06
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
07
d'abril
a les
6:10h
"No s'han presentat a les cinc últimes meses convocades", al·lega la conselleria. "Vam demanar una proposta que avancés, no anirem a una mesa a no fer res. Volem negociar amb una cosa amb cara i ulls i no tenen cap voluntat", argumenten els sindicats. És el retrat verbal d'un conflicte entre el departament comandat per Josep Gonzàlez-Cambray i els sindicats educatius que està enquistat i que té reverberació a nivell polític, amb el president Pere Aragonès i Oriol Junqueras tancant files amb el conseller mentre grups de l'oposició en demanen la dimissió. A hores d'ara, ni hi ha cap data perquè continuï la interlocució entre els representants dels docents i Educació ni hi ha cap símptoma que es pugui trobar un desllorigador a curt termini. Tot plegat, mentre des dels tribunals continuen arribant torpedes contra el català, ara pels exàmens de selectivitat.
Les versions de la conselleria i sindicats són contradictòries. Els primers sostenen que s'està donant resposta a 10 de les 14 demandes per la quals es va convocar la vaga de cinc dies i que set d'elles s'encarrilaran el proper curs mentre que les altres tres estan calendaritzades. Des d'USTEC, el sindicat majoritari, repliquen que l'estat de les negociacions és "zero" i que és una "falsedat" que s'hagin atès les seves reclamacions o que, en tot cas, les respostes són "buides de contingut".
La darrera mesa convocada estava fixada per dilluns i no es va produir per incompareixença dels sindicats, que reclamen la dimissió o el cessament de Cambray per la seva "política impositiva" i que amenacen amb convocar més vagues durant el tercer trimestre del curs. Educació quantifica en 500 milions d'euros en tres anys la inversió que suposa la seva darrera proposta. "Hi ha coses que demanen que no es poden fer per temps i d'altres que no es pot per diners", argumenten.
Més enllà del xoc públic, quins són els plantejaments que fan les dues parts sobre el llistat de qüestions candents que han aprofundit en el malestar dels mestres i que va derivar en la contestació més contundent del col·lectiu dels darrers anys? A continuació, l'estat de les carpetes obertes sobre la taula de Cambray, que van caure a plom sobre la taula just després que anunciés que el proper curs arrencarà una setmana abans al setembre.
Del calendari inamovible als currículums ineludibles
Hi ha tres qüestions que la conselleria d'Educació defensa que no formen part de les reclamacions laborals legítimes dels sindicats sinó que s'emmarquen en la política educativa. Una d'elles és el nou calendari escolar, segons el qual el curs començarà el 5 de setembre en el cas d'infantil i primària i el 7 de setembre en el cas dels instituts. Cambray el manté inamovible i és, de fet, una aposta personal de Pere Aragonès per avançar en la reducció de la desconnexió estival, la desigualtat i fomentar la conciliació de les famílies. Els sindicats reclamen, però, que s'accepti la moratòria d'un any aprovada pel Consell Escolar i subratllen que és "hipòcrita" considerar que es redueixen unes desigualtats o es concilia per començar cinc dies abans el curs. "Les desigualtats es mantenen durant tot el curs", insisteixen.
L'altra és l'aplicació dels nous currículums. Els representants sindicals reclamen que s'aturin, mentre que la conselleria alerta que venen marcats per la la llei estatal, la Lomloe, i que, en tot cas, han acceptat un desplegament progressiu en tres anys. A més, Cambray defensa que s'han sotmès a un procés participatiu en el qual s'han rebut 850 aportacions. El tercer element de discòrdia absoluta és el decret de plantilles, segons el qual els directors dels centres tenen cert marge de maniobra per triar una part del personal. El departament s'oposa a la derogació i només es compromet a millorar la transparència dels llocs de treball vacants i a crear un grup de treball per actualitzar-lo. Els sindicats argumenten que el decret no respecta el principi "d'igualtat, mèrit, capacitat, transparència i objectivitat" pel qual s'ha de regir el cobriment de places.
Del repte de reduir ràtios a la supressió del terç de jornada
No més de 20 alumnes per aula a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a postobligatori. És una reivindicació de la comunitat docent que Educació comparteix i que té previst desplegar a partir del pròxim curs, començant per P3. Es compromet a fer-lo extensiu en nou anys a tots els nivells. El cost de la mesura és d'11 milions per curs acadèmic. Els sindicats demanen que es faci en sis anys i que el proper curs s'apliqui a primer de primària i primer d'ESO, mesura que el departament situa més endavant. "No hi ha acord en els anys globals d’implantació", admeten.
Si en una cosa es pot dir que hi ha entesa és en la supressió dels terços de jornada per convertir-les en mitja, mesura que ja preveia Cambray pel pròxim curs i que tindrà un cost de 34,2 milions anuals. "És l'única demanda que ens atès", assegura la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que avisa, però, que aquesta no ha estatuna concessió perquè el departament ja ho tenia pressupostat. Els sindicats també reclamen l'estabilització dels interins, demanda que Educació defensa que ja està prevista amb un procés que està en marxa per situar la interinitat per sota del 10% a finals del 2024. "Estem en una batalla perquè treguin el màxim de places per concurs de mèrits i no perjudicar els que tenen més de tres anys d’antiguitat", respon la representant sindical. La conselleria defensa també que el proper curs s'augmentarà el personal d'atenció directa a l'alumnat -216 PAS i 890 docents- i el professorat de Formació Professional -852 docents més-, així com l'equiparació salarial que els sindicats avisen que ja s'havia de fer per mandat parlamentari i que ho obliga la Lomloe.
Del poder adquisitiu perdut a les hores lectives pre-retallades
Els docents volen recuperar el poder adquisitiu que van perdre durant les retallades i reclamen que el primer estadi d'antiguitat torni a ser als sis anys i no als nou i se'ls pagui de forma retroactiva. La mesura, però, tindria, segons la conselleria, un impacte de 191,5 milions per curs que no es pot assumir. De fet, recorden que tot el que està previst per al curs que ve suposa 140 milions. Els sindicats al·leguen que van acceptar una flexibilització del retorn d'un deute que asseguren que ha de ser reconegut, però que no han rebut cap contraproposta de la conselleria. "A mesura que passa el temps, el deute va augmentant i serà inassumible", alerten.
Pel que fa al restabliment de l'horari lectiu que tenia el professorat abans de les retallades que demanen els docents, Educació sosté que "s'ha mogut des de la primera proposta" i que, si bé no és possible per al curs vinent, es pot recuperar les 23 hores lectives d'infantil i primària al setembre del 2023 les les 18 de secundària l'any següent. La mesura suposa una despesa de més de 170 milions. Els sindicats expliquen que ja es va revertir una de les hores lectives i que l'altra es va programar per al curs 2018-2019, promesa que s'ha incomplert. "No acceptem més ajornament, tenim un precedent. A més, volem que es faci per a tothom alhora", responen.
De la defensa del català al 6% del PIB en Educació
La resposta del Govern i del Parlament a la sentència que obliga a impartir un 25% de castellà a les aules ha acabat d'incendiar el conflicte obert entre els sindicats i la conselleria. El nou marc normatiu defensat per Cambray via decret del Govern i l'acord signat entre ERC, PSC i els comuns i del qual, per ara, se n'ha despenjat Junts, és considerat "un atac frontal a la vehicularitat del català", segons sindicats com USTEC. "És molt trist que sigui el Govern qui no defensi i enterri la immersió", lamenta Segura, que atribueix a la conselleria "deixadesa" a l'hora de protegir el català a les aules. Educació, però, sosté que amb el decret "es parlarà més català" i que s'ha fet responsable de la sentència davant del tribunal.
