12
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
13
d'abril
a les
7:15h
Set dies després de presentar la primera fase del pla pensat per mitigar els efectes econòmics i socials a Catalunya de la invasió russa d'Ucraïna, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reunit els grups parlamentaris a Palau per perfilar una resposta conjunta a les urgències derivades del conflicte. A la cimera amb representants de PSC, ERC, Junts, En Comú Podem, CUP i Cs -Vox no hi ha estat convidat i PP no hi ha participat-, el Govern ha demanat suport a les forces polítiques per forçar l'Estat a revisar el marge de dèficit fins a l'1% -quatre dècimes més del previst- i així disposar de 750 milions d'euros extra per a despesa. Aquesta és la primera estimació amb la qual treballa la Generalitat en el cas de poder flexibilitzar el dèficit, tot i que la setmana passada va xifrar en 1.000 milions l'impacte que podria tenir la mesura.
Acompanyat per les conselleres Tània Verge i Victòria Alsina, Aragonès ha verbalitzat durant la reunió amb els partits la necessitat d'atendre aquesta petició per tenir marge de maniobra suficient. "Calen molts més recursos", ha afegit la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha recordat que sense noves eines no es podran prendre les "mesures contundents" que requereix el moment. La majoria de les formacions presents a la cimera d'aquest dimarts han coincidit en la via de la capacitat d'endeutament. ERC, que ha donat suport a la petició de modificar l'objectiu de dèficit, i Junts, amb una demanda a l'Estat de fons extraordinari, han mirat especialment cap a Madrid en les seves reclamacions.
El PSC, en canvi, ha aprofitat la cimera a Palau per reiterar l'oferiment verbalitzat en públic a Aragonès -també en seu parlamentària- per modificar els pressupostos i ajustar-los als nous requeriments de l'escenari econòmic. Així ho ha expressat Salvador Illa, primer secretari dels socialistes catalans, després de la reunió. Illa no només ha estès la mà al Govern, també li ha posat deures: ha sol·licitat a Aragonès que replantegi el repartiment dels fons europeus i ha recordat a l'executiu que és el moment d'"augmentar el ritme de desplegament de les renovables" a Catalunya. Sobre aquesta carpeta, el PSC considera que el Govern ha de ser més ambiciós.
En la lectura crítica sobre els passos fets pel Govern s'hi han sumat els comuns. El portaveu d'En Comú Podem al Parlament, David Cid, ha reclamat més ambició a l'executiu a l'hora d'impulsar mesures per pal·liar la crisi. Cid, que també ha demanat "agilitzar la resposta" davant aquesta emergència, ha qualificat de "pas tímid" el pla de xoc de 120 milions d'euros impulsat la Generalitat i ha reclamat obrir el diàleg no només amb els grups parlamentaris sinó també amb els agents socials, patronal i sindicats. Els comuns han insistit a aplicar una rebaixa del 50% a les tarifes del transport públic i un bo social per fer front a la pujada del preu de l'electricitat: "Necessitem mesures que arribin ràpidament i que impactin en les butxaques dels ciutadans de Catalunya, que notin l'impacte de les mesures que pren el Govern". Al seu torn, Cs ha demanat "consensuar" amb les comunitats autònomes un eventual canvi en l'objectiu de dèficit.
Pla de xoc, impostos congelats i transició energètica
Amb la intenció de disposar de més recursos per atendre les conseqüències del conflicte bèl·lic -des de l'atenció de refugiatsucraïnesos arribats a Catalunya, que ja en són 20.134, fins a l'increment del costos en matèria energètica o la inflació-, Aragonès ja va reclamar setmana passada a l'Estat que es mogués per dotar d'eines les autonomies. Ho va verbalitzar en la presentació de la primera fase del pla del Govern per atendre l'escenari provocat per la guerra, dotat amb 120 milions. En el pla s'hi inclouen línies de crèdit, moratòries, avals i congelació d'ingressos pel fre en determinats impostos.
En relació a l'impost al CO2, la tarifa queda congelada i se'n descarta la implementació progressiva davant l'augment dels costos de transports. "No volem afegir més costos de mobilitat en transport, autònoms i famílies", va remarcar dimarts passat Aragonès, que també va insistir en el fet que cal "protegir" la ciutadania i les empreses del país davant la "complexitat" del moment. Aquesta mesura afecta uns tres milions de contribuents i farà perdre 90 milions d'ingressos a la Generalitat.
Pel que fa als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, el Govern va aprovar, en el marc del pla de xoc, un augment del 33% de l'impost que paguen les nuclears. Amb aquests recursos es crearà un fons extraordinari per accelerar la transició energètica. La dotació d'aquest fons és d'uns 20 milions i anirà acompanyat d'impuls a les renovables i a l'autoconsum.
