11
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
17:21h
"Serà una decisió personal". Aquesta és la frase que més repeteixen els dirigents de Junts quan es tracta de valorar si Carles Puigdemont continuarà ocupant la presidència del partit en el proper congrés o bé si optarà per deixar pas. Si ho fes, seria amb l'argument de centrar-se en el Consell per la República i en la batalla jurídica de l'exili, que el pot portar a Catalunya en funció de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres. El rol de Puigdemont, en tot cas, és ara la clau de volta sobre la qual pivota la confecció de la futura direcció, que s'escollirà telemàticament entre els afiliats i que prendrà possessió en un acte de gran format a la Catalunya del Nord la primera quinzena de juny. La segona part del congrés, al juliol i ja al Principat, servirà per aprovar les dues ponències, l'organitzativa i la política.
Cap aspecte genera més interès -de portes endins i de portes enfora- que conèixer els integrants de la nova cúpula, sobretot des que fa una setmana Jordi Sànchez va anunciar de manera inesperada -fins i tot per alguns dirigents, que esperaven que plantés batalla- que no es presentaria a la reelecció com a secretari general. Si Puigdemont segueix les mateixes passes i es descarta de president, les vacants seran dues, un nombre que encaixa amb els perfils a qui tothom atribueix ganes de més pes en la direcció: Laura Borràs per a la presidència i Jordi Turull per a la secretaria general. Si, en canvi, el líder a l'exili opta per no moure's de lloc, la pugna per la secretaria general -i, per tant, per qui comanda la sala de màquines- quedarà instal·lada amb els mateixos aspirants, que representen de manera diàfana les dues ànimes de Junts, que va néixer com a candidatura a finals del 2017.
De moment, però, no hi ha cap moviment en públic per part dels protagonistes. Borràs sí que ha traslladat al seu entorn que en el congrés del juny s'ha de compassar el seu pes institucional -és el lideratge del partit amb més carisma de portes enfora, frec a frec amb el de Puigdemont- amb l'intern. Turull es manté en un prudent silenci. Sí que hi ha dirigents afins a l'exconseller de la Presidència que en canten les virtuts per "posar ordre" al partit, però ell no ha verbalitzat res. Tampoc en l'executiva de Junts celebrada aquest dilluns, segons ha explicat després de la trobada el portaveu Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i el nom del qual va aparèixer també la setmana passada en la travessa per la secretaria general. De moment, els propers passos es basaran a establir el reglament del conclave, que haurà de ser avalat per la militància.
Qui sí que ha posat nom a les seves preferències és Sànchez, el secretari general sortint, que no s'ha mossegat la llengua en públic. Ni a l'hora de lamentar la "vanitat" d'alguns lideratges de Junts -referència que s'interpreta com a dard a Borràs, amb qui no hi ha hagut química, especialment durant la negociació de l'acord de Govern amb ERC-, ni tampoc quan s'ha posicionat a favor de Turull. En una entrevista a El Periódico va dir que seria "un gran secretari general" i va reclamar també la continuïtat de Puigdemont a la presidència, recordant que no és incompatible amb la del Consell per la República. Un escenari com aquest -l'exconseller com a líder orgànic, l'expresident com a referent institucional- reduiria el pes intern de Borràs, que forma part de la direcció però sense un paper preponderant, almenys fins ara.
"Tothom està prenent posicions", ressalta un dels dirigents consultats per NacióDigital, també perquè dels noms que prenguin possessió a la Catalunya del Nord en poden dependre canvis al grup parlamentari -comandat per Albert Batet- i en la coordinació amb ERC. També hi ha veus que interpreten els posicionaments de Sànchez en el seu adeu com la confirmació d'un dels escenaris que s'estaven coent de portes endins: un acord entre l'actual secretari general i Turull en cas que Puigdemont deixés la presidència. Els esforços se centraran a obtenir una candidatura única, però això requerirà unir tots els sectors quan quedarà menys d'un any per unes eleccions municipals fonamentals per consolidar el partit al territori.
