12
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
11:54h
El 12 d'abril del 2012, Joan Carles I, el rei d'Espanya, era un home pletòric. El país travessava una de les pitjors crisis que es recorden i l'executiu conservador de Mariano Rajoy imposava unes retallades que desfermaven un fort malestar. Però això no impressionava el cap de l'Estat, que va decidir viatjar a Botswana per participar en una cacera d'elefants. En bona companyia. Anava amb ell Corinna Larsen, la dona amb qui mantenia una relació des del 2004. El dia abans, havia donat mort a un plantígrad. Els detalls que han transcendit d'aquell dia mostren el Borbó eufòric i emboirat per l'excés. Una ensopegada la matinada del 12 al 13 d'abril va tenir conseqüències fatals. Es va trencar el maluc. Però més que això: aquell dia va començar el compte enrere cap al seu definitiu declivi. D'això en fa tot just deu anys.
Els seus súbdits se'n van assabentar el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República. Una jornada per recordar. El diable venia a cobrar-se alguna revenja històrica. El rei tornava precipitadament a Madrid enmig del desconcert a Palau i la indignació al carrer. De cop, el món es va ensorrar sobre el monarca. Perquè l'incident a Botswana va delatar moltes nafres de cop: la frivolitat del rei enmig del patiment per la crisi de la majoria de la societat; l'ús de fons públics per satisfer capricis de saló; la relació amb Corinna Larsen que deixava a la intempèrie el matrimoni fracassat amb Sofia i una crisi institucional de primera magnitud just quan el moviment del 15-M prenia volada.
Una operació d'Estat
"Ho sento molt. M'he equivocat. No tornarà a passar", van ser les paraules que va pronunciar a Madrid quatre dies després. Però els escàndols s'acumulaven sobre la Zarzuela. En aquell moment, altres membres de la família reial afrontaven causes judicials per corrupció. El cas Nóos va afectar la infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin. El processament de la infanta per frau fiscal va caure com un llamp sobre la Zarzuela i va esquerdar les relacions entre el príncep Felip, el rei i la infanta. Acabaria amb una condemna de sis anys a Urdangarin i una multa per a la infanta.
Les informacions publicades en premsa internacional, del The New York Times al The Times, sobre la fortuna del monarca també van erosionar la imatge de la institució. El baròmetre del CIS va avaluar la monarquia el 2013 amb un 3,6 sobre 10. Molt aviat faria via una estratègia encaminada a salvar una institució que va perdre la seva respectabilitat amb celeritat.
Després de mesos de rumors, el juny del 2014 es va anunciar la "decisió" del rei d'abdicar. Culminava així una operació d'alta volada amb l'objectiu de preservar la monarquia. Felip VI pujava al tron. En l'operació d'abdicació -a la qual Joan Carles de Borbó s'hi va resistir tant com va poder- hi va tenir un paper essencial l'aleshores líder de l'oposició socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba.
S'iniciava l'ostracisme. El juny del 2017, quan el Congrés commemorava els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques, el monarca emèrit no hi va ser convidat. Un fet que el va ofendre. Poc després, el gener del 2018, quan feia 80 anys, amb l'Estat en tensió màxima després de l'1-O i la repressió, Joan Carles I va ser recuperat per celebrar la pasqua militar amb el seu fill. Però aquell any seria el que empitjoraria encara més la situació de l'emèrit.
De la Meca a Abu Dhabi
El juliol del 2018 van aparèixer als mitjans les gravacions a Londres entre Corinna Larsen -allunyada ja de l'emèrit- i el comissari Jiménez Villarejo, amb dades sobre els negocis de Joan Carles de Borbó. Corinna atribueix a l'exmonarca el cobrament de comissions per l'AVE de la Meca a Medina, a l'Aràbia Saudita, que s'haurien ingressat en uns comptes suïssos. Es tractaria de 65 milions d'euros. La fiscalia helvètica obre una investigació. La Fiscalia Anticorrupció es veu obligada a obrir diligències. Ja en aquell moment s'intueix que la inviolabilitat del rei, recollida en la Constitució, serà una cuirassa difícil de trencar.
