16
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:47h
L'abril del 2021, fa tot just un any, Kíiv anunciava que Rússia estava enviant tropes a les fronteres que separen ambdós països. El gener del 2022 el Kremlin desplaçava part dels seus efectius a Bielorússia per efectuar, deien, maniobres a les fronteres ucraïneses. Un mes després, el febrer de 2022, Putin reconeixia la independència de les regions de Donetsk i Lugansk i ordenava el desplaçament de les seves tropes a la zona. Mentrestant, els Estats Units i la Unió Europea reaccionaven anunciant la posada en marxa de les primeres sancions. El dia 24 Rússia iniciava la invasió d'Ucraïna amb atacs a diferents zones del país, inclosa la capital, Kíiv.
El 2013 milers d'ucraïnesos es van aixecar contra el govern prorús de Víktor Yanukóvich, en unes manifestacions que ara es coneixen com les revoltes de l'Euromaidan. Aleshores, va començar el conflicte, passa que pocs miraven. Avui, en canvi, gran part d'Europa segueix amb atenció una guerra que ha sacsejat el continent. Potser és per això que ara sí que miren. Repassem-ne les claus.
1. Crims de guerra
"A l'amor com a la guerra, tot s'hi val", diu la dita popular, però el Tribunal Penal Internacional no pensa el mateix. Aquest mes d'abril han començat a arribar a Ucraïna els primers investigadors de la Cort Penal Internacional, encarregats de discernir si al país s'han comès, o no, crims de guerra. Abans, però, recapitulem: què és un crim de guerra?
El 1948 tots els països de l'ONU van signar la Convenció de Ginebra per limitar la barbàrie dels conflictes armats després d'haver viscut l'horror de la Segona Guerra Mundial. Aleshores, van decidir que un crim de guerra és aquell que té lloc en un context armat, la responsabilitat recau en cadascú i entre els crims que van estipular hi trobem l'homicidi intencional, la tortura, el tracte inhumà, les violacions, la destrucció o l'apropiació de béns o la fam com a arma de guerra.
Des que va començar la invasió russa a Ucraïna, Volodímir Zelenski ha acusat Putin i les seves tropes d'haver comès crims de guerra a Jerson, Borodyanka, Kramatorsk, Butxa i Mariúpol. A Jerson, territori encara ocupat pels russos, unes imatges per satèl·lit difoses per l'exèrcit ucraïnès mostren 824 tombes al cementiri de la ciutat. A Borodyanka, zona recuperada per les tropes ucraïneses, de moment s'han recuperat 26 cossos d'entre les runes i la fiscal general d'Ucraïna, Iryna Venediktova, assegura que "és la ciutat més destruïda de la regió" de Kíiv. A Kramatorsk, l'atac a l'estació de trens va causar, almenys, 50 morts i un centenar de ferits. A Butxa, s'han descobert 350 cossos en dues fosses comunes massives, una ciutat que passarà a la història com un dels símbols de les atrocitats perpetrades per Rússia a la guerra. I a Mariúpol, en setge des de fa un mes i mig, regna el silenci i, potser, també la barbàrie. No hi entra l'ajuda internacional, no hi ha electricitat i el director general del Programa Mundial dels Aliments, David Beasley, ja ha dit que la població "és en risc de morir de fam". Fa només uns dies, el Ministeri de Defensa rus assegurava que més de 1.000 soldats ucraïnesos s'havien rendit. Zelenski responia amb un revelador "no em consta".
2. Sancions
La invasió russa ha desencadenat una onada de sancions sense precedents que ha fet que fins i tot Suïssa deixés de banda la seva històrica imparcialitat i prengués partit a favor d'Ucraïna. Un dels càstigs més destacats ha estat expulsar Rússia del sistema SWIFT.
Els líders de la Comissió Europea, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, el Canadà i els Estats Units es van comprometre a expulsar determinats bancs russos del sistema SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication) i, per tant, desconnectar-los del sistema financer internacional. El sistema SWIFT és una xarxa de missatgeria financera que possibilita les transferències internacionals de fons en una mateixa plataforma. Amb aquesta decisió, es va obligar Rússia a fer els pagaments directament entre entitats, un procés molt més lent i costós. El ministre francès d'Economia, Bruno LeMaire, va titllar la decisió d'“arma nuclear financera”. I la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, explicava que l'objectiu era perjudicar significativament “la capacitat de Putin per a finançar la seva guerra”.
Paral·lelament a aquesta desconnexió, també es va acordar paralitzar els actius internacionals del Banc Central de Rússia i prohibir als oligarques russos fer transaccions en mercats occidentals. A més a més, aquesta mateixa setmana, el New York Times avançava que Europa es planteja el càstig més dur imposat fins ara: prohibir les importacions de petroli rus. En cas de fer-se realitat, les conseqüències no trigarien a manifestar-se: pujada de preus, cop dur per Alemanya i bona nova per Zelenski, que ja s'ha fet ressò de la notícia i ha dit al seu perfil de Telegram que “quan es prengui aquesta decisió, serem capaços de veure que la pau s’acosta”.
Amb tot, Rússia es troba en una situació de fallida parcial, segons l'agència de qualificació internacional Standard and Poor's (S&P). L'entitat considera que, a causa de les sancions imposades, l'estat rus no té prou capacitat financera per pagar tots els venciments de deute internacional denominat en moneda estrangera, sobretot dòlars nord-americans.
3. Ajudes internacionals
L’altra cara de la moneda el protagonitza el suport internacional que ha rebut Ucraïna. Són moltes i quantioses les ajudes que països d'arreu del món han anunciat i ja han fet arribar al territori. En destaquem dos tipus:
La Unió Europea finançarà amb 450 milions d'euros l'enviament d'armes i munició a Ucraïna i destinarà uns altres 50 milions a enviar material defensiu i de protecció. Diversos països europeus també s'han compromès a enviar armament i altres subministraments. Espanya ha dit que enviarà armes, però sense donar-ne més detalls. També és rellevant el paper d'Alemanya, que durant dècades s'havia regit per una política de no enviar armes a països en conflicte (menys al Iemen) i la decisió de fer-ho ara és un canvi radical; Bèlgica, que està sent un dels actors més actius. A més de material bèl·lic, també desplegarà més de 300 soldats a Romania per unir-se a la Força de Resposta de l'OTAN, i Suècia, que davant de l'amenaça política i militar de Rússia vers el seu país, ha autoritzat l'enviament massiu d'equipament i subministrament a l'exèrcit ucraïnès. El Kremlin, però, sembla que només té la mirada posada sobre els Estats Units, als quals amenaça que "o deixen d'enviar armament o s'arrisquen a haver d'afrontar conseqüències imprevisibles".
Una altra ajuda sense precedents s'ha donat en l'àmbit humanitari. La Unió Europea ha activat la directiva de protecció internacional per a l'acolliment il·limitat de refugiats. És la primera vegada en la història que permet l'entrada en territori comunitari de totes les persones que fugen d'una guerra. De fet, s'espera que arribin a Europa entre 1 i 4 milions de persones, que tindran dret a romandre en territori comunitari almenys un any, prorrogable a tres. Els estats d'acollida hauran de proporcionar cobertura social, permisos de treball i escolarització per als menors de 18 anys. Aquesta decisió pot ser un precedent per a futures crisis migratòries. Recordem que després de l'arribada massiva de refugiats el 2015, les polítiques d'asil europees s'havien endurit. I encara és avui que, milers de migrants de la trentena de guerres actives al món, esperen rebre el mateix tracte que els migrants ucraïnesos.
4. Un imperi que no tornarà mai (per desgràcia de Putin)
50 dies després del primer atac, el president rus, Vladímir Putin, no pot adjudicar-se pràcticament cap èxit. Al contrari. L'aïllament del Kremlin d'Europa -i del món- és cada vegada més gran i evident. I el "temible" exèrcit rus es va fent petit a mesura que passen els dies d'ofensiva. Per més que Putin s'esforci a maquillar-ho, les seves decisions destapen la veritat: el Kremlin ha tingut dificultats per organitzar les seves tropes a la guerra i per això ha hagut de reorganitzar la cúpula militar que ara dirigeix Aleksandr Dvornikov, general amb experiència a la guerra de Síria. Un home qüestionat per la seva indiferència pels drets humans que va bombardejar fins a arrasar cuitats senceres a la guerra de Baixar al-Àssad. Lluny de fer autocrítica, o un pas enrere, el Kremlin redobla la seva ofensiva al territori ucraïnès. És o tot o res. I potser com el Moskva, el vaixell rus que han enfonsat les tropes de Zelenski al mar Negre, el somni de construir de nou l'imperi rus que tant anhelava Putin arriba a la seva fi.
El 2013 milers d'ucraïnesos es van aixecar contra el govern prorús de Víktor Yanukóvich, en unes manifestacions que ara es coneixen com les revoltes de l'Euromaidan. Aleshores, va començar el conflicte, passa que pocs miraven. Avui, en canvi, gran part d'Europa segueix amb atenció una guerra que ha sacsejat el continent. Potser és per això que ara sí que miren. Repassem-ne les claus.
1. Crims de guerra
"A l'amor com a la guerra, tot s'hi val", diu la dita popular, però el Tribunal Penal Internacional no pensa el mateix. Aquest mes d'abril han començat a arribar a Ucraïna els primers investigadors de la Cort Penal Internacional, encarregats de discernir si al país s'han comès, o no, crims de guerra. Abans, però, recapitulem: què és un crim de guerra?
El 1948 tots els països de l'ONU van signar la Convenció de Ginebra per limitar la barbàrie dels conflictes armats després d'haver viscut l'horror de la Segona Guerra Mundial. Aleshores, van decidir que un crim de guerra és aquell que té lloc en un context armat, la responsabilitat recau en cadascú i entre els crims que van estipular hi trobem l'homicidi intencional, la tortura, el tracte inhumà, les violacions, la destrucció o l'apropiació de béns o la fam com a arma de guerra.
Des que va començar la invasió russa a Ucraïna, Volodímir Zelenski ha acusat Putin i les seves tropes d'haver comès crims de guerra a Jerson, Borodyanka, Kramatorsk, Butxa i Mariúpol. A Jerson, territori encara ocupat pels russos, unes imatges per satèl·lit difoses per l'exèrcit ucraïnès mostren 824 tombes al cementiri de la ciutat. A Borodyanka, zona recuperada per les tropes ucraïneses, de moment s'han recuperat 26 cossos d'entre les runes i la fiscal general d'Ucraïna, Iryna Venediktova, assegura que "és la ciutat més destruïda de la regió" de Kíiv. A Kramatorsk, l'atac a l'estació de trens va causar, almenys, 50 morts i un centenar de ferits. A Butxa, s'han descobert 350 cossos en dues fosses comunes massives, una ciutat que passarà a la història com un dels símbols de les atrocitats perpetrades per Rússia a la guerra. I a Mariúpol, en setge des de fa un mes i mig, regna el silenci i, potser, també la barbàrie. No hi entra l'ajuda internacional, no hi ha electricitat i el director general del Programa Mundial dels Aliments, David Beasley, ja ha dit que la població "és en risc de morir de fam". Fa només uns dies, el Ministeri de Defensa rus assegurava que més de 1.000 soldats ucraïnesos s'havien rendit. Zelenski responia amb un revelador "no em consta".
2. Sancions
La invasió russa ha desencadenat una onada de sancions sense precedents que ha fet que fins i tot Suïssa deixés de banda la seva històrica imparcialitat i prengués partit a favor d'Ucraïna. Un dels càstigs més destacats ha estat expulsar Rússia del sistema SWIFT.
Els líders de la Comissió Europea, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, el Canadà i els Estats Units es van comprometre a expulsar determinats bancs russos del sistema SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication) i, per tant, desconnectar-los del sistema financer internacional. El sistema SWIFT és una xarxa de missatgeria financera que possibilita les transferències internacionals de fons en una mateixa plataforma. Amb aquesta decisió, es va obligar Rússia a fer els pagaments directament entre entitats, un procés molt més lent i costós. El ministre francès d'Economia, Bruno LeMaire, va titllar la decisió d'“arma nuclear financera”. I la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, explicava que l'objectiu era perjudicar significativament “la capacitat de Putin per a finançar la seva guerra”.
Paral·lelament a aquesta desconnexió, també es va acordar paralitzar els actius internacionals del Banc Central de Rússia i prohibir als oligarques russos fer transaccions en mercats occidentals. A més a més, aquesta mateixa setmana, el New York Times avançava que Europa es planteja el càstig més dur imposat fins ara: prohibir les importacions de petroli rus. En cas de fer-se realitat, les conseqüències no trigarien a manifestar-se: pujada de preus, cop dur per Alemanya i bona nova per Zelenski, que ja s'ha fet ressò de la notícia i ha dit al seu perfil de Telegram que “quan es prengui aquesta decisió, serem capaços de veure que la pau s’acosta”.
Amb tot, Rússia es troba en una situació de fallida parcial, segons l'agència de qualificació internacional Standard and Poor's (S&P). L'entitat considera que, a causa de les sancions imposades, l'estat rus no té prou capacitat financera per pagar tots els venciments de deute internacional denominat en moneda estrangera, sobretot dòlars nord-americans.
3. Ajudes internacionals
L’altra cara de la moneda el protagonitza el suport internacional que ha rebut Ucraïna. Són moltes i quantioses les ajudes que països d'arreu del món han anunciat i ja han fet arribar al territori. En destaquem dos tipus:
La Unió Europea finançarà amb 450 milions d'euros l'enviament d'armes i munició a Ucraïna i destinarà uns altres 50 milions a enviar material defensiu i de protecció. Diversos països europeus també s'han compromès a enviar armament i altres subministraments. Espanya ha dit que enviarà armes, però sense donar-ne més detalls. També és rellevant el paper d'Alemanya, que durant dècades s'havia regit per una política de no enviar armes a països en conflicte (menys al Iemen) i la decisió de fer-ho ara és un canvi radical; Bèlgica, que està sent un dels actors més actius. A més de material bèl·lic, també desplegarà més de 300 soldats a Romania per unir-se a la Força de Resposta de l'OTAN, i Suècia, que davant de l'amenaça política i militar de Rússia vers el seu país, ha autoritzat l'enviament massiu d'equipament i subministrament a l'exèrcit ucraïnès. El Kremlin, però, sembla que només té la mirada posada sobre els Estats Units, als quals amenaça que "o deixen d'enviar armament o s'arrisquen a haver d'afrontar conseqüències imprevisibles".
Una altra ajuda sense precedents s'ha donat en l'àmbit humanitari. La Unió Europea ha activat la directiva de protecció internacional per a l'acolliment il·limitat de refugiats. És la primera vegada en la història que permet l'entrada en territori comunitari de totes les persones que fugen d'una guerra. De fet, s'espera que arribin a Europa entre 1 i 4 milions de persones, que tindran dret a romandre en territori comunitari almenys un any, prorrogable a tres. Els estats d'acollida hauran de proporcionar cobertura social, permisos de treball i escolarització per als menors de 18 anys. Aquesta decisió pot ser un precedent per a futures crisis migratòries. Recordem que després de l'arribada massiva de refugiats el 2015, les polítiques d'asil europees s'havien endurit. I encara és avui que, milers de migrants de la trentena de guerres actives al món, esperen rebre el mateix tracte que els migrants ucraïnesos.
4. Un imperi que no tornarà mai (per desgràcia de Putin)
50 dies després del primer atac, el president rus, Vladímir Putin, no pot adjudicar-se pràcticament cap èxit. Al contrari. L'aïllament del Kremlin d'Europa -i del món- és cada vegada més gran i evident. I el "temible" exèrcit rus es va fent petit a mesura que passen els dies d'ofensiva. Per més que Putin s'esforci a maquillar-ho, les seves decisions destapen la veritat: el Kremlin ha tingut dificultats per organitzar les seves tropes a la guerra i per això ha hagut de reorganitzar la cúpula militar que ara dirigeix Aleksandr Dvornikov, general amb experiència a la guerra de Síria. Un home qüestionat per la seva indiferència pels drets humans que va bombardejar fins a arrasar cuitats senceres a la guerra de Baixar al-Àssad. Lluny de fer autocrítica, o un pas enrere, el Kremlin redobla la seva ofensiva al territori ucraïnès. És o tot o res. I potser com el Moskva, el vaixell rus que han enfonsat les tropes de Zelenski al mar Negre, el somni de construir de nou l'imperi rus que tant anhelava Putin arriba a la seva fi.