El CEO obre la «cuina»: així distribueix els escons als partits

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha presentat aquest dilluns el primer baròmetre del 2022 i, tal com és habitual, inclou una de les preguntes més esperades, la de distribució d'escons en cas d'eleccions. Es tracta també, però, d'una pregunta les respostes a la qual són molt controvertides i qüestionades (especialment a qui no els agraden). I és que l'estimació publicada no és idèntica a la recollida en la mostra (el que s'anomena la intenció directa de vot), sinó que passa per un procés d'elaboració que col·loquialment s'anomena "cuina" i a qui alguns atribueixen funcions de manipulació. En què consisteix exactament?

Part d'aquesta malfiança amb els treballs estadístics de les empreses demoscòpiques es deu a l'opacitat d'aquest procés, el qual, en realitat, pretén ajustar alguns dels errors i mancances del procés de recollida en brut d'una mostra, com la incapacitat de trobar un reflex exacte de la població total, l'atribució d'una acció a indecisos o el vot ocult de certs partits. Les empreses privades del sector no ho fan públic perquè treballen per millorar el model i no volen cedir el resultat de la feina a la competència, però el CEO es tracta d'un organisme públic. Per això, el seu nou director, Jordi Muñoz, ha optat per obrir les portes de la cuina i apostar per la transparència.

Ho ha fet aprofitant la presentació del primer baròmetre d'opinió política que capitaneja -el més important de l'ens i que porta fent-se des del 2005-. Per una banda, ha penjat en un repositori públic els codis amb els que ha fet l'estimació de resultats, per tal que qualsevol persona amb certs coneixements estadístics pugui replicar-los. I per altra banda, ha detallat els passos que fan aquestes operacions i els elements que s'hi tenen en compte. L'objectiu és que aquesta obertura permeti debatre tècnicament sobre el procediment usat i esquivar llegendes i suspicàcies sobre hipotètiques intencionalitats polítiques obscures que sovint alimenten les xarxes socials.

L'ingredient principal amb què treballa la cuina del CEO és la intenció directa de vot, és a dir, el partit que els enquestats afirmen que votaran, en cas d'eleccions. Però hi ha el risc que, encara que la mostra s'intenti fer el màxim de representativa possible pel que fa a diverses variables, no ho sigui del tot a nivell d'identificació partidista, és a dir, que per atzar s'enquestin més votants d'una formació que d'una altra. Per això, el primer que es fa és ponderar el resultat per record de vot, valorant més les respostes d'aquells que, en els anteriors comicis, van ser electors de candidatures menys representades a la mostra en relació al pes que van tenir realment a les urnes de les últimes eleccions.

El segon pas és assignar els indecisos, és a dir, fer hipòtesis sobre qui podrien acabar votant aquells que, quan se'ls pregunta directament, no saben esmentar un partit concret. Les variables que es tenen en compte aquí són diverses i arriben de les respostes a altres preguntes, com la simpatia que mostren per cada formació, la puntuació de cadascun dels líders polítics, la valoració dels governs català i espanyol, la ideologia, els nivells de catalanisme o espanyolisme...

En tercer lloc, el CEO fa correccions especifiques per a aquells partits que té detectats que pateixen d'ocultació de vot, és a dir, que sistemàticament els seus electors amaguen que els hi donen suport. En cada moment poden variar, però actualment seria Vox qui estaria més afectat per aquest fenomen, segons Muñoz, motiu pel qual cal sobrerrepresentar artificialment la xifra d'enquestats que els votarien per evitar quedar-se curt. Això ha ocorregut en moltes eleccions recents en què l'extrema dreta ha acabat fent miques les projeccions de les enquestes.

En quart lloc, el que es fa és estimar la distribució del vot de cada partit en les quatre circumscripcions, ja que els escons a les províncies petites requereixen de menys paperetes. No és el mateix sumar electors a Barcelona que a Lleida. Finalment, amb tota aquesta informació, el CEO fa un miler de simulacions sobre com es podrien assignar els diputats a cada circumscripció i adopta com a possibles les distribucions més habituals que apareixen. Això és important per determinar qui s'emporta els últims escons en joc, els més difícils d'atribuir, i per aquest motiu el resultat que s'anuncia públicament és un rang de valors per partit, no una xifra tancada de diputats, ja que s'hi contempla la incertesa del càlcul.

Són criteris, però, oberts i susceptibles al canvi. El pes del record de vot per ponderar resultats, per exemple, pot decaure a mesura que la data de les últimes eleccions quedi més llunyana i, per tant, el mateix record sobre què s'hi va fer sigui menys fiable. En tot cas, aquestes modificacions també s'aniran explicant i difonent per millorar el model, segons ha assegurat Muñoz.

Aquest exercici de transparència no és l'únic canvi anunciat en el baròmetre. Precisament per combatre també aquesta falsa sensació de seguretat de pensar que el resultat de l'enquesta és un reflex real i no una aproximació, els resultats difosos es presenten sense decimals. Si el marge d'error pot arribar a superar els dos punts cap amunt i cap avall, quin sentit fer creure que es pot assolir un nivell de precisió fins al decimal?

Igualment, a les preguntes clàssiques d'anteriors baròmetres (i que permeten conformar una valuosa sèrie històrica) se li han sumat noves qüestions. Així, a banda de preguntar pel model d'estat preferit, ara també es demana per quina alternativa es voldria ni la favorita no s'assolís, es qüestiona per l'estratègia per afrontar el procés (unilateralitat, negociació...), per la creença d'evolució futura de l'autogovern, pel nivell de coneixement de qüestions d'actualitat (només un 41% ha sabut dir el nom del president de la Generalitat), o per la percepció de formar part d'un grup discriminat.

Finalment, una altra novetat és que ara el CEO té més control de la mostra. Fins ara ja establia els criteris per segmentar les seccions censals d'on obtenir la mostra, en funció d'un algoritme amb criteris electorals, però era l'empresa contractada qui decidia a quines s'acostava per fer les enquestes, respectant les proporcions establertes. Ara, però, és el propi CEO qui determina a quines seccions concretes cal anar, fet que ha permès que la mostra obtinguda sigui més propera a la població total catalana pel que fa a variables com l'edat, el lloc de naixement, el nivell d'estudis o la llengua primera. Els criteris per aglutinar les seccions en clústers, a més, també s'ha fet públic per primer cop.