A mesura que proliferen les informacions sobre els negocis de l'emèrit, la seva figura institucional declina. El 2019, anuncia que renuncia a tota activitat vinculada a la Casa Reial. Mentrestant, la premsa britànica informa sobre les donacions saudites a Joan Carles de Borbó a través del compte Lucum, a Suïssa. El Congrés rebutja les sol·licituds d'investigació amb els vots de PSOE i PP.
Segons The Telegraph, Felip VI seria el segon beneficiari del compte. La Casa Reial anuncia que el rei renuncia a l'herència paterna i retira al seu pare l'assignació pressupostària que li correspon. És març del 2020, en ple inici del confinament per la pandèmia de coronavirus. El comunicat nocturn de la Zarzuela busca un desmarcatge ràpid de Joan Carles en un moment que els focus són sobre la crisi sanitària. El 3 d'agost, l'emèrit comunica que abandona Espanya amb destinació a Abu Dhabi.
Els darrers dos anys han estat farcits d'informacions escandaloses entorn l'emèrit. La Fiscalia investiga l'ús de targetes black per part de membres de la família reial mentre al Suprem s'auditen moviments de diners que no estarien declarats a Hisenda. A finals del 2020, l'emèrit presenta una declaració per valor de 678.000 euros per l'ús de targetes opaques. Les últimes investigacions que es coneixen posen el focus en la Fundació Zagatka, que gestiona un cosí de l'exmonarca, Álvaro de Orleans. L'emèrit paga més de 4 milions més a Hisenda per regularitzar la seva situació, mentre transcendeix el seu desig de tornar a Espanya.
El març passat, la Fiscalia anunciava -a través d'un decret signat per la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado-, que tancava les investigacions contra l'emèrit. El ministeri públic va detectar diverses irregularitats fiscals, però es van produir abans de l'abdicació del rei i, per tant, quan era inviolable, o bé ja havien prescrit La inviolabilitat i la prescripció han salvat així un personatge que la Transició i el 23-F havien mitificat. En aquests moments, Joan Carles de Borbó només té pendent una causa oberta a Londres per una denúncia de Corinna Larsen, una demanda civil per assetjament, difamació i seguiment il·legal.
La història dels Borbons està ben farcida d'episodis rocambolescos. Però n'hi ha pocs que superin el que va iniciar la caiguda del mite Joan Carles de Borbó, el rei motor del canvi democràtic. Va ser en un safari a l'Àfrica, caçant elefants, mentre el seu poble patia de valent els efectes d'una crisi econòmica devastadora, en vigílies d'un 14 d'abril. Curiositats del calendari.
Els seus súbdits se'n van assabentar el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República. Una jornada per recordar. El diable venia a cobrar-se alguna revenja històrica. El rei tornava precipitadament a Madrid enmig del desconcert a Palau i la indignació al carrer. De cop, el món es va ensorrar sobre el monarca. Perquè l'incident a Botswana va delatar moltes nafres de cop: la frivolitat del rei enmig del patiment per la crisi de la majoria de la societat; l'ús de fons públics per satisfer capricis de saló; la relació amb Corinna Larsen que deixava a la intempèrie el matrimoni fracassat amb Sofia i una crisi institucional de primera magnitud just quan el moviment del 15-M prenia volada.
Una operació d'Estat
"Ho sento molt. M'he equivocat. No tornarà a passar", van ser les paraules que va pronunciar a Madrid quatre dies després. Però els escàndols s'acumulaven sobre la Zarzuela. En aquell moment, altres membres de la família reial afrontaven causes judicials per corrupció. El cas Nóos va afectar la infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin. El processament de la infanta per frau fiscal va caure com un llamp sobre la Zarzuela i va esquerdar les relacions entre el príncep Felip, el rei i la infanta. Acabaria amb una condemna de sis anys a Urdangarin i una multa per a la infanta.
Les informacions publicades en premsa internacional, del The New York Times al The Times, sobre la fortuna del monarca també van erosionar la imatge de la institució. El baròmetre del CIS va avaluar la monarquia el 2013 amb un 3,6 sobre 10. Molt aviat faria via una estratègia encaminada a salvar una institució que va perdre la seva respectabilitat amb celeritat.
