17
d'abril
del
2022
Toni Postius i Terrado (Lleida, 1984) és un dels líders del govern de la ciutat de Lleida. Recuperat dels seus problemes de salut, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme assegura que l'executiu està rendibilitzant més els recursos de la Paeria i que està tirant endavant i, en alguns casos, millorant, els projectes que els anteriors executius socialistes havia guardat als calaixos durant anys.
Tornarà a fer el pas per encapçalar la candidatura de Junts a Lleida perquè, diu, vol liderar la continuïtat del canvi que es va iniciar a la ciutat el 2019. Ho vol fer com alcalde i, si pot ser, amb més tranquil·litat després d’un mandat complex per les dificultats socials i econòmiques i tens per la relació amb el Comú, el tercer soci de govern que, segons diu, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.
- Com es troba?
- Molt millor que fa uns mesos. Em van treure la vesícula i estic en procés de recuperació, però ja reincorporat a la feina al 100%. Els tècnics no m’agraeixen que hagi tornat perquè sóc molt inquiet! (riu) A la regidoria hi ha moltes carpetes que portaven molts anys al calaix i s’han de resoldre. Algunes qüestions que estaven enquistades comencen a veure la llum.
- Vostè deia que els problemes econòmics de la Paeria podien solucionar-se parcialment amb una major explotació dels recursos que té l’Ajuntament. S’ha fet?
- Hem mobilitzat patrimoni municipal i augmentat l’exigència amb les concessions i la tramitació d’expedients. Cal recordar que aquest mandat ha estat el més atípic de la història democràtica recent. No ha estat fàcil.
- Una de les grans assignatures pendents de la ciutat ha estat la promoció del sòl industrial. L’alcalde Àngel Ros va admetre que aquesta va ser una de les grans màcules de la seva trajectòria política com a paer en cap. Què han fet vostès?
- Els governs anteriors no van fer res en aquest aspecte, i una prova d’això és el mal estat del polígon del Segre, que no té ni aigua potable. El nostre govern ha iniciat els tràmits per arranjar aquesta zona i, sobretot, per impulsar el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que duia 15 anys aturat. Les empreses marxaven a l’Aragó perquè Lleida no podia oferir sòl industrial, i aquesta realitat l’estem revertint gràcies a la nostra voluntat i també a la implicació del Govern a través de l’Incasòl. La ciutat està en disposició d’oferir els metres quadrats que necessitin les empreses. Estem posant en marxa les primeres 240 hectàrees de les 1080 que té tota la zona. El relat de Lleida com a segona capital del país s’ha de traduir en fets com aquest.
- A Torre Salses, però, no hi volen un centre comercial. Pot assegurar que no es farà?
- L’antic govern ho va deixar tot lligat, de manera que el nostre marge de maniobra és molt reduït en aquesta qüestió. El PSC va hipotecar la ciutat. Sempre hem dit que la nostra prioritat és el Pla de l’Estació i no Torre Salses, un projecte que no té llicència comercial perquè la Generalitat la va denegar. Els promotors no compleixen amb els que es disposa a la llei d’equipaments comercials, de manera que a dia d’avui no es pot tirar endavant. D’altra banda, s’han de fer els vials d’accés, i segons l’acord de l’anterior executiu, la Paeria ha de pagar la meitat de les obres. Estem parlant de fer una inversió de 2,5 milions, i l’Ajuntament té ara mateix poca capacitat per fer grans inversions. I a tot això cal sumar-li les expropiacions de terrenys, que encariran el procés.
- La nova estació d’autobusos, per quan?
- Vam dir prou a una concessió indigna i vergonyant que tothom veia menys el PSC, que ara fa escarafalls. La nova estació s’integrarà al nou pla i que millorarà l’antic projecte dels governs socialistes, que plantejaven una terminal en zona inundable i amb problemes d’alçada que provocava que molts busos no poguessin entrar. El termini de licitació d’obres es preveu per aquest any i abans del 2024 ja serà una realitat. El moviment de gent que provocarà ajudarà a millorar el teixit comercial de Rambla Ferran, carrer Remolins... El projecte està integrat al del Pla de l’Estació.
- La zona comercial que vostès prioritzen.
- Exacte! El que vol la ciutadania avui és el comerç de proximitat, i en aquest pla es fomenta això. També la peatonalització. El consens que reuneix el Pla de l’Estació és molt més gran que el de Torre Salses.
- I poden conviure aquests dos centres comercials a Lleida?
- És complicat que això passi. L’eix comercial ha d’estar integrat a la trama urbana, i la nostra aposta és justament aquesta.
- Es farà un nou pavelló a Fira de Lleida?
- És un altre dels projectes que es van deixar sense resoldre. A la Fira de Lleida fa falta un nou pavelló i totes les administracions s’han alineat per tirar-lo endavant. En aquest sentit, crec important remarcar que la Fira ha de mirar més enllà del pavelló i fixar-se també en la dignificació dels seus espais. El Palau de Vidre és el cas més flagrant.
