comissió d'investigació sobre Pegasus.
Es fa difícil pensar que els jutges europeus, tant els de Luxemburg, com els d'Estrasburg, com els de tots aquells estats on l'independentisme preveu presentar querelles, passin per alt la gravetat d'un fet àmpliament detallat per la premsa internacional. Aquest mateix divendres, el The Washington Post publicava un editorial advertint que el Catalangate és una violació "flagrant" de les llibertats civilsi lamentant que algunes democràcies actuïn com "règims autoritaris". Són molts els mitjans d'arreu que s'han fet ressò de la informació, si bé a Espanya algunes de les principals capçaleres -sovint de línia editorial de dreta espanyolista- han mirat de minimitzar el cas apartant-lo de les seves portades. Alguns dels espiats per Pegasus tenen clar que sortiran més coses.
Un nou impuls al cas de Maragall i Torrent
Hi haurà querelles arreu d'Europa, també a Espanya i Catalunya. Les denúncies a Barcelona aniran a parar al jutjat 32 de Barcelona, que ja té oberta una causa pel cas d'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall, destapat l'any 2020 per El País i The Guardian. Ja en aquell moment, Citizen Lab advertia que l'espionatge es podia estendre als catalans a l'exili, cosa que finalment ha acabat passant. El Catalangate pot suposar un nou impuls per al cas, que continua en instrucció. El jutge va demanar a finals de 2020 una comissió rogatòria a Israel -Pegasus és un programari maliciós desenvolupat per l'empresa israeliana NSO- per obtenir informació sobre la compra del software, però encara no hi ha hagut resposta. També es va traslladar la petició a Irlanda, que va dir que la informació estava als Estats Units.
És fonamental, en aquest cas d'espionatge, que s'obrin investigacions polítiques -els grups parlamentaris han demanat una investigació al Congrés, que difícilment prosperarà sense el suport del PSOE- i judicials. El periodista Antonio Rubio, que va destapar l'escàndol dels papers del CESID l'any 1995, advertia aquesta setmana en una entrevista a NacióDigital sobre la necessitat de concretar més proves -les converses intervingudes, els enregistraments...- perquè el Catalangate tingui recorregut judicial i es pugui anar més enllà de la veritat mediàtica. Tothom apunta el CNI, però tot allò que fa referència als serveis secrets és material classificat i per tant no es pot fer públic. De tota manera, desclassificar informació és competència del govern espanyol.
Espiats i investigats
Aquest cas d'espionatge afecta una seixantena de persones i en algunes de les quals s'ha pogut concretar en quins anys se'ls va intervenir el telèfon, entre 2017 i 2020. D'acord amb això, algunes de les víctimes podrien haver estat doblement espiades: a través de Pegasus i, també, amb intervencions de la Guàrdia Civil autoritzades pel jutge de cara a fonamentar causes judicials. És el cas, per exemple, de l'operació Volhov, pilotada pel jutjat d'instrucció 1 de Barcelona i que va transcendir l'octubre de 2020. Investiga el finançament del procés, tot i que és una causa molt àmplia que agrupa diverses qüestions. Afecta, entre d'altres, Josep Lluís Alay, David Madí i Xavier Vendrell, als quals se'ls van intervenir els telèfons i que també han estat espiats via Pegasus.
Quan diverses causes judicials que afecten polítics independentistes encaren la recta final, el Catalangate també hi pot tenir conseqüències. Roger Torrent i Josep Costa, espiats quan eren president i vicepresident del Parlament, seran jutjats en les properes setmanes per desobediència. Josep Maria Jové, diputat d'ERC, també serà jutjat pels preparatius de l'1-O, i també consta entre els espiats. Boye, advocat de Carles Puigdemont, també està immers en un procediment penal i també va ser víctima de Pegasus. En tot cas, els afectats volen que l'escàndol del Catalangate es converteixi en una carpeta judicial pròpia -"som davant de la mare de totes les clavegueres", definia Boye- i al mateix temps afectarà les que ja hi ha obertes.
Sigui com sigui, els afectats aprofitaran el cas per redoblar la pressió l'Estat a escala internacional mentre el govern espanyol continua sense donar explicacions malgrat la insistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els grups independentistes. Les víctimes de Pegasus presentaran querelles en els propers dies i setmanes en totes aquelles jurisdiccions on s'han produït espionatges. De fet, no només s'ha espiat gent en territori espanyol, sinó també persones que es trobaven a França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa. En molts casos, l'espionatge ha esquitxat altres persones pel fet d'haver-se reunit amb dirigents polítics o advocats que tenien els mòbils infectats. En el cas dels lletrats, s'haurien vulnerat drets fonamentals també dels seus clients.
Les defenses dels líders dels procés consideren que l'escàndol del Catalangate reforça la seva posició, tant al TJUE com al TEDH. En el cas de Luxemburg, l'advocat Gonzalo Boye apunta que evidencia com l'Estat tracta la "minoria nacional" catalana, un concepte controvertit que no genera unanimitat entre la resta de les defenses però que Boye considera clau presentar davant dels jutges. De fet, ja va fer servir aquesta idea en el primer judici per desobediència contra Quim Torra, també espiat. En tot cas, el cas Pegasus dona força a alguns dels arguments utilitzats pels advocats del procés en la darrera vista a Luxemburg per les prejudicials de Llarena i que fan referència al tracte que dona l'estat espanyol al "grup polític" que representa l'independentisme.
