07
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:56h
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell inicia la via judicial a Europa. El passat 30 de març, el seu equip de defensa va presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en contra de la sentència per la qual va ser condemnada per sedició a 11 anys i mig de presó. "Espero trobar la justícia que no he trobat a l'estat espanyol", ha assegurat en roda de premsa aquest dijous. L'advocat Iñigo Iruin ha precisat que el cas de Forcadell és especialment singular perquè no hi ha "cap precedent" perquè no hi ha cap president parlamentari que hagi estat "condemnat per permetre un debat".
Forcadell ha iniciat aquesta via judicial europea un cop el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara presentat i, per tant, es va esgotar la via judicial estatal. L'expresidenta ha enumerat fins a set vulneracions sobre les quals pivota la demanda que ha presentat al TEDH. El primer, la inviolabilitat parlamentària, a la qual durant la convulsa tardor del 2017 l'expresidenta va fer al·lusions en múltiples ocasions. En segon lloc, acusa el Tribunal Constitucional i el jutge instructor Pablo Llarena de no haver actuat amb "imparcialitat". La tercera vulneració que denuncia és la del dret a la representació política i a la llibertat d'expressió. "Durant la presó preventiva i durant la condemna desorbitada se'm va privar de poder-me expressar. Se'm va voler silenciar com a presidenta i com a activista", ha argumentat.
Pel que fa a les altres vulneracions, Forcadell recorda que era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, el tribunal competent per jutjar-la, com va fer amb la resta de membres que formaven part de la mesa. A més, recorda que ells van ser condemnats per desobediència, que no suposa penes de presó, motiu pel qual considera que es va perseguir el seu dret de reunió i d'associació per haver estat presidenta de l'ANC. Per últim, ha inclòs la vulneració de la previsió legal, ja que "ningú podia imaginar" que l'1-O i les accions que es van fer al Parlament podien derivar en una condemna per sedició.
"Són vulneracions clares i flagrants dels meus drets. El nostre projecte es legítim, democràtic i pacífic", ha defensat Carme Forcadell, que ha recordat que la reivindicació del dret a l'autodeterminació aplega "una majoria social" a Catalunya. A més d'Iruin, l'equip d'advocats de Forcadell el completen Olga Arderiu i Raimon Tomàs. Pel que fa al calendari que pugui seguir la demanda, Iruin ha assegurat que és difícil fer previsions, però que de vegades el TEDH pot donar preferència a casos que consideri "d'impacte". També ha explicat que estar empresonat o no o els indults tampoc és cap garantia que la causa vagi més ràpida o més lenta. De fet, l'advocat basc ha explicat que en el cas d'Arnaldo Otegi, que estava empresonat, la sentència va arribar dos anys i mig després de la seva excarceració.
Forcadell ha iniciat aquesta via judicial europea un cop el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara presentat i, per tant, es va esgotar la via judicial estatal. L'expresidenta ha enumerat fins a set vulneracions sobre les quals pivota la demanda que ha presentat al TEDH. El primer, la inviolabilitat parlamentària, a la qual durant la convulsa tardor del 2017 l'expresidenta va fer al·lusions en múltiples ocasions. En segon lloc, acusa el Tribunal Constitucional i el jutge instructor Pablo Llarena de no haver actuat amb "imparcialitat". La tercera vulneració que denuncia és la del dret a la representació política i a la llibertat d'expressió. "Durant la presó preventiva i durant la condemna desorbitada se'm va privar de poder-me expressar. Se'm va voler silenciar com a presidenta i com a activista", ha argumentat.
Pel que fa a les altres vulneracions, Forcadell recorda que era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, el tribunal competent per jutjar-la, com va fer amb la resta de membres que formaven part de la mesa. A més, recorda que ells van ser condemnats per desobediència, que no suposa penes de presó, motiu pel qual considera que es va perseguir el seu dret de reunió i d'associació per haver estat presidenta de l'ANC. Per últim, ha inclòs la vulneració de la previsió legal, ja que "ningú podia imaginar" que l'1-O i les accions que es van fer al Parlament podien derivar en una condemna per sedició.
"Són vulneracions clares i flagrants dels meus drets. El nostre projecte es legítim, democràtic i pacífic", ha defensat Carme Forcadell, que ha recordat que la reivindicació del dret a l'autodeterminació aplega "una majoria social" a Catalunya. A més d'Iruin, l'equip d'advocats de Forcadell el completen Olga Arderiu i Raimon Tomàs. Pel que fa al calendari que pugui seguir la demanda, Iruin ha assegurat que és difícil fer previsions, però que de vegades el TEDH pot donar preferència a casos que consideri "d'impacte". També ha explicat que estar empresonat o no o els indults tampoc és cap garantia que la causa vagi més ràpida o més lenta. De fet, l'advocat basc ha explicat que en el cas d'Arnaldo Otegi, que estava empresonat, la sentència va arribar dos anys i mig després de la seva excarceració.