L'1-O, el 27-O i el full de ruta
Noms a banda, la ponència política també centrarà l'interès del congrés, especialment quan arribi el mes de juliol. Rius ja ha posat aquest dilluns de manifest que hi haurà tres qüestions que en formaran part: la vigència del referèndum de l'1-O, la validesa de la declaració d'independència -no desplegada el 2017 després de la proclamació-, i la constatació de la manca de resultats de la taula de diàleg. Una taula que el portaveu de Junts ha definit com "de silenci" -perquè no hi ha ordre del dia ni reunions públiques previstes- i com a "silenciadora", perquè permet a Pedro Sánchez explicar a nivell internacional que està treballant per desencallar el conflicte a Catalunya.
A aquest full de ruta s'hi sumarà el fet que Junts elaborarà un informe sobre el compliment de l'acord de Govern amb ERC -a mitjans de maig farà un any que es va rubricar l'entesa amb Aragonès i Sànchez com a protagonistes pràcticament en solitari-, que en el seu moment va rebre crítiques internes i del rumb del qual desconfien alguns dirigents, especialment al grup parlamentari. "No hem vingut a fer autonomisme", ha remarcat Rius en roda de premsa. La gestió del dia a dia i la política d'aliances han generat anticossos dins de Junts, com es va fer palpable en l'acord signat -i immediatament congelat- amb ERC, els comuns i el PSC per reformar la llei de política lingüística del 1998. Un episodi que, segons relaten fonts del partit, va acabar de generar els elements necessaris per la renúncia de Sànchez.
Sobre aquesta qüestió, Junts insisteix que només aprovarà la reforma en cas que es faci més gran el consens "polític i social". Al llarg dels últims dies s'estan duent a terme converses entre partits i entitats -de la comunitat educativa a les plataformes en defensa de la llengua- per tal de modificar el text amb el repte d'incloure el màxim d'actors possible -si pot ser, la CUP- sense perdre el PSC, com desitja Aragonès. La carpeta de la llengua és una de les que ha evidenciat les vicissituds internes de Junts, com també ho ha fet l'adeu anunciat de Sànchez. I les dues són el símptoma de tot allò que el partit ha d'ordenar de portes endins al congrés del juny i del juliol.
Cap aspecte genera més interès -de portes endins i de portes enfora- que conèixer els integrants de la nova cúpula, sobretot des que fa una setmana Jordi Sànchez va anunciar de manera inesperada -fins i tot per alguns dirigents, que esperaven que plantés batalla- que no es presentaria a la reelecció com a secretari general. Si Puigdemont segueix les mateixes passes i es descarta de president, les vacants seran dues, un nombre que encaixa amb els perfils a qui tothom atribueix ganes de més pes en la direcció: Laura Borràs per a la presidència i Jordi Turull per a la secretaria general. Si, en canvi, el líder a l'exili opta per no moure's de lloc, la pugna per la secretaria general -i, per tant, per qui comanda la sala de màquines- quedarà instal·lada amb els mateixos aspirants, que representen de manera diàfana les dues ànimes de Junts, que va néixer com a candidatura a finals del 2017.
De moment, però, no hi ha cap moviment en públic per part dels protagonistes. Borràs sí que ha traslladat al seu entorn que en el congrés del juny s'ha de compassar el seu pes institucional -és el lideratge del partit amb més carisma de portes enfora, frec a frec amb el de Puigdemont- amb l'intern. Turull es manté en un prudent silenci. Sí que hi ha dirigents afins a l'exconseller de la Presidència que en canten les virtuts per "posar ordre" al partit, però ell no ha verbalitzat res. Tampoc en l'executiva de Junts celebrada aquest dilluns, segons ha explicat després de la trobada el portaveu Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i el nom del qual va aparèixer també la setmana passada en la travessa per la secretaria general. De moment, els propers passos es basaran a establir el reglament del conclave, que haurà de ser avalat per la militància.
