Per què les mones porten ous, pollets, gallines i plomes?

La tradició de menjar mona el Dilluns de Pasqua ve del segle XV, quan els moriscos regalaven aquest dolç als seus amos

En la tradició cristiana,  l'ou és un símbol de vida, de fecundació i de creació
En la tradició cristiana, l'ou és un símbol de vida, de fecundació i de creació | Juanma Peláez
NacióDigital
08 d'abril del 2023
Actualitzat a les 18:14h
La mona, aquell brioix coronat amb ous de xocolata, pollets i plomes que cada Dilluns de Pasqua els petits i les petites de la casa es mengen amb tanta devoció. La història d'aquest dolç és antiga. Hi ha versions que situen el seu origen amb els romans, d'altres amb els celtes o laGrècia antiga, però una de les interpretacions més compartides és que la mona ja és citada amb aquest nom en el segle XV, quan els moriscos la regalaven als seus amos per celebrar que la Quaresma i els seus sacrificis quedaven enrere. Aleshores, li deien 'mûna', un nom que en àrab significa regal, desig. 

Avui, la mona, com l'entenem nosaltres, només la mengem a Catalunya. També al País Valencià i Múrcia, però en aquests llocs han mantingut la forma original, arrodonida i amb un ou dur al mig. També hi ha indrets on trobem que el brioix tradicional no és dolç, sinó que va acompanyat de productes salats com la llonganissa o d'altres embotits. A mesura que han anat passant els anys, la mona i els seus complements han anat evolucionat i, ara, ja van ben bé a gust del consumidor. No obstant, el que no hi pot faltar són els ous de xocolata, els pollets de feltre i les plomes de colors.

Això es deu al fet que la tradició cristiana va fer-se seu el costum de regalar una mona i per als cristians els ous, la gallina i tot el relacionat amb aquest animal es vincula amb la fertilitat. L'ou és un símbol de vida, de fecundació i de creació. L'ou representa la resurrecció en quasi totes les cultures. Així, en la cristiana, l'ou de Pasqua simbolitza la resurrecció de Jesús. Amb el temps, s'hi han anat afegint pollets i plomes -elements que surten dels ous- com a elements decoratius.

El costum mana que el padrí o la padrina regali al fillol o a la fillola la mona el Diumenge de Pasqua -o Pasqua Florida- per a menjar-la el dilluns i que aquesta tingui tants ous com edat té l'infant. El màxim són de 12, l'edat aproximada en què els nens i nenes fan la comunió.

L'evolució també ha fet que, actualment, aquests dolços siguin com un full en blanc per a molts pastissers i passtiseres per a abocar-hi la seva creativitat. Els veiem de tots els colors i formes i, mani el que mani la tradició, ja fa anys que els nens i nenes demanen mones decorades amb casetes, porteries i figures de xocolata dels seus dibuixos preferits. Segons l'Ajuntament de Barcelona, aquest any els temes més sol·licitats són FrozenLa Patrulla Canina i Peppa Pig.

A altres llocs d'Europa, els ous també són l'element cabdal de la Pasqua. Als països anglosaxons, per exemple, no mengen mona, però tenen per costum amagar els ous -de xocolata o no- perquè els trobi la canalla.