Els investigadors de l'espionatge a l'independentisme estableixen un «nexe sòlid» amb l'Estat

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras només han compartit un acte públic des que els presos polítics van abandonar la presó. Va ser el 7 de juliol del 2021, a Waterloo, 1.349 dies després que el Parlament validés la declaració d'independència fallida. Aquest dimarts, els líders de Junts i ERC han participat en una roda de premsa conjunta a l'Eurocambra per denunciar l'espionatge a una seixantena de dirigents independentistes, l'anomenat Catalangate, en la qual s'hi han sumat la CUP, l'ANC i Òmnium. En el marc d'aquesta compareixença, els responsables de la investigació -el laboratori canadenc The Citizen Lab, amb dues dècades d'experiència en l'anàlisi d'amenaces digitals a la societat civil- han establert un "nexe sòlid" entre l'espionatge detectat contra el sobiranisme i el paper de l'estat espanyol.

Des del Parlament Europeu, on precisament aquest dimarts es constituïa la comissió que investiga l'ús del programari Pegasus, John-Scott Railton, de The Citizen Lab, ha detallat que hi ha una "evidència circumstancial" que agències vinculades a l'estructura de l'Estat han utilitzat Pegasus i Candiru -malaware que s'infiltra als telèfons mòbils de l'empresa israeliana NSO Group- amb finalitats polítiques.

En aquest sentit, Railton ha exigit una investigació "exhaustiva i oficial" per aclarir els fets i ha recordat que el CNI ja era usuari de Pegasus almenys des del 2105. "És gairebé impossible protegir-se d'aquests atacs", ha afirmat l'investigador de la institució radicada a la Universitat de Toronto, que ha detallat mètodes altament sofisticats per accedir a les víctimes.

L'independentisme, espiat, plou sobre mullat

Les revelacions sobre l'espionatge a líders independentistes -a partir d'una investigació de The Citizen Lab recollida per The New Yorker- remet a anteriors revelacions sobre el control exercit a dirigents sobiranistes. El precedent més recent és el de Roger Torrent -en la seva etapa com a president del Parlament- o Ernest Maragall, líder d'ERC a Barcelona. Com en aquella ocasió, el govern espanyol ha optat per desvincular-se del cas, per bé que Unides Podem ja ha demanat a l'executiu que obri una investigació sobre els fets.


Aquest dilluns, quan va transcendir la informació, tant portaveus de la Moncloa com del Ministeri de l'Interior i del Ministeri de Defensa van recordar que Espanya actua com un estat de dret i que la intervenció de comunicacions s'ha de fer amb autorització judicial. El ministeri dirigit per Fernando Grande-Marlaska va insistir també que ni la Policial Nacional ni la Guàrdia Civil han tingut relacions amb l'empresa israeliana NSO Group -propietària de la tecnologia que ha permès l'espionatge dels telèfons mòbils de líders independentistes- per contractar els seus serveis, només disponibles per a estats o departaments de defensa. Tanmateix, sí que s'ha documentat que els serveis secrets espanyols (CNI) disposaven del malaware Pegasus. Així va transcendir durant el cas d'espionatge a Torrent i Maragall.


En la llista de líders independentistes monotoritzats -segons l'última investigació divulgada- hi figuren l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com els expresidents Quim Torra i Artur Mas, a banda de l'entorn més immediat de Puigdemont. La llista és àmplia i afecta també l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, l'expresident de l'entitat i encara actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez; l'anterior vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri; i els advocats de Puigdemont i Junqueras, Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde. A banda líders sobiranistes, alts càrrecs i persones de l'entorn de Junts i ERC, també han estat infectats per Pegasus els telèfons dels eurodiputats Toni Comín, Diana Riba, Jordi Solé i Clara Ponsatí.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor