11
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
14:28h
Junts insisteix: la principal condició per fer costat a la reforma de la llei de política lingüística és que reuneixi més consens "polític i social". En aquests termes s'ha expressat aquest dilluns Josep Rius, portaveu de la formació, en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva. El partit va fer costat a l'acord inicial signat amb el PSC, els comuns i ERC, però al cap de només unes hores es va fer enrere davant les crítiques provinents de l'independentisme i dels sectors afectats. Rius no ha detallat per on ha de passar aquest consens, però ha indicat que és clau incloure-hi la comunitat educativa i les entitats que treballen per la llengua. "Estem treballant amb tot aquest sector i amb els partits per aconseguir un consens el més ampli possible", ha indicat.
La proposició de llei, registrada el 24 de març i presentada amb solemnitat després de dies de treball entre els signants, recull aquesta fórmula: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". La modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística. El text dels quatre partits es va registrar per lectura única, per reduir al màxim els terminis, però el calendari legislatiu final farà que fins a finals d'abril no hi hagi novetats. Les negociacions, ha indicat Rius, han de transitar vies "silents".
El joc d'equilibris és rellevant, perquè incloure el PSC no va ser senzill i acostar-se a les entitats defensores de la llengua en podria foragitar el suport. L'exconsellera Irene Rigau va ser una de les protagonistes de l'entesa, i aquests dies ha insistit que la immersió lingüística no queda liquidada. Tanmateix, 150 veus -entre les quals la de l'expresident Quim Torra- s'han alçat contra el text, perquè consideren que és el final del model que s'ha aplicat a l'escola catalana des dels anys vuitanta. La reforma de la llei de política lingüística del 1998 és una de les maneres que ha buscat el sobiranisme -amb el suport del PSC, almenys fins ara- per sortejar la sentència que obliga a fixar un 25% de classes en castellà, avalada pel Tribunal Suprem des del 17 de desembre.
"No has d'aplicar la sentència, en aquest cas. Has de dir al Tribunal Suprem que no l'aplicaràs. Es pot dir que s'acabarà inhabilitant algú, que passaran coses. Doncs sí, inhabilitaran algú i passaran coses. Però si tu vols defensar el programa independentista amb el qual t'has presentat a les eleccions, és que passaran coses. És així. Vindran uns altres consellers, vindran altres presidents: això és una cursa d'obstacles. Estem en conflicte o no estem en conflicte, amb l'estat espanyol? O és que només hem d'anar acatant les sentències que l'estat espanyol ens va tirant al damunt?", reflexionava aquest cap de setmana Torra, entrevistat a NacióDigital.
Dimarts passat, el president Pere Aragonès traslladava una visió diferent a la del seu predecessor en roda de premsa a Palau. Va demanar que el pacte per "protegir" el català preservi el consens amb el PSC i els comuns. "És tan important que continuï sent el Parlament qui decideix el model lingüístic a les escoles com que les mesures s'aprovin amb el màxim suport", va assenyalar el dirigent d'ERC. Aragonès va recalcar que, durant la presidència de Torra, es van complir 13 resolucions judicials favorables al castellà. "Podem continuar sense fer cap actuació o podem fer un pas endavant", va expressar el president de la Generalitat. Segons el seu parer, la reforma de la llei de política lingüística és "un pas endavant". Aragonès va acabar demanant actuar amb "realisme" als dirigents independentistes: "El que dius s'ha de poder fer".
La proposició de llei, registrada el 24 de març i presentada amb solemnitat després de dies de treball entre els signants, recull aquesta fórmula: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". La modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística. El text dels quatre partits es va registrar per lectura única, per reduir al màxim els terminis, però el calendari legislatiu final farà que fins a finals d'abril no hi hagi novetats. Les negociacions, ha indicat Rius, han de transitar vies "silents".
El joc d'equilibris és rellevant, perquè incloure el PSC no va ser senzill i acostar-se a les entitats defensores de la llengua en podria foragitar el suport. L'exconsellera Irene Rigau va ser una de les protagonistes de l'entesa, i aquests dies ha insistit que la immersió lingüística no queda liquidada. Tanmateix, 150 veus -entre les quals la de l'expresident Quim Torra- s'han alçat contra el text, perquè consideren que és el final del model que s'ha aplicat a l'escola catalana des dels anys vuitanta. La reforma de la llei de política lingüística del 1998 és una de les maneres que ha buscat el sobiranisme -amb el suport del PSC, almenys fins ara- per sortejar la sentència que obliga a fixar un 25% de classes en castellà, avalada pel Tribunal Suprem des del 17 de desembre.
"No has d'aplicar la sentència, en aquest cas. Has de dir al Tribunal Suprem que no l'aplicaràs. Es pot dir que s'acabarà inhabilitant algú, que passaran coses. Doncs sí, inhabilitaran algú i passaran coses. Però si tu vols defensar el programa independentista amb el qual t'has presentat a les eleccions, és que passaran coses. És així. Vindran uns altres consellers, vindran altres presidents: això és una cursa d'obstacles. Estem en conflicte o no estem en conflicte, amb l'estat espanyol? O és que només hem d'anar acatant les sentències que l'estat espanyol ens va tirant al damunt?", reflexionava aquest cap de setmana Torra, entrevistat a NacióDigital.
Dimarts passat, el president Pere Aragonès traslladava una visió diferent a la del seu predecessor en roda de premsa a Palau. Va demanar que el pacte per "protegir" el català preservi el consens amb el PSC i els comuns. "És tan important que continuï sent el Parlament qui decideix el model lingüístic a les escoles com que les mesures s'aprovin amb el màxim suport", va assenyalar el dirigent d'ERC. Aragonès va recalcar que, durant la presidència de Torra, es van complir 13 resolucions judicials favorables al castellà. "Podem continuar sense fer cap actuació o podem fer un pas endavant", va expressar el president de la Generalitat. Segons el seu parer, la reforma de la llei de política lingüística és "un pas endavant". Aragonès va acabar demanant actuar amb "realisme" als dirigents independentistes: "El que dius s'ha de poder fer".