El president de la Generalitat, que ha traslladat als grups parlamentaris el contingut de la proposta governamental i ha escoltat les prioritats exhibides pels partits, entén que hi ha mesures adoptades pel consell de ministres en matèria de resposta a la crisi d'Ucraïna en les quals hi ha "invasió" de competències. "El decret estatal és un bon punt de partida, però si vol ser efectiu s'ha de fer un pas endavant amb la flexibilització del dèficit per tenir els recursos necessaris i ajudar la ciutadania", va recordar en la seva última compareixença a Palau. La Generalitat espera comptar amb quatre dècimes extres de dèficit per tenir un marge de reacció més ampli davant les necessitats detectades.
Acompanyat per les conselleres Tània Verge i Victòria Alsina, Aragonès ha verbalitzat durant la reunió amb els partits la necessitat d'atendre aquesta petició per tenir marge de maniobra suficient. "Calen molts més recursos", ha afegit la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha recordat que sense noves eines no es podran prendre les "mesures contundents" que requereix el moment. La majoria de les formacions presents a la cimera d'aquest dimarts han coincidit en la via de la capacitat d'endeutament. ERC, que ha donat suport a la petició de modificar l'objectiu de dèficit, i Junts, amb una demanda a l'Estat de fons extraordinari, han mirat especialment cap a Madrid en les seves reclamacions.
El PSC, en canvi, ha aprofitat la cimera a Palau per reiterar l'oferiment verbalitzat en públic a Aragonès -també en seu parlamentària- per modificar els pressupostos i ajustar-los als nous requeriments de l'escenari econòmic. Així ho ha expressat Salvador Illa, primer secretari dels socialistes catalans, després de la reunió. Illa no només ha estès la mà al Govern, també li ha posat deures: ha sol·licitat a Aragonès que replantegi el repartiment dels fons europeus i ha recordat a l'executiu que és el moment d'"augmentar el ritme de desplegament de les renovables" a Catalunya. Sobre aquesta carpeta, el PSC considera que el Govern ha de ser més ambiciós.
En la lectura crítica sobre els passos fets pel Govern s'hi han sumat els comuns. El portaveu d'En Comú Podem al Parlament, David Cid, ha reclamat més ambició a l'executiu a l'hora d'impulsar mesures per pal·liar la crisi. Cid, que també ha demanat "agilitzar la resposta" davant aquesta emergència, ha qualificat de "pas tímid" el pla de xoc de 120 milions d'euros impulsat la Generalitat i ha reclamat obrir el diàleg no només amb els grups parlamentaris sinó també amb els agents socials, patronal i sindicats. Els comuns han insistit a aplicar una rebaixa del 50% a les tarifes del transport públic i un bo social per fer front a la pujada del preu de l'electricitat: "Necessitem mesures que arribin ràpidament i que impactin en les butxaques dels ciutadans de Catalunya, que notin l'impacte de les mesures que pren el Govern". Al seu torn, Cs ha demanat "consensuar" amb les comunitats autònomes un eventual canvi en l'objectiu de dèficit.
Pla de xoc, impostos congelats i transició energètica
Amb la intenció de disposar de més recursos per atendre les conseqüències del conflicte bèl·lic -des de l'atenció de refugiatsucraïnesos arribats a Catalunya, que ja en són 20.134, fins a l'increment del costos en matèria energètica o la inflació-, Aragonès ja va reclamar setmana passada a l'Estat que es mogués per dotar d'eines les autonomies. Ho va verbalitzar en la presentació de la primera fase del pla del Govern per atendre l'escenari provocat per la guerra, dotat amb 120 milions. En el pla s'hi inclouen línies de crèdit, moratòries, avals i congelació d'ingressos pel fre en determinats impostos.
En relació a l'impost al CO2, la tarifa queda congelada i se'n descarta la implementació progressiva davant l'augment dels costos de transports. "No volem afegir més costos de mobilitat en transport, autònoms i famílies", va remarcar dimarts passat Aragonès, que també va insistir en el fet que cal "protegir" la ciutadania i les empreses del país davant la "complexitat" del moment. Aquesta mesura afecta uns tres milions de contribuents i farà perdre 90 milions d'ingressos a la Generalitat.
Pel que fa als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, el Govern va aprovar, en el marc del pla de xoc, un augment del 33% de l'impost que paguen les nuclears. Amb aquests recursos es crearà un fons extraordinari per accelerar la transició energètica. La dotació d'aquest fons és d'uns 20 milions i anirà acompanyat d'impuls a les renovables i a l'autoconsum.
El president de la Generalitat, que ha traslladat als grups parlamentaris el contingut de la proposta governamental i ha escoltat les prioritats exhibides pels partits, entén que hi ha mesures adoptades pel consell de ministres en matèria de resposta a la crisi d'Ucraïna en les quals hi ha "invasió" de competències. "El decret estatal és un bon punt de partida, però si vol ser efectiu s'ha de fer un pas endavant amb la flexibilització del dèficit per tenir els recursos necessaris i ajudar la ciutadania", va recordar en la seva última compareixença a Palau. La Generalitat espera comptar amb quatre dècimes extres de dèficit per tenir un marge de reacció més ampli davant les necessitats detectades.