11
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
14:23h
El resultat de la primera volta de les eleccions franceses d'aquest diumenge deixa l'actual president de la República, Emmanuel Macron, en una posició còmoda. Més del que s'esperava. Encara que als darrers comicis de 2017 partia amb més avantatge respecte de la seva rival d'extrema dreta Marine Le Pen, els sondejos que rondaven pel país els darrers dies situaven el frec a frec entre ambdós molt més ajustat.
Amb el 99% escrutat, tant Macron -27,6% dels vots- com Le Pen -amb el 23,4%- milloren els resultats de fa cinc anys, en una jornada molt marcada per l'abstenció, que ha estat del 26,2% segons les últimes dades de l’Institut d’Estudis d’Opinió de França (IFOP). Unes xifres que queden lluny de la baixa participació dels comicis de 2002, rècord a França per partida doble. D'una banda, pel nombre de persones que es van abstenir i, de l'altra, perquè va ser la primera vegada que l'extrema dreta del Front Nacional, encapçalada per Jean-Marie Le Pen -pare de Marine Le Pen- va passar a la segona volta.
Aquesta, precisament, era la principal por de Macron. No que Le Pen passés -això es donava pràcticament per segur-, sinó que l'alta abstenció pogués fer que el frec a frec fos molt més evident i, inclús, que hi pogués haver sorpasso. I tot i que la participació ha baixat, sobretot, a París i a l'Àrea Metropolitana -on és més fort l'actual president- i les xifres més altes s'han registrat als departaments on Le Pen té més presència, Macron resisteix i passa a la segona volta del 24 d'abril com el preferit dels francesos. A la Catalunya Nord, en canvi, Le Pen -o la "femme d'État" com li agrada anomenar-se- regna amb un 32,7% dels vots i podria canviar la tendència de 2017 quan Macron li va arrabassar en segona volta un feu que, ara, és Nacional.
Queden fora de la lluita per l'Elisi, Jean-Luc Mélenchon de la França Insubmisa amb un 22% dels vots, l'únic candidat fort d'esquerres que ha aconseguit arribar fins aquí i que firma un molt bon resultat -sobretot entre els més joves, com apunta l'empresa d'investigació francesa Ipsos-; Éric Zemmour de la Reconquesta amb un 7,1%, és un candidat encara més a la dreta que Le Pen que com a únic triomf avui, vistos els mals resultats, pot presumir d'haver estat capaç de moderar les polítiques de la candidata a la presidència; Valérie Pécresee d'Els Republicans amb un 4,8%, no aixeca el cap. L'exministra queda molt lluny de les expectatives i no seria d'estranyar que aviat el seu partit triés nou líder; Yannick Jadot dels ecologistes amb un 4,6%, no ha aconseguit imposar els seus temes a la campanya, encara que el medi ambient és una de les principals preocupacions dels francesos segons les enquestes.
I finalment Anna Hidalgo dels socialistes es queda amb un 1,7% dels vots. El partit que havia governat França, avui no arriba ni al 2% de l'electorat. L'alcaldessa de París deixa el Partit Socialista molt tocat i sense opció d'obtenir finançament públic. Una vegada més es demostra que París va per una banda i França per una altra.
Vistos els resultats, Pécresee, Jadot i Hidalgo han fet un front comú i han demanat el vot per Emmanuel Macron a la segona volta de les eleccions. Pécresse ha considerat que si guanyés Le Pen "seria el caos" i Jadot ha estat contundent: "que ningú no minimitzi l'amenaça que suposa l'extrema dreta". Mélenchon, tot i que no ha estat tan clar com els seus companys, ha dit que "no s'ha de donar un sol vot a Le Pen". Alt i clar. A l'altre front, Éric Zemmour és l'únic candidat que ha demanat el vot per Marine Le Pen.
Macron, el dic de contenció de l'extrema dreta
Macron ha fet un discurs presidencial i farcit d'agraïments. Ha felicitat al conjunt de candidats que s'han presentat -menys a Le Pen- posant èmfasi en el fet que el seu partit, La República En Marxa, "defensa conviccions amb força, però respectant a tothom". Ha volgut donar les gràcies als votants, però també als rivals que aquesta nit li han donat suport.
El president de la República ha fet una crida per "unir els francesos" vers el seu projecte de país. "Alguns -ha explicat- ho faran com a dic de contenció de l'extrema dreta, no pel meu projecte. En soc conscient i ho entenc". Macron ha qualificat els pròxims dies com a "decisius pel futur de la nació i d'Europa. Res ja no pot ser com abans". Essent-ne conscient, ha expressat el seu desig de "convèncer" a tots els que han optat per l'abstenció o els extrems, que el seu projecte "respon més sòlidament a les seves pors i als reptes dels nostres temps".
Le Pen vol "recosir fractures"
Pel que fa a la dona en nom de totes les boques, Marine Le Pen, no ha trigat a arribar a la seva seu, on l'esperaven els seus en un ambient festiu. En un discurs molt més moderat que el que exhibia ara fa cinc anys, ha dit tenir "esperança", encara que "els francesos han volgut triar entre dues opcions oposades". D'una banda, ha detallat, hi ha la França de la "divisió", de la "injustícia", del "desordre" de Macron. I de l'altra, hi ha la França de la "unió dels francesos", de la "justícia social", de la "protecció" del seu partit, el Front Nacional.
Le Pen ha fet un discurs molt social en què ha dit estar al costat dels més vulnerables, dels jubilats, dels joves i dels funcionaris. Ha explicat que vol fer un gir a les polítiques migratòries, econòmiques, energètiques, militars i diplomàtiques actuals i "garantir la sobirania nacional francesa". Les paraules més repetides han estat "ambició" de projecte i "llibertat" per als francesos. Ha parlat, també, d'aconseguir una "ocupació plena", un "patriotisme econòmic" que aposti pel localisme i un "habitatge decent". L'autoproclamada "femme d'État" vol "recuperar l'ordre per França". Per això, ha conclòs el seu argumentari animant a tots els francesos, els que l'han votat i els que no, que "s'uneixin" per "recosir les fractures d'una França massa esquinçada". El que està en joc, ha assegurat, és una “elecció de societat i fins i tot de civilització”.
I ara, què?
Ara comença una nova cursa electoral de 14 dies que posarà a prova dues visions de país oposades. Macron o Le Pen. Mélenchon ha dit que la població "està obligada a triar entre dos mons". Triar La República En Marxa podria suposar seguir com fins ara, encara que Macron ha assegurat que està disposat a fer "quelcom nou". Triar el Front Nacional suposaria la irrupció de l'extrema dreta al volant de la República, qui sap si per canviar-ho tot. 14 dies perquè els francesos -i les franceses- escullin en quin dels dos mons volen estar. 14 dies per convèncer als que avui s'han abstingut per aconseguir el màxim de suport pels pròxims cinc anys a l'Elisi.
Amb el 99% escrutat, tant Macron -27,6% dels vots- com Le Pen -amb el 23,4%- milloren els resultats de fa cinc anys, en una jornada molt marcada per l'abstenció, que ha estat del 26,2% segons les últimes dades de l’Institut d’Estudis d’Opinió de França (IFOP). Unes xifres que queden lluny de la baixa participació dels comicis de 2002, rècord a França per partida doble. D'una banda, pel nombre de persones que es van abstenir i, de l'altra, perquè va ser la primera vegada que l'extrema dreta del Front Nacional, encapçalada per Jean-Marie Le Pen -pare de Marine Le Pen- va passar a la segona volta.
Aquesta, precisament, era la principal por de Macron. No que Le Pen passés -això es donava pràcticament per segur-, sinó que l'alta abstenció pogués fer que el frec a frec fos molt més evident i, inclús, que hi pogués haver sorpasso. I tot i que la participació ha baixat, sobretot, a París i a l'Àrea Metropolitana -on és més fort l'actual president- i les xifres més altes s'han registrat als departaments on Le Pen té més presència, Macron resisteix i passa a la segona volta del 24 d'abril com el preferit dels francesos. A la Catalunya Nord, en canvi, Le Pen -o la "femme d'État" com li agrada anomenar-se- regna amb un 32,7% dels vots i podria canviar la tendència de 2017 quan Macron li va arrabassar en segona volta un feu que, ara, és Nacional.
Queden fora de la lluita per l'Elisi, Jean-Luc Mélenchon de la França Insubmisa amb un 22% dels vots, l'únic candidat fort d'esquerres que ha aconseguit arribar fins aquí i que firma un molt bon resultat -sobretot entre els més joves, com apunta l'empresa d'investigació francesa Ipsos-; Éric Zemmour de la Reconquesta amb un 7,1%, és un candidat encara més a la dreta que Le Pen que com a únic triomf avui, vistos els mals resultats, pot presumir d'haver estat capaç de moderar les polítiques de la candidata a la presidència; Valérie Pécresee d'Els Republicans amb un 4,8%, no aixeca el cap. L'exministra queda molt lluny de les expectatives i no seria d'estranyar que aviat el seu partit triés nou líder; Yannick Jadot dels ecologistes amb un 4,6%, no ha aconseguit imposar els seus temes a la campanya, encara que el medi ambient és una de les principals preocupacions dels francesos segons les enquestes.
I finalment Anna Hidalgo dels socialistes es queda amb un 1,7% dels vots. El partit que havia governat França, avui no arriba ni al 2% de l'electorat. L'alcaldessa de París deixa el Partit Socialista molt tocat i sense opció d'obtenir finançament públic. Una vegada més es demostra que París va per una banda i França per una altra.
Vistos els resultats, Pécresee, Jadot i Hidalgo han fet un front comú i han demanat el vot per Emmanuel Macron a la segona volta de les eleccions. Pécresse ha considerat que si guanyés Le Pen "seria el caos" i Jadot ha estat contundent: "que ningú no minimitzi l'amenaça que suposa l'extrema dreta". Mélenchon, tot i que no ha estat tan clar com els seus companys, ha dit que "no s'ha de donar un sol vot a Le Pen". Alt i clar. A l'altre front, Éric Zemmour és l'únic candidat que ha demanat el vot per Marine Le Pen.
Macron, el dic de contenció de l'extrema dreta
Macron ha fet un discurs presidencial i farcit d'agraïments. Ha felicitat al conjunt de candidats que s'han presentat -menys a Le Pen- posant èmfasi en el fet que el seu partit, La República En Marxa, "defensa conviccions amb força, però respectant a tothom". Ha volgut donar les gràcies als votants, però també als rivals que aquesta nit li han donat suport.
El president de la República ha fet una crida per "unir els francesos" vers el seu projecte de país. "Alguns -ha explicat- ho faran com a dic de contenció de l'extrema dreta, no pel meu projecte. En soc conscient i ho entenc". Macron ha qualificat els pròxims dies com a "decisius pel futur de la nació i d'Europa. Res ja no pot ser com abans". Essent-ne conscient, ha expressat el seu desig de "convèncer" a tots els que han optat per l'abstenció o els extrems, que el seu projecte "respon més sòlidament a les seves pors i als reptes dels nostres temps".
Le Pen vol "recosir fractures"
Pel que fa a la dona en nom de totes les boques, Marine Le Pen, no ha trigat a arribar a la seva seu, on l'esperaven els seus en un ambient festiu. En un discurs molt més moderat que el que exhibia ara fa cinc anys, ha dit tenir "esperança", encara que "els francesos han volgut triar entre dues opcions oposades". D'una banda, ha detallat, hi ha la França de la "divisió", de la "injustícia", del "desordre" de Macron. I de l'altra, hi ha la França de la "unió dels francesos", de la "justícia social", de la "protecció" del seu partit, el Front Nacional.
Le Pen ha fet un discurs molt social en què ha dit estar al costat dels més vulnerables, dels jubilats, dels joves i dels funcionaris. Ha explicat que vol fer un gir a les polítiques migratòries, econòmiques, energètiques, militars i diplomàtiques actuals i "garantir la sobirania nacional francesa". Les paraules més repetides han estat "ambició" de projecte i "llibertat" per als francesos. Ha parlat, també, d'aconseguir una "ocupació plena", un "patriotisme econòmic" que aposti pel localisme i un "habitatge decent". L'autoproclamada "femme d'État" vol "recuperar l'ordre per França". Per això, ha conclòs el seu argumentari animant a tots els francesos, els que l'han votat i els que no, que "s'uneixin" per "recosir les fractures d'una França massa esquinçada". El que està en joc, ha assegurat, és una “elecció de societat i fins i tot de civilització”.
I ara, què?
Ara comença una nova cursa electoral de 14 dies que posarà a prova dues visions de país oposades. Macron o Le Pen. Mélenchon ha dit que la població "està obligada a triar entre dos mons". Triar La República En Marxa podria suposar seguir com fins ara, encara que Macron ha assegurat que està disposat a fer "quelcom nou". Triar el Front Nacional suposaria la irrupció de l'extrema dreta al volant de la República, qui sap si per canviar-ho tot. 14 dies perquè els francesos -i les franceses- escullin en quin dels dos mons volen estar. 14 dies per convèncer als que avui s'han abstingut per aconseguir el màxim de suport pels pròxims cinc anys a l'Elisi.