Una oportunitat única per descobrir el gran tapís de Joan Miró

Un dels logos més coneguts del país és l'estrella de cinc puntes de ”la Caixa”. Té més de 40 anys d'història i va ser fruit d'un encàrrec a Joan Miró, un dels artistes més universals que ha donat la cultura catalana. L'emblema va formar part d'un gran tapís elaborat conjuntament per Miró i l'artista tèxtil Josep Royo i que, quatre dècades més tard, s'exposarà durant dos mesos al CaixaForum Barcelona per tal de restaurar-lo a la vista del públic.

Amb el títol de L’estrella de Miró, aquest projecte de la Fundació ”la Caixa” proposa que el públic pugui contemplar per primera vegada en 38 anys aquesta emblemàtica obra de Miró i, a la vegada, comprendre’n el procés de creació assistint en directe a la seva restauració. Els visitants podran conèixer la història de l’estrella mironiana que forma l’emblema de l’entitat i observar la rehabilitació de les fibres del tapís per entendre com els afecten les condicions ambientals.

A finals de la dècada dels setanta, l'aleshores anomenada Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears va assumir la necessitat d’unificar i millorar la imatge de l’entitat. Va ser quan va néixer la marca ”la Caixa” i també quan es va decidir encarregar a l’agència nord-americana Landor la renovació de la imatge. A finals del 1979 es va decidir apostar per utilitzar la creació d’un artista de prestigi, i Joan Miró (1893-1983) va ser l’escollit.

L’encàrrec corporatiu es va convertir en l’obra monumental Tapís, que es va exhibir per primera vegada el novembre del 1980 a l’exposició Joan Miró. Obra gràfica, al CaixaForum Macaya de Barcelona. La gran posada de llarg del tapís va ser la inauguració del Museu de la Ciència (l'actual CosmoCaixa) el 2 de juny de 1981. Va estar exposat a l’entrada del centre fins al 1984, any en què es va traslladar al vestíbul de la nova seu central de l’entitat, a l’avinguda Diagonal. Hi ha estat penjat de manera ininterrompuda durant aquests últims 38 anys, on només els treballadors i els visitants l'han pogut apreciar tot aquest temps.
 
El Tapís de la Fundació ”la Caixa” té 5 metres de llarg per 2 d’alt i un pes de més de 200 quilos, i els materials principals de què està fet són la llana, el cotó i el cànem. Es tracta d’un dels set grans tapissos que Miró va fer durant els anys setanta en una de les seves últimes aventures expressives, en col·laboració amb l’artesà tèxtil Josep Royo.

L’experimentació és un element intrínsec a l’obra de Joan Miró. La seva curiositat innata el va portar més enllà de la pintura i a assajar nous territoris com el collage, l’escultura en bronze, el gravat o, fins i tot també, l’obra tèxtil. Lluny d’una reproducció de les seves obres en tapís, l’artista perseguia trobar l’equivalència tèxtil al seu llenguatge.

Els tapissos monumentals van ser elaborats segons la tècnica experimental que Joan Miró va desenvolupar amb el tapisser tarragoní Josep Royo, en la qual les llanes de diferents gruixos i els nusos en cabellera configuren obres que combinen les formes rectes i les corbes amb els colors i els grafismes més genuïns de Miró.

El 1970, amb la col·laboració de Royo, Miró fa la seva primera obra tèxtil, el Tapís de Tarragona, a la qual el 1972 s’afegiran els sobreteixims, a mig camí entre la pintura, el collage i la tapisseria. Anys més tard, arran de l’encàrrec d’uns tapissos per a Nova York i Washington –el destruït Tapís del World Trade Center (1974) i el gran Tapís de la National Gallery de Washington (1977)-, Miró projecta tres tapissos més per a la Fundació Miró (1979), la Fundació ”la Caixa” (1980) i la Fondation Maeght (1980), tots, elaborats al teler de La Farinera, a Tarragona.

El projecte L’estrella de Miró

Després de tot aquest temps, era necessari abordar un procés de restauració de la peça i de renovació de la vitrina que l’acull. Per portar a terme aquesta operació excepcional, la Fundació ”la Caixa” ha preparat el projecte específic L’estrella de Miró, que inclou el trasllat de la peça fins a CaixaForum Barcelona. 

