18
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
19
de març
del
2024
a les
19:27h
Quan Marta Pascal va anunciar que deixava Twitter amb una carta signada i adjuntada, la gent va riure perquè l'eclosió dels dos conceptes -Marta Pascal i Twitter- no funcionava. La interacció del primer amb el segon era errònia. A qui se li acut penjat una carta a Twitter? L'intent de Pascal d'apropar-se per última vegada a la capritxosa realitat de Twitter quedava en un (altre) intent fallit. I aquesta desgràcia va generar una vergonya col·lectiva que va acabar derivant en compassió.
Ara a Telecinco ha passat una cosa similar. Per rascar alguna dècima de share i trencar la mala ratxa d'audiències, la cadena de Mediaset s'ha vist obligada a escapar de la seva zona de confort i entrar en un món que no és el seu: la política internacional. Perquè el caramel de la guerra i les seves conseqüències és suculent, i el canal no ha volgut desaprofitar ni l'impacte mediàtic del conflicte, ni, sobretot, l'auge de la figura del president Zelenski.
Per això han comprat Servidor del poble, la sèrie televisiva de ficció que l'any 2015 va protagonitzar l'avui president ucraïnès (aleshores actor) i que ara està en boca de tothom per allò de les coincidències. I per això l'han estat promocionant durant dies i dies com si es tractés d'una gran estrena.
El més interessant de l'operació, però, ha estat la manera com l'han venuda. Telecinco ha posat en marxa una maquinària promocional amb un objectiu claríssim: confondre a l'espectador i fer-li creure que aquella sèrie parla del president Zelenski, de l'home d'avui, del líder que veiem aquests dies a la televisió. Perquè saben que això és el que realment pot interessar a la gent, no pas la trama de la ficció que la sèrie ofereix, que no tindria cap mena de rellevància si el protagonista no fos qui és.
En aquest sentit, la promo que han emès durant tota la setmana ha estat un autèntic insult a la intel·ligència col·lectiva. Més d'un minut d'imatges de la guerra actual, del president vestit de caqui, caminant per Kíiv, el seguit d'instants que ja tenim gravats tots en la memòria, diversos moments que han omplert els informatius de totes les televisions del món. Fins i tot s'hi podia veure aquella trobada amb Ursula Von der Leyen per negociar l'entrada d'Ucraïna a la UE. I, tot plegat, acompanyat d'una veu en off tremendament èpica que ho embolcallava tot: "Volodomir Zelenski se ha convertido en la viva imagen de la resistencia ucraniana. El actor que se opuso a la invasión. Un nuevo líder para el siglo XXI. El presidente de todos los que amamos la libertad. Descubre con nosotros la serie de ficción que lanzó su carrera política. Una profecía hecha realidad. 'Zelenski, servidor del pueblo'".
Un despropòsit de principi a fi. Un joc de la boleta que pretén conduir-te cap a la figura del president, malgrat que no n'hi hagi cap una vegada alces el got. Que sembli que serà un 30 minuts o un Sense ficció i que puguem atrapar al senyor Ramon que aquests dies no deixa de consumir notícies sobre la guerra, a veure si ho aconseguim. A veure si la gent és tan idiota, posem-los novament a prova.
L'intent d'entabanar a l'audiència ha estat tan descarat, que fins i tot s'han atrevit a canviar el nom de la sèrie. No han promocionat Servidor del poble, títol original, sinó Zelenski, servidor del poble. Pel boc gros. Posem-hi allà davant el nom del president, que acabi de despistar a l'espectador més dèbil. Només els ha faltat contractar Montse Armengou perquè els locutés la veu en off.
Bé, Telecinco no ha fet res que no hagi fet tota la vida. Posar un esquer buit al públic perquè aquest acabi picant, mogut pel morbo i la trampa. L'estratègia de sempre amb la finalitat de sempre, encara que el terreny de joc fos un altre.
Malauradament, però, aquest cop no els ha funcionat. La sèrie ha acabat estrenant-se amb un tronadíssim i eloqüent 8,2% de share. Un vuit coma dos. I aquesta és una petita gran notícia que cal celebrar, una minúscula victòria social, d'aquelles de formigueta, però que omplen l'ànima. Una lliçó que confirma que la gent ha de fer allò que sap fer i poca cosa més, sense enganyar-se a ella mateixa ni als altres, perquè al final sempre se t'acaben veient les costures. A Marta Pascal no la treguis del món analògic, i a Telecinco no li facis fer entreteniment geopolític.