Qui sí que ha posat nom a les seves preferències és Sànchez, el secretari general sortint, que no s'ha mossegat la llengua en públic. Ni a l'hora de lamentar la "vanitat" d'alguns lideratges de Junts -referència que s'interpreta com a dard a Borràs, amb qui no hi ha hagut química, especialment durant la negociació de l'acord de Govern amb ERC-, ni tampoc quan s'ha posicionat a favor de Turull. En una entrevista a El Periódico va dir que seria "un gran secretari general" i va reclamar també la continuïtat de Puigdemont a la presidència, recordant que no és incompatible amb la del Consell per la República. Un escenari com aquest -l'exconseller com a líder orgànic, l'expresident com a referent institucional- reduiria el pes intern de Borràs, que forma part de la direcció però sense un paper preponderant, almenys fins ara.
"Tothom està prenent posicions", ressalta un dels dirigents consultats per NacióDigital, també perquè dels noms que prenguin possessió a la Catalunya del Nord en poden dependre canvis al grup parlamentari -comandat per Albert Batet- i en la coordinació amb ERC. També hi ha veus que interpreten els posicionaments de Sànchez en el seu adeu com la confirmació d'un dels escenaris que s'estaven coent de portes endins: un acord entre l'actual secretari general i Turull en cas que Puigdemont deixés la presidència. Els esforços se centraran a obtenir una candidatura única, però això requerirà unir tots els sectors quan quedarà menys d'un any per unes eleccions municipals fonamentals per consolidar el partit al territori.
L'1-O, el 27-O i el full de ruta
Noms a banda, la ponència política també centrarà l'interès del congrés, especialment quan arribi el mes de juliol. Rius ja ha posat aquest dilluns de manifest que hi haurà tres qüestions que en formaran part: la vigència del referèndum de l'1-O, la validesa de la declaració d'independència -no desplegada el 2017 després de la proclamació-, i la constatació de la manca de resultats de la taula de diàleg. Una taula que el portaveu de Junts ha definit com "de silenci" -perquè no hi ha ordre del dia ni reunions públiques previstes- i com a "silenciadora", perquè permet a Pedro Sánchez explicar a nivell internacional que està treballant per desencallar el conflicte a Catalunya.
A aquest full de ruta s'hi sumarà el fet que Junts elaborarà un informe sobre el compliment de l'acord de Govern amb ERC -a mitjans de maig farà un any que es va rubricar l'entesa amb Aragonès i Sànchez com a protagonistes pràcticament en solitari-, que en el seu moment va rebre crítiques internes i del rumb del qual desconfien alguns dirigents, especialment al grup parlamentari. "No hem vingut a fer autonomisme", ha remarcat Rius en roda de premsa. La gestió del dia a dia i la política d'aliances han generat anticossos dins de Junts, com es va fer palpable en l'acord signat -i immediatament congelat- amb ERC, els comuns i el PSC per reformar la llei de política lingüística del 1998. Un episodi que, segons relaten fonts del partit, va acabar de generar els elements necessaris per la renúncia de Sànchez.
Sobre aquesta qüestió, Junts insisteix que només aprovarà la reforma en cas que es faci més gran el consens "polític i social". Al llarg dels últims dies s'estan duent a terme converses entre partits i entitats -de la comunitat educativa a les plataformes en defensa de la llengua- per tal de modificar el text amb el repte d'incloure el màxim d'actors possible -si pot ser, la CUP- sense perdre el PSC, com desitja Aragonès. La carpeta de la llengua és una de les que ha evidenciat les vicissituds internes de Junts, com també ho ha fet l'adeu anunciat de Sànchez. I les dues són el símptoma de tot allò que el partit ha d'ordenar de portes endins al congrés del juny i del juliol.