Entre el llistat de 14 demandes s'inclou també una altra d'històrica: la inversió d'un 6% del PIB català en Educació, com fixa la llei d'educació de Catalunya i que no s'ha complert mai. Actualment, se situa en el 2,7%. Cambray va defensar dilluns al Parlament que cal un consens de tots els grups per garantir aquest compromís, ja que el seu compliment inclou la inversió en escoles bressol -en el finançament de les quals hi participen els ajuntaments- i les universitats -amb finançament estatal-. Els representants dels docents, però, recorden que és el Govern qui defineix els pressupostos.
Les versions de la conselleria i sindicats són contradictòries. Els primers sostenen que s'està donant resposta a 10 de les 14 demandes per la quals es va convocar la vaga de cinc dies i que set d'elles s'encarrilaran el proper curs mentre que les altres tres estan calendaritzades. Des d'USTEC, el sindicat majoritari, repliquen que l'estat de les negociacions és "zero" i que és una "falsedat" que s'hagin atès les seves reclamacions o que, en tot cas, les respostes són "buides de contingut".
La darrera mesa convocada estava fixada per dilluns i no es va produir per incompareixença dels sindicats, que reclamen la dimissió o el cessament de Cambray per la seva "política impositiva" i que amenacen amb convocar més vagues durant el tercer trimestre del curs. Educació quantifica en 500 milions d'euros en tres anys la inversió que suposa la seva darrera proposta. "Hi ha coses que demanen que no es poden fer per temps i d'altres que no es pot per diners", argumenten.
Més enllà del xoc públic, quins són els plantejaments que fan les dues parts sobre el llistat de qüestions candents que han aprofundit en el malestar dels mestres i que va derivar en la contestació més contundent del col·lectiu dels darrers anys? A continuació, l'estat de les carpetes obertes sobre la taula de Cambray, que van caure a plom sobre la taula just després que anunciés que el proper curs arrencarà una setmana abans al setembre.
Del calendari inamovible als currículums ineludibles
Hi ha tres qüestions que la conselleria d'Educació defensa que no formen part de les reclamacions laborals legítimes dels sindicats sinó que s'emmarquen en la política educativa. Una d'elles és el nou calendari escolar, segons el qual el curs començarà el 5 de setembre en el cas d'infantil i primària i el 7 de setembre en el cas dels instituts. Cambray el manté inamovible i és, de fet, una aposta personal de Pere Aragonès per avançar en la reducció de la desconnexió estival, la desigualtat i fomentar la conciliació de les famílies. Els sindicats reclamen, però, que s'accepti la moratòria d'un any aprovada pel Consell Escolar i subratllen que és "hipòcrita" considerar que es redueixen unes desigualtats o es concilia per començar cinc dies abans el curs. "Les desigualtats es mantenen durant tot el curs", insisteixen.
L'altra és l'aplicació dels nous currículums. Els representants sindicals reclamen que s'aturin, mentre que la conselleria alerta que venen marcats per la la llei estatal, la Lomloe, i que, en tot cas, han acceptat un desplegament progressiu en tres anys. A més, Cambray defensa que s'han sotmès a un procés participatiu en el qual s'han rebut 850 aportacions. El tercer element de discòrdia absoluta és el decret de plantilles, segons el qual els directors dels centres tenen cert marge de maniobra per triar una part del personal. El departament s'oposa a la derogació i només es compromet a millorar la transparència dels llocs de treball vacants i a crear un grup de treball per actualitzar-lo. Els sindicats argumenten que el decret no respecta el principi "d'igualtat, mèrit, capacitat, transparència i objectivitat" pel qual s'ha de regir el cobriment de places.
Del repte de reduir ràtios a la supressió del terç de jornada
No més de 20 alumnes per aula a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a postobligatori. És una reivindicació de la comunitat docent que Educació comparteix i que té previst desplegar a partir del pròxim curs, començant per P3. Es compromet a fer-lo extensiu en nou anys a tots els nivells. El cost de la mesura és d'11 milions per curs acadèmic. Els sindicats demanen que es faci en sis anys i que el proper curs s'apliqui a primer de primària i primer d'ESO, mesura que el departament situa més endavant. "No hi ha acord en els anys globals d’implantació", admeten.
Si en una cosa es pot dir que hi ha entesa és en la supressió dels terços de jornada per convertir-les en mitja, mesura que ja preveia Cambray pel pròxim curs i que tindrà un cost de 34,2 milions anuals. "És l'única demanda que ens atès", assegura la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que avisa, però, que aquesta no ha estatuna concessió perquè el departament ja ho tenia pressupostat. Els sindicats també reclamen l'estabilització dels interins, demanda que Educació defensa que ja està prevista amb un procés que està en marxa per situar la interinitat per sota del 10% a finals del 2024. "Estem en una batalla perquè treguin el màxim de places per concurs de mèrits i no perjudicar els que tenen més de tres anys d’antiguitat", respon la representant sindical. La conselleria defensa també que el proper curs s'augmentarà el personal d'atenció directa a l'alumnat -216 PAS i 890 docents- i el professorat de Formació Professional -852 docents més-, així com l'equiparació salarial que els sindicats avisen que ja s'havia de fer per mandat parlamentari i que ho obliga la Lomloe.
Del poder adquisitiu perdut a les hores lectives pre-retallades
Els docents volen recuperar el poder adquisitiu que van perdre durant les retallades i reclamen que el primer estadi d'antiguitat torni a ser als sis anys i no als nou i se'ls pagui de forma retroactiva. La mesura, però, tindria, segons la conselleria, un impacte de 191,5 milions per curs que no es pot assumir. De fet, recorden que tot el que està previst per al curs que ve suposa 140 milions. Els sindicats al·leguen que van acceptar una flexibilització del retorn d'un deute que asseguren que ha de ser reconegut, però que no han rebut cap contraproposta de la conselleria. "A mesura que passa el temps, el deute va augmentant i serà inassumible", alerten.
Pel que fa al restabliment de l'horari lectiu que tenia el professorat abans de les retallades que demanen els docents, Educació sosté que "s'ha mogut des de la primera proposta" i que, si bé no és possible per al curs vinent, es pot recuperar les 23 hores lectives d'infantil i primària al setembre del 2023 les les 18 de secundària l'any següent. La mesura suposa una despesa de més de 170 milions. Els sindicats expliquen que ja es va revertir una de les hores lectives i que l'altra es va programar per al curs 2018-2019, promesa que s'ha incomplert. "No acceptem més ajornament, tenim un precedent. A més, volem que es faci per a tothom alhora", responen.
De la defensa del català al 6% del PIB en Educació
La resposta del Govern i del Parlament a la sentència que obliga a impartir un 25% de castellà a les aules ha acabat d'incendiar el conflicte obert entre els sindicats i la conselleria. El nou marc normatiu defensat per Cambray via decret del Govern i l'acord signat entre ERC, PSC i els comuns i del qual, per ara, se n'ha despenjat Junts, és considerat "un atac frontal a la vehicularitat del català", segons sindicats com USTEC. "És molt trist que sigui el Govern qui no defensi i enterri la immersió", lamenta Segura, que atribueix a la conselleria "deixadesa" a l'hora de protegir el català a les aules. Educació, però, sosté que amb el decret "es parlarà més català" i que s'ha fet responsable de la sentència davant del tribunal.
Entre el llistat de 14 demandes s'inclou també una altra d'històrica: la inversió d'un 6% del PIB català en Educació, com fixa la llei d'educació de Catalunya i que no s'ha complert mai. Actualment, se situa en el 2,7%. Cambray va defensar dilluns al Parlament que cal un consens de tots els grups per garantir aquest compromís, ja que el seu compliment inclou la inversió en escoles bressol -en el finançament de les quals hi participen els ajuntaments- i les universitats -amb finançament estatal-. Els representants dels docents, però, recorden que és el Govern qui defineix els pressupostos.