L'acord per defensar la immersió al Parlament s'ajorna de nou fins al 9 de maig

La votació de l'acord per defensar la immersió a l'escola catalana s'ajorna de nou fins al ple que se celebrarà la setmana del 9 de maig. Així ho han pactat els quatre impulsors de la proposta -ERC, Junts, PSC i els comuns- després que els de Carles Puigdemont hagin demanat més temps per apuntalar un consens que va saltar pels aires just després de presentar-se el 24 de març. Inicialment, la proposta per modificar la llei de política lingüística com a resposta a la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules s'havia de votar al ple de la setmana que ve. Així ho havia de fixar la junta de portaveus aquest dimecres, però finalment s'ha prioritzat mantenir l'entesa a quatre i donar 15 dies més de marge per intentar trobar una fórmula que permeti mantenir la transversalitat. 

Ha estat Junts qui, per segona vegada, ha demanat que l'acord registrat no sigui inclòs a l'ordre del dia del ple de la setmana que ve, com inicialment havien acordat els quatre grups que el van signar. ERC, el PSC i els comuns ja van acceptar el 29 de març passat una fórmula per donar més marge perquè Junts no es despengi de la proposta per modificar la llei de política lingüística, però el grup de Carles Puigdemont considera que cal "més temps" per apuntalar el consens. La petició ha estat atesa, malgrat que la resta de grups eren partidaris de mantenir el calendari.

"Hem decidit, perquè surti bé i estigui més madurat amb calma, donar 15 dies més", asseguren des dels comuns. Les converses han estat a quatre bandes per arribar a la junta de portaveus sense un desacord sobre quan arribarà al ple la proposta. "No podem anar al ritme de Junts i s'ha de poder mantenir l'esperit i també els terminis amb la resta", sostenen fonts socialistes, que finalment han acabat avalant més marge de temps. ERC, per la seva banda, atribueix la petició de Junts a les discrepàncies internes que tenen sobre com defensar el català. Els republicans, però, també temien un episodi de desacord 24 hores després de l'intent d'exhibir unitat per denunciar el cas d'espionatge massiu que han patit una seixantena de líders independentistes, així com les conseqüències de fins a on arriba la "congelació" de les relacions amb el govern espanyol -i els partits que en formen part- anunciada pel president Pere Aragonès. 

Des de Junts argumenten que demanar més temps no respon a l'impacte que ha tingut el cas d'espionatge polític, sinó al fet que "falta temps per treballar el consens i canviar les esmenes" per poder mantenir la unitat a quatre inicialment exhibida. El grup presidit per Albert Batet es va despenjar de l'acord vuit hores després de registrar-lo al Parlament el 24 de març per les crítiques d'entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua, el sindicat USTEC o de dirigents com l'expresident Quim Torra o el mateix Puigdemont. Ara, insisteixen, l'important "no és la data", sinó "la defensa del català".

Junts ja va mantenir aleshores converses amb ERC, el PSC i els comuns per aconseguir més temps per decidir com afrontaven la situació internament i reconduir la situació via esmenes, una qüestió candent de cara al congrés que tenen previst el mes de juny. Finalment, es va optar per un canvi de format que posposava el debat però no la data d'aprovació que estava prevista. Si es preveia iniciar la tramitació el ple de la setmana següent i acabar-la després de Setmana Santa, finalment es va decidir agrupar tot -debat, esmenes i votació final- en el mateix ple de l'última setmana d'abril, durant el qual s'obriria un període d'esmenes de 48 hores. Aquest és l'acord verbal que van tancar els quatre grups i que ara tornen a reeditar per allargar el termini fins al maig.

Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per refer el consens i la transversalitat de l'entesa. Si aquesta alternativa no prosperés, els de Carles Puigdemont haurien d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma.

Una entesa per respondre la sentència del 25% de castellà
Modificar la llei de política lingüística del 1998 persegueix l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.

La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP, que l'ha presentat en solitari i que també s'haurà de votar al ple, recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups sostenen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges. 

Tot i això, Ciutadans ha denunciat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, al TSJC per negar-se a complir la sentència. En paral·lel, plataformes com Convivencia Cívica Catalana i Hablamos español li han demanat al tribunal que ordeni l’execució de la sentència que obliga a impartir el 25% de castellà a les aules.