Perfil

Paz Esteban, la dona forta dels serveis secrets espanyols

La directora del CNI donarà explicacions a porta tancada i amb compromís de confidencialitat aquest dijous a la comissió de secrets oficials del Congrés

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 5 de maig de 2022 a les 06:59 |
Paz Esteban, directora del CNI. | Europa Press
L'escàndol d'espionatge a més de 60 dirigents independentistes, entre els quals els quatre darrers presidents de la Generalitat, ha obert una greu crisi política que amenaça l'estabilitat del govern espanyol. El cas qüestiona el suport de forces independentistes a Pedro Sánchez. El president Pere Aragonès ja ha congelat les relacions amb l'executiu fins que aquest ofereixi explicacions i ha exigit una trobada "cara a cara" amb Sánchez per superar la crisi. L'executiu espanyol ha negat tota vinculació amb l'espionatge. Però tots els dits assenyalen el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), dirigit des del febrer del 2020 per Paz Esteban. Precisament, Esteban donarà explicacions a porta tancada i amb compromís de confidencialitat aquest matí a la comissió de secrets oficials del Congrés.

El Catalangate ha posat l'atenció sobre els serveis secrets espanyols, que han jugat un paper determinant en la història recent d'Espanya i són un dels braços més eficaços de l'Estat. La darrera renovació a la cúpula del CNI es va produir precisament poc després de les segones eleccions espanyoles del 2019, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa.   


En el seu discurs de presa de possessió com a nova directora del CNI, el 10 de febrer del 2020, Esteban va expressar a la ministra de Defensa, Margarita Robles, l'agraïment pel que la designació suposava de "senyal clar de suport a la institució". Dins del llenguatge críptic que se sol emprar en aquests àmbits, la nova cap del CNI va subratllar la bona sintonia que hi havia hagut amb Robles en els set mesos que feia que havia assumit la direcció interina de "la Casa", com es coneix la institució. 

Les paraules d'Esteban no eren supèrflues. Apostar per ella per dirigir el CNI era fer-ho per algú format a la casa dels espies, on va entrar el 1983, quan es deia Cesid. A més, Esteban sempre ha estat destinada a Espanya. No ha estat enviada a cap missió a l'exterior. I coneix l'estructura com pocs. 



Precisament, en el mateix discurs de la presa de possessió, la directora dels espies va reclamar un salt qualitatiu en la formació per als membres del centre, especialment en l'àmbit tecnològic i digital, un aspecte que considerava imprescindible per complir amb les comeses de la institució. Com a dada curiosa, que corrobora el secretisme amb què treballa el CNI, Esteban es va referir al suport de la seva família, "que ho comprèn tot sense saber res ni preguntar". 


Una dona a l'ombra de Sanz Roldán


Qui és Paz Esteban? Nascuda a Madrid el 1958, és llicenciada en Filosofia i Lletres, i especialitzada en història antiga i medieval. Sembla que la seva primera intenció era dedicar-se al món de l'arxivística. Però el que li devia atreure, en el fons, era la informació. Perquè, quan algú proper a la seva família li va proposar entrar al CNI, s'hi va decidir aviat. Des d'aquell moment, ha passat per les diverses àrees de l'entitat: analista en intel·ligència exterior, unitat de planificació, cap de la secció d'estratègia i plans, i cap del gabinet tècnic del director, que era el general Félix Sanz Roldán, responsable del centre durant dos mandats de cinc anys (2009-19).

Esteban va ser, per tant, una persona formada entorn de Sanz Roldán, un dels caps més carismàtics que han tingut els serveis d'intel·ligència espanyols. Nomenat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el militar va ser un home de la confiança absoluta del rei emèrit, a qui va aconsellar després de la caiguda a Botswana, de la que ara fa deu anys. Sanz Roldán també va tenir un paper crucial en la crisi Corinna, quan va entrevistar-se amb l'examiga de Joan Carles de Borbó a Londres. Esteban ha estat testimoni de prop de totes les actuacions dutes a terme pel CNI en la crisi del regnat de l'emèrit.

El juny del 2017, va ascendir a secretària general, la número dos del centre. Ho va fer succeint una altra dona, Beatriz Méndez de Vigo, germana petita de l'exministre de Cultura Íñigo Méndez de Vigo. Era la candidata de Sáenz de Santamaría a rellevar Sanz Roldán, però feia temps que volia canviar d'aires i va ser enviada a Pequín. Ella i Paz Esteban van ser de les primeres dones a entrar als serveis secrets, a inicis dels vuitanta, quan es buscava el perfil de dona amb coneixement d'idiomes. 

Una històrica que ha conegut tots els caps


L'actual directora va entrar a l'aleshores Cesid quan era dirigit pel tinent general Emilio Alonso Manglano, l'home que, a instàncies del ministre de Defensa Alberto Oliart, va refundar els serveis d'informació després de l'intent de cop del 23-F. El llibre El jefe de los espías, dels periodistes Juan Fernández Miranda i Javier Chicote, escrit a partir de la consulta de l'arxiu personal de Manglano, ofereix moltes claus dels orígens del CNI. I, de fet, la petjada de Manglano -monàrquic des dels anys de la dictadura, liberal i amb estretes relacions amb la Zarzuela i amb el PSOE de Felipe González- encara és forta a "la Casa".    

El primer número dos fotografiat


El segon d'Esteban és Arturo Relanzón, actual secretari general. Es tracta d'un tinent coronel d'infanterianascut a Toledo el 1959, format a la Brigada Paracaigudista, curiosament com Manglano, i que va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa el 1978. Va ser el 1989 quan entra al Cesid, sent ja un expert en contraterrorisme. Va estar destinat a la representació espanyola a les Nacions Unides (2004) i més tard, el 2009, va tornar a la lluita contraterrorista, sent cap d'aquesta àrea al CNI. Coneix bé els Estats Units, ja que entre el 2016 i el 2020 va ser conseller de l'ambaixada espanyola a Washington. 

De Relanzón va costar tenir-ne fotografies i no va ser fins fa uns mesos que el CNI en va fer algunes de públiques. El fet d'haver estat agent sobre el terreny va desaconsellar fer-ho abans. Pel que fa a la cúpula del centre, només es coneixen els noms del director i el secretari general. De la resta de la cadena de comandament, començant pel número tres, el cap de l'àrea d'intel·ligència, no se'n fan públics els noms. 

Robles, una veterana en llocs sensibles


El CNI depèn del Ministeri de Defensa. Hi ha poques coses en tot el que envolta la seguretat i els serveis d'informació que no vingui de lluny. Robles coneix bé els engranatges de l'Estat. Va ser secretària d'Estat d'Interior entre 1994 i 1996, a les ordres de Juan Alberto Belloch, que dirigia alhora Interior i Justícia. En aquell darrer govern del felipisme, Robles va destacar per investigar els assassinats de Lasa i Zabala, i es va enfrontar obertament al totpoderós Enrique Rodríguez Galindo, el cap de la Guàrdia Civil que seria processat i condemnat a 71 anys de presó. Robles coneix les clavegueres i, fa molts anys, s'hi va enfrontar. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació