08
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:28h
La personalitat de Gabriel Ferrater (1922-72) és una de les més brillants de la cultura catalana de la postguerra i alhora de les més enigmàtiques. Aquest 2022 és l'Any Ferrater (cent anys del seu naixement, cinquanta de la seva mort). Es fa difícil desembolcallar-lo del mite que sempre l'ha envoltat, la del poeta alcohòlic i suïcida, seductor i torturat per les pors. Jordi Amat s'hi ha posat i ha culminat una biografia, Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (Edicions 62), que desentrella les claus del personatge i que aquest divendres s'ha presentat als mitjans a l'aula Pompeu Fabra de l'Ateneu.
Amat s'ha referit a la psicologia complexa de Ferrater, l'obra del qual que va ser cabdal en l'evolució de la literatura catalana. Per superar la llegenda entorn seu, Amat s'ha capbussat en la documentació primària, especialment la correspondència de l'escriptor. Enfront de les mitificacions, les dades. El llibre, escriu Amat al final del seu treball, no és una obra de poesia ni d'història cultural, ni de teoria de la literatura, tot i que escriure sobre Ferrater té elements de tot això. Però Amat ha escrit sobretot una biografia, el relat de la vida de Ferrater.
Gabriel Ferrater -ha explicat Amat- va modificar l'evolució de la literatura catalana, la va entroncar amb la modernitat i va ser un interlocutor dels corrents culturals europeus. Per Amat, que amb els seus treballs ha estudiat la reconstrucció del sistema cultural català després de la desfeta del 1939, l'excepcionalitat de la figura de Ferrater en aquell context és molt clara. Un autor trencador, que va topar amb un establishment cultural, tan precari com es vulgui, però establishment al capdavall, un fet que explica que no guanyés el Premi Carles Riba.
Jordi Amat ha volgut aprofundir en els aspectes més personals de Ferrater, amb una vida travessada per la por. D'aquí el títol, Vèncer la por. El suïcidi del pare d'un tret al capdavant un cúmul de problemes econòmics que no es veu amb cor de gestionar el va marcar per sempre. "Soc un especialista en la por. És el meu tema", deia Ferrater. Amat ha resseguit l'itinerari vital de Ferrater fins a reconstruir una cronologia molt completa que permet saber què feia i on era en moments clau de la seva vida, aportant moltes dades que ajuden a comprendre el seu estat i les seves angoixes, com la recepta que li dona el neuròleg en moments de depressió profunda.
L'editor i poeta Jordi Cornudella ha destacat el rigor de la biografia d'Amat, que segons ell potser no deixarà ningú del tot satisfet però tampoc insatisfet del tot. Cornudella ha assenyalat que seria un llibre que a Ferrater -un lector molt exigent- li hauria agradat. Cornudella ha explicat com la foto de la portada, amb un Ferrater amb jersei de coll alt, blanc, en un espai en penombra, mostra molt bé les paradoxes de l'escriptor, lluminós en tantes coses però envoltat de foscor.
"Vèncer la por no fora potser sinó el mateix que suïcidar-se", va escriure una vegada. Jordi Amat s'ha preguntat quantes vegades va aconseguir Gabriel Ferrater vèncer la por. Potser només una.
Amat s'ha referit a la psicologia complexa de Ferrater, l'obra del qual que va ser cabdal en l'evolució de la literatura catalana. Per superar la llegenda entorn seu, Amat s'ha capbussat en la documentació primària, especialment la correspondència de l'escriptor. Enfront de les mitificacions, les dades. El llibre, escriu Amat al final del seu treball, no és una obra de poesia ni d'història cultural, ni de teoria de la literatura, tot i que escriure sobre Ferrater té elements de tot això. Però Amat ha escrit sobretot una biografia, el relat de la vida de Ferrater.
Gabriel Ferrater -ha explicat Amat- va modificar l'evolució de la literatura catalana, la va entroncar amb la modernitat i va ser un interlocutor dels corrents culturals europeus. Per Amat, que amb els seus treballs ha estudiat la reconstrucció del sistema cultural català després de la desfeta del 1939, l'excepcionalitat de la figura de Ferrater en aquell context és molt clara. Un autor trencador, que va topar amb un establishment cultural, tan precari com es vulgui, però establishment al capdavall, un fet que explica que no guanyés el Premi Carles Riba.
Jordi Amat ha volgut aprofundir en els aspectes més personals de Ferrater, amb una vida travessada per la por. D'aquí el títol, Vèncer la por. El suïcidi del pare d'un tret al capdavant un cúmul de problemes econòmics que no es veu amb cor de gestionar el va marcar per sempre. "Soc un especialista en la por. És el meu tema", deia Ferrater. Amat ha resseguit l'itinerari vital de Ferrater fins a reconstruir una cronologia molt completa que permet saber què feia i on era en moments clau de la seva vida, aportant moltes dades que ajuden a comprendre el seu estat i les seves angoixes, com la recepta que li dona el neuròleg en moments de depressió profunda.
L'editor i poeta Jordi Cornudella ha destacat el rigor de la biografia d'Amat, que segons ell potser no deixarà ningú del tot satisfet però tampoc insatisfet del tot. Cornudella ha assenyalat que seria un llibre que a Ferrater -un lector molt exigent- li hauria agradat. Cornudella ha explicat com la foto de la portada, amb un Ferrater amb jersei de coll alt, blanc, en un espai en penombra, mostra molt bé les paradoxes de l'escriptor, lluminós en tantes coses però envoltat de foscor.
"Vèncer la por no fora potser sinó el mateix que suïcidar-se", va escriure una vegada. Jordi Amat s'ha preguntat quantes vegades va aconseguir Gabriel Ferrater vèncer la por. Potser només una.