- Què cal fer amb aquest equipament?
- Arreglar-lo, perquè la imatge que dona de Lleida és molt negativa. De vergonya aliena. Com és possible que aquest espai es s’anés degradant i els governs socialistes no fessin res?
- Sembla que vostè tingui la missió de resoldre tots els projectes que van deixar els anteriors governs...
- El canvi de govern que defensàvem fa tres anys passava també per donar solució als molts projectes que s’havien quedat sense fer durant anys. Estem concretant i millorant el que els anteriors governs van oblidar. A vegades em pregunto què feien els executius de Lleida si no desenvolupaven els plans que anunciaven. Parlaven de grans plantejaments i després no es feia res. La compra de la farinera La Meta, un cas. Quantes vegades van anunciar-ne la compra? A dia d’avui encara no és de la Paeria, però ho serà aviat. El futur de les Basses d’Alpicat, un altre exemple.
- Què hi faran?
- Hem impulsat un pla especial per fer-hi un càmping.
- En quina fase està el nou POUM?
- La pandèmia ho va aturar. Volem que sigui un projecte participatiu, amb molt debat i reflexió al voltant de la Lleida del futur. És el pla més important per definir quina ciutat volem, i per això no ens volem precipitar com sí va fer l’anterior govern de la Paeria. Els socialistes van tenir molta pressa per deixar-lo lligat, i es van quedar sols i, a més, amb informes desfavorables i sentències judicials que els hi treien la raó després de presentar un contenciós contra el nostre govern. El POUM de l’anterior executiu no es podia aprovar, entre altres coses, perquè la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) havia advertit que no es podia avançar en el pla si abans no es resolia la qüestió de la inundabilitat del barri de Cappont. El marge dret del riu està en zona inundable amb una cota d’aigua que podria arribar als deu metres. Per solucionar aquest problema, hem acordat la construcció d’un mur perimetral per tal que l’aigua vagi cap a la canalització.
- Per què es va acabar trencant el pacte amb el Comú de Lleida?
- No ha estat un mandat fàcil tampoc en aquest aspecte. La gestió del govern amb tres socis obligava a negociar i transaccionar. Tots hem hagut de cedir i les discrepàncies són lògiques quan estàs en aquest procés. No obstant, els desacords s’han de resoldre de portes endins i no fer-los públics, com ha fet el Comú. Han fet oposició dins del propi executiu, i això ha provocat moltes tensions.
Tornarà a fer el pas per encapçalar la candidatura de Junts a Lleida perquè, diu, vol liderar la continuïtat del canvi que es va iniciar a la ciutat el 2019. Ho vol fer com alcalde i, si pot ser, amb més tranquil·litat després d’un mandat complex per les dificultats socials i econòmiques i tens per la relació amb el Comú, el tercer soci de govern que, segons diu, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.
- Com es troba?
- Molt millor que fa uns mesos. Em van treure la vesícula i estic en procés de recuperació, però ja reincorporat a la feina al 100%. Els tècnics no m’agraeixen que hagi tornat perquè sóc molt inquiet! (riu) A la regidoria hi ha moltes carpetes que portaven molts anys al calaix i s’han de resoldre. Algunes qüestions que estaven enquistades comencen a veure la llum.
- Vostè deia que els problemes econòmics de la Paeria podien solucionar-se parcialment amb una major explotació dels recursos que té l’Ajuntament. S’ha fet?
- Hem mobilitzat patrimoni municipal i augmentat l’exigència amb les concessions i la tramitació d’expedients. Cal recordar que aquest mandat ha estat el més atípic de la història democràtica recent. No ha estat fàcil.
- Una de les grans assignatures pendents de la ciutat ha estat la promoció del sòl industrial. L’alcalde Àngel Ros va admetre que aquesta va ser una de les grans màcules de la seva trajectòria política com a paer en cap. Què han fet vostès?
- Els governs anteriors no van fer res en aquest aspecte, i una prova d’això és el mal estat del polígon del Segre, que no té ni aigua potable. El nostre govern ha iniciat els tràmits per arranjar aquesta zona i, sobretot, per impulsar el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que duia 15 anys aturat. Les empreses marxaven a l’Aragó perquè Lleida no podia oferir sòl industrial, i aquesta realitat l’estem revertint gràcies a la nostra voluntat i també a la implicació del Govern a través de l’Incasòl. La ciutat està en disposició d’oferir els metres quadrats que necessitin les empreses. Estem posant en marxa les primeres 240 hectàrees de les 1080 que té tota la zona. El relat de Lleida com a segona capital del país s’ha de traduir en fets com aquest.
"La ciutat està en disposició d’oferir els metres quadrats que necessitin les empreses. El relat de Lleida com a segona capital del país s’ha de traduir en fets com aquest"
- A Torre Salses, però, no hi volen un centre comercial. Pot assegurar que no es farà?