El cas també tindrà derivades a Estrasburg. Tots els presos polítics ja tenen presentades les seves demandes al TEDH. El Catalangate, definit per algunes defenses com un cas d'"espionatge d'estat", no es pot emmarcar en la "seguretat nacional", i difícilment passarà el filtre del tribunal encarregat de garantir i preservar el respecte als drets humans a Europa. A la Unió Europea no han estat pocs els gestos de condemna per aquest escàndol: la Comissió ha dit que és "inacceptable" qualsevol intent d'accedir "il·legalment" als mòbils dels ciutadans a través de programari espia i el Parlament Europeu ha ofert als eurodiputats eines per saber si estan sent espiats. De fet, l'Eurocambra ha constituït aquesta setmana una comissió d'investigació sobre Pegasus.
Es fa difícil pensar que els jutges europeus, tant els de Luxemburg, com els d'Estrasburg, com els de tots aquells estats on l'independentisme preveu presentar querelles, passin per alt la gravetat d'un fet àmpliament detallat per la premsa internacional. Aquest mateix divendres, el The Washington Post publicava un editorial advertint que el Catalangate és una violació "flagrant" de les llibertats civilsi lamentant que algunes democràcies actuïn com "règims autoritaris". Són molts els mitjans d'arreu que s'han fet ressò de la informació, si bé a Espanya algunes de les principals capçaleres -sovint de línia editorial de dreta espanyolista- han mirat de minimitzar el cas apartant-lo de les seves portades. Alguns dels espiats per Pegasus tenen clar que sortiran més coses.
Un nou impuls al cas de Maragall i Torrent
Hi haurà querelles arreu d'Europa, també a Espanya i Catalunya. Les denúncies a Barcelona aniran a parar al jutjat 32 de Barcelona, que ja té oberta una causa pel cas d'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall, destapat l'any 2020 per El País i The Guardian. Ja en aquell moment, Citizen Lab advertia que l'espionatge es podia estendre als catalans a l'exili, cosa que finalment ha acabat passant. El Catalangate pot suposar un nou impuls per al cas, que continua en instrucció. El jutge va demanar a finals de 2020 una comissió rogatòria a Israel -Pegasus és un programari maliciós desenvolupat per l'empresa israeliana NSO- per obtenir informació sobre la compra del software, però encara no hi ha hagut resposta. També es va traslladar la petició a Irlanda, que va dir que la informació estava als Estats Units.
És fonamental, en aquest cas d'espionatge, que s'obrin investigacions polítiques -els grups parlamentaris han demanat una investigació al Congrés, que difícilment prosperarà sense el suport del PSOE- i judicials. El periodista Antonio Rubio, que va destapar l'escàndol dels papers del CESID l'any 1995, advertia aquesta setmana en una entrevista a NacióDigital sobre la necessitat de concretar més proves -les converses intervingudes, els enregistraments...- perquè el Catalangate tingui recorregut judicial i es pugui anar més enllà de la veritat mediàtica. Tothom apunta el CNI, però tot allò que fa referència als serveis secrets és material classificat i per tant no es pot fer públic. De tota manera, desclassificar informació és competència del govern espanyol.
Espiats i investigats
Aquest cas d'espionatge afecta una seixantena de persones i en algunes de les quals s'ha pogut concretar en quins anys se'ls va intervenir el telèfon, entre 2017 i 2020. D'acord amb això, algunes de les víctimes podrien haver estat doblement espiades: a través de Pegasus i, també, amb intervencions de la Guàrdia Civil autoritzades pel jutge de cara a fonamentar causes judicials. És el cas, per exemple, de l'operació Volhov, pilotada pel jutjat d'instrucció 1 de Barcelona i que va transcendir l'octubre de 2020. Investiga el finançament del procés, tot i que és una causa molt àmplia que agrupa diverses qüestions. Afecta, entre d'altres, Josep Lluís Alay, David Madí i Xavier Vendrell, als quals se'ls van intervenir els telèfons i que també han estat espiats via Pegasus.
Quan diverses causes judicials que afecten polítics independentistes encaren la recta final, el Catalangate també hi pot tenir conseqüències. Roger Torrent i Josep Costa, espiats quan eren president i vicepresident del Parlament, seran jutjats en les properes setmanes per desobediència. Josep Maria Jové, diputat d'ERC, també serà jutjat pels preparatius de l'1-O, i també consta entre els espiats. Boye, advocat de Carles Puigdemont, també està immers en un procediment penal i també va ser víctima de Pegasus. En tot cas, els afectats volen que l'escàndol del Catalangate es converteixi en una carpeta judicial pròpia -"som davant de la mare de totes les clavegueres", definia Boye- i al mateix temps afectarà les que ja hi ha obertes.