TV3 reconnecta amb els joves: les claus de l'èxit d'«Eufòria»

Participants joves, música, un plató com cal, cares conegudes i molts esforços cada divendres a la nit al prime time de TV3. Eufòria ha batut rècords d'audiència i la cadena ha aconseguit atrapar el públic jove que tant temps fa que veu la tele com allò antic que no va amb ells. El resum de l'èxit és clar: el càsting representa la realitat de la societat i els concursants són molt sincers davant la càmera. Punt per punt, però, cal analitzar el perquè d'aquest èxit. És a dir, quines han estat les decisions que ha pres TV3 -o la CCMA-, què demanava l'audiència i com pot influir això en la televisió del futur.

"La CCMA va néixer per normalitzar el català", recorda a aquest diari Arnau Rius, professional de la comunicació vinculat a temes de llengua. I està clar que Eufòria hi juga un paper important; la meitat de les cançons són en català -25 de 50, en el que va de concurs-. En aquest sentit, Rius reflexiona que "als de 50 anys no se'ls pot normalitzar res, sinó que cal anar al públic clau", és a dir, el jove.

La Corpo, des del tancament del canal 3XL, ha fet majoritàriament programes enfocats a un públic de més de 30, amb algunes excepcions, i s'oblida sovint del públic juvenil. "Per fi, després d'anys, han escoltat què volen els joves". Ho diu a NacióDigital Berta Aroca, creadora de continguts i recent incorporació a Adolescents XL de Catalunya Ràdio.

Les dades d'audiència proporcionades per la CCMA detallen xifres rècord. Abans de la primera gala, el perfil d'Eufòria a Instagram ja havia aconseguit més de 7.000 seguidors. Avui són més de 30.000. Aquesta xifra es tradueix en més d'un milió i mig de reproduccions dels continguts només mitjançant les xarxes socials. I, pel que fa a les gales vistes a través de la televisió, la mitjana de quota de pantalla és de 18,1%. La xifra més alta es va assolir durant la tercera gala, el divendres 1 d'abril, quan es va registrar un 19,5% de share, amb una diferència de 7,6 punts respecte del segon classificat de la mateixa franja horària. La darrera gala emesa, el 8 d'abril, es va marcar una diferència de gairebé 9 punts de quota amb relació a la segona cadena, Antena 3.

En els últims anys TV3 ha emès tres sèries pensades per al jovent -Polseres Vermelles, Merlí i Les de l'hoquei. Sèries, ficció. Res més. Que "els joves ja no miren la televisió" és un mite generalitzat i instaurat en la societat. Sembla, però, que Eufòria ha canviat tots els esquemes, ja que l'audiència majoritària -un 28,9%- del programa se situa setmanalment entre la franja de 13 a 24 anys. Entre el públic de 4 a 12 anys, la xifra encara es dispara més -fins al 34,6%-. "Potser s'adonen que els joves no ens hem oblidat de la tele, i que si ens fan continguts per nosaltres, els mirem", remarca Aroca. La creadora de continguts coincideix amb Rius, qui també aporta un segon punt clau a tenir en compte: la multiplataforma. El talent show musical d'èxit va més enllà de la televisió, també beu de les xarxes i d'internet. 

Una estratègia multiplataforma
Sovint es tendeix a pensar que els joves volen els continguts als seus llocs d'interès -a les xarxes socials o les plataformes de continguts-, i s'oblida la televisió per aquesta audiència. De fet, la CCMA té dos precedents que ho confirmen: Cover i Mood Z. En aquest sentit, Rius considera que Eufòria té més impacte en l'audiència perquè apareix també a la tele i no es queda a les xarxes: "Als joves se'ls han de fer estratègies multiplataforma on la tele estigui inclosa". Combinar televisió convencional i xarxes socials és una aposta clau de la direcció del programa, segons detalla Enric Esteban, a càrrec de l'estratègia digital: "Veus el mateix programa, però vius una experiència diferent". 

La crítica de televisió Mònica Planas defensa també la multiplataforma: "Crec que és millor que et deixin amb una mica de gana [durant l'emissió del programa], així t'obliguen a anar a la resta de plataformes i canals a les xarxes". Planas, tanmateix, llança un missatge d'alerta fent referència al públic jove que està atrapant Eufòria. "Que s'hagin enganxat ara no vol dir que els joves segueixin mirant la tele", explica, mentre remarca que "no només s'ha d'apel·lar el públic adolescent, sinó que s'han de fer programes ben fets perquè els pugui mirar tothom". Així, per a la periodista és important sortir de la ficció a què estàvem acostumats i fer programes "ben cuidats, ben plantejats i ben fets". 

Ara, a per la immediatesa del directe
Tot i les bones xifres d'audiència, hi ha un factor rellevant a tenir en compte. El públic jove està acostumat a la immediatesa de les xarxes socials i del directe. I, de fet, Aroca considera que "jugar" amb la multiplataforma ajuda a atrapar-los, però creu que des del programa "no li treuen el suc suficient". Tot i que felicita la gestió del compte d'Instagram, caldria, segons ella, un "socialmanager en directe durant l'emissió del programa a Twitter". Aquesta figura ajudaria a dinamitzar la xarxa on, setmana rere setmana, l'etiqueta #EufòriaTV3 aconsegueix posicionar-se entre el TOP5. 

La direcció del programa ho té tot pensat. Esteban reconeix que els programes emesos fins ara eren gravats prèviament i no permetien tenir aquesta "interacció online", però avança que a partir del 29 d'abril, els programes seran en directe. Aquest canvi també es veurà reflectit a les xarxes socials on, detalla, s'hi podrà veure una "prèvia de la gala per Instagram Live", un directe de Twitch durant la gala i una "postgala" també a Twitch. Aquests tres elements, que fins ara no s'han pogut veure, canviaran totalment la dinàmica d'Eufòria i l'aproparan, encara més, al públic jove.

Pressupost baix, bons resultats
Un aspecte destacable d'Eufòria és el baix pressupost que s'hi ha destinat. Segons el portal de transparència de la CCMA, s'hi han invertit gairebé 840.000 euros durant els darrers mesos, comptant la productora externa a càrrec del programa -Veranda- i altres despeses. A aquests, però, s'hi ha de sumar poc més d'un milió d'euros ja pagats a Veranda mesos enrere, quan es començava a decidir el format del programa, tot i tenir un altre nom (Vocal Match). "És 13 milions d'euros més barat que Operación Triunfo; amb menys pressupost s'han aconseguit audiències semblants", reconeix Rius, qui remarca que "sense diners, segur que les coses no funcionen". 

Miki Núñez, Marta Torné, Elena Gadel, Marc Clotet, Lildami. Cinc noms, cinc cares conegudes. Eufòria s'ha nodrit de personatges reconeguts al món de la música o el cinema per formar l'equip de presentadors i el jurat. I Eufòria ha d'ajudar TV3 a crear el seu "star system". De fet, Miki Núñez i l'Elena Gadel són dos antics concursants d'OT que actualment obtenen papers i visibilitat a la televisió pública catalana. "TV3 ha de poder fabricar el seu propi star system i treure-li partit", coincideixen Planas i Rius. Aquest darrer, fundador del Canal Malaia, aposta perquè la televisió pública pugui crear "famosets" per després alimentar la resta de projectes actius a Catalunya: "Es tracta de donar temes i referents de què parlar, i sobretot fer-ho en català".

L'èxit sobrevingut d'Eufòria pot ser un "precedent" perquè la CCMA i TV3 apostin per la creació de més continguts enfocats a un públic jove. Planas, Rius i Esteban hi estan d'acord. Tots tres consideren que "es poden treure subproductes que enganxin els joves", tot i que cal que, com remarca la periodista, "estiguin ben fets". Si no, els diners i esforços invertits no portaran enlloc. "És molt important reobrir el 3XL amb estratègia multicanal i multiplataforma", afirma Rius, una mica enyoradís del canal juvenil que la CCMA va tancar el 2012.