13
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:26h
La tria d'Alberto Núñez Feijóo per liderar el PP en detriment de Pablo Casado ha disparat les opcions de victòria del seu partit. Així ho assenyala el baròmetre d'abril del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dimecres, segons el qual els populars augmentarien el seu suport fins al 27,2% de vots, 6,4 punts més que el 2019. El PSOE, però, també pujaria lleugerament, del 28% al 30,3% i es mantindria en primera posició.
Tot i això, el marge d'error de l'enquesta per als dos grans partits és d'1,5 punts, així que, tenint això en compte, la diferència entre tots dos en realitat podria ser ínfima, si s'agafa la pitjor expectativa per al PSOE i la franja alta de l'interval per al PP. En realitat, per tant, es podrien trobar a punt de l'empat tècnic. L'ascens dels populars, en tot cas, té lloc a costa de la caiguda de Cs, que passaria del 6,8% dels últims comicis a tan sols un 2%, mentre que Vox escassament baixaria al 14,4%, set dècimes menys que el 2019 (una variació que entra a dins del marge d'error). Podem, en canvi, retrocedeix pràcticament el mateix que creix el PSOE, del 12,9% al 10,7%.
Més enllà de les grans formacions estatals, Més País no canviaria massa el resultat, amb un 2,1% previst en aquest baròmetre, dues dècimes per sota que en les últimes eleccions. Quant als partits catalans, ERC cauria del 3,6% estatal al 2,4% i Junts ho faria del 2,2% a l'1,2%, mentre que, per a la CUP, li preveu un 0,9% dels vots (el 2019 va obtenir un 1%). Tot i això, la mostra d'enquestes a Catalunya és limitada i, per tant, el marge d'error és elevat per a aquestes formacions. El treball va tenir lloc entre l'1 i el 9 d'abril, amb 3.650 entrevistes a tot l'Estat.
A diferència del que passava amb Casado, les valoracions de Feijóo respecte Sánchez són positives, segons es desprèn de diverses de les preguntes del baròmetre. Un 16,4% voldria que el nou líder del PP fos el president del govern espanyol, clarament per damunt del 9,5% que citava el seu predecessor en l'última enquesta com a potencial candidat. Encara per sota de Sánchez (22%), però és que hi ha un 4,4% que cita la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'única que apareix que no és líder estatal.
Pel que fa a la valoració en una escala d'1 a 10, la ministra d'Unides Podem Yolanda Díaz se situa al capdavant, amb un 5,5 de mitjana, però just per darrere hi ha Feijóo, amb un 5,2, superant clarament Sánchez (4,7). A prop del president espanyol es troba Íñigo Errejón (4,5) i els pitjor valorats són Inés Arrimadas (4) i Santiago Abascal (3,2). Pel que fa als nivells de confiança, escassament un 31,4% en té bastant o molta en Sánchez, mentre que un 38,6% n'hi té en Feijóo.
El baròmetre del CIS també pregunta aquest cop per la guerra a Ucraïna i com s'hi hauria d'actuar. Hi ha accions que obtenen nivells d'acceptació quasi hegemònics, com l'ajuda humanitària al ucraïnesos (97%), l'acollida de refugiats (96%), la pressió internacional contra Vladimir Putin (93%) o la imposició de sancions contra Rússia (88%), mentre que d'altres també reben un suport molt majoritari, com l'enviament d'armes a Ucraïna (70%) o la possible entrada d'aquest país a l'OTAN (77,1%). En canvi, només un 45% defensa que l'OTAN intervingui militarment si Rússia no es retira, malgrat que fa un mes hi havia una ajustada majoria favorable a aquesta opció.
Tot i això, el marge d'error de l'enquesta per als dos grans partits és d'1,5 punts, així que, tenint això en compte, la diferència entre tots dos en realitat podria ser ínfima, si s'agafa la pitjor expectativa per al PSOE i la franja alta de l'interval per al PP. En realitat, per tant, es podrien trobar a punt de l'empat tècnic. L'ascens dels populars, en tot cas, té lloc a costa de la caiguda de Cs, que passaria del 6,8% dels últims comicis a tan sols un 2%, mentre que Vox escassament baixaria al 14,4%, set dècimes menys que el 2019 (una variació que entra a dins del marge d'error). Podem, en canvi, retrocedeix pràcticament el mateix que creix el PSOE, del 12,9% al 10,7%.
Més enllà de les grans formacions estatals, Més País no canviaria massa el resultat, amb un 2,1% previst en aquest baròmetre, dues dècimes per sota que en les últimes eleccions. Quant als partits catalans, ERC cauria del 3,6% estatal al 2,4% i Junts ho faria del 2,2% a l'1,2%, mentre que, per a la CUP, li preveu un 0,9% dels vots (el 2019 va obtenir un 1%). Tot i això, la mostra d'enquestes a Catalunya és limitada i, per tant, el marge d'error és elevat per a aquestes formacions. El treball va tenir lloc entre l'1 i el 9 d'abril, amb 3.650 entrevistes a tot l'Estat.
A diferència del que passava amb Casado, les valoracions de Feijóo respecte Sánchez són positives, segons es desprèn de diverses de les preguntes del baròmetre. Un 16,4% voldria que el nou líder del PP fos el president del govern espanyol, clarament per damunt del 9,5% que citava el seu predecessor en l'última enquesta com a potencial candidat. Encara per sota de Sánchez (22%), però és que hi ha un 4,4% que cita la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'única que apareix que no és líder estatal.
Pel que fa a la valoració en una escala d'1 a 10, la ministra d'Unides Podem Yolanda Díaz se situa al capdavant, amb un 5,5 de mitjana, però just per darrere hi ha Feijóo, amb un 5,2, superant clarament Sánchez (4,7). A prop del president espanyol es troba Íñigo Errejón (4,5) i els pitjor valorats són Inés Arrimadas (4) i Santiago Abascal (3,2). Pel que fa als nivells de confiança, escassament un 31,4% en té bastant o molta en Sánchez, mentre que un 38,6% n'hi té en Feijóo.
El baròmetre del CIS també pregunta aquest cop per la guerra a Ucraïna i com s'hi hauria d'actuar. Hi ha accions que obtenen nivells d'acceptació quasi hegemònics, com l'ajuda humanitària al ucraïnesos (97%), l'acollida de refugiats (96%), la pressió internacional contra Vladimir Putin (93%) o la imposició de sancions contra Rússia (88%), mentre que d'altres també reben un suport molt majoritari, com l'enviament d'armes a Ucraïna (70%) o la possible entrada d'aquest país a l'OTAN (77,1%). En canvi, només un 45% defensa que l'OTAN intervingui militarment si Rússia no es retira, malgrat que fa un mes hi havia una ajustada majoria favorable a aquesta opció.