A la sala on es restaurarà l’obra s’ha preparat un petit projecte museogràfic, amb imatges, vídeos i textos, que recupera la història del tapís i dona nou valor a la tècnica tèxtil, com també al treball de l’equip de col·laboradors de La Farinera, format sobretot per dones, protagonistes desconegudes quan es parla del tapís.


Serà una oportunitat única perquè el públic pugui contemplar aquesta peça tan emblemàtica i descobrir-ne, per primera vegada, el revers. Els treballs de restauració es portaran a terme en horari d’obertura del centre i es compartiran amb els visitants amb l’objectiu de donar a conèixer processos essencials en la vida d’una obra d’art, però que normalment no són
accessibles al gran públic.

Per al trasllat del tapís monumental ha estat necessari construir una estructura metàl·lica que permeti el moviment de l’obra sense retòrcer les fibres. L’estructura permetrà també treballar en la peça per les dues cares simultàniament. S’analitzarà l’estat del tapís per l’anvers i el revers; es descosirà el folre que cobreix el dors de la peça per analitzar i netejar les fibres i s’hi faran diferents treballs, com l’aspiració i la hidratació dels teixits. 


Un cop finalitzat el projecte, el tapís tornarà al vestíbul dels serveis centrals de l’entitat, on s’esposarà en una nova vitrina que permetrà millorar el control de les condicions ambientals d’exhibició.

La història del Tapís

La història d’aquest tapís està lligada plenament a la història de l'aleshores Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. A finals dels anys setanta, l’entitat va encarregar als dissenyadors nord-americans Landor Associates, autors de la redefinició de marques com Coca-Cola, Levi’s o Iberia, la creació d’una nova imatge corporativa. Fins aquell moment, no existia una simbologia única i s’havien arribat a utilitzar fins a cinc logotips simultàniament.

El procés fins a arribar al nou logotip no va ser sempre fàcil. En un primer moment, la idea de Landor d’utilitzar el “concepte Miró” va provocar un cert debat al si de ”la Caixa”. Després de diverses propostes, el disseny d’un asterisc de vuit puntes, inspirat en l’obra mironiana, va començar a quallar i, a principis del 1980, l’entitat i l’artista van arribar a un acord: Joan Miró pintaria l’esbós per a un tapís que s’exposaria a la seu central.
 
L’objectiu de l’encàrrec era que Joan Miró creés una obra a partir d’un element icònic que servís com a imatge corporativa de l’entitat, a l’estil de l’estrella de vuit puntes amb forma d’asterisc. Les dificultats van continuar quan va arribar el dibuix de Miró. L’artista havia canviar la proposta inicial i havia convertit l’asterisc en una estrella de cinc puntes acompanyada de dos astres de tonalitats mediterrànies. Es van necessitar alguns mesos i un frenètic intercanvi de cartes perquè, finalment, l’estrella de Miró es convertís en el logotip de la institució.

Cal destacar que el logotip s’ha consolidat amb el pas dels anys com un cas d’èxit gràcies al seu llenguatge etern, universal i dinàmic, que continua representant els valors culturals i socials d'una entitat creada el 1904 pel pioner i humanista Francesc Moragas i que ja compleix 118 anys de labor filantròpica.

Actualment, la Fundació "la Caixa" és la primera fundació de l'Estat, la segona d’Europa i la quarta del món amb la complicitat de CriteriaCaixa, un hòlding inversor que, a través de participacions en diferents empreses, treballa per preservar i engrandir el patrimoni generat per l’entitat centenària.
 
Com a primer hòlding inversor de l'Estat, la prioritat de CriteriaCaixa és aportar els recursos econòmics que permetin que l’acció de la Fundació "la Caixa" contribueixi, any rere any, al desenvolupament d’una societat que doni més oportunitats a les persones que més ho necessiten. Amb aquest objectiu, els principis de transparència i ètica regeixen en tot moment els procediments, sustentats en els valors de la confiança, l’excelència i el compromís social, així com el respecte a l’entorn natural.