06
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:59h
En el període 2018-2021, la Generalitat va encarregar un total de 16 informes per estudiar la viabilitat de presentar una candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern. Van servir per elaborar el dossier tècnic d'un projecte en cas que es generés l'oportunitat d'acollir el certamen del 2030. Aquest dossier, juntament amb els documents que l'han fet possible, ja són públics. Entre moltes de les qüestions que s'hi aborden hi ha la viabilitat ambiental -s'aposta per la "neutralitat" en les emissions de gasos contaminants i per la mobilitat elèctrica-, per la construcció mínima d'infraestructures exclusivament pels Jocs, es dona per fet que hi haurà neu suficient per acollir les proves previstes i s'hi detalla com seria el pressupost. S'estima que les despeses arribarien als 1.391 milions d'euros i que els ingressos s'enfilarien fins als 1.504 milions.
Aquest dossier tècnic, insisteixen fonts de la Generalitat, no es pot analitzar com una candidatura en solitari per al certamen del 2030, perquè són informes elaborats prèviament a l'acord tècnic amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Moncloa per impulsar el projecte entre Catalunya i l'Aragó. En aquests moments hi ha dos grans condicionants sobre el futur de la iniciativa: les consultes ciutadanes del 24 de juliol a l'Alt Pirineu i l'Aran i a les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès; i si la comunitat presidida per Javier Lambán acaba revertint la negativa a sumar-se a l'actual repartiment de proves, que Pere Aragonès ja ha dit que no es tocarà.
L'apartat de la sostenibilitat ambiental és la que obre el document, perquè és un dels aspectes que més preocupa la ciutadania sobre els Jocs i que monopolitza els arguments dels col·lectius que hi estan en contra. Què diu el text? "Cal minimitzar la petjada de carboni de totes les accions associades al projecte olímpic. Per fer-ho possible, la candidatura preveu maximitzar l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables sempre que sigui possible, tant a les instal·lacions com molt especialment en relació amb la mobilitat", assenyala. També s'aposta per "reutilitzar" instal·lacions disponibles. En aquest sentit, el Govern no té previst construir vil·les olímpiques perquè amb la capacitat hotelera actual es podrien acollir els 4.000 atletes previstos.
Les condicions climatològiques per la innivació natural a tots els estadis de competició -Molina, Masella i Baquèira-Beret-, indiquen els informes, són "molt variables" d'una temporada a l'altra, tant si es valoren les precipitacions en forma de neu com les hores de temperatures fredes. Malgrat les dificultats per fer prediccions, s'arriba a dues conclusions: que es donarien les condicions per fabricar neu a temperatures òptimes, i que aquesta neu estaria "garantida" en el moment de la competició. Sobre el clima només es va encarregar un informe de dues pàgines per valor de 100 euros, però en aquest document final hi ha un històric sobre la producció de neu.
En l'apartat de recomanacions, ja al final de l'informe, l'aspecte de la sostenibilitat torna a ser protagonista. "Cal fer compatible el desenvolupament econòmic d'un territori amb un model sostenible per al medi ambient: mantenir l'ecosistema dels Pirineus. Tenir cura de la natura, amb programes de foment i difusió del reciclatge", remarca el dossier final, que demana "controlar" tant el creixement turístic com les segones residències. En el marc dels informes encarregats hi ha una enquesta elaborada per l'empresa Feedback amb el mètode del focus group. Tot i que un 60% dels consultats està a favor, amb més o menys matisos, d'impulsar una candidatura, hi ha un 15% que hi està "radicalment" en contra. A banda de la qüestió ambiental, entre els arguments per oposar-s'hi hi ha la "gran despesa" per a un "esdeveniment efímer" com els Jocs.
El pressupost estimat de 1.391 milions està basat en aquests conceptes: seus, vil·les olímpiques, energia, comunicació, administració corporativa i de llegat, gestió de personal, cerimònies d'obertura i de clausura, tecnologia i un fons de contingència del 10% que és una de les peticions expresses del COI. Pel que fa als ingressos, la partida més elevada és, precisament, l'aportació que fa l'organisme internacional, que és de 700 milions d'euros. El patrocini, la venda d'entrades, les llicències i loteries i els ingressos provinents de les administracions -uns 55 milions d'euros, menys d'un 4% del total- conformen un guany previst de 1.504 milions d'euros per acollir els Jocs. És un dels arguments que esgrimeix el Govern per defensar-ne la sostenibilitat econòmica.
A banda del pressupost de les competicions, l'informe també recull totes les obres que s'haurien de dur a terme per acondicionar els Pirineus i els territoris que hi condueixen. "Dels 1.282 milions que es consideren necessaris per realitzar els Jocs, el 84% són inversions planificades", destaca el text. En infraestructures, per exemple, se situa com a prioritari millorar la C-16 -la carretera de peatge que passa per Berga i porta fins al Túnel del Cadí- i la C-17 -que condueix cap al Ripollès-, a banda de desdoblar la R3 de Rodalies, especialment en el tram que surt des de Vic fins a la Cerdanya. Es té en compte, també, la construcció de telecabines entre Alp i Masella i a la Molina.
Pel que fa a l'estructura institucional de la candidatura, el Govern defensa la idea de desplegar-la sota el paraigua de la Fundació Barcelona Olímpica a través d'un canvi dels estatuts. Els informes encarregats per l'executiu, vehiculats a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) -en aquell moment liderats per Ricard Font, ara secretari general de la Vicepresidència com a número dos de Jordi Puigneró-, van tenir un cost de 176.000 euros. L'oficina que es va posar en marxa per explorar la candidatura, segons han indicat fonts de la Generalitat, va ser de 475.000 euros. S'hi inclou el pagament de les despeses dels enviats del COI a visitar les instal·lacions.
Aquest dossier tècnic, insisteixen fonts de la Generalitat, no es pot analitzar com una candidatura en solitari per al certamen del 2030, perquè són informes elaborats prèviament a l'acord tècnic amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Moncloa per impulsar el projecte entre Catalunya i l'Aragó. En aquests moments hi ha dos grans condicionants sobre el futur de la iniciativa: les consultes ciutadanes del 24 de juliol a l'Alt Pirineu i l'Aran i a les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès; i si la comunitat presidida per Javier Lambán acaba revertint la negativa a sumar-se a l'actual repartiment de proves, que Pere Aragonès ja ha dit que no es tocarà.
L'apartat de la sostenibilitat ambiental és la que obre el document, perquè és un dels aspectes que més preocupa la ciutadania sobre els Jocs i que monopolitza els arguments dels col·lectius que hi estan en contra. Què diu el text? "Cal minimitzar la petjada de carboni de totes les accions associades al projecte olímpic. Per fer-ho possible, la candidatura preveu maximitzar l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables sempre que sigui possible, tant a les instal·lacions com molt especialment en relació amb la mobilitat", assenyala. També s'aposta per "reutilitzar" instal·lacions disponibles. En aquest sentit, el Govern no té previst construir vil·les olímpiques perquè amb la capacitat hotelera actual es podrien acollir els 4.000 atletes previstos.
Les condicions climatològiques per la innivació natural a tots els estadis de competició -Molina, Masella i Baquèira-Beret-, indiquen els informes, són "molt variables" d'una temporada a l'altra, tant si es valoren les precipitacions en forma de neu com les hores de temperatures fredes. Malgrat les dificultats per fer prediccions, s'arriba a dues conclusions: que es donarien les condicions per fabricar neu a temperatures òptimes, i que aquesta neu estaria "garantida" en el moment de la competició. Sobre el clima només es va encarregar un informe de dues pàgines per valor de 100 euros, però en aquest document final hi ha un històric sobre la producció de neu.
En l'apartat de recomanacions, ja al final de l'informe, l'aspecte de la sostenibilitat torna a ser protagonista. "Cal fer compatible el desenvolupament econòmic d'un territori amb un model sostenible per al medi ambient: mantenir l'ecosistema dels Pirineus. Tenir cura de la natura, amb programes de foment i difusió del reciclatge", remarca el dossier final, que demana "controlar" tant el creixement turístic com les segones residències. En el marc dels informes encarregats hi ha una enquesta elaborada per l'empresa Feedback amb el mètode del focus group. Tot i que un 60% dels consultats està a favor, amb més o menys matisos, d'impulsar una candidatura, hi ha un 15% que hi està "radicalment" en contra. A banda de la qüestió ambiental, entre els arguments per oposar-s'hi hi ha la "gran despesa" per a un "esdeveniment efímer" com els Jocs.
El pressupost estimat de 1.391 milions està basat en aquests conceptes: seus, vil·les olímpiques, energia, comunicació, administració corporativa i de llegat, gestió de personal, cerimònies d'obertura i de clausura, tecnologia i un fons de contingència del 10% que és una de les peticions expresses del COI. Pel que fa als ingressos, la partida més elevada és, precisament, l'aportació que fa l'organisme internacional, que és de 700 milions d'euros. El patrocini, la venda d'entrades, les llicències i loteries i els ingressos provinents de les administracions -uns 55 milions d'euros, menys d'un 4% del total- conformen un guany previst de 1.504 milions d'euros per acollir els Jocs. És un dels arguments que esgrimeix el Govern per defensar-ne la sostenibilitat econòmica.
A banda del pressupost de les competicions, l'informe també recull totes les obres que s'haurien de dur a terme per acondicionar els Pirineus i els territoris que hi condueixen. "Dels 1.282 milions que es consideren necessaris per realitzar els Jocs, el 84% són inversions planificades", destaca el text. En infraestructures, per exemple, se situa com a prioritari millorar la C-16 -la carretera de peatge que passa per Berga i porta fins al Túnel del Cadí- i la C-17 -que condueix cap al Ripollès-, a banda de desdoblar la R3 de Rodalies, especialment en el tram que surt des de Vic fins a la Cerdanya. Es té en compte, també, la construcció de telecabines entre Alp i Masella i a la Molina.
Pel que fa a l'estructura institucional de la candidatura, el Govern defensa la idea de desplegar-la sota el paraigua de la Fundació Barcelona Olímpica a través d'un canvi dels estatuts. Els informes encarregats per l'executiu, vehiculats a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) -en aquell moment liderats per Ricard Font, ara secretari general de la Vicepresidència com a número dos de Jordi Puigneró-, van tenir un cost de 176.000 euros. L'oficina que es va posar en marxa per explorar la candidatura, segons han indicat fonts de la Generalitat, va ser de 475.000 euros. S'hi inclou el pagament de les despeses dels enviats del COI a visitar les instal·lacions.
Document Tècnic Projecte Jo... by Naciodigital