- L’antic govern ho va deixar tot lligat, de manera que el nostre marge de maniobra és molt reduït en aquesta qüestió. El PSC va hipotecar la ciutat. Sempre hem dit que la nostra prioritat és el Pla de l’Estació i no Torre Salses, un projecte que no té llicència comercial perquè la Generalitat la va denegar. Els promotors no compleixen amb els que es disposa a la llei d’equipaments comercials, de manera que a dia d’avui no es pot tirar endavant. D’altra banda, s’han de fer els vials d’accés, i segons l’acord de l’anterior executiu, la Paeria ha de pagar la meitat de les obres. Estem parlant de fer una inversió de 2,5 milions, i l’Ajuntament té ara mateix poca capacitat per fer grans inversions. I a tot això cal sumar-li les expropiacions de terrenys, que encariran el procés.
- La nova estació d’autobusos, per quan?
- Vam dir prou a una concessió indigna i vergonyant que tothom veia menys el PSC, que ara fa escarafalls. La nova estació s’integrarà al nou pla i que millorarà l’antic projecte dels governs socialistes, que plantejaven una terminal en zona inundable i amb problemes d’alçada que provocava que molts busos no poguessin entrar. El termini de licitació d’obres es preveu per aquest any i abans del 2024 ja serà una realitat. El moviment de gent que provocarà ajudarà a millorar el teixit comercial de Rambla Ferran, carrer Remolins... El projecte està integrat al del Pla de l’Estació.
- La zona comercial que vostès prioritzen.
- Exacte! El que vol la ciutadania avui és el comerç de proximitat, i en aquest pla es fomenta això. També la peatonalització. El consens que reuneix el Pla de l’Estació és molt més gran que el de Torre Salses.
- I poden conviure aquests dos centres comercials a Lleida?
- És complicat que això passi. L’eix comercial ha d’estar integrat a la trama urbana, i la nostra aposta és justament aquesta.
- Es farà un nou pavelló a Fira de Lleida?
- És un altre dels projectes que es van deixar sense resoldre. A la Fira de Lleida fa falta un nou pavelló i totes les administracions s’han alineat per tirar-lo endavant. En aquest sentit, crec important remarcar que la Fira ha de mirar més enllà del pavelló i fixar-se també en la dignificació dels seus espais. El Palau de Vidre és el cas més flagrant.
"A vegades em pregunto què feien els executius de Lleida si no desenvolupaven els plans que anunciaven. Parlaven de grans plantejaments i després no es feia res"
- Què cal fer amb aquest equipament?
- Arreglar-lo, perquè la imatge que dona de Lleida és molt negativa. De vergonya aliena. Com és possible que aquest espai es s’anés degradant i els governs socialistes no fessin res?
- Sembla que vostè tingui la missió de resoldre tots els projectes que van deixar els anteriors governs...
- El canvi de govern que defensàvem fa tres anys passava també per donar solució als molts projectes que s’havien quedat sense fer durant anys. Estem concretant i millorant el que els anteriors governs van oblidar. A vegades em pregunto què feien els executius de Lleida si no desenvolupaven els plans que anunciaven. Parlaven de grans plantejaments i després no es feia res. La compra de la farinera La Meta, un cas. Quantes vegades van anunciar-ne la compra? A dia d’avui encara no és de la Paeria, però ho serà aviat. El futur de les Basses d’Alpicat, un altre exemple.
"El Comú de Lleida no podia seguir fent oposició des del mateix govern de la Paeria. Les desavinences s'han de resoldre internament, i ells no ho van fer"
- Què hi faran?
- Hem impulsat un pla especial per fer-hi un càmping.
- En quina fase està el nou POUM?
- La pandèmia ho va aturar. Volem que sigui un projecte participatiu, amb molt debat i reflexió al voltant de la Lleida del futur. És el pla més important per definir quina ciutat volem, i per això no ens volem precipitar com sí va fer l’anterior govern de la Paeria. Els socialistes van tenir molta pressa per deixar-lo lligat, i es van quedar sols i, a més, amb informes desfavorables i sentències judicials que els hi treien la raó després de presentar un contenciós contra el nostre govern. El POUM de l’anterior executiu no es podia aprovar, entre altres coses, perquè la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) havia advertit que no es podia avançar en el pla si abans no es resolia la qüestió de la inundabilitat del barri de Cappont. El marge dret del riu està en zona inundable amb una cota d’aigua que podria arribar als deu metres. Per solucionar aquest problema, hem acordat la construcció d’un mur perimetral per tal que l’aigua vagi cap a la canalització.
- Per què es va acabar trencant el pacte amb el Comú de Lleida?
- No ha estat un mandat fàcil tampoc en aquest aspecte. La gestió del govern amb tres socis obligava a negociar i transaccionar. Tots hem hagut de cedir i les discrepàncies són lògiques quan estàs en aquest procés. No obstant, els desacords s’han de resoldre de portes endins i no fer-los públics, com ha fet el Comú. Han fet oposició dins del propi executiu, i això ha provocat moltes tensions.