Ara a Telecinco ha passat una cosa similar. Per rascar alguna dècima de share i trencar la mala ratxa d'audiències, la cadena de Mediaset s'ha vist obligada a escapar de la seva zona de confort i entrar en un món que no és el seu: la política internacional. Perquè el caramel de la guerra i les seves conseqüències és suculent, i el canal no ha volgut desaprofitar ni l'impacte mediàtic del conflicte, ni, sobretot, l'auge de la figura del president Zelenski.
Per això han comprat Servidor del poble, la sèrie televisiva de ficció que l'any 2015 va protagonitzar l'avui president ucraïnès (aleshores actor) i que ara està en boca de tothom per allò de les coincidències. I per això l'han estat promocionant durant dies i dies com si es tractés d'una gran estrena.
El més interessant de l'operació, però, ha estat la manera com l'han venuda. Telecinco ha posat en marxa una maquinària promocional amb un objectiu claríssim: confondre a l'espectador i fer-li creure que aquella sèrie parla del president Zelenski, de l'home d'avui, del líder que veiem aquests dies a la televisió. Perquè saben que això és el que realment pot interessar a la gent, no pas la trama de la ficció que la sèrie ofereix, que no tindria cap mena de rellevància si el protagonista no fos qui és.
En aquest sentit, la promo que han emès durant tota la setmana ha estat un autèntic insult a la intel·ligència col·lectiva. Més d'un minut d'imatges de la guerra actual, del president vestit de caqui, caminant per Kíiv, el seguit d'instants que ja tenim gravats tots en la memòria, diversos moments que han omplert els informatius de totes les televisions del món. Fins i tot s'hi podia veure aquella trobada amb Ursula Von der Leyen per negociar l'entrada d'Ucraïna a la UE. I, tot plegat, acompanyat d'una veu en off tremendament èpica que ho embolcallava tot: "Volodomir Zelenski se ha convertido en la viva imagen de la resistencia ucraniana. El actor que se opuso a la invasión. Un nuevo líder para el siglo XXI. El presidente de todos los que amamos la libertad. Descubre con nosotros la serie de ficción que lanzó su carrera política. Una profecía hecha realidad. 'Zelenski, servidor del pueblo'".
Un despropòsit de principi a fi. Un joc de la boleta que pretén conduir-te cap a la figura del president, malgrat que no n'hi hagi cap una vegada alces el got. Que sembli que serà un 30 minuts o un Sense ficció i que puguem atrapar al senyor Ramon que aquests dies no deixa de consumir notícies sobre la guerra, a veure si ho aconseguim. A veure si la gent és tan idiota, posem-los novament a prova.
L'intent d'entabanar a l'audiència ha estat tan descarat, que fins i tot s'han atrevit a canviar el nom de la sèrie. No han promocionat Servidor del poble, títol original, sinó Zelenski, servidor del poble. Pel boc gros. Posem-hi allà davant el nom del president, que acabi de despistar a l'espectador més dèbil. Només els ha faltat contractar Montse Armengou perquè els locutés la veu en off.
Bé, Telecinco no ha fet res que no hagi fet tota la vida. Posar un esquer buit al públic perquè aquest acabi picant, mogut pel morbo i la trampa. L'estratègia de sempre amb la finalitat de sempre, encara que el terreny de joc fos un altre.
Malauradament, però, aquest cop no els ha funcionat. La sèrie ha acabat estrenant-se amb un tronadíssim i eloqüent 8,2% de share. Un vuit coma dos. I aquesta és una petita gran notícia que cal celebrar, una minúscula victòria social, d'aquelles de formigueta, però que omplen l'ànima. Una lliçó que confirma que la gent ha de fer allò que sap fer i poca cosa més, sense enganyar-se a ella mateixa ni als altres, perquè al final sempre se t'acaben veient les costures. A Marta Pascal no la treguis del món analògic, i a Telecinco no li facis fer entreteniment geopolític.