Després de mesos de rumors, el juny del 2014 es va anunciar la "decisió" del rei d'abdicar. Culminava així una operació d'alta volada amb l'objectiu de preservar la monarquia. Felip VI pujava al tron. En l'operació d'abdicació -a la qual Joan Carles de Borbó s'hi va resistir tant com va poder- hi va tenir un paper essencial l'aleshores líder de l'oposició socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba.
S'iniciava l'ostracisme. El juny del 2017, quan el Congrés commemorava els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques, el monarca emèrit no hi va ser convidat. Un fet que el va ofendre. Poc després, el gener del 2018, quan feia 80 anys, amb l'Estat en tensió màxima després de l'1-O i la repressió, Joan Carles I va ser recuperat per celebrar la pasqua militar amb el seu fill. Però aquell any seria el que empitjoraria encara més la situació de l'emèrit.
De la Meca a Abu Dhabi
El juliol del 2018 van aparèixer als mitjans les gravacions a Londres entre Corinna Larsen -allunyada ja de l'emèrit- i el comissari Jiménez Villarejo, amb dades sobre els negocis de Joan Carles de Borbó. Corinna atribueix a l'exmonarca el cobrament de comissions per l'AVE de la Meca a Medina, a l'Aràbia Saudita, que s'haurien ingressat en uns comptes suïssos. Es tractaria de 65 milions d'euros. La fiscalia helvètica obre una investigació. La Fiscalia Anticorrupció es veu obligada a obrir diligències. Ja en aquell moment s'intueix que la inviolabilitat del rei, recollida en la Constitució, serà una cuirassa difícil de trencar.
L'episodi de la cacera a l'Àfrica va revelar la relació amb Corinna Larsen i l'inici d'un declivi que el duria primer a l'abdicació i després a l'ostracisme Foto: ND
A mesura que proliferen les informacions sobre els negocis de l'emèrit, la seva figura institucional declina. El 2019, anuncia que renuncia a tota activitat vinculada a la Casa Reial. Mentrestant, la premsa britànica informa sobre les donacions saudites a Joan Carles de Borbó a través del compte Lucum, a Suïssa. El Congrés rebutja les sol·licituds d'investigació amb els vots de PSOE i PP.
Segons The Telegraph, Felip VI seria el segon beneficiari del compte. La Casa Reial anuncia que el rei renuncia a l'herència paterna i retira al seu pare l'assignació pressupostària que li correspon. És març del 2020, en ple inici del confinament per la pandèmia de coronavirus. El comunicat nocturn de la Zarzuela busca un desmarcatge ràpid de Joan Carles en un moment que els focus són sobre la crisi sanitària. El 3 d'agost, l'emèrit comunica que abandona Espanya amb destinació a Abu Dhabi.
Els darrers dos anys han estat farcits d'informacions escandaloses entorn l'emèrit. La Fiscalia investiga l'ús de targetes black per part de membres de la família reial mentre al Suprem s'auditen moviments de diners que no estarien declarats a Hisenda. A finals del 2020, l'emèrit presenta una declaració per valor de 678.000 euros per l'ús de targetes opaques. Les últimes investigacions que es coneixen posen el focus en la Fundació Zagatka, que gestiona un cosí de l'exmonarca, Álvaro de Orleans. L'emèrit paga més de 4 milions més a Hisenda per regularitzar la seva situació, mentre transcendeix el seu desig de tornar a Espanya.
El març passat, la Fiscalia anunciava -a través d'un decret signat per la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado-, que tancava les investigacions contra l'emèrit. El ministeri públic va detectar diverses irregularitats fiscals, però es van produir abans de l'abdicació del rei i, per tant, quan era inviolable, o bé ja havien prescrit La inviolabilitat i la prescripció han salvat així un personatge que la Transició i el 23-F havien mitificat. En aquests moments, Joan Carles de Borbó només té pendent una causa oberta a Londres per una denúncia de Corinna Larsen, una demanda civil per assetjament, difamació i seguiment il·legal.
La història dels Borbons està ben farcida d'episodis rocambolescos. Però n'hi ha pocs que superin el que va iniciar la caiguda del mite Joan Carles de Borbó, el rei motor del canvi democràtic. Va ser en un safari a l'Àfrica, caçant elefants, mentre el seu poble patia de valent els efectes d'una crisi econòmica devastadora, en vigílies d'un 14 d'abril. Curiositats del calendari.