Qüestió de companyies

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquest és un any de transició, en termes electorals. Però que aquest 2022 no hi hagi eleccions a la vista -al marge de les que es puguin convocar a Andalusia, potser al mes de juny, si atenem a les últimes paraules del president de la Junta, Juanma Moreno- no implica que els partits no afinin la maquinària, prenguin posicions i alimentin el debat dels pactes. De travesses sobre futures aliances n'hi ha a Barcelona i Madrid, senyal inequívoc que la pugna per l'alcaldia de la capital catalana serà ajustada el 2023, i que la Generalitat i la Moncloa estaran en disputa quan toqui cita amb les urnes. 

A Catalunya, com que ERC i Junts es miren de reüll en la pugna infinita pel predomini en el bloc independentista -i això condueix a una relació tòxica-, és normal que es projecti un eventual escenari de divorci. La pròxima legislatura catalana podria ser la primera, des dels anys àlgids del procés, en què els dos principals partits sobiranistes no governin en coalició. S'intueix en les estratègies i es verbalitza ja en les declaracions. Va trencar el tabú la conselleria de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital -Junts la va desautoritzar de forma immediata- i aquest dijous s'hi va sumar la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que no va fer cap lleig a una entesa amb Junts a la Generalitat. Una fórmula que replicaria el pacte de govern que ja funciona a l'ens provincial i que també es posa en pràctica en els moviments a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)  

ERC, que ha estat soci prioritari del PSOE en la legislatura espanyola, té una doble dinàmica d'acords. Al Congrés negocia i s'entén amb els socialistes -a canvi de mantenir viva la taula de diàleg i contrapartides sectorials-, però a Catalunya projecta el PSC com a adversari polític. L'enfocament serà perceptible en les eleccions municipals -els republicans faran servir Gabriel Rufián d'ariet a l'àrea metropolitana- i el verbalitzava Ernest Maragall en una altra entrevista en aquest diari, quan deia que a Barcelona no preveu un escenari de pactes amb el PSC al govern municipal.

L'últim baròmetre del CEO abona la teoria de la possibilitat d'un nou tauler de joc en els pròxims comicis catalans. El PSC i ERC pugnarien per la victòria en unes eventuals eleccions mentre que Junts seria la tercera força en discòrdia, però podria tenir un rol rellevant en l'aritmètica de pactes. Els socialistes, que han guanyat centralitat en els darrers mesos -protagonistes com han estat d'acords parlamentaris com els dels organismes estatutaris o la llengua-, conserven la categoria de partit amb més filó electoral. Un aliança en forma de tripartit amb els comuns, doncs, no interessaria ERC si es repeteixen els resultats del 14-F, perquè la presidència seria per a Salvador Illa. En canvi, un pacte amb el PSC quadraria a Junts per continuar al Govern. Això sí, el relat de la confrontació ja no se sostindria.

El problema que tenen tant els de Carles Puigdemont com els d'Oriol Junqueras és que s'han erosionat tant entre si que, sense l'objectiu de l'estat propi a l'horitzó, la seva entesa no transmet confiança, il·lusió ni perdurabilitat. Competeixen en lloc de conviure. Sense projecte compartit, la batalla és estrictament electoral. I, esclar, en la contesa primaran els interessos de partit. Qüestió, doncs, de triar noves companyies. 
 

---

Avui no et perdis

»PSC i ERC pugnarien per la victòria mentre Junts cau, segons el CEO; per Roger Tugas Vilardell.

»El «no» a la independència s'imposa amb el 48% de suports per un 44% del «sí»; per Roger Tugas Vilardell.

» El CEO obre la «cuina»: així distribueix els escons als partits; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «El 44%»; per Oriol March.

» Opinió: «Ha començat el desplaçament»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Entrevista a Ernest Maragall: «El PSC com a soci de govern a Barcelona? Clarament, no, i menys ara»; per Sara González.

»La Fiscalia demana quatre anys i mig de presó contra un tinent d'alcaldia de Núria Marín; per Roger Tugas Vilardell.

» Entre l'«esperança» i la gran coalició: així reben Feijóo els empresaris catalans; per Pep Martí.

» Feijóo enceta cordialitat amb Sánchez: s'obre a renovar el CGPJ però refreda el pacte econòmic; per Pep Martí.

» El TC declara inconstitucionals tres articles més de la llei catalana del preu del lloguer; per Lluís Girona.

»L'Assemblea General de l'ONU expulsa Rússia del Consell de Drets Humans.

»Zelenski considera insuficients les noves sancions contra Rússia; per Víctor Rodrigo.

» El Papa demana a l'Església espanyola «col·laborar en tot» en la investigació dels abusos; per Pep Martí.

» El Marroc expulsa un activista i un fotoperiodista catalans que es dirigien al Sàhara Occidental; per Víctor Rodrigo.

»Salut avança un dia la retirada de les mascaretes a les escoles; per Víctor Rodrigo.

»Novell ja és pare set mesos després de deixar de ser bisbe; per Ramon Estany.

»Arrenca la campanya de declaració de la renda: aquestes són les principals novetats.

» Secció Futbolítica | «El compromís antifeixista de l'Eintracht»; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Malgrat els seus quasi 92 anys, Jordi Pujol manté una vida activa. Allunyat dels focus -en comptades ocasions apareix en públic, com en l'acte promogut per la conselleria d'Exteriors que va reunir els expresidents Quim Torra, Artur Mas, José Montilla i Carles Puigdemont, aquest últim a distància-, Pujol centra la seva rutina en el treball de despatx, on rep visites periòdicament. Aquesta setmana, per exemple, va mantenir un contacte amb el diputat al Congrés i exalcalde de Tortosa Ferran Bel (PDECat). El mateix Bel va penjar a les xarxes socials una fotografia de la reunió amb l'expresident de la Generalitat i va destacar la vitalitat de Pujol. "Encara avui té el país al cap", va escriure a Instagram el dirigent postconvergent, que va definir la trobada com un "plaer" i un "veritable luxe".

Vist i llegit

Com li havia passat a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, també es troba en una situació compromesa per operacions fraudulentes en la compra de material sanitari durant la pandèmia. La Fiscalia Anticorrupció investiga comissions milionàries en l'adquisició de mascaretes i com els intermediaris van fer valer l'amistat amb el cosí de l'alcalde, Carlos Martínez-Almeida, per tancar una operació que els fos beneficiosa. En la informació destapada pels periodistes Pedro Águeda i Alberto Pozas -publicada a elDiario.es- es documentava que els comissionistes -Luis Medina Abascal i Alberto Luceño Cerón- havien invertit els guanys de sis milions d'euros en comprar productes de luxe (des d'un iot fins a cotxes de gamma alta, com Ferrari i Lamborghini). En l'entrega d'aquest dijous del cas -Anticorrupció hi intueix delictes d'estafa, falsedat i blanqueig-, es detalla com els empresaris van fer valer els seus contactes per accedir a l'Ajuntament de Madrid, uns fets que posen contra les cordes l'alcalde. L'oposició ja li demana la dimissió.

 El nom propi

Un dels films més celebrats d'Oliver Stone és JFK, protagonitzat per Kevin Costner i en el qual s'exploren teories conspiratives sobre l'assassinat de l'expresident John Fitzgerald Kennedy a Dallas. Tres dècades després, el cineasta torna a aquell treball icònic. Stone serà el 25 d'abril a Barcelona per presentar el documental JFK revisited: through the looking glass, que revisa els escenaris d'aquell magnicidi. El director participarà a la sisena edició del BCN Film Fest i oferirà un col·loqui després de la projecció. Bona oportunitat per als aficionats al cinema amb contingut polític.

 Els imperdibles

Amb Sant Jordi a la cantonada, s'acumulen les recomanacions de llibres. Una de les novetats destacades de les darreres setmanes és l'últim títol de Jordi Amat, Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (Edicions 62), biografia documentada d'una de les figures més rellevants de la cultura catalana del segle passat. Després de l'èxit d'El fill del xofer, Amat s'endinsa en el mite de Ferrater, amb l'ajuda d'una prosa que confecciona un relat amb ritme i en què es constata un coneixement exhaustiu de la trajectòria i l'obra del poeta. Gaudiu-ne, perquè no us defraudarà. Bon cap